27.3.08
por a la vida
— ¿Sabes? Tú en el fondo eres un cobarde y le tienes miedo a la vida, eso es lo que te pasa —le dijó un dia Teresa—. Lo tuyo es la literatura. A mí sin embargo los libros se me quedan pequeños, són sólo el punto de partida para empezar a vivir.
Teresa a Tomás Montejo. Pàg. 295.
Hoy, Júpiter. Luis Landero.
Tusquets.
Llibre confiscat (a iniciativa seua) a: Walter.
Obra redona. L’extremeny, en escriure-la, ha destilat anys dedicats a l'orfebreria lèxica.
Dos exquisites històries que creixen en paralel i confluïxen al remat.
400 pàgines d’un estil impecable per a paladejar-les en fruïció. Ni sobra ni falta cap paraula.
Iscriviti a:
Commenti sul post (Atom)
6 commenti:
"Orfebreria lèxica", no es pot explicar millor. "Hoy Júpiter", forma part d'ú del 5 llibres que tinc pendents. Has de llegir urgentment "Juegos de la edad tardía".
Salute!
Veig que l'amic Vicé s'afegix a les veus que t'imposen, benvolgut polp, la visita a Juegos de la edad tardía. Espere ansiós i mort d'enveja que t'embarques en la singladura de "el afan", que vullgues ser "toro santo", que descobrixques que Forlati i Faroni no només compartixen la musicalitat del nom.
diafebusaconstantinoble
Durante algunos años funcionó en la calle de Generoso Hernández el Cículo Faroni de Valencia. Premio al que adivine el nombre real del garito.
bar Torino
Vicè: Em guarde Juegos en la tauleta de nit. M'he embarcat en una novela que em té atrapat: Suite francesa de Irene Neviroski. Duc 200 de 490 pàgs. i em mossegue la llengua per a no parlar-vos massa d'ella fins que acabe.
Diafebus: És vosté de natura d'anguila. Per si no és prou en els vostres sabis consells, punchant en el paralelisme Faroni-Forlati. Jejeje.
Bar Torino: Sent dir-li que la pregunta és senzilla de respondre: en eixe carrer només hi ha hagut un garito, el cèlebre Edad de Oro, que servidor visitarà el dissabte en la seua nova unicació, per a despedir a Juli Amadeu Àrias, que se'n va un any a Macedònia.
Ademés tú m'has parlat en la barra d'eixe mateix lloc de la faceta lletraferida del seu amo, eixe ancestral adorador del rei del rock, i si no em falla la memòria (fa molts anys) també em parlares ahí de Landero. Pero confesse que tot açò no és més que fruit del meu inesgotable esperit deductiu. ¿Et sona? Jejejeje
De la imaginació d'eixe gran fan d'Elvis va eixir (que Bar Torino em rectifique si m'equivoque), el càntic de "Sois San Marino, vosotros sois San Marino..." de la màgica nit del 9-6-99...
"El Màgico Aprendiz". Ara que Forlati lligga esta història, trobe que poc comentada i infravalorada, d'un cavaller que per no se sap quina mentira, quin amor i quin afany de llibertat acaba eixercint d'empresari liderant a un equip de pelagats com ell.
Posta un commento