(Felip V de Borbó conforme està expost en el Museu de l'Almodí de Xàtiva, La Costera, Valéncia)
Ningú diu que la llibertat per als valencians siga tornar a la situació anterior al 25 d'Abril de 1707.
Els fets objectius i coneguts són: El 25 d'Abril de 1707 l'eixèrcit de Felip V vencé al de Carles III en la Batalla d'Almansa. La repressió fon brutal: s'anularen els Furs per a regir-nos per les lleis de Castella, s'invalidaren les institucions polítiques del Regne de Valéncia, es picaren els escuts de Valéncia en muralles i torrellons, es nomenaren governants forans, es cremaren ciutats i viles i es penja en la forca als insurgents, es prohibí l'us de la llengua valenciana i l'exhibició pública de la Real Senyera… Qui vullga saber més que lligga el Decret d'Abolició dels Furs i comprovarà que tot açò no és ciència-ficció.
La repressió fon tan brutal que (fins al primer terç del segle XIX) pareixia no haver deixat rastre ni de les cendres d'aquella desfeta. En 1820 naixqué Vicent Boix i els seus estudis històrics tornaren als valencians una veritat que molts sabien de boca a orella, pero que ningú s'havia atrevit a posar en negre sobre blanc.
L'història tampoc és nova. El món que coneguem està fet a pur de lamentables històries com esta. Històries de conquista i posterior genocidi. Històries que no han de servir per a generar odi cap a ningú, pero que poden ensenyar lliçons: un atre món és possible, un mon de tolerància i diàlec. Un món a on no existixquen 25 d'Abril. Per a construir-lo és precís recordar dates com esta. També per a saber quí som. I construir un futur en llibertat a on respectem la nostra memòria i nos respectem a nosatres mateixos com a valencians.
Després de dècades de democràcia, Boix no s'estudia en escoles ni universitats. La seua obra cal buscar-la regirant en llibreries de vell. I açò pareix un síntoma prou revelador de l'estat actual de la nostra llibertat com a poble, governat per botiflers que s'estimen més mirar a ponent o a tramontana. Botiflers als qui tots nosatres hem posat ahí.
Hui dedicaré un pensament a les víctimes de tota aquella brutal repressió.
2 commenti:
La gran victòria no està mai sustentada en fets d'armes. Lo difícil ve després. Qualsevol totalitarisme (què hòsties, qualsevol govern) aspira a borrar la història passada i posar el contador a cero a partir del seu "adveniment". Finalment la guerra la fan els fusells, pero les guanyen els intelectuals orgànics.
salut i república!
Cert. Les pitjors repressions son aquelles que es lliuren silenciosament, cada dia, en xicotetes gotes de verí. Des d'aquell 25 d'abril de 1707 han anat repetint-se detalls d'eixa batalla. Cada dia.. Quan demanes un café, quan lliges un titular, quan un tipo darrere d'un mostrador et pregunta "como se llama usted?", "Vicent", "Dígame Vicente, en qué puedo ayudarle"...
Eixes batalles són les pitjors perquè mai apareixeran en cap enciclopèdia. No obstant això tenen un efecte tan corrosiu com els canons borbònics a Almansa...
Salut i república!
Posta un commento