Bengala

En 1992 un chiquet de 14 anys muigué en l'estadi de Sarrià en el pit travessat per una bengala.

Hui en l'Espanyol-Barça els Boixos Nois han tirat bengales sobre la graderia dels aficionats de l'Espanyol, que estaven baix.

Els Boixos Nois tenen el dubtós honor de ser una de les bandes futboleres més violentes de la Lliga. Em costa d'entendre que en un negoci en que es mouen tants millons d'euros, el responsable de seguritat de l'estadi de Montjuïc no tinga millor idea que situar a un eixèrcit de 400 aficionats etiquetat de perillosíssims pel Ministeri d'Interior en una graderia superior des de la qual poden tirar qualsevol objecte als aficionats de la graderia inferior. També em pareix increïble que en plena era tecnològica no s'instalen càmares de seguritat per a identificar als qui han tirat les bengales i jujar-los per intent d'homicidi.

Fa tres anys, quan el Barça guanyà la Lliga en l'estadi del Llevant, no hi hagué una desgràcia de milacre. Ya sabem que l'estadi del Llevant té als gestors més trapacers de l'història del fútbol europeu. Eixe dia milers d'aficionats del Barça i del Llevant estaven mesclats sense cap mida de seguritat i, en la zona a on estàvem mesclats, s'encengueren i es tiraren dotzenes de bengales. Yo estava assentat al costat d'un chiquet de dèu anys i vaig meditar molt seriosament no tornar a dur-lo al fútbol mai més.

Els Boixos Nois, en tot cas, no són més que l'eixemple més extrem d'una actitut més que coneguda que tots els que anem als estadis de fútbol estem farts de vore. La d'una minoria que es divertix exclusivament insultant i buscant bronca en l'afició forànea. En eixa minòria solen coincidir unes atres actituts com la xenofòbia, el racisme i en general qualsevol postura encaminada a criminalisar les diferències entre la seua llimitada forma d'entendre el món i la de la resta dels sers humans.

Tornant al partit de hui, els Boixos Nois han creat un estat d'inseguritat tal en el llançament de bengales i en la bronca posterior, que l'àrbit s'ha vist obligat a suspendre el partit fins que hi haguera garanties de que no anava a succeïr alguna tragèdia.

Pero molt més lamentable que el llançament de les bengales ha segut lo que ha passat després de la reanudació —durant la qual s'han encés més bengales, davant la passivitat dels antidisturbis que estaven a uns metros d'ells, observant l'infàmia—. En el minut 79 Henry ha marcat l'empat a 1 i se n'ha anat cap a on estaven els Boixos a dedicar-los el gol. En el últim segon del partit Messi ha marcat el 1-2 i ha fet lo mateix… pero esta volta darrere d'ell se n'ha anat tot l'equip, inclosos els jugadors de la banqueta.

¿Algú jujarà als jugadors del Barça per incitació a la violència? ¿O estos multimillonaris de dubtosa capacitat intelectual tenen la vènia per a premiar i aplaudir l'actitut dels temeraris que han llançat les bengales?

Al final del partit Susana Guasch, en un gest de valentia que ya es fa estrany en el marc d'un periodisme deportiu autocontemplatiu i servil, li ha preguntat a un Henry somrient "¿Cóm se t'ocorre dedicar el gol a uns salvages que han tirat bengales sobre el públic i han obligat a paralisar 20 minuts el partit?". I Henry, en cara de pòker, en el somriure gelat, li ha contestat "No, no, és que ara tinc que anar-me'n a la ducha".

A finals de la temporada passada a un yayo en el camp del Llevant el multaren en 3.000 euros i li prohibiren tornar a chafar l'estadi per dir-li "fill de puta" repetides voltes a l'àrbit. Com ho senten.

¿Se n'eixiran de rosetes Henry & cia?

Si no haguera passat tot això podríem haver comentat que el Barça havia mereixcut guanyar per 0-6 i no gràcies a un penalt que s'ha inventat l'àrbit en l'últim segon.

Pero ¿a qui li importa això hui?