Disculpen la frivolitat, després de tanta densitat en els mercats. Invisible m'ha convençut que ademés del peix i la carn, també hi ha omplir les places de fruites i verdures ben colorides, sino la blogosfera s'enfona com Wall Street.
Coincidixc en Angresola —el dijous tenim Cretina Comèdia i caldrà llimar asprors d'alguna manera, sino allò pot acabar com el ball de Torrent— en que Rebecca Hall és l'única sorpresa positiva de l'última i archicomentada peli de Woody. Sempre m'he preguntat qué li veu el personal a P. Cruz, suponc que serà solidaritat racial. Si m'apuren el seu rostre angulós i inharmònic li té una retiradeta al de Letizia. Yo l'imagine (a Pe, pero ya que estem, és extensiu a la Leti), acabada de despertar, sense pintar i maganyosa, al meu costat en el llit i m'entra un cinc-de-copes de l'esglai. I ademés em pareix una actriu mediocre. Si no duguera pintats els morros, tinguera el monyo curt, no lluira escot i sobretot no fora actriu, se n'aniria més de quatre nits del Piccadilly a fer-se el ditet a sa casa. Segur.
Per contra, miren eixe somriure que descolla per darrere de la seua cara de bruixa llimonera, eixa mirada, eixe port…
En fi, Angresola, que si vol, tornem a ser amics i montem junts un clubs de fans de Rebecca Hall. I en això (i només en això) els montem una rebelió als adoradors de l'Scarlett.
Hui he tingut, per fi, el plaer de conéixer a Juan Enrique Tur, cabanyaler d'adopció, comandant del blog d'actualitat Testigo accidental i un dels capos de la blogosfera valenciana. I hem coincidit, entre moltes atres coses, en la necessitat d'intercanviar visites a les barres més sugerents del nostre poble —moltes d'elles de dubtosa reputació—, per a fer créixer un poc més la canallesca, cosa que sense dubte, enfollirà d'alegria a eixa "panda de rapsodas borrachos a los que habría que tirar desde lo alto de un campanario, que bien podría ser el de l'Iglésia de la Mare de Deu de l'Anunciació d'Aldaya" que dia Libèlula ahir.
Era la meua primera cita virtual… en un home. I ha segut un plaer, la veritat.
Un temeta també, per a desengreixar del tot. The Marvelettes Too many fish in the sea, o lo que és igual, en traducció lliure: Massa peixet en la mar.
10 commenti:
Rebecca Hall, efectivament, és l'única notícia positiva de "VCB", com bé apuntà Angresola... Té charme, probablement més que Scarlett, però no seré jo qui òbriga l'estèril debat de triar entre una o altra, jeje. Ni l'ordre ni el número de factors alteren el producte :)
Bo, la Cretina del dijous té pinta de ser històrica, després de la magnífica tempesta del dilluns. Hi ha molt que parlar. El gran Tur, clar, està també convidat.
Yo l'imagine (a Pe, pero ya que estem, és extensiu a la Leti), acabada de despertar, sense pintar i maganyosa, al meu costat en el llit i m'entra un cinc-de-copes de l'esglai. I ademés em pareix una actriu mediocre. Si no duguera pintats els morros, tinguera el monyo curt, no lluira escot i sobretot no fora actriu, se n'aniria més de quatre nits del Piccadilly a fer-se el ditet a sa casa. Segur.-------------------------------
Hala!!!!! Segons en quin pla anara i a qui s'arrimara, ¿no te fot el forlati? Per cert, fer extensiva eixa image derrotada d'una leti post picadilly, ben bé pot ser motiu de tancament d'est espai. Vaja en ull, forlati, vaja en molt d'ull.
Per una altra banda, després del comentari respecte a al sr Tur, em pregunte ¿Com va conéixer a n'Angresola?!?!!
Vicè: Pensava q estàvem ací per a obrir debats estèrils i fer dialèctica insubstancial. I que lo important era donar-nos una pàtina intelectual per a acabar bufant-nos junts i menjant cannolis.
I si vosté, oh capo, diu que el gran Tur està convidat, hi haurà que fer-li una invitació formal, dic yo.
Desficium: Hauré d'explicar-li yo a estes altures a on tinc posat el llistonet! Qué no sap el gustet q em fan els esglais matinals o qué?
Lo d'Angresola era distint: no era una cita privada; era una convocatòria a la Cretina. Un matís substancial, no troba?
"Segons en quin pla anara i a QUÍ s'arrimara", ¿no te fot el forlati? Això també és un matís substancial.
I ara m'esmene yo:
Per cert, fer extensiva eixa image derrotada A una leti post picadilly, ben bé pot ser motiu de tancament d'est espai. Vaja en ull, forlati, vaja en molt d'ull.
Grans les Marvelettes. El Kanaka dia un matí d'estiu que sentíem una recopilació de negretes philspectorianes que el Cel n'havia d'estar ple.
Bona nit, Big Fish.
Pues sí, Rebecca es lo más bonito de toda la peli, aunque ni siquiera salga en el cartel de promoción...Supongo que lo de la señorita P, eso de que guste, es casualidad, por un lado me parece bien, no es ninguna belleza, es tan normal como cualquiera, pero por otro se ha exagerado tanto su glamour y su divismo hollywoodiense que parece que si no nos gusta está mal. Nada de eso, qué asco me da Pe! ni buena actriz es! algo debe tener para que la elijan en tanto film...quizá en la cama se ve eso que no le vemos como persona, jajaja!
Bonita canción, ya está usté de pre-viernes!
No, no trabajo demasiado, sino que tengo demasiadas cosas, pero seguro que nadie disfruta tanto como yo haciendo todo...
Muas chuiks POP!
¡Se me olvidaba! y tb es estupenda la canción de la BSO de Giulia y los Telallirini, la amen o la odien seguro que, como todas, salieron silbándola del cine...un grupito divertido que lleva trillones de años tocando por la Barceloneta, y miren, con W. Allen ahora como tópico español, jajajaja...
Barcelonaaaaaaaaaaaaaaaa, na ni no ni no ni noooooo...
Ni racial siquiera, para racial Paz Vega.
besos
M'explique consigliere. Volia dir que amb la lloança a Rebecca no volia que es menysprearen els atributs d'Scarlett, i que davant un eventual debat "o una o l'altra" jo, don Vincenzo Vucciria, diria. "Una o l'altra no. Les dos, volem les dos!".
Jo es que no sé qui és esta, però me pareix que en la foto que has posat no ix afavorida ni una ni l'altra no?
Yo me apunto a lo de Rebecca Hall. Ya dije no sé en qué blog lo estridente y horrible que resulta el pelucón amarillo con raiz negruzca de Scarlett en la peliculita de Woody Allen. No es necesario disfrazarla de Marylin, la chica está bien de por sí. Pero Rebecca Hall tiene mucha más clase.
Posta un commento