[…] És dir: tot pacte sempre té en alguna banda una porta de darrere, i per allà pot entrar una corrent d'aire. Totes les promeses d'estar sempre enamorat i de "ser-te sempre fidel" tenen per premissa la contingència de ferro (improbable o no) que diu: Llevat de que, està clar, m'enamore "per sempre" d'algun atre. Encara que no ens agrade, és cert, i açò vol dir que no és de cínics pensar-ho, pero també que es probable que algun atre —algú a qui volem i que preferiríem que no ho sabera— ho sàpia tan be com nosatres. Reconéixer tot açò és acostar-se a l'intimitat absoluta fins al llímit que ens és soportable […]
Acció de Gràcies. Richard Ford. Pg. 278.
[…] Les nostre exdones sempre amaguen secrets sobre nosatres que les fan irresistibles. Fins que, està clar, recordem qui som i qué vàrem fer i perque ya no estem casats. Pg. 305.
El patiment no vol companyia. Només vol que s'acabe. Pg. 347.
Nessun commento:
Posta un commento