Todo por una chica.

Que una novela que a mi em pareix obra mestra no acabe d'apanyar-li a Vicè, un lector en el que tinc habitualment un alt grau d'identificació lliterària, em fa pensar.

Vaig a vore si em convenç yo mateix de que efectivament Todo por una chica de Nick Hornby (Slam en anglés, 2007) és una obra mestra.

- L'arquitectura narrativa de l'obra em pareix magistral, en un toc de viages en el temps que aprofita l'autor per a anar i vindre en un marge de 3 anys. Fer açò pot ser una castanya torrada si l'autor no ho fa en mestria.

- El ritme és trepidant. He llegit 302 pàgines en 3 assentades —o gitades, q servidor llig gitat—.

- L'obra et convida —t'espenta— a reflexionar sobre les relacions humanes —i les amoroses— en el nostre temps —i ho fa d'una forma brillant.

- Crec que és el llibre millor escrit que li he llegit a H. Formalment impecable. Britànicament impecable, que li agrada dir al meu amic Zestas.

I ademés de tots estos ingredients, H. conseguix escabussar-nos en el món dels adolescents com si realment ell ho fora. I ya sabem que ho és un poc. Ell i tots aquells que lluitem, en més o menys èxit, contra la pèrdua de l'inocència, un passaport imprescindible per a la felicitat.

Pero esta volta no ho és des del recort, com en unes atres obres, o des de la nostàlgia. Senzillament, H. es clava en el cap d'un adolescent i conseguix vore el món exactament com ells, conseguix ser un adolescent. Senzillament… com si fora senzill.

Esta novela m'ha ajudat a descobrir moltes coses de mi mateix, que subjaïen de forma latent, i també de l'emergent món al qual nos dirigim, que estarà marcat per la forma de ser dels adolescents de hui. Dins i fòra. L'introspecció i l'anàlisis del món que ens envolta són característiques determinants de la bona lliteratura de tots els temps i ací H. nos ho oferix.

M'he convençut: obra mestra. No sé m'ocorre ni un sol argument per a dir que no es tracta d'una novela completament redona.

***


I aixina i tot, potser, ho reconec, que m'aplegue especialment, perque tinc un fill adolescent. Pero açò tampoc seria, en cap cas, un demèrit.

Lo dit, altament recomanable. 300 pàgines de pur plaer lliterari.