"Igual que un barco que se hunde / con las luces encendidas". Diu Desficium que estos versos son de Vicente Huidobro. Yo com no llig poesia i ademés soc incapaç de memorisar versos i cançons —em conforme en chiular-los— no ho sabia. Pero ¡quins versos, redell! Els deixe caure i em rebele a interpretar-los. Em llimite a imaginar el lent i cadenciós afonament del barco (en les llums enceses) per a perplexitat i diversió de la variada fauna marina. I també el barco després d'haver aterrat en el llim del fondo, removent l'arena, trencant el silenci i l'harmonia de tots els que habiten a rant de terra. En les llums enceses. I em seduix l'idea del barco anfonat en les llums eternament enceses —llums sempre de verbena i ensomi—, dormint entre els peixos, perplexos i divertits.
Sempre és bon moment per a machacar-los el meu tema favorit de l'immortal Bruno Lomas —en un vídeo ademés irrepetible—. Dimecres i bon dia. A ballar!
2 commenti:
Llums de verbena diu, i després vol llevar-se la fama de golfo... Bonicos bonicos versos del tot. Igual que un barco que se hunde con las luces encendidas vindria a tindre el seu equivalent desficiumero de morir-se amb les botes posaes. Rellegia estos dies Lord Jim, el barco amb la llum encesa afonant-se (que no s'afona el barco) segons l'oficial eixe que després se mor de borratxo, que deia que va vore el palo caiguent amb la llum encesa com si fora un misto damunt la mar, algo aixina era...
Per a qui li pique la curiositat, Altazor, orgia poètica.
Salutacions als dos antecedents i a tots els qui acodixquen al salonet de Forlati.
Posta un commento