<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598</id><updated>2012-01-29T09:01:05.156+01:00</updated><category term='control'/><category term='Conrad'/><category term='las perras del infierno'/><category term='janis joplin'/><category term='Falcone'/><category term='buscar'/><category term='saviano'/><category term='trasvàs'/><category term='Borges'/><category term='Centre d&apos;Actuació Valencianista'/><category term='salvem el cabanyal'/><category term='dubrovnik'/><category term='Tristor'/><category term='Tao te ching'/><category term='miedo'/><category term='izquierda valenciana'/><category term='Vicente Andreu'/><category term='mish mash'/><category term='hornby'/><category term='educación para la ciudadanía'/><category term='Kandahar'/><category term='dr. collado'/><category term='Dropper'/><category term='pinball'/><category term='falsificadores'/><category term='valencia'/><category term='Los hombres que no amaban…'/><category term='miquel nadal'/><category term='bo diddley'/><category term='calvino'/><category term='Grau'/><category term='bonifaci ferrer'/><category term='Fukazawa'/><category term='Corleone'/><category term='sheffield fc'/><category term='Sacco.'/><category term='Stieg Larsson'/><category term='Suzanne'/><category term='godard'/><category term='Ramírez de Arellano'/><category term='santa pola'/><category term='The Man Who Wasn&apos;t There'/><category term='el factor humano'/><category term='gregory vava'/><category term='escollera'/><category term='PSOE'/><category term='julie christie'/><category term='aigua'/><category term='core &apos;ngrato'/><category term='draytones'/><category term='Maus'/><category term='minyones'/><category term='virginidad'/><category term='lonja'/><category term='nemirovsky'/><category term='Valéncia'/><category term='sa fortalesa'/><category term='Sepúlveda'/><category term='Canal 9'/><category term='Narayama'/><category term='Home'/><category term='llustre en els ulls'/><category term='Memòria'/><category term='Museo'/><category term='kapuscinski'/><category term='mystic river'/><category term='elvira roda'/><category term='frank bascombe'/><category term='Leonard Cohen'/><category term='Parlem clar'/><category term='Interpol'/><category term='temps'/><category term='Nuuk'/><category term='palmart'/><category term='truffaut'/><category term='Brancaccio'/><category term='Genovés II'/><category term='tempus'/><category term='antonio blasco'/><category term='cosa nostra'/><category term='funtastic'/><category term='Odisea'/><category term='Tur'/><category term='Maestrat'/><category term='riuraus'/><category term='Enric González'/><category term='HBO'/><category term='Colectiu contra la corrupció'/><category term='sonics'/><category term='feases'/><category term='imprenta imaginària'/><category term='absències'/><category term='Slaughterhouse'/><category term='Haldun'/><category term='Athletic'/><category term='cambio climático.'/><category term='kim ki duk'/><category term='bengales'/><category term='levante'/><category term='sabor'/><category term='Este'/><category term='Joventut Valencianista'/><category term='banca'/><category term='bombardejos'/><category term='Larsson'/><category term='bellas señoritas'/><category term='bilingüisme'/><category term='vickie'/><category term='new order'/><category term='baydal'/><category term='Jayhawks'/><category term='Alfons García'/><category term='Al Capone'/><category term='Marpop'/><category term='patrimonio'/><category term='aquest'/><category term='angresola'/><category term='Pau'/><category term='richard ford'/><category term='oliva'/><category term='polinesia'/><category term='nazis'/><category term='PP'/><category term='lluís fornés'/><category term='aburrimiento'/><category term='dénia'/><category term='florencia'/><category term='27 años.'/><category term='Ausias March'/><category term='vellea'/><category term='És millor ser guapo'/><category term='Fontcuberta'/><category term='Forlati way of life…'/><category term='TVE'/><category term='organisar'/><category term='Centenario'/><category term='Álvaro'/><category term='aretino'/><category term='cretina comedia'/><category term='serrat'/><category term='Rodeados'/><category term='Audiències'/><category term='Real Unión de Irún'/><category term='bada bing'/><category term='lapita'/><category term='Comtessa'/><category term='fóllate a 40…'/><category term='Los Salvajes'/><category term='Sorolla'/><category term='invisible'/><category term='caszely'/><category term='josé aleixandre'/><category term='aitana'/><category term='la isla'/><category term='my family'/><category term='agost'/><category term='mallorca'/><category term='Turtrago'/><category term='raphael'/><category term='Poble Nou de la Mar'/><category term='llengua valenciana'/><category term='radford'/><category term='Illa de Xàtiva'/><category term='mad men'/><category term='Cohen'/><category term='Lansing'/><category term='el mercader de venecia'/><category term='Serra d&apos;Irta.'/><category term='american woman'/><category term='juliette lewis'/><category term='les amants du pont neuf'/><category term='mandela'/><category term='2010'/><category term='corella'/><category term='República.'/><category term='suite francesa'/><category term='Descarga'/><category term='Llevant UD'/><category term='caruso'/><category term='narcotràfic'/><category term='El poder del perro'/><category term='landero'/><category term='al pacino'/><category term='sensació'/><category term='9 d&apos;Octubre'/><category term='sueños'/><category term='pixies'/><category term='peixca del bou'/><category term='caselli'/><category term='joy division'/><category term='defendre l&apos;alegria'/><category term='marqués'/><category term='Albert Forns'/><category term='Romero'/><category term='River'/><category term='mar'/><category term='Reixos'/><category term='Israel'/><category term='canvi climàtic'/><category term='Vicent Boix'/><category term='Final Copa'/><category term='Gran Torino'/><category term='euroyeye'/><category term='leos carax'/><category term='República valencianisme'/><category term='friedrich'/><category term='pavarotti'/><category term='gomorra'/><category term='fiorentina'/><category term='Llastre'/><category term='Spiegelman'/><category term='Hesse'/><category term='renúncies'/><category term='Azul'/><category term='La Paca'/><category term='alacant cf'/><category term='Un rincon apartado'/><category term='stone roses'/><category term='Bitibou'/><category term='Playboy'/><category term='joan colom'/><category term='coen'/><category term='Navidad'/><category term='miller&apos;s crossing'/><category term='ian curtis'/><category term='greenpeace'/><category term='primavera d&apos;hivern'/><category term='Informe semanal'/><category term='hoy júpiter'/><category term='pedro muelas'/><category term='URSS'/><category term='edward hopper'/><category term='Estiu'/><category term='Barcelona'/><category term='Au-Agenda Urbana'/><category term='Concha Piquer'/><category term='lorenzo agustí'/><category term='melchor miralles'/><category term='Juegos de la edad tardía'/><category term='nick cave'/><category term='Sherinton'/><category term='autoayuda'/><category term='Stassi'/><category term='Paeller'/><category term='woody allen'/><category term='Felip V'/><category term='my way'/><category term='patagonia'/><category term='carlin'/><category term='Bunny'/><category term='sicília'/><category term='Renato Zero.'/><category term='yardbirds'/><category term='Censura'/><category term='nadar'/><category term='müller'/><category term='Joan Fuster'/><category term='Numeros'/><category term='Dònes'/><category term='España'/><category term='planetas'/><category term='Boixos'/><category term='Teodor Llorente'/><category term='Viage'/><category term='Acció de gràcies'/><category term='globo'/><category term='fahrenheit'/><category term='pessoa'/><category term='match point'/><category term='valencianisme'/><category term='primavera'/><category term='sábado'/><category term='zheng he'/><category term='ànsia'/><category term='vicè'/><category term='el periodista deportivo'/><category term='paternidad'/><category term='rebecca hall'/><category term='cash'/><category term='la conjura del necis'/><category term='Ulises'/><category term='Coppola'/><category term='oceanis34'/><category term='Saint John&apos;s Newfoundland'/><category term='taniguchi.'/><category term='deixar-se trobar'/><category term='Wellington'/><category term='Espanya'/><category term='Arthur Caravan'/><category term='zombies'/><category term='Tabarca'/><category term='montag'/><category term='Ètica a Nicomac'/><category term='Bar Torino'/><category term='sean pean'/><category term='cramps'/><category term='jules et jim'/><category term='anne clark'/><category term='cebrian ibor'/><category term='rolling'/><category term='Ilusió'/><category term='Salander'/><category term='cabanyal'/><category term='eugeni s. reig'/><category term='manolo preciado'/><category term='Llevant.'/><category term='absència'/><category term='petrarca'/><category term='Villarroel'/><category term='nom de les coses'/><category term='mafia'/><category term='lost'/><category term='bebes'/><category term='duches'/><category term='Mum'/><category term='Imperio'/><category term='10 deberes'/><category term='benedetti'/><category term='bicis'/><category term='Palestina'/><category term='bradbury'/><category term='gárgolas'/><category term='bukowski'/><category term='grades.'/><category term='fondemora'/><category term='le saec'/><category term='Victory'/><category term='richard fort'/><category term='The Phantoms'/><category term='club baracoa'/><category term='tertulias'/><category term='nostàlgia'/><category term='Muerte y memoria'/><category term='scarlett'/><category term='À bout de souffle'/><category term='muerte entre las flores'/><category term='afectes i complicitats'/><category term='the cure'/><category term='Florència'/><category term='marca'/><category term='ponts de paraules'/><category term='crisis'/><category term='le corbusier'/><category term='Lao Tse'/><category term='Llum'/><category term='Durán Tortajada'/><category term='malaltia'/><category term='1976'/><category term='Delibes'/><category term='playa'/><category term='Reggi'/><category term='Soprano'/><category term='Constantí Llombart'/><category term='Aristòtil'/><category term='L&apos;Argilaga'/><category term='brieva'/><category term='kate'/><category term='dinero'/><category term='Moll del Grau'/><category term='Murakami'/><category term='Orgull'/><category term='Corage'/><category term='bellrays'/><category term='Road to Guantanamo'/><category term='NYC-Tijuana'/><category term='serie b'/><category term='Memoria'/><category term='El Padrino'/><category term='Amundsen'/><category term='olor'/><category term='durango'/><category term='Ix'/><category term='Glòria'/><category term='Bruno Lomas'/><category term='fiebre en las gradas'/><category term='Atun a la siciliana'/><category term='Plages de Valéncia'/><category term='25 d&apos;Abril'/><category term='Euromed'/><category term='Dennis Lehane'/><category term='campo de concentración'/><category term='Destrucció del Cabanyal'/><category term='vent de ponent'/><category term='crónicas'/><category term='ramon victoria'/><category term='country'/><category term='Homero'/><category term='infància'/><category term='the conversation'/><category term='jorge herralde'/><category term='manifestació 31-1-2010'/><category term='Valéncia Nova'/><category term='Huidobro'/><category term='rita'/><category term='petula clark'/><title type='text'>before the rain</title><subtitle type='html'>Siempre suceden cosas antes de la lluvia. Labina Mitevska ruega silencio en «Before the rain», de Milcho Manchevsky. No quiere escuchar palabras que pongan nombre a la desdicha. Va a empezar a llover. Silencio para que se oigan caer las primeras gotas de lluvia.</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><link rel='next' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default?start-index=101&amp;max-results=100'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>309</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7645394526329598479</id><published>2010-11-03T02:30:00.000+01:00</published><updated>2010-11-03T02:30:31.538+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='crisis'/><title type='text'>La fi de la crisis…</title><content type='html'>¿Per qué no s'acaba la crisis en Espanya?¿Per qué almenys no comencen a vore's síntomes d'alegria econòmica quan fa temps que la conjuntura i les circumstàncies que ens abocaren ad ella han començat a canviar?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perque el gran capital espanyol ha decidit que no s'acabarà fins que caiga el govern del PSOE. Ells i no Rajoy, quan guanye, seran els que capgiraran esta situació. Ells guanyaran més diners i més poder que mai. El PSOE els ha fet el treball brut i el PP governarà per ad ells.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I l'immensa majoria dels treballadors aplaudiran la fi de la crisis. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aixina és esta democràcia neocapitalista. ¿Democràcia?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7645394526329598479?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7645394526329598479/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7645394526329598479&amp;isPopup=true' title='5 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7645394526329598479'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7645394526329598479'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/11/la-fi-de-la-crisis.html' title='La fi de la crisis…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-1753631588479415810</id><published>2010-10-28T13:25:00.002+02:00</published><updated>2010-10-28T13:25:50.543+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='las perras del infierno'/><title type='text'>Pornopunk</title><content type='html'>&amp;nbsp;Las perras del infierno. Week end post infern.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/7OAtMt8uHv4?fs=1&amp;amp;hl=es_ES"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/7OAtMt8uHv4?fs=1&amp;amp;hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-1753631588479415810?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/1753631588479415810/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=1753631588479415810&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1753631588479415810'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1753631588479415810'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/10/pornopunk.html' title='Pornopunk'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-5692367110255888573</id><published>2010-10-25T02:57:00.000+02:00</published><updated>2010-10-25T02:57:14.333+02:00</updated><title type='text'>Los peyotes. 96 lágrimas.</title><content type='html'>&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/0_Q3GmR_bGc?fs=1&amp;amp;hl=es_ES"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/0_Q3GmR_bGc?fs=1&amp;amp;hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llum al final del túnel…&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-5692367110255888573?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/5692367110255888573/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=5692367110255888573&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5692367110255888573'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5692367110255888573'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/10/los-peyotes-96-lagrimas.html' title='Los peyotes. 96 lágrimas.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-1855598126413984438</id><published>2010-10-07T01:55:00.000+02:00</published><updated>2010-10-07T01:55:57.726+02:00</updated><title type='text'>Autoestereotips</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El dissabte vaig tindre ocasió d'experimentar fins a quin punt l'autoestereotip que tots tenim de nosatres mateixos coincidix en la percepció que els atres tenen. Hi ha poques voltes en que es donen les circumstàncies per a que açò passe. I quan succeix provoca perplexitat… i inclús hilaritat.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Aspectes teus que consideraves defectes a corregir són a sovint els punts d'atracció que et lliguen en algunes persones. Les virtuts, per contra, poden ser només punt de desencontre.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Tens la seducció posada a on no l'imaginaves i lo que pensaves que n'hi havia en el seu lloc només provoca irritació i desinterés.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Suponc que és per això que, a voltes, quan ens mirem a l'espill, com si ho férem des d'un viage astral, un ariçó nos recorre el bascoll i li preguntem al tio d'enfront: ¿I tu qui colló eres?&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;PS L'hilaritat també me la provoquen aquells que afirmen en vehemència: sé qui soc, d'on vinc i a on vaig. Com sol passar, eixos, precisament, no solen saber ni ón tenen la mà dreta ni l'esquerra.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/xPbH1g5iicw?fs=1&amp;amp;hl=es_ES"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/xPbH1g5iicw?fs=1&amp;amp;hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-1855598126413984438?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/1855598126413984438/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=1855598126413984438&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1855598126413984438'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1855598126413984438'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/10/autoestereotips.html' title='Autoestereotips'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-705442114608579722</id><published>2010-09-23T01:45:00.000+02:00</published><updated>2010-09-23T01:45:44.680+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Viage'/><title type='text'>Punt d'inflexió</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TJqVHUCK3TI/AAAAAAAAAt4/U6eTOrDcce8/s1600/berghain.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="267" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TJqVHUCK3TI/AAAAAAAAAt4/U6eTOrDcce8/s400/berghain.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Res pijor quan la vida t'atabala cada dia en problemes domèstics que obrir més portes. Quan hauries d'arracerar-te del fret i aguardar en paciència que amainaren la pluja i el vent, obris més finestres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És un desafiament un tant inconscient. De sobte el viage i les portes i les finestres. I la sensació que ya tenies, agreujada, de que el món és plural i divers i la teua vida ha de beure d'ahí i no de les rutines que t'han encarransit el pensament, l'inquietut i quasi, de raspalló, també l'ilusió.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El viage a voltes és plaer, perque tens la sòrt de compartir-lo en persones que, de per si, ya fan especials les coses més senzilles. I molt més les que, per desconegudes encara, pareixen especials i inclús podrien ser-ho.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero sempre és un sacsó per a la pròpia consciència. Un avís que t'ha d'endreçar els camins que transites. El viage —a una ciutat de la que eres incapaç de recordar més de tres noms de carrers—, et sugerix un mapa de sensacions, decisions i vivències que et renovella i a l'hora excita tot allò que duyes dins. Lo bo i lo roïn.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El viage et sugerix mapes, pero també pot ser un espill en el qual et reflexes en sorpresa i temor, preguntant-te ¿Qué estic fent?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La ciutat té un nom. El nom és intrascendent. No per a mí. La ciutat es diu punt d'inflexió. O això o l'espill. I en l'espill no m'agrada lo que veig.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-705442114608579722?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/705442114608579722/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=705442114608579722&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/705442114608579722'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/705442114608579722'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/09/punt-dinflexio.html' title='Punt d&apos;inflexió'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TJqVHUCK3TI/AAAAAAAAAt4/U6eTOrDcce8/s72-c/berghain.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-1467486504018614769</id><published>2010-09-09T23:24:00.000+02:00</published><updated>2010-09-09T23:24:41.095+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='El poder del perro'/><title type='text'>El poder del perro</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TIlQjyl0i7I/AAAAAAAAAtw/lZicC4MScb8/s1600/thepowerdog.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TIlQjyl0i7I/AAAAAAAAAtw/lZicC4MScb8/s400/thepowerdog.jpg" width="268" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El verano tiene rituales que hay que mantener sean cuáles sean las circunstancias: engancharse como una mona con un buen tocho es uno de ellos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Si quieren leer &lt;i&gt;El poder del perro&lt;/i&gt;, infórmense en otros blogs que les inciten con la venturas y desventuras de Art Keller, Nora, Callan, los Barrera, las FARC, la CIA, el FBI, los federales y México, mucho México. Drogas, tráfico, poder, amor. Un cóctel batido con maestría. Léanlo. Una obra colosal. Del libro no les digo más. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sí del poder del perro. El mal que anida, en mayor o menor grado, en cualquier humano, que mengua o crece en función de la rueda de la fortuna. El literaturizable espacio entre los muros del maniqueísmo, del bien y del mal, y cómo las circustancias nos permiten o nos impiden convivir con nosotros mismos y nuestra conciencia. Cómo la felicidad se trunca o aparece con un detalle nimio. Cómo su búsqueda es una quimera sin sentido, donde toda la voluntad se evapora en detrimento de los guiños del destino.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El poder del perro, disfrazado de justa venganza, de ambición, de propósitos nobles, acaba despojándose de abalorios y telas de terciopelo y aparece en el peor momento. Trenes que pasan —y pasan pocos por aquella estación envuelta en sol y polvo— y pasan de largo en nombre de ideales estúpidos, abanderados con la mirada perdida de un can asesino. Vidas entregadas a causas huecas —casi todas lo son si se entrega una vida a ellas— mientras se aleja el tren y se le despide con los ojos idos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Y el valor de la vida. Tan frágil y insignificante en la selva colombiana, en la frontera mejicana, donde el perro saliva mostrando una dentadura monstruosa. Tan frágil también en Occidente, donde la vida cobra valor en la consulta de un ambulatorio y no con los cañones de una recortada apuntado a la rodilla.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El poder del perro rabioso y cruel que todos llevamos dentro. En Sinaloa o en Almenara. En la mansión de El Sauzal o en la intimidad de una luz encendida a las 4 de la madrugada en una finca de la Calle de la Paz.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El poder del perro.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Don Winsow.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;704 págs.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-1467486504018614769?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/1467486504018614769/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=1467486504018614769&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1467486504018614769'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1467486504018614769'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/09/el-poder-del-perro.html' title='El poder del perro'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TIlQjyl0i7I/AAAAAAAAAtw/lZicC4MScb8/s72-c/thepowerdog.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-825198611294381511</id><published>2010-08-30T00:27:00.001+02:00</published><updated>2010-08-30T00:27:44.425+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Turtrago'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='renúncies'/><title type='text'>El sac de les renúncies…</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/THreh77AzYI/AAAAAAAAAtg/0x_Y1cVMG-o/s1600/n2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/THreh77AzYI/AAAAAAAAAtg/0x_Y1cVMG-o/s400/n2.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dos personages de ficció que tots hem conegut alguna volta en negre sobre blanc i també en la pròpia vida:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- &lt;b&gt;YAN&lt;/b&gt;: El que renuncia a tot i té el rostre tacat per les pigues de la resignació. El motiu de la renúncia? Els que vullgau.&lt;br /&gt;- &lt;b&gt;YIN&lt;/b&gt;: El que no renuncia a res i té el rostre tacat per les pigues de l'excés. Motius? Ídem.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No psicoanalisem a cap dels dos. Senzillament els presentem.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A mig camí, el qui perseguix els equilibris. Li diuen &lt;b&gt;YUN&lt;/b&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yan, Yin i Yun busquen lo mateix, cascú a la seua manera: passar en certa dignitat i felicitat per la vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els tres porten a l'esquena un pesat sac, el de les renúncies.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yan el porta carregat de renúncies òbvies.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yin té la sensació de que la seua vida no és més que un vídeojoc irreal i també té sensació de renúncia, la renúncia essencial a coses que imagina trascendentals, que creu que deuen existir i que pensa que mai tindrà a l'abast. Eixes són les seues renúncies, reals o imaginàries.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yun porta en el sac les claus de totes les portes que ha decidit no obrir, per a evitar previsibles desequilibris, per a poder obrir-ne unes atres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;· · ·&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hui la &lt;b&gt;Comtessa&lt;/b&gt; —ahir en realitat— fa anys. No sé quànts. Em té marejat a mi i a tots en eix assunt. Hui em pesa la clau de la porta tancada de Turtagro. És un ser especial i estic orgullós de ser amic seu, encara que a voltes em traga de les casetes i la rinyga com un pare. Deuria haver-la visitada i em dol no haver-ho fet. Un regal humil: esta senzilla paràbola és per a tu.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-825198611294381511?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/825198611294381511/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=825198611294381511&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/825198611294381511'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/825198611294381511'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/08/el-sac-de-les-renuncies.html' title='El sac de les renúncies…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/THreh77AzYI/AAAAAAAAAtg/0x_Y1cVMG-o/s72-c/n2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-8503979213505784507</id><published>2010-08-18T01:50:00.000+02:00</published><updated>2010-08-18T01:50:06.575+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cambio climático.'/><title type='text'>Arde Roma</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TGsffewCkQI/AAAAAAAAAtY/ubiTKrlSfoA/s1600/g_lluviaspakistan310710saoodrehmanefe512.jpg.550.0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="258" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TGsffewCkQI/AAAAAAAAAtY/ubiTKrlSfoA/s400/g_lluviaspakistan310710saoodrehmanefe512.jpg.550.0.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No es que Roma fuera el centro del mundo. Es que la Roma de Nerón que ardió durante cinco días era el mundo. Muerte y calamidad. Y miedo en el cuerpo. El miedo a constatar que el terror no conoce fronteras. La capital del Imperio, de Occidente, la eterna Roma hecha un manojo de llamas ingobernables.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;11-S. NY. El terror no conoce fronteras. El mismo pavor, dos milenios después.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Arde el mundo. Los meteorólogos no dan crédito. Hablan de magnas catástrofes globales. Los muertos se cuentan por centenares de miles en los rincones más distantes del planeta, la Nasa envía fotos de la nube de humo que invade la atmósfera.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hasta ahora quien quisiera podía saber qué estaba sucediendo, pero muchos lo evitaban, preferían la venda en los ojos. Ahora el desastre y la calamidad abre todos los informativos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Se llama cambio climático. Hace años que llama a la puerta. Ahora la está echando abajo.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Sigamos pensando en nuestras pequeñas miserias cotidianas.&amp;nbsp; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-8503979213505784507?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/8503979213505784507/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=8503979213505784507&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8503979213505784507'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8503979213505784507'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/08/arde-roma.html' title='Arde Roma'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TGsffewCkQI/AAAAAAAAAtY/ubiTKrlSfoA/s72-c/g_lluviaspakistan310710saoodrehmanefe512.jpg.550.0.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-6301840927784489025</id><published>2010-08-14T02:28:00.000+02:00</published><updated>2010-08-14T02:28:41.062+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='globo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='organisar'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Llastre'/><title type='text'>Amollar llastre…</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TGXiG84JeII/AAAAAAAAAtQ/O4HWEme-XC8/s1600/Globo_Reflejado_1024x768-541943.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TGXiG84JeII/AAAAAAAAAtQ/O4HWEme-XC8/s400/Globo_Reflejado_1024x768-541943.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vaig fent. No vaig tirant. Des de que tinc memòria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Faig coses de tota classe i condició, en tots els àmbits de la vida, a colp d'estímuls i inquietuts. Moltes coses i a sovint porte un sac massa pesat. Perque no tire res. Conserve tot i no tinc contractat a un archiver que ho organise.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Conserve el ticket d'un restorant, del cine, entrades de concerts, prospectes, tellines i pechines, pedres, vells disquets d'ordenador, notes, apunts, trossos de suro de la Serra Calderona, revistes i diaris, fulls volants i per supost tot allò que la gent normal sol guardar: fotos, llibres… Cada andròmina —fantàstica paraula catalana— em retrotrau una sensació, un sentiment. I m'agrada viure el present i proyectar el futur tenint molt present cada sensació i cada sentiment que m'han fet com soc. Siguen bons o roïns. També ho passe be recreant moments que van lligats a coses que conserve.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Periòdicament el globo renqueja apenes i raspa cimeres perilloses. Cal amollar llastre. Revisar, fer tria, ordenar, conservar per als pròxims tants anys. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sempre és una activitat pesada que porta dies i dies. Ademés, als que vivim —com bevem— compulsivament, ens fa una sensació estranya d'estació de tren, de coa d'hospital. Pero també fondament catàrtica. Pura serotonina. Buidar la cistella del globo, remontar el vol, deixar-se engrunsar pels vents, ataullar nous paisages, fer-se permeable a noves pluges.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com la maravellosa olor a tormenta que hui ho invaïa tot.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-6301840927784489025?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/6301840927784489025/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=6301840927784489025&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6301840927784489025'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6301840927784489025'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/08/amollar-llastre.html' title='Amollar llastre…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TGXiG84JeII/AAAAAAAAAtQ/O4HWEme-XC8/s72-c/Globo_Reflejado_1024x768-541943.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7305940335579039680</id><published>2010-08-10T16:32:00.000+02:00</published><updated>2010-08-10T16:32:31.808+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='pixies'/><title type='text'>Pixies 20 anys…</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TGFewalLlTI/AAAAAAAAAtA/1Dij80RRUj4/s1600/pixies721.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="202" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TGFewalLlTI/AAAAAAAAAtA/1Dij80RRUj4/s400/pixies721.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TGFe3Qhj8aI/AAAAAAAAAtI/hGK8bFYht1U/s1600/pixies2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="183" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TGFe3Qhj8aI/AAAAAAAAAtI/hGK8bFYht1U/s400/pixies2.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;En uns mesos, el 15 de setembre, farà 20 anys del superconcert dels &lt;b&gt;Pixies&lt;/b&gt; en &lt;b&gt;Arena Auditòrium&lt;/b&gt; davant de vora 5.000 persones, per a presentar el seu LP &lt;i&gt;Bossanova&lt;/i&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La banda bostoniana de  &lt;b&gt;Black Francis, Joey Santiago, Kim Deal i Dave Lovering&lt;/b&gt; no debutava en terres valencianes aquell dia. Ho havia fet un any abans, el 2 de Juny de 1989, 27 anys just després del primer ascens del Llevant UD a Primera, per a presentar el &lt;i&gt;Doolittle&lt;/i&gt;. Apenes una cinquantena de groupies assistírem a aquell concert en &lt;b&gt;Garage&lt;/b&gt;. Servidor de vostés era un d'ells, el posseïdor de l'entrada 000002.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estos dies d'agost, dedicats a ventilar els paperets de la memòria, han reaparegut en les meues mans. Abans de tornar a dormir la sòn dels justs, les he escanejades per a compartir la re-troballa en tots vostés.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La la love you!!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[whistle] yeah &lt;br /&gt;i love you &lt;br /&gt;i do &lt;br /&gt;i love you &lt;br /&gt;all i'm saying pretty baby &lt;br /&gt;la la love you don't mean maybe &lt;br /&gt;all i'm saying pretty baby &lt;br /&gt;first base  &lt;br /&gt;second base &lt;br /&gt;third base  &lt;br /&gt;home run &lt;br /&gt;[whistle] yeah &lt;br /&gt;i love you &lt;br /&gt;i do &lt;br /&gt;i love you &lt;br /&gt;all i'm saying pretty baby &lt;br /&gt;la la love you, don't mean maybe &lt;br /&gt;all i'm saying pretty baby&amp;nbsp; &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/0XIOif_Zi8I&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/0XIOif_Zi8I&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7305940335579039680?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7305940335579039680/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7305940335579039680&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7305940335579039680'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7305940335579039680'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/08/pixies-20-anys.html' title='Pixies 20 anys…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TGFewalLlTI/AAAAAAAAAtA/1Dij80RRUj4/s72-c/pixies721.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-4588089347711025839</id><published>2010-08-06T14:42:00.000+02:00</published><updated>2010-08-06T14:42:14.940+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Home'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='canvi climàtic'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Nuuk'/><title type='text'>Nuuk (Kalaallit Nunaat-Groènlandia).</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TFwDGxFOPFI/AAAAAAAAAs4/pmmNcTlwVZ8/s1600/aerial_view_nuuk_greenland_photo_signe_vest_greenland_tourism.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="267" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TFwDGxFOPFI/AAAAAAAAAs4/pmmNcTlwVZ8/s400/aerial_view_nuuk_greenland_photo_signe_vest_greenland_tourism.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una llengua minoritària, el kalaallisut o groenlandenc, que parlen vora 50.000 persones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un lloc tranquil en bona qualitat de vida… monacal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un mini-estadi de hocquei gel on descarregar adrenalina.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una bandera nacional ben bonica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Grans extensions per a relaxar la vista i els sentits.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bons ports i bons barcos. Bona peixquera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un termòmetro més amable de lo que cap imaginar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bones conexions en Islàndia, Sant Joan de Terranova, Hàlifax…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un estat civilisat —Dinamarca—…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els pròxims 40 anys de canvi climàtic poden trobar-me per allí.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I si s'aventuren a dir-me apocalíptic, no deixen de vore este documental extraordinari: «Home»&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;http://www.youtube.com/watch?v=SWRHxh6XepM&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dura una hora i mija pero no hi ha que fer "pajarerías" per a vore'l. Està penjat en youtube lliure de drets d'autor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;See you later alligators, in Nuuk…&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-4588089347711025839?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/4588089347711025839/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=4588089347711025839&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4588089347711025839'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4588089347711025839'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/08/nuuk-kalaallit-nunaat-groenlandia.html' title='Nuuk (Kalaallit Nunaat-Groènlandia).'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TFwDGxFOPFI/AAAAAAAAAs4/pmmNcTlwVZ8/s72-c/aerial_view_nuuk_greenland_photo_signe_vest_greenland_tourism.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7700339164997668192</id><published>2010-08-03T04:19:00.000+02:00</published><updated>2010-08-03T04:19:58.290+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='tertulias'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='aburrimiento'/><title type='text'>Parlar per no callar.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TFd8vBlXvSI/AAAAAAAAAsw/xw4S2FkdCO0/s1600/thora_birch_mena_suvari_american_beauty_001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="267" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TFd8vBlXvSI/AAAAAAAAAsw/xw4S2FkdCO0/s400/thora_birch_mena_suvari_american_beauty_001.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Eres profundamente aburrida.Y además fea.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se lo dice &lt;b&gt;Rickey&lt;/b&gt;, el chaval que trapichea con hierba, a &lt;b&gt;Ángela&lt;/b&gt;, la amiga rubia y tontita de su novia &lt;b&gt;Jane&lt;/b&gt;. Esa rubia y tontita que se la pone dura a &lt;b&gt;Lester&lt;/b&gt;, un magistral &lt;b&gt;Kevin Spacey&lt;/b&gt;, en &lt;i&gt;American Beauty&lt;/i&gt;, de &lt;b&gt;Sam Mendes&lt;/b&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El mundo además de feo, amenaza con convertirse en un lugar más bien aburrido. Nuestro mundo más próximo. Las tertulias de nuestra infancia, en verano, y en el pueblo, a la fresca, nos asombraban por la sabiduría con que los contertulios más humildes, hablaban de cualquier asunto con una lucidez insospechada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Eso se acabó. Se ha convertido en norma el "parlar per no callar". I qui més parla és qui més ha de callar. Te aburren los informativos y te aburre más aún la burda transmisión de las ideas más reiteradas por los telepredicadores, que suele ser lo más parecido al criterio propio que suelen tener, a la fresca, los tertulianos de nuestro tiempo. Mayores o jóvenes. Con graduado escolar o con carrera universitaria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si urdes excusas para encerrarte con un buen libro, abrazado al sopor estival que hace lejos del blablabla, empiezas a ganarte el epíteto de sociópata. Deseas que se vayan, que se callen, para salir, dejarte acariciar por la brisa y llevarte un cigarro a los labios. Se empieza así y se acaba siendo un asesino en serie. Lo dicen en la tele. Eso dicen los contertulios.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7700339164997668192?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7700339164997668192/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7700339164997668192&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7700339164997668192'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7700339164997668192'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/08/parlar-per-no-callar.html' title='Parlar per no callar.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TFd8vBlXvSI/AAAAAAAAAsw/xw4S2FkdCO0/s72-c/thora_birch_mena_suvari_american_beauty_001.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7763591459879214362</id><published>2010-07-16T18:37:00.000+02:00</published><updated>2010-07-16T18:37:47.583+02:00</updated><title type='text'>Viage i ànsia…</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TECKt-QxGOI/AAAAAAAAAso/OJCvn38PllQ/s1600/viajes-trasatlanticos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="286" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TECKt-QxGOI/AAAAAAAAAso/OJCvn38PllQ/s400/viajes-trasatlanticos.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'exhuberància del seu jardí de Menton pren una veu —cada pètal, cada palma, cada fulla— solemne per a preguntar-li qué se li ha perdut pel món, per qué abandona aquell solaç i espargiment, per qué no continua viajant per les mars del sur conforme ho ha fet sempre, escabussant-se en els 20.000 volums de la seua biblioteca…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan calla la veu, a Vicent Blasco Ibáñez, se li apareix el donyet que viu damunt del seu muscle, a la dreta, per a qüestionar-li la mampresa, a ón van ells, a la seua edat, tenint com tenen guanyada la mansuetut i la folgança, qué trauran de destinar sis mesos a circumnavegar el món conegut…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'ànsia per trobar, l'ànsia per descobrir, l'ànsia per sentir-se viu, immers en els oceans, en contrast en les cultures més antagòniques. Siga el que siga el risc. L'ansia vital.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;«La vuelta al mundo de un novelista» de Vicent Blasco Ibáñez. Només el primer capítul és un magnífic tractat sobre viages i lliteratura.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7763591459879214362?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7763591459879214362/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7763591459879214362&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7763591459879214362'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7763591459879214362'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/07/viage-i-ansia.html' title='Viage i ànsia…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TECKt-QxGOI/AAAAAAAAAso/OJCvn38PllQ/s72-c/viajes-trasatlanticos.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-8803078393189348150</id><published>2010-07-13T01:19:00.003+02:00</published><updated>2010-07-13T11:25:14.577+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Tabarca'/><title type='text'>Tabarca</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TDugYUhO9dI/AAAAAAAAAsg/0MhIOFbz4ts/s1600/foto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TDugYUhO9dI/AAAAAAAAAsg/0MhIOFbz4ts/s400/foto.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tabarca és illa plana, pero també es primavera d'hivern, encara que siga estiu, quan el sol darrer del dia la vernissa de taronja i les aones del barco deixen bromeres infinites que l'ancoren a terra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tabarca és una verge, per a qui vol trobar-la, encara que siga un dissabte de juliol. Són centenars de cales a on trobar una ombra per a fer niu, són arrapons entre les roques, són gats sestejant absents del món en l'església, són carrers sense asfaltar, són ruïnes i pàtria eixuta d'uns quants mariners vells que fumen assossegats veent anar-se'n l'últim ferry el dumenge a boqueta nit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tabarca també és adeu. Retindre-la és una quimera. Romandre també. I no obstant qui la despulla, ya la té sempre present, entre curves torrefactes de cos calent i cansat de bussejar, en fer l'amor, de per vida, present. Adeu Tabarca. Mai vaig ni ensomiar que et sentiria tan plena —i gens plana—, que et faria l'amor tan dilatadament.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-8803078393189348150?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/8803078393189348150/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=8803078393189348150&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8803078393189348150'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8803078393189348150'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/07/tabarca.html' title='Tabarca'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TDugYUhO9dI/AAAAAAAAAsg/0MhIOFbz4ts/s72-c/foto.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-4623345292255102419</id><published>2010-07-08T10:34:00.002+02:00</published><updated>2010-07-08T10:40:39.022+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='España'/><title type='text'>Soy un mal español…</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TDWMJ3pfwDI/AAAAAAAAAsY/dgBCWzaTZiQ/s1600/toro-osborne.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="327" src="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TDWMJ3pfwDI/AAAAAAAAAsY/dgBCWzaTZiQ/s400/toro-osborne.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No me alegro. Es más: detesto el pase de España a la final.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ni me quejo de lo que cobrarán de prima; ni practico el independentismo; ni soy antiespañol; ni siquiera me apuntaré a la teoría del pan et circus, de la cortina de humo.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Y sin embargo no me alegro. Es más: hubiera brindado por la victoria de Alemania ayer, la de Paraguay antes, la de cualquiera que hubiera evitado este "sueño"… Un brindis con prudencia, sin alharacas. Sin necesidad de molestar, en su pena, a los amigos y familiares que sí se alegran.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Soy valenciano. La lengua y la identidad propias se mueren. No puedo sentirme&amp;nbsp; español de esta España que lleva siglos matando mi lengua y mi identidad. Podría sentirme español de otra España que no existe y tal vez no exista jamás.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Me da asco, sí asco, la explosión de júbilo —y sus símbolos— que asocia el fútbol con la idea de España que me aniquila como valenciano.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Este "sueño" de muchos no es fútbol. Es un paso más en la aniquilación gradual de los valencianos como pueblo. Un paso de gigante. La aniquilación de mis raíces más íntimas. Es una ecuación sencilla de comprender:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Más de esta España: más homegenidad: menos valencianidad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Muchos de ustedes hoy se acuerdan de Villa, de Maceda, de Puyol, de Cardeñosa… Yo me acuerdo del conductor de autobús que me dijo "hábleme en cristiano", de todas las humillaciones sufridas bajo el yugo de las banderas que anoche inundaron las calles de las ciudades y pueblos valencianos. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Llámenme mal español. Yo les acusaré de malos valencianos.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-4623345292255102419?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/4623345292255102419/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=4623345292255102419&amp;isPopup=true' title='5 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4623345292255102419'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4623345292255102419'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/07/soy-un-mal-espanol.html' title='Soy un mal español…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TDWMJ3pfwDI/AAAAAAAAAsY/dgBCWzaTZiQ/s72-c/toro-osborne.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-8216717049269496530</id><published>2010-07-07T10:16:00.001+02:00</published><updated>2010-07-07T10:18:55.873+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Plages de Valéncia'/><title type='text'>La terra on nos reconeixem…</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TDQzXqUKZkI/AAAAAAAAAsQ/ggtqFnUDc_s/s1600/mujeres-caminando-playa-l.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TDQzXqUKZkI/AAAAAAAAAsQ/ggtqFnUDc_s/s400/mujeres-caminando-playa-l.jpg" width="386" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;i&gt;Dones caminant en la plaja&lt;/i&gt;, de &lt;b&gt;Joaquim Sorolla&lt;/b&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les &lt;b&gt;séquies del Riuet, En Gasch, Pixavaques, La Cadena i Vera&lt;/b&gt; foren durant anys rius d'aigua neta i fresca que, després de regar la feraç horta de Valéncia, oxigenaven —sumades a les abundants aigües freàtiques— les plages d'El Cabanyal —Les Arenes i Les Termes—, La Malvarrosa i La Patacona. Aixina, esplendoroses, foren escenari dels quadros de Sorolla i lloc d'esplai de la burguesia a finals del XIX i començaments del XX… i per supost l'espai lúdic, econòmic i irrenunciable, dels habitants dels pobles mariners del Cap i Casal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Durant el segle XX, i en l'instalació d'indústries en La Patacona i en les immediacions del carrer Serradora, eixes mateixes séquies es convertiren en &lt;b&gt;rius d'aigües tòxiques i fetals &lt;/b&gt;que donaren a estes plages una mala prensa més que justificada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hui, gràcies als emisaris i a les plantes de filtrat, i a pesar de la pressió humana que patixen, les plages valentines tornen a lluir, especialment quan&lt;b&gt; es pon el sol, la calor amaina, l'arena es tiny de roig i la multitut ya se n'ha tornat a casa&lt;/b&gt; en la pell roja i l'olor a factor 35. És el moment en que els natius tornem a sentir com a nostres estes plages on varaven les barques els nostres avantpassats.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És el moment de tancar el dia en un escabussó,&lt;b&gt; la carícia sobre el cos nu dels últims rajos de llum&lt;/b&gt; i la conversa plaent i distessa en l'amic exiliat que ha tornat unes semanes a la terra on nos reconeixem en tota la plenitut. I oblidem, per moments, sentint la remor de la nostra mar, als governants que nos trauen els colors i nos omplin de vergonya. De Vinaròs a Oriola. Del Sénia al Segura.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-8216717049269496530?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/8216717049269496530/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=8216717049269496530&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8216717049269496530'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8216717049269496530'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/07/dones-caminant-en-la-plaja-de-joaquim.html' title='La terra on nos reconeixem…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TDQzXqUKZkI/AAAAAAAAAsQ/ggtqFnUDc_s/s72-c/mujeres-caminando-playa-l.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-8268498255699244048</id><published>2010-07-04T22:36:00.000+02:00</published><updated>2010-07-04T22:36:44.352+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Tristor'/><title type='text'>Una estranya tristor…</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TDDwrT_mV_I/AAAAAAAAAsI/_ttrmPWxkj8/s1600/tristeza.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="388" src="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TDDwrT_mV_I/AAAAAAAAAsI/_ttrmPWxkj8/s400/tristeza.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Passa a sovint que les coses tenen desenllaços previsibles i no obstant indesijats. Com passa unes atres voltes que la vida et sorprén en coses que ni podies imaginar. De tant en tant inclús coincidixen lo u i lo atre: la vida et sorprén i toques la mel en la punta dels llavis —i de la llengua—. I la toques. I punt. Com era previsible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No cal patir a conte. I dia que passa no torna. Pero previndre els desenllaços indesijats et forja una cuiraça damunt del cos que et permet protegir la cova de les maravelles, eixe avenc privat on almagasenes totes les sensacions que t'han fet commoure junt a uns feixos de cabells daurats.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llavors t'assalta una estranya tristor engalanada de fugacitat. I l'estranya alegria de que eixa mateixa fugacitat, que et posa un poc trist, és la que t'ha permés viure cada minut en intensitat i honestitat.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-8268498255699244048?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/8268498255699244048/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=8268498255699244048&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8268498255699244048'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8268498255699244048'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/07/una-estranya-tristor.html' title='Una estranya tristor…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/TDDwrT_mV_I/AAAAAAAAAsI/_ttrmPWxkj8/s72-c/tristeza.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-8978503255072470641</id><published>2010-06-09T00:15:00.000+02:00</published><updated>2010-06-09T00:15:02.887+02:00</updated><title type='text'>Camins d'argent.</title><content type='html'>La vida está llena de &lt;i&gt;camins d'argent&lt;/i&gt;, caminos de plata, esos ríos a que se refería &lt;b&gt;Emili Beüt&lt;/b&gt; como las arterías que daban la vida a todo el territorio valenciano —a cualquier territorio, en realidad—. Maravillosa metáfora.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els camins d'argent son autopistas de vida en estado puro a las que nos acercamos para beber, para cazar, para quitarnos el calor, para chapotear, para dejarnos secar al sol y, un día para establecernos, no muy lejos del cauce. Pero tampoco muy cerca. Ya saben: &lt;i&gt;A vora riu, no faces niu. &lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ay de aquel que no tenga els &lt;i&gt;camins d'argent&lt;/i&gt; de su vida llenos de agua que mana y corre fresca. Ay del país que sólo tiene rieras secas. Porque son las fuentes en que alimentar las inquietudes que, al final, al hacer balance, nos habrán regalado todo el placer puntual y todas las satisfacciones sensitivas que darán sentido a nuestras vida. Ello y no la retórica de las grandes palabras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jódanse. Hoy estoy zen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/sP_YVchbZ2s&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/sP_YVchbZ2s&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-8978503255072470641?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/8978503255072470641/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=8978503255072470641&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8978503255072470641'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8978503255072470641'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/06/camins-dargent.html' title='Camins d&apos;argent.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-5185482146100580883</id><published>2010-06-05T02:08:00.000+02:00</published><updated>2010-06-05T02:08:42.289+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='vellea'/><title type='text'>Fa 20 anys que tinc 20 anys.</title><content type='html'>A voltes fa la sensació de que era cert allò que et dien de menut: u és com és tota la vida. Es poden ensajar acoplaments i adpatacions, més o menys conjunturals, pero lo cert és que tens uns patrons que et mouen per la vida, i bàsicament sempre són iguals. Alguns d'ells estan tan interiorisats que l'inèrcia els posa en solfa per tu. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Et dones conte un dia, quan et mires les ungles. Fa molts anys que no te les mossegues, pero mai has deixat de jugar en elles, llevant-te les pelletes, repelant una mossa… I un dia et mires els dits i et dones conte que les ungles estan més prop de ser com quan te les menjaves que al principi de deixar de fer-ho.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fa molts anys que tractes de dur una alimentació equilibrada i pensaves que havies abastit eixa conquista, pero una nit et trobes sopant embutit orejat que has comprat en l'ilusió de fregir-lo i olorar-lo mentres es frig i quan guardes el pa, en acabar de sopar, t'has trascolat tres quarts de barra. I llavors tractes de recordar quàn fon l'última volta que et sopares només una ensalada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;O la nit. Ai, la nit. De sobte et trobes que estan tocant al timbre secret d'una porta tancada en Russafa. I saps de sobra que et pareixia un lloc detestable i fea més d'una dècada que ni havies pensat en ell, pero estàs fent-te'n una —i ya n'és una més de les que fa anys que decidires que com a molt te'n faries en una nit— mentres els gamells et miren malament i en un brinet de por per si eres un secreta —perque tu no ho saps pero en determinats ambients, pareixes un secreta—.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No canviem per voluntat. Res. Canviem només si hi ha algun imponderable o amenaça suficientment forta per a fer-ho: càncer de pulmó, impotència, colesterol… Els imponderables, les amenaces i els canvis van de la mà. A mida que alvancen els anys.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I quan et dones conte de que ya no eres com abans, no és perque sigues un infidel en els teus principis, senzillament és perque, també sense donar-te conte, un dia et mires a l'espill i veus en estupor i perplexitat la teua primera cana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El procés de canviar a colps d'amenaça i imponderables és la constatació de la vellea. I de tant en tant, et fas conscient i llavors t'inunda un tel de tristor incògnita.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perque comprens que no et queda massa energia ni ilusió que regalar al món, en tants canvis com t'has vist obligat a fer, en tanta cosmètica en que has anat posant parches. I només et queda esperar a que, de sobte, també per sorpresa, s'espaien molt més les cridades dels amics —que pensaves que estarien sempre—. I vius pendent de que la dòna un dia, en la veu entretallada, et diga que ya no és com abans i que millor deixar-ho córrer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/d4mvtUrG7YM&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/d4mvtUrG7YM&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-5185482146100580883?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/5185482146100580883/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=5185482146100580883&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5185482146100580883'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5185482146100580883'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/06/fa-20-anys-que-tinc-20-anys.html' title='Fa 20 anys que tinc 20 anys.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7443174207082243479</id><published>2010-05-28T04:10:00.002+02:00</published><updated>2010-05-28T04:15:06.917+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='lost'/><title type='text'>Lost</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S_8liDyKaHI/AAAAAAAAArg/RPjgeCikAIM/s1600/kate_on_beach_lost.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S_8liDyKaHI/AAAAAAAAArg/RPjgeCikAIM/s400/kate_on_beach_lost.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;[Una de las muchas incógnitas por resolver que deja la serie: ¿en qué lugar de la Isla estaba el salón de belleza en que se acicalaba Kate?]&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No me queda más remedio que, al final, dar la razón al tropel de anti-lostianos que puebla la red. Lost es un fraude. Un producto cultural se valora en conjunto. No hay novelas buenas cuyas 70 últimas páginas sean un ladrillo y un cúmulo de incoherencias. Y la sexta temporada de Lost es un fiasco descomunal.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;He vibrado durante muchas semanas con la serie. Los gazapos inaceptables que tiene el guión durante toda la serie no consiguieron hundir una producción exquisita, un ritmo narrativo trepidante y unos personajes perfilados con maestría. Los anti-Lost no coincidirán con esto, pero para gusto, colores. Y muchos de ellos, además, se postularon como enemigos de la serie por el mismo ridículo argumento que se esgrime muchas veces en casos similares: su éxito masivo no suele gustar a los puristas. Ya saben: nos gusta la singularidad y ser los que disfrutan, con un sexto sentido innato, de grandiosos productos culturales que pasan desapercibidos para las masas. Me hastía esta pose, la verdad, tan facilona y reduccionista. Tengo fobia a la bipolaridad. Sobre todo a la que se oculta tras el maniqueísmo de lo bueno y lo malo, sinónimo, en el tema que nos ocupa, de lo minoritario y lo mayoritario. Llevado al extremo es como no reconocer el exquisito fútbol del &lt;b&gt;Barça&lt;/b&gt;, el virtuosismo de &lt;b&gt;Coppola&lt;/b&gt; o el genio literario de &lt;b&gt;Blasco Ibáñez&lt;/b&gt;. Lo exitoso no tiene porque ser enemigo de la calidad. Es de Perogrullo pero no está de más recordarlo de vez en cuando.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Volviendo al tema: durante la sexta temporada los guionistas de Lost han sido incapaces de dar respuesta a prácticamente ninguna de las grandes cuestiones que se plantean durante la serie. Docenas de cuestiones —que fueron utilizadas tramposamente como anzuelo temporal— quedan sin respuesta. Y ello hace de las seis temporadas un totum revolutum plagado de incoherencias. Donde creíamos que existían razones que se desvelarían con el tiempo sólo había burdas técnicas narrativas con que atrapar al espectador. Y como consecuencia de ello se desvanece, en gran parte, el cuidado perfil que de los personajes se había trazado durante cinco temporadas.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Una estafa que cierra tantas incógnitas con una solución rastrera: encomendemos todas las cuestiones pendientes al designio divino. Y quien no lo vea claro que tenga fe. Inaceptable. Una estafa.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Los responsables de la serie no han estado a la altura de las expectativas creadas. Exposición, nudo y desenlace. No hay que licenciarse en Audiovisuales. Se estudia en Primaria. Esta serie sólo tiene exposición y nudo. Una estafa.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Pese a ello recordaremos la cándida mirada de &lt;b&gt;Kate&lt;/b&gt;, los ojos estrábicos de &lt;b&gt;Ben&lt;/b&gt;, los motes de &lt;b&gt;Sawyer&lt;/b&gt;, al iluminado &lt;b&gt;Locke&lt;/b&gt; y sus cuchillos, la deífica sonrisa de &lt;b&gt;Jacob&lt;/b&gt;, las curvas de &lt;b&gt;Ana Lucía&lt;/b&gt;, o a &lt;b&gt;Hugo Reyes&lt;/b&gt;, a quien la dieta de mangos y senderismo sólo lo puso más rollizo. Y por supuesto a &lt;b&gt;Jack&lt;/b&gt;, ese doc todoterreno, a quien todos los hipocondríacos querríamos tener cerca. Alguien capaz de coser una costura en la piel con un anzuelo y una liana.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7443174207082243479?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7443174207082243479/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7443174207082243479&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7443174207082243479'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7443174207082243479'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/05/lost.html' title='Lost'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S_8liDyKaHI/AAAAAAAAArg/RPjgeCikAIM/s72-c/kate_on_beach_lost.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-748589441776974761</id><published>2010-05-19T03:30:00.000+02:00</published><updated>2010-05-19T03:30:35.745+02:00</updated><title type='text'>De vez en cuando la vida…</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S_M_LWnNDfI/AAAAAAAAArY/9wriukV-d6k/s1600/robot.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S_M_LWnNDfI/AAAAAAAAArY/9wriukV-d6k/s400/robot.jpg" width="318" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Existix un espai, darrere del teló, en les bambalines, entre els caps de cànem que pugen i baixen les cortines, on tot és real.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No és que el teatret de la vida no ho siga. El patim i el fruïm en la pell i ha acabat per confondre realitat i ficció, perque quan et supura sanc dels pèls dels braços o et broten margarides d'entre els dits de les mans creus fermament que estàs vixquent plenament i t'ariçones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero els que estem ferits per la lletra, en qualsevol dels seus formats, sabem que els llímits són difusos i, a sovint, nos sorprenem ignorant-los per a, més enllà de la raó, poder sentir i fer-ho intensament. Nos deixem engrunsar per l'ignorància perque ens urgix una dosis de benestar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Unes atres voltes, contades, et sents glatir les palpelles i trobes que t'invaix un vèrtic que és nou. Et pessigues i et claves punches d'una figuera palera i deixes que el cànem de les bambalines t'acarície les galtes i, provant provant, que sí, que sí, que no t'ho pots creure, pero t'està passant a tu, transcorren els dies… i de colp i repent un matí t'alces i et dones conte que ya fas coses que mai imaginares que faries, i veus principis que pensaves inamovibles que tremolen sense que et desplaga.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un dia et despertes sabent que faràs qualsevol cosa, qualsevol, per a vore-la somriure. Perque el seu somriure franc és lo més real que has vist mai en la teua vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I no vols ni sentir parlar d'aquella cançó que t'entusiasmava i que acabava chuplant un pal assentat sobre una carabassa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Només vols que eixe somriure, i el que se t'ha instalat a tu, boverot, se t'enfeltrixca per a sempre en el cor i en l'ànima. I que eixos siguen els ulls a través dels quals veges el nou món que has descobert, el teu particular atlas de colors.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/ModdNgysKoY&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/ModdNgysKoY&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De vez en cuando la vida&lt;br /&gt;nos besa en la boca&lt;br /&gt;y a colores se despliega&lt;br /&gt;como un atlas,&lt;br /&gt;nos pasea por las calles&lt;br /&gt;en volandas,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;y nos sentimos en buenas manos;&lt;br /&gt;se hace de nuestra medida,&lt;br /&gt;toma nuestro paso&lt;br /&gt;y saca un conejo de la vieja chistera&lt;br /&gt;y uno es feliz como un niño&lt;br /&gt;cuando sale de la escuela.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De vez en cuando la vida&lt;br /&gt;toma conmigo café&lt;br /&gt;y está tan bonita que&lt;br /&gt;da gusto verla.&lt;br /&gt;Se suelta el pelo y me invita&lt;br /&gt;a salir con ella a escena.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De vez en cuando la vida&lt;br /&gt;se nos brinda en cueros&lt;br /&gt;y nos regala un sueño&lt;br /&gt;tan escurridizo&lt;br /&gt;que hay que andarlo de puntillas&lt;br /&gt;por no romper el hechizo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De vez en cuando la vida&lt;br /&gt;afina con el pincel:&lt;br /&gt;se nos eriza la piel&lt;br /&gt;y faltan palabras&lt;br /&gt;para nombrar lo que ofrece&lt;br /&gt;a los que saben usarla.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De vez en cuando la vida&lt;br /&gt;nos gasta una broma&lt;br /&gt;y nos despertamos&lt;br /&gt;sin saber qué pasa,&lt;br /&gt;chupando un palo sentados&lt;br /&gt;sobre una calabaza.&lt;script type="text/javascript"&gt;&lt;!--google_ad_client = "pub-1883682942130016";/* 336x280, creado 7/07/09 */google_ad_slot = "0750386701";google_ad_width = 336;google_ad_height = 280;//--&gt;&lt;/script&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-748589441776974761?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/748589441776974761/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=748589441776974761&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/748589441776974761'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/748589441776974761'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/05/de-vez-en-cuando-la-vida.html' title='De vez en cuando la vida…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S_M_LWnNDfI/AAAAAAAAArY/9wriukV-d6k/s72-c/robot.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-3165112775832429434</id><published>2010-05-11T23:51:00.003+02:00</published><updated>2010-05-12T13:35:54.819+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sean pean'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mystic river'/><title type='text'>Mystic Sean Pean.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S-nQ-K1AIwI/AAAAAAAAArI/rfFPKJH61HY/s1600/large_mystic_river_blu-ray5x.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="225" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S-nQ-K1AIwI/AAAAAAAAArI/rfFPKJH61HY/s400/large_mystic_river_blu-ray5x.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;Mystic River&lt;/i&gt;, la película, se me encogió tras la lectura de la novela de &lt;b&gt;Lehane&lt;/b&gt; en que se inspiró &lt;b&gt;Eastwood&lt;/b&gt; para construir aquella obra maestra. Puestos a etiquetar, digamos que es novela negra. Puestos a clasificar, la mejor que he leído nunca. Mejor que &lt;i&gt;A sangre fría&lt;/i&gt; de &lt;b&gt;Capote&lt;/b&gt;, que durante muchos años me pareció la cima del género. Mejor que &lt;i&gt;Cualquier otro día&lt;/i&gt; del propio &lt;b&gt;Lehane&lt;/b&gt;, magistral también. Mejor que &lt;b&gt;Dashiell Hammett&lt;/b&gt;, el considerado como maestro del género.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ahora ando con &lt;i&gt;Delitos a largo plazo&lt;/i&gt; de &lt;b&gt;Jake Arnott&lt;/b&gt;, un apasionante recorrido por la canallesca gansteriana del Londres de los 60, encarnada en un encantador marica sin escrúpulos más duro que el sopraniano &lt;b&gt;&lt;i&gt;Paulie&lt;/i&gt; Gaultieri&lt;/b&gt;. Un entremés, un entretenimiento frugal en comparación con Lehane.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Sean Pean&lt;/b&gt; recibió el óscar al mejor actor por &lt;i&gt;MR&lt;/i&gt; en 2003, estatuílla que debe en gran parte a &lt;b&gt;Eastwood&lt;/b&gt;. Seguramente no habrá otro hombretón en el planeta del celuloide capaz de encarnar mejor al personaje de &lt;b&gt;Jimmy Marcus&lt;/b&gt; que creó &lt;b&gt;Lehane&lt;/b&gt;, un tipo tierno y malote al mismo tiempo, un superviviente capaz de rehacer su vida sin salir de los márgenes, en el refugio de un hogar que no se resquebraja ni siquiera con la brutal sacudida del atroz asesinato de su hija &lt;b&gt;Katie&lt;/b&gt;. No pudo realizar mejor elección &lt;b&gt;Clint&lt;/b&gt; en el casting. &lt;b&gt;Pean&lt;/b&gt; es el &lt;b&gt;Jimmy&lt;/b&gt; de &lt;b&gt;Lehane&lt;/b&gt;. Sin duda alguna.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Podría hablar y no parar de novela y película, pero no lo haré. Me apetece destacar un aspecto poco valorado de este thriller inmortal, su vertiente romántica: la fortaleza humana cimentada en un amor férreo y sin condiciones, incluso en las coyunturas más adversas. Frente al romanticismo de pandereta y Walt Disney a que nos tienen acostumbrados incluso los mejores directores —apasionamiento irracional, mariposas y demás guilindainas trufadas de acné postadolescente—, &lt;b&gt;Eastwood&lt;/b&gt; —y en &lt;b&gt;Lehane&lt;/b&gt; aun es mucho más poderosa esta perspectiva— aborda la pareja como la cima de la madurez compartida, en la cual no hay atisbo de grieta ni cumplidos innecesarios ni carantoñas gratuítas. &lt;b&gt;Eastwood&lt;/b&gt; y &lt;b&gt;Lehane&lt;/b&gt; despojan la relación entre &lt;b&gt;Jimmy&lt;/b&gt; y &lt;b&gt;Annabeth&lt;/b&gt; (&lt;b&gt;Laura Linney&lt;/b&gt;) de toda superficialidad tendente a suturar los conatos de inseguridad y crean una de las parejas más robustas y entrañables de la historia del cine —de la que yo, en mi infinita limitación, he visto, vaya—.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Además de dos obras maestras y deliciosas desde el punto de vista estético, literario y cinéfilo; además de una historia negra de cabecera; además de un guión y un tempus narrativo impecables —y la novela son más de 600 páginas sin un sólo bajón—; quería recomendarles a &lt;b&gt;Jimmy&lt;/b&gt; y &lt;b&gt;Annabeth&lt;/b&gt; como la mejor pareja del año en el baile de graduación. El triunfo de una mirada cómplice, de un silencio oportuno, de un gesto sutil, de un pellizco discreto y también, por qué no decirlo, del monumental polvo con que reconciliarse con la vida, después de que ésta te gaste la broma más perversa que pudieras imaginar. Ese polvo hacia el final del metraje que es el homenaje de &lt;b&gt;Eastwood&lt;/b&gt; y &lt;b&gt;Lehane&lt;/b&gt; a la extraodinaria historia de amor que acompaña de la mano toda la trama.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S-nSLDwj4sI/AAAAAAAAArQ/OMQON4OeH00/s1600/cine_mysticRiver.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="262" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S-nSLDwj4sI/AAAAAAAAArQ/OMQON4OeH00/s400/cine_mysticRiver.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&amp;nbsp;Annabeth y Jimmy.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-3165112775832429434?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/3165112775832429434/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=3165112775832429434&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3165112775832429434'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3165112775832429434'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/05/mystic-sean-pean.html' title='Mystic Sean Pean.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S-nQ-K1AIwI/AAAAAAAAArI/rfFPKJH61HY/s72-c/large_mystic_river_blu-ray5x.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-806330196393058385</id><published>2010-04-26T23:01:00.000+02:00</published><updated>2010-04-26T23:01:24.772+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='25 d&apos;Abril'/><title type='text'>Insidiós 25 d'Abril…</title><content type='html'>25 d'Abril, com una insidiosa cita anual, com una cançoneta que t'estimaries més oblidar, con resar el rosari. 25 d'Abril, 3 de Març, 9 d'Octubre… dates que et recorden la derrota quotidiana del teu poble, l'assunció de que vols viure ací sense que se't remoga el budell a cada pas, com si fora Brooklin, que et fan viu el fracàs colectiu de ser valencià, del que eres part.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com diu &lt;b&gt;Masclet&lt;/b&gt; en el seu blog, no pense avorrir-los repetint la cançoneta, que ya estic yo també avorrit de sentir-me entonant-la.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero els recomane que lligguen les seues reflexions, brillants i distintes: &lt;a href="http://www.blogger.com/%20http://el-blog-de-masclet.blogspot.com/"&gt;en el blog de Masclet. &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;També les de &lt;b&gt;Carles Choví.&lt;/b&gt; &lt;a href="http://diari-dun-optimista.blogspot.com/"&gt;Ací&lt;/a&gt;.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-806330196393058385?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/806330196393058385/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=806330196393058385&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/806330196393058385'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/806330196393058385'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/04/insidios-25-dabril.html' title='Insidiós 25 d&apos;Abril…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7452242466564494433</id><published>2010-04-12T03:57:00.000+02:00</published><updated>2010-04-12T03:57:20.857+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='primavera'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='defendre l&apos;alegria'/><title type='text'>Defendre l'alegria…</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S8J95_R09yI/AAAAAAAAArA/qWkxOrQXePM/s1600/rare-black-african-wild.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="286" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S8J95_R09yI/AAAAAAAAArA/qWkxOrQXePM/s400/rare-black-african-wild.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Dies de primavera entre gats salvages, garroferes i pins. Primavera enfeltrida en els taulells de les jardineres, en les lloses de ròdena, en l'aigua entarquimada de la bassa. Primavera que aventa núvols i calimes i t'amostra els horisons com mai els havies vist, com sempre els veus per primera volta en estes dates. Perque la nit t'ariçona de fret i allestix un dia de cels clars i rasos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Primavera en la frescor de la boqueta nit i en el sol empalmat del migdia. Primavera en el recort de tantes primaveres.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En la mirada agraïda de persones a les que vols perque les tens entre la sanc, els budells i les venes del teu cos i a les que no havies gojat en tot l'hivern. En les primeres paelles a llenya i les sobretaules, carregades d'anys, en que es retroben les teues més atàviques lligams en la terra. La botella de Magno i les converses frívoles i disteses, els colpets de Tia Maria. La becadeta que t'abraça en la llectura, arracerat entre el sol i les ombres. Les penombres de les absències que voldries al teu costat i més prop encara, just en eixe moment, més que en cap atre. Són absències que anuncien el tacte i la carícia, pero que et fan rebelar contra la paciència i la distància.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Primavera en els ulls amorosits dels gats als que regales el festí dels caps de gambes i cigales. I no te'ls llevaràs de damunt. Ni vols.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En el somriure franc del nebot que ya charra i pregunta més inclús de lo que voldries. En els coloms tatuats de colors que festegen en els cops més alts dels arbres.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El camí serpenteja per la vora d'un barranc. Com la vida.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hi ha barrancs i abismes que fan fredat només d'aguaitar-se, que nos remembren la fugacitat del plaer, que nos anuncien l'existència dels seus cims.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Energia, voluntat, determinació. Per a defendre l'alegria.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7452242466564494433?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7452242466564494433/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7452242466564494433&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7452242466564494433'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7452242466564494433'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/04/defendre-lalegria.html' title='Defendre l&apos;alegria…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S8J95_R09yI/AAAAAAAAArA/qWkxOrQXePM/s72-c/rare-black-african-wild.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-190346830073884420</id><published>2010-04-09T20:25:00.001+02:00</published><updated>2010-04-09T21:44:10.910+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='salvem el cabanyal'/><title type='text'>Salvem El Cabanyal</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S79w9uQ1guI/AAAAAAAAAq4/vI7Ku7E1qnM/s1600/cabanyal_+%2820%29.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S79w9uQ1guI/AAAAAAAAAq4/vI7Ku7E1qnM/s320/cabanyal_+%2820%29.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;1. Los derribos realizados en El Cabanyal estos días atrás son legales.&lt;/b&gt; La legalidad y la moralidad y la prudencia política, sin embargo, son cosas que no tienen por qué ir siempre de la mano.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lo prudente y moral por parte del Ayuntamiento, con la que está cayendo y las últimas sentencias, hubiese sido la paralización cautelar de cualquier actuación en El Cabanyal.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Realmente, al Ayuntamiento ¿qué más le da que una casa se quede en pie o que se convierta en un solar? Contestarán —se lo han aprendido de memorieta— que es para evitar que se instalen delincuentes en las casas abandonadas. Pero todos sabemos —todos, también los que les votan y los que les defienden— que durante muchos años ellos han auspiciado y consentido la ocupación ilegal y el narcotráfico para degradas la zona. ¿Por qué esa urgencia en demoler, cuando todos sabemos —sí, ellos también— que la prolongación es inviable económicamente a medio plazo, al menos? Ellos saben —y nosotros también— que no tienen dinero para llevar a cabo su proyecto y que los constructores que les apoyaban salieron todos —sin excepción— de la empresa mixta que iba a llevar adelante el maléfico plan.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Los derribos de estos días son legales… y sin embargo, desde el punto de vista moral y político, son una desfachatez y una provocación.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;2. La delegación del Gobierno de España&lt;/b&gt; —gobierno que ha actuado de forma contundente al declarar que es un expolio la destrucción del Cabanyal— &lt;b&gt;es la responsable última de la actuación de la Policía Nacional&lt;/b&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;¿Quién —desde el Gobierno, obviamente— ha dado las instrucciones a la Policía para ponerse de parte del Ayuntamiento? Los derribos de estos días son legales. De acuerdo. Pero ¿no es igual de legal, lógico, moral y prudente que, ante la situación dada, el responsable de la Policía obligue a los bulldozers a retirarse y aplazar los derribos hasta que la justicia esclarezca la situación para evitar altercados como los sucedidos? ¿Era tan trascendental tirar esas casas justo ahora? ¿O sólo era una cortina de humo ante el caso Gurtel? &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&amp;nbsp;¿Quién ha ordenado a la policía cargar con la brutalidad que muestran las imágenes —vean el vídeo anexo, por si tienen dudas—?&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;¿Por qué no ha ordenado la policía el aplazamiento de los derribos para evitar los incidentes? ¿No tenía competencias para hacerlo? Claro que sí. La policía tiene la potestad siempre para valorar una situación y evitar el peor de los desenlaces. ¿Quién ha sido el negligente que ha optado por los porrazos? ¿Dónde quedó el sentido común?&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;¿Qué insensato ha optado por la violencia y la brutalidad frente a una decisión sensata y lógica como evitar los incidentes, sin vulnerar ninguna ley?&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;¿Por qué esta contradicción moral y política entre la postura del Gobierno de España y la Policía Nacional que depende de él?&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;¿Por qué no ha salido ningún responsable político del Gobierno de España en rueda de prensa a explicar la desmedida y violenta actuación de la Policía Nacional, propia de una república bananera?&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Más allá de todas estas cuestiones, ¿qué clase de formación humanística, cívica y jurídica tiene la Policía Nacional española como para emplearse con la saña que lo ha hecho contra un colectivo que ejercía una protesta pacífica? ¿En qué clase de democracia cabe que una actuación así quede impune?&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;3. Una diputada por los suelos.&lt;/b&gt; ¿Tienen algún valor la democracia o la soberanía, encarnadas en les Corts Valencianes? ¿Lo tiene cuando una representante legítima del pueblo valenciano, &lt;b&gt;Mònica Oltra&lt;/b&gt;, una diputada de Les Corts, una representante  votada por decenas de miles de valencianos es arrastrada por la calle por la policía local? ¿Quién se ha atrevido a sonrojarnos con esta estampa de nulo respecto a la propia institución de nuestro autogobierno?&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;¿O es que cómo &lt;b&gt;Oltra&lt;/b&gt; es mujer, joven, no lleva traje y corbata, ni tiene papada y mirada soberbia de autosuficiencia es menos diputada que otros? ¿Imaginan esta escena con &lt;b&gt;Cotino&lt;/b&gt;, por ejemplo, arrastrado por la policía local? ¿La imaginan con &lt;b&gt;Rita Barberà&lt;/b&gt;?&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La estampa de Mònica Oltra en el suelo arrastrada por dos policias locales, que la llevan cogida de los brazos, deviene el símbolo de una de las últimas fronteras que les quedaban por traspasar a los enemigos de nuestra democracia: unos policías locales, a las órdenes de un Ayuntamiento, arrastrando por el suelo a una representante de la soberanía del pueblo valenciano. Inaudito… y sin embargo sucedió.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;4. Periodistas. &lt;/b&gt;Ese oficio que tiene inoculada y asumida, por  encima de la verdad, como todos sabemos, una horquilla ideológica, cae  en el paroxismo si se practica, por ejemplo, desde &lt;i&gt;Las Provincias&lt;/i&gt; o RTVV: Se puede ser  periodista y hacer una lectura de las cosas escorada a la derecha o a la  izquierda. Es lógico y normal. No se puede practicar, a sabiendas, la  manipulación más rastrera, venga de donde venga, y aunque casi siempre  venga del mismo lado. Es una vuelta de rosca excesiva. Es la puerta de la falta de todo rastro ético que, si se traspasa, te instala de repente y para siempre en la desvergüenza más absoluta.  Dedícate a otra cosa, chaval. No eres periodista ni lo serás nunca y  cada vez que lo teclees en tu currículum un retortijón debiera removerte las entrañas. El Cabanyal se ha convertido en un asunto que delata a los periodistas intrusos y sin ética, independientemente de que tengan un título que colgar en el comedor de casa de sus padres.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;5. El portavoz del Ayuntamiento Alfonso Grau &lt;/b&gt;sonroja a María Santísima. Ya lo hizo —recuerden— con sus declaraciones antisistema en Informe Semanal, cuando explicó —con una postura y un gesto que le instalaban en la posesión de una lógica aplastante— &lt;i&gt;"pero hombre, le quitamos a un señor mayor su casa unifamiliar de siempre y de su propiedad, le dejamos a cambio vivir en un piso hasta que se muera y entonces devuelve el piso al Ayuntamiento… ¡¡¡pero no querrá que sus hijos hereden el piso!!! Si lo quieren, les damos la opción de que lo paguen"&lt;/i&gt;. Increible. Pero este señor de barbas mesiánicas no tiene límites: hoy ha dicho que &lt;b&gt;Faustino Villora&lt;/b&gt;, líder de Salvem, quiso especular con casas que compró que sabía que iban a ser expropiadas. Difama que algo queda. Son casas de su familia donde viven su hermana, su prima, etc. y, como ha demostrado Villora, son de su familia desde siempre.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No se vayan, que aún hay más: En la misma rueda de prensa se permite ironizar con el valor de las casas destruidas, mostrándolas con sarcasmo como &lt;i&gt;"joyas de una arquitectura surrealista"&lt;/i&gt;. Surrealista es su mirada perdida mientras afirma esta sarta de sandeces. La mirada perdida de quien no atesora ya ni un gramo de sensatez ni lógica.&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;6. ¿Y qué me dicen de los profesionales del &lt;i&gt;comment&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, esos tipos que se pasan el día entablando disputas dialéctica de alto voltaje en la zona de comentarios de las noticias de internet? ¿Qué me dicen de todos esos que jamás han puesto un pie en El Cabanyal y se atreven a pontificar sobre el nulo valor del patrimonio o sobre el corte de pelo de los defensores del Cabanyal? Son los hijos tontos de&amp;nbsp; doña Rita y vocean sus argumentos más esperpénticos sin ningún sentido del ridículo. Son como ella y los de su estirpe, que jamás pisaron el Cabanyal hasta que alguien les dijo, ya entrados en años: "¿sabes que en Valencia hay una playa?".&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;7. El coraje de los miembros de Salvem El Cabanyal&lt;/b&gt;, de todos los que se han jugado y se jugarán el pellejo por defender a este pueblo de la barbarie en que lo han instalado, pone los pelos de punta.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No van a poder. Llevamos más de 20 años de lucha contra unos inmorales capitalinos que siempre miraron al Cabanyal de soslayo, entre la burla y la vergüenza, hasta que cayeron en la cuenta de que el mar estaba al lado y que este paraje debía cambiar de manos. Han engañado a muchos con los numerosos instrumentos de manipulación que controlan, con su estrategia de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Gentrificaci%C3%B3n"&gt;gentrificación&lt;/a&gt;, han conseguido desencantar, y agotar a muchos ciudadanos y sin embargo, el Cabanyal sigue vivo. Para &lt;b&gt;Rita&lt;/b&gt; sólo es una cuestión de obsesión personal, de vanidad sin medida, de aquí estoy yo y no váis a poder conmigo, por mis cojones. Para nosotros son nuestras vidas, las de nuestros hijos y también la memoria de todos nuestros antepasados.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ayer, con la primavera inundado las calles del pueblo con la luz que inmortalizó &lt;b&gt;Sorolla&lt;/b&gt; vi entre las nubes el espíritu de miles de cabanyaleros que desde lo alto protegen nuestras casas contra la cara más perversa de un poder que se cree omnímodo. Ellos tienen las porras, los voceros y la vanidad de los endiosados que ejercen el poder por el mismo ejercicio de poder, por el mero placer de escenificarlo. Nosotros tenemos el espíritu de este pueblo, de nuestros antepasados, de los que esperaban la llegada de las barcas con el corazón encogido, de los que sufrieron los incendios de sus barracas y se rehicieron, de los que hubieron de emigrar por las caprichosas prohibiciones de la peixca del bou, de los que vivieron durante décadas sin equipamientos públicos, de los que soportaron el narcotráfico con la mirada cómplice del poder. Toda esa soprendente determinación que nos hizo sobrevivir durante siglos, se encarna y sintetiza en los defensores de esta causa justa. En todos ellos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No a la prolongació de l'Avda. Blasco Ibáñez!&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Rehabilitació integral ya!&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/CrxMGU7XcMA&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/CrxMGU7XcMA&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-190346830073884420?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/190346830073884420/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=190346830073884420&amp;isPopup=true' title='8 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/190346830073884420'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/190346830073884420'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/04/salvem-el-cabanyal.html' title='Salvem El Cabanyal'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S79w9uQ1guI/AAAAAAAAAq4/vI7Ku7E1qnM/s72-c/cabanyal_+%2820%29.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-8537699983902356365</id><published>2010-03-30T23:48:00.001+02:00</published><updated>2010-03-30T23:49:16.479+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mystic river'/><title type='text'>Mystic River.</title><content type='html'>&amp;nbsp;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/w8MQF3VOuJ0&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/w8MQF3VOuJ0&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[El tràiler de la peli] &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Benvolgut i benvolgudes, em permetran ser pesat i més en estes dates  que se'ns venen damunt, propícies a deixar-se besar pel primerenc sol  primaveral entre &lt;i&gt;empinà&lt;/i&gt; de cachirulo i mona de pasqua. Deixar-se  besar pel sol —i més encara si té nom i llinage—… i llegir.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Em  permetran ser pesat: Mystic River. &lt;b&gt;Dennis Lehane&lt;/b&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els  deixe algunes perles de la novela que em té atrapat com una mona… de  pasqua.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Rosemary [la sogra], quan sentia el soroll del  frigorífic en obrir-se, li dia a Celeste [la dòna]:&lt;br /&gt;— Tú només  eres la seua amant, carinyo. A la seua dòna li diuen Budweiser."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Les mateixes&amp;nbsp; veritats que tots fem per no vore i que fan que la gent vaja al psiquiatra, passe massa temps en els bars i s'embove davant del televisor per a amagar certes realitats dures i desagradables que l'ànima reconeix molt abans de que la ment les capte".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Dels seus ulls, com dos imperfeccions a joc, penjava l'esperança desvaida, certa necessitat que Sean sabia que en estranyes ocasions atrea a cap home que no fora del tipo predador".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"White [el poli] s'acostà una cadira i exclamà:&lt;br /&gt;—¡Hola Roman! [un traficant del que volen traure informació] ¿Venen també roba d'home en la tenda on t'has comprat eixa camisa?".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;· · · &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Seguim en el &lt;b&gt;sò Manchester&lt;/b&gt;. &lt;b&gt;Happy Mondays&lt;/b&gt;. Quan en la península no sabien encara quí eren, en &lt;b&gt;Puzzle&lt;/b&gt; este tema era el &lt;i&gt;rompepistas&lt;/i&gt;… y el &lt;i&gt;quebrantahuesos&lt;/i&gt;. I si no em creuen, li pregunten a &lt;b&gt;Angresola&lt;/b&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;PS Per cert, ya m'he ensenyat a pronunciar Mystic River, fins ara dia  Mystic Rider, el &lt;i&gt;motero&lt;/i&gt; místic.&lt;br /&gt;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/NG9QrWkcV5I&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/NG9QrWkcV5I&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-8537699983902356365?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/8537699983902356365/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=8537699983902356365&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8537699983902356365'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8537699983902356365'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/03/mystic-river.html' title='Mystic River.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-5616950169660029322</id><published>2010-03-27T22:07:00.000+01:00</published><updated>2010-03-27T22:07:01.815+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='tempus'/><title type='text'>Tempus.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S65zSkDyYjI/AAAAAAAAAqw/Z3wl6YGQGFo/s1600/queens2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S65zSkDyYjI/AAAAAAAAAqw/Z3wl6YGQGFo/s320/queens2.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;[Gran barrera de coral de Australia] &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El tempus de la vida, a veces, demasiadas veces, es un escollo. Una barrera de coral en que se recrea un microhabitat marino, por donde pasean aletas de tiburón, como niños en babero por el patio de un colegio, donde encallan barcos en noches de tempestad, astillando cascos de madera y provocando los gritos más espeluznantes, que son siempre los de un capitán al perder su nave, &lt;span style="background-color: yellow;"&gt;ese grito en medio de una explosión de furia de cualquier océano&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A veces suceden acontecimientos maravillosos en el momento más inadecuado e inoportuno y otras veces sientes que es el momento justo y te quedas observando cómo aquello que desearías que sucediera no llega. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cuando el tempus de la vida se desajusta te escuchas a tí o a otra personas exclamando expresiones del tipo &lt;i&gt;"qué lástima!"&lt;/i&gt;. &lt;span style="background-color: yellow;"&gt;Acabas de comprender que es una putada porque no es el momento y se te escapan esas palabras contra tu voluntad.&lt;/span&gt; Pero ya es tarde: lo has verbalizado y, al hacerlo, ya te has resignado.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La vida está llena de pequeñas elecciones que atenazan nuestro día a día y acaban conformando una forma de relacionarse con el mundo —me viene a la cabeza &lt;i&gt;Las afinidades electivas&lt;/i&gt; de &lt;b&gt;Goethe&lt;/b&gt;—.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La voluntad, la decisión —y sobre todo el acierto— pueden motivar que llegues a ajustar ese tempus a tus deseos, que consigas salvar la barrera de coral y llegar a la playa de blanquísimas arenas, a tumbarte y dejar que te acaricien los arreones de lluvia. Has vencido al mar.&amp;nbsp; Miras de reojo el barco indemne y dejas que el agotamiento te sumerja en el sueño hasta que salga un nuevo sol y te despiete. Lo has logrado a pesar de la oscuridad y el temporal. &lt;span style="background-color: yellow;"&gt;Cuando más negra esta la noche, más cerca está el amanecer.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Los grandes hitos de nuestra vida, los que nos conmueven y fascinan, los que siempre guardamos en la plácida cueva de nuestra memoria en que guardamos los grandes tesoros, suelen suceder cuando somos capaces de ajustar el tempus a la realidad con solvencia y, sobre todo, cuando el destino nos guiña un ojo y lo hace por nosotros con una precisión milimétrica. Entonces te invade la sensación de que estás en conexión con el mundo. De que el mundo es un lugar amable en el que te está permitido escribir una apología del placer.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Los dramas, las pérdidas y las lágrimas que nos lastran cada día suelen ser fruto de las cosas que suceden fuera de su momento y de las que no suceden en el momento que debieran.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En la suerte y, también, en la voluntad y pericia, al ajustar el tempus de nuestra vida, estriba la clave última de la felicidad.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;I wanna be adored&lt;/i&gt;. &lt;b&gt;Stone Roses&lt;/b&gt;. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;object height="385" width="640"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/E7dq6w9klDg&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/E7dq6w9klDg&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-5616950169660029322?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/5616950169660029322/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=5616950169660029322&amp;isPopup=true' title='6 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5616950169660029322'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5616950169660029322'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/03/tempus.html' title='Tempus.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S65zSkDyYjI/AAAAAAAAAqw/Z3wl6YGQGFo/s72-c/queens2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7790820573242079853</id><published>2010-03-26T20:40:00.000+01:00</published><updated>2010-03-26T20:40:25.914+01:00</updated><title type='text'>Boston era un infern…</title><content type='html'>&lt;span style="background-color: yellow;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S60NXWOWnrI/AAAAAAAAAqo/BIQw1mwPbbo/s1600/Muse42-713862.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S60NXWOWnrI/AAAAAAAAAqo/BIQw1mwPbbo/s320/Muse42-713862.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Dennis Lehane&lt;/b&gt;. Apuntem este nom. Graven este nom en marbre. És dels grans. I és &lt;i&gt;uno di noi&lt;/i&gt;. &lt;b&gt;Vincenzo Vucciria&lt;/b&gt; llançà per sms la veu d'alarma fa unes semanes: "&lt;i&gt;Cualquier otro día&lt;/i&gt; de &lt;b&gt;Lehane&lt;/b&gt;. La novela americana definitiva". No diria yo tant. No crec que existixca la novela americana definitiva. Durant tot el segle XX, Estats Units ha regalat al món massa noveles brutals com per a triar-ne una.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero sí. &lt;b&gt;Lehane&lt;/b&gt; devé imprescindible. I, senyors, este mestre bostonià té només 43 anys, fins fa no res no es podia llegir en castellà i en 27 anyets ya va publicar &lt;i&gt;Un trago antes de la guerra&lt;/i&gt;. I en 2001, als 34 anys, &lt;i&gt;Mystic River.&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fa uns dies que vaig acabar les 700 llargues pàgines de &lt;i&gt;Cualquier otro día&lt;/i&gt; (2008), una novela rotunda i sense un clavill des de la primera a l'última pàgina; i he començat com un tro &lt;i&gt;Mystic River&lt;/i&gt;, empapussant-me 200 pàgines en 3 dies. Si &lt;i&gt;Cualquier otro día&lt;/i&gt; és una troballa sorprenent, &lt;i&gt;Mystic River&lt;/i&gt; és millor encara. Si la película és l'enèssima obra mestra d'&lt;b&gt;Eastwood&lt;/b&gt;, la novela és tremenda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No exagere si els dic que &lt;b&gt;Lehane&lt;/b&gt; escriu en la mesura i la certea de &lt;b&gt;Capote&lt;/b&gt;, en el ritme de &lt;b&gt;Richard&lt;/b&gt; &lt;b&gt;Ford&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;/b&gt; i, a sovint, en la cruea de &lt;b&gt;Bukowski&lt;/b&gt;. No exagere si els dic més encara: si no sabera que &lt;b&gt;Lehane&lt;/b&gt; naixque en el 66, pensaria que ell fon un dels mestres de &lt;b&gt;Truman Capote&lt;/b&gt; —l'autor de l'immortal &lt;i&gt;A sanc freda&lt;/i&gt;—.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per si els pareix poc, ademés d'&lt;b&gt;Eastwood&lt;/b&gt;, &lt;b&gt;Scorsese&lt;/b&gt; i &lt;b&gt;Ben Affleck&lt;/b&gt; han dirigit dos películes més basades en les seues noveles &lt;i&gt;Desapareció una noche&lt;/i&gt; i &lt;i&gt;Shutter Island&lt;/i&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;• &lt;b&gt;Cualquier otro día&lt;/b&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tres històries en paralel acaben confluint. L'escenari: l'esclat revolucionari i la contrarrevolució en els Estats Units de finals dels 10, el creixent calidoscopi racial, la xenofòbia, el racisme. Enmig de tot açò, la cruel derrota de les classes treballadores, les misèries més íntimes de l'espècie huma i l'amor que s'obri camí entre un món dessolador. Tres protagonistes. Dos repudiats socials i un triumfador: dos hòmens feliços i un etern infeliç. I el baseball en dança. &lt;b&gt;Aiden, Luther i Babe&lt;/b&gt;. Tres estímuls més per al nostre particular univers. &lt;b style="background-color: yellow;"&gt;Dennis Lehane&lt;/b&gt;&lt;span style="background-color: yellow;"&gt;. Un escritor al que envejar profundíssimament. Fill de puta, quin crack!&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És divendres, senyors. Friday night. Tots tancats en casa. Tots cara a &lt;b&gt;Lehane&lt;/b&gt;. Yo ya he fet els deures. Me'n vaig a ballar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;………… que qué té que vore la foto? Be… és una de les imàgens que apareix en google quan busques Dennis Lehane. Pregunten-li ad ell.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7790820573242079853?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7790820573242079853/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7790820573242079853&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7790820573242079853'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7790820573242079853'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/03/boston-era-un-infern.html' title='Boston era un infern…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S60NXWOWnrI/AAAAAAAAAqo/BIQw1mwPbbo/s72-c/Muse42-713862.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7503819896922837307</id><published>2010-03-23T01:22:00.000+01:00</published><updated>2010-03-23T01:22:44.698+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Concha Piquer'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='primavera'/><title type='text'>Spring time.</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Con exactitud matemática nos da la bienvenida la primavera. Aún se huelen en las calles los rescoldos de las fallas y hoy el sol se ha enseñorado allá arriba, poderoso, altivo.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;También he tenido la primera alergia primaveral: al trabajo. Tras unas cortas, intensas y placenteras vacaciones, hoy no había estimulo que me instalara en la rutina. Veremos qué sucede mañana. Y al otro. Y el de más allá.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La vida puede ser maravillosa. Demasiado como para privarte del tiempo destinado a trabajar más de lo justo, demasiado como para atenuarla con la sensación de que dedicas demasiadas horas a demasiadas patochadas que nada te aportan.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;La vida también puede no tener nada de maravillosa. Aun así, mejor dedicar ese tiempo a inventar analgésicos.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Les dejo con &lt;b&gt;Doña Concha Piquer&lt;/b&gt;: &lt;i&gt;Y sin embargo te quiero&lt;/i&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Y_VqHglTRkk&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Y_VqHglTRkk&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7503819896922837307?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7503819896922837307/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7503819896922837307&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7503819896922837307'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7503819896922837307'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/03/spring-time.html' title='Spring time.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-2836457438264453598</id><published>2010-03-14T03:41:00.001+01:00</published><updated>2010-03-14T03:41:30.651+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Comtessa'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Delibes'/><title type='text'>Delibes</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No serà que no els ho vaig dir. Hui era cita ineludible l'estadi  Ciutat de Valéncia. &lt;b&gt;6 a 1 i espectàcul clamorós&lt;/b&gt;. Els que es  fiaren del post d'ahir en un atre aspecte, malament. La celebració de  l'aniversari del &lt;b&gt;Pinball&lt;/b&gt; fon ahir… no esta nit.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Per  cert, &lt;b&gt;Delibes&lt;/b&gt;. Els deixe linkat &lt;a href="http://bajocafarcida.blogspot.com/2010/03/ni-camins-ni-rates.html"&gt;ací&lt;/a&gt;  el deliciós obituari que li ha dedicat &lt;b&gt;La Comtessa&lt;/b&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S5xM0zLEcxI/AAAAAAAAAqg/uDky29N14Qc/s1600-h/1268335657489delibes+01dn.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S5xM0zLEcxI/AAAAAAAAAqg/uDky29N14Qc/s320/1268335657489delibes+01dn.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-2836457438264453598?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/2836457438264453598/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=2836457438264453598&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2836457438264453598'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2836457438264453598'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/03/delibes.html' title='Delibes'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S5xM0zLEcxI/AAAAAAAAAqg/uDky29N14Qc/s72-c/1268335657489delibes+01dn.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-756355355497896367</id><published>2010-03-12T18:07:00.001+01:00</published><updated>2010-03-12T18:10:59.461+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='oceanis34'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Stieg Larsson'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Dennis Lehane'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Los Salvajes'/><title type='text'>Fugida en veler.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S5puiQw14zI/AAAAAAAAAqQ/AANTE1ujXRU/s1600-h/Oceanis34.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="640" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S5puiQw14zI/AAAAAAAAAqQ/AANTE1ujXRU/s640/Oceanis34.jpg" width="326" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Oceanis 34&lt;/b&gt; de Beneteau.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;• Eslora 10,34 m&lt;br /&gt;• Mànega 3,65 m&lt;br /&gt;• Desplaçament 5.620 kgs.&lt;br /&gt;• Vela major 30m2&lt;br /&gt;• Gènova 32 m2&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Qui de vostés em presta 74.000 pavos? El convide a passar les Falles en aigües de Formentera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;···&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Els hòmens que no amaven a les dònes&lt;/b&gt; —la traducció lliteral del títul original és &lt;i&gt;Hòmens que odien dònes&lt;/i&gt;—.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ya els vaig parlar  en el seu dia de la novela d'&lt;b&gt;Stieg Larsson&lt;/b&gt;, un thriller interessant, pero com a peça lliterària una estafa: mal escrita, tramposa i morosa. Per una volta el món al revés. La película li pega cent voltes a la novela i sobre una història ben construida, polix tot els defectes del text escrit per a bastir una narració més que decent. Als que tingueren prejuïns, com yo, els recomane que la vegen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;···&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan Don Vicè envia un sms dient: &lt;i&gt;&lt;b&gt;Cualquier otro día&lt;/b&gt; de Dennis Lehane. Imprescindible&lt;/i&gt; no hi ha que pensar-ho massa. Hi ha que anar a &lt;b&gt;Odisseu Llibres&lt;/b&gt; en Picassent i comprar-la. Em resten per llegir les últimes 100 de les seues 750 pàgines. Brutal. Després de comprar-la em vaig enterar que este senyor, de qui no havia sentit parlar mai, és l'autor de &lt;b&gt;Mystic River&lt;/b&gt;, la novela en que es va basar &lt;b&gt;Clint Eastwood&lt;/b&gt; per a construir eixa obra mestra del cine. El dissabte després de que el Llevant UD vença al Nàstic la començaré.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;···&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;O no. Perque el dissabte per la nit és el &lt;b&gt;14 aniversari de l'emblemàtic Pinball&lt;/b&gt;. Un tentador pla difícil d'esquivar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;···&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Friday night&lt;/b&gt;. Comença la fi de semana. Ballen, lligguen i vagen a Orriols. O prenguen el sol faller en la plaça del Dr. Collado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;···&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Todo negro&lt;/b&gt;. Segur que sona el dissabte en &lt;b&gt;Pinball&lt;/b&gt;. La particular versió de &lt;b&gt;Los Salvajes&lt;/b&gt; del &lt;b&gt;Paint it black&lt;/b&gt; de los &lt;b&gt;Rolling&lt;/b&gt;. Maravellosa, com la negra mar d'&lt;b&gt;Homer&lt;/b&gt; i &lt;b&gt;L'Odissea&lt;/b&gt;. Mar negra. 74.000. I &lt;b&gt;Penèlope&lt;/b&gt; cosint…&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-756355355497896367?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/756355355497896367/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=756355355497896367&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/756355355497896367'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/756355355497896367'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/03/fugida-en-veler.html' title='Fugida en veler.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S5puiQw14zI/AAAAAAAAAqQ/AANTE1ujXRU/s72-c/Oceanis34.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-5843954698343274427</id><published>2010-03-10T00:20:00.001+01:00</published><updated>2010-03-10T00:27:19.846+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='nostàlgia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Memòria'/><title type='text'>Memòria i no nostàlgia.</title><content type='html'>&lt;span style="background-color: #f1c232;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Hi ha diverses formes eficaces de &lt;span style="color: black;"&gt;&lt;span style="background-color: #f1c232;"&gt;conservar la pròpia memòria&lt;/span&gt;, no necessariament excloents unes de les atres. Estes en són algunes que poden funcionar:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="color: black; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;1) &lt;span style="background-color: #f1c232;"&gt;Guardar tickets, entrades, notes, fotos &lt;/span&gt;de forma caòtica i casual, tancar-les en caixes i de tant en tant fer-se el propòsit d'ordenar-les. Pronte et dones conte que el propòsit et llevarà massa temps. L'abandones i senzillament t'enjugasses revisant els símbols que et retrauen històries que creïes oblidades de tu mateix. És un pràctic eixercici per a &lt;span style="background-color: #ffd966;"&gt;vore's u mateix en perspectiva&lt;/span&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: black; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;2) &lt;span style="background-color: #f1c232;"&gt;Consignar, lliterària o notarialment, sensacions especials&lt;/span&gt; que et recorren l'espinaç i t'aborronen la pell. Guardar-les, publicar-les o deixar-les caure en les caixes del punt 1.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;3) Tindre &lt;span style="background-color: #f1c232;"&gt;amics de llarc recorregut &lt;/span&gt;en els quals, a més de generar nous espais comuns, ne compartixes els del passat.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Preservar la memòria no és un llast nostàlgic que va omplint-nos la vida i la casa de caixes. És un instrument ideal per a visualisar-se u mateix en la perspectiva del seu temps vixcut i per a valorar justament cada vivència del present, lo que permet, ademés, viure'l en una intensitat creixent… I açò és igual per al dolor que per al plaer. Oblidar el passat és &lt;span style="background-color: #f1c232;"&gt;injust en els qui estigueren i no estan&lt;/span&gt; —i nos feren sentir—, és &lt;span style="background-color: #f1c232;"&gt;injust en els qui han aparegut i estan&lt;/span&gt; —perque no valorar-los tenint present als primers podria dur-nos a un joc d'artifici i lloança empobridor per ad ells, i patètic, si m'ho permeten—; i sobretot és &lt;span style="background-color: #f1c232;"&gt;injust per a u mateix&lt;/span&gt;, que es pert el seu propi solage a l'hora d'escriure el present.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Un eixemple molt ilustratiu de tot açò, per les dos cares de la moneda&lt;span style="background-color: white;"&gt;:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="background-color: #f1c232;"&gt;&lt;span style="background-color: white;"&gt;Cara:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="background-color: #f1c232;"&gt;&lt;span style="background-color: white;"&gt; &lt;/span&gt;Mai he segut tan feliç&lt;/span&gt; &lt;/b&gt;&lt;/i&gt;és una afirmació que té un immens valor si la fa algú que té ben present el seu passat i un escassíssim valor si qui la fa viu al dia i oblida el passat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Creu: &lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="background-color: #f1c232;"&gt;&lt;span style="background-color: white;"&gt;&lt;/span&gt;Em sent més desgraciat que en la vida&lt;/span&gt; &lt;/b&gt;&lt;/i&gt;és una afirmació altament preocupant si la fa &lt;i&gt;Funes el memorioso&lt;/i&gt; i podria ser poc rellevant en boca d'un desmemoriat.&amp;nbsp; &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;Memory&lt;/b&gt;&lt;/i&gt; de &lt;b&gt;Barbra Streisand&lt;/b&gt;:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/tgIY47yoBsg&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/tgIY47yoBsg&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-5843954698343274427?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/5843954698343274427/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=5843954698343274427&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5843954698343274427'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5843954698343274427'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/03/memoria-i-no-nostalgia.html' title='Memòria i no nostàlgia.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7818518314494709251</id><published>2010-03-02T01:19:00.003+01:00</published><updated>2010-03-02T01:51:44.718+01:00</updated><title type='text'>Camino…</title><content type='html'>&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/bxMUiZzWy78&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/bxMUiZzWy78&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;The Hollies&lt;/span&gt;. &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Bus stop&lt;/span&gt;. Traducción libre: Paren el mundo que yo me bajo]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A veces estar en el mundo lleva incluído en el paquete una colección de escollos con los que trastabillear cada día. Rocas grises cubiertas de ceniza en un paisaje de arbustos sin flores en primavera y árboles que son postes de telégrafo —el de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;La carretera&lt;/span&gt;, por ejemplo, fantástica película y mejor novela—.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cada noche, al ponerse el sol, enciengues una hoguera, calientas una hogaza de pan y rezas —&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;aunque era agnóstico&lt;/span&gt;— para que el alba te dé fuerzas con que seguir andando, sin otra esperanza que ver cambiar el paisaje.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Te levantas y andas. Es otro día igual y otra noche igual. Así durante semanas y semanas hasta que comienzas a valorar la posibilidad de estar caminando en círculos, desde que perdiste la brújula y el norte —&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;el sur, el sur, quería decir&lt;/span&gt;—.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No vivimos buenos tiempos para la lírica. Nop.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y es difícil mantener la esperanza de que, si seguimos, constantes, andando, rezando y levantándonos al alba con nuevas ilusiones… un día, sin más, porque sí, veremos un pájaro trinar, un almendro en flor, un riachuelo cristalino donde se refleja la sonrisa de un niño.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sospecho que &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;este invierno sólo era una cruda metáfora del tiempo que vivimos&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los escollos son más prosaicos que el texto que han leído hasta ahora:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;• Me considero un hombre fuerte, pero no vivo dentro de una burbuja… y no hace tiempo que, en general, &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;no detecto alegría a mi alrededor&lt;/span&gt;, entre la gente que me importa —ni tampoco entre la que no—. Veo unas circustancias sociales, políticas, culturales, económicas, que cada día se hacen más complejas y veo, como consecuencia, un desnortamiento creciente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No es porque viera ayer &lt;span style="font-style: italic;"&gt;La carretera&lt;/span&gt;, donde a la desesperación propia de las circustancias, se añaden las de un contexto en que &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;el ser humano muestra lo peor de sí mismo&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Levantarse cada mañana con ilusión requiere saberse en un camino, requiere confiar en una brújula, requiere fe en los propios sueños.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Levantarse cada mañana esperando que algo empiece a cambiar de una vez por todas, aunque no puedas hacer nada para contribuir a que suceda, requiere un esfuerzo titánico.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Confiaremos una vez más en el mestre de mestres:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Veles e vents han mos desigs complir,&lt;br /&gt; &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;faent camins dubtosos per la mar&lt;/span&gt;. &lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;Mestre i ponent contra d'ells veig armar;&lt;br /&gt; &lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;xaloc, llevant, los deuen subvenir &lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;ab llurs amics lo grec e lo migjorn,&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;fent humils precs al vent tramuntanal &lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;que en son bufar los sia parcial &lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;e que tots cinc complesquen mon retorn &lt;/span&gt;[1]&lt;span style="font-style: italic;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Ausias March&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mejor caminos dudosos por la mar que caminar en círculos por la tierra. Sin duda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y disculpen que me acueste tan apocalíptico. Queda apenas un rescoldo de la hoguera y la hogaza era hoy escasa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S4xf_6n850I/AAAAAAAAAp4/ExagPQ3_eUA/s1600-h/rosa_vents.jpg"&gt;&lt;img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 333px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S4xf_6n850I/AAAAAAAAAp4/ExagPQ3_eUA/s400/rosa_vents.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5443831601257310018" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;[1] Mestral i Ponent l'alluntaven del camí a casa, del camí. Llevant i Xaloc devien acostar-lo. Gregal, Migjorn i Tramontana també podien ajudar, com a mal menor.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7818518314494709251?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7818518314494709251/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7818518314494709251&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7818518314494709251'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7818518314494709251'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/03/camino.html' title='Camino…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S4xf_6n850I/AAAAAAAAAp4/ExagPQ3_eUA/s72-c/rosa_vents.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-5118702713471823030</id><published>2010-02-24T00:15:00.005+01:00</published><updated>2010-02-24T01:50:38.787+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sabor'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='olor'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='primavera'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sensació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ilusió'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='infància'/><title type='text'>I bollia el mar…</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S4R3FJfocDI/AAAAAAAAApw/ex4AZT0qa6s/s1600-h/edward-hopper-morning-sun.jpg"&gt;&lt;img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 281px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S4R3FJfocDI/AAAAAAAAApw/ex4AZT0qa6s/s400/edward-hopper-morning-sun.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5441605180102045746" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;[Edward Hopper. Morning sun].&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els clams per la primavera comencen a surtir efecte. La llum comença a ensenyorar-se més alta, més nítida, més guapa. I les tanques metàliques ya cercolen l'espai destinat a l'esclat de les mascletaes. Les estacions —cada dia més malsanes— conviden a remembrar l'infància i ens atrapa una sabor, una olor, una sensació, una ilusió. Una conexió neuronal que ens fa convéncer-nos que encara som el mateix ser que aquell chiquet. Una conexió atemporal entre esta i aquella sensació.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una ilusió. La del trencament de les rutines. O una modificació llaugera almenys. Una sensació, la de percebre el propi cos fos en el ritme del cosmos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Baixar al carrer el dia després de la plantà i de colp i repent enjugassar-se en les falles —a la dreta la gran i a l'esquerra l'infantil— de Progrés-Travessia del Teatre de la Marina. I la mare cridant des del balcó perque anava a fer tart a escola. L'ilusió de tornar del colege, passar a pel berenar i baixar en una llibreta i una llapissera a dibuixar els ninotets de la falla infantil, com si es tractara de deconstruir el procés —¡qué anava a saber el chiquet en aquell temps lo qué era deconstruir!—. Aquells dies el sol lluïa en lo alt i alguna nit de la cremà, com una broma, plovia. Pero fora com fora el fòc sempre cremava i ell deixava entrar la calforeta en el cos, des del balcó, en un moment que no volia que acabara mai, en la pell aborronada pel fòc, la nit, les cendres i la música.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al sendemà el carrer era un lloc trist per a la vida. Havia passat tot massa ràpit i només alguns clavills en l'asfalt del carrer eren testimoni d'aquell esclat fugidís. Girava els cantons, de camí a escola, imaginant que trobaria alguna falla que s'haguera salvat de les flames i quan desestimava esta idea, per fi, acceptava que el final del fòc  no anunciava més que l'entrada de noves ilusions, una forma brillant de benvinguda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fea caloreta i pronte la mare trauria els pantalons curts de l'armari. Canviàvem l'uniforme d'indis i vaquers —més de vaquers, la veritat, i de llana grossa i acampanada— pel de futbolistes. Començava un calvari per als genolls. Fer-se sanc, assaonar-se la corfa, arrancar-la. Nous jocs invadien el carrer. Començava el temps de chafar plaja i escollera, de nadar en el moll, tirant-se de cap des de les barques de peixca, de vore pits de chiques —i dònes, inclús la mare d'algun amic— abocant-se a les tanques del solàrium de Les Arenes, de començar a pensar en l'estiu, que representava el gran canvi real d'escenari.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Noves ilusions.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[Les &lt;span style="font-style: italic;"&gt;muletilles&lt;/span&gt; en la parla són una cosa que practique i odie a parts iguals. De la mateixa forma, en este blog, a sovint reitere algun sonsonet com si fora un mantra. Ho faré una volta més: en la recurrència a les vivències de l'infància no s'amaga cap malaltusa nostàlgia. És només fer viva la presència per a no abandonar mai aquella part de chiquets que més humans ens fa].&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Noves ilusions. L'arribada de la primavera o el detall més menut ens proporcionava l'excusa perfecta per a ilusionar-nos en noves coses —o en les de sempre, renovellades—. De forma ansiosa inclús. O minúscula. El cigarret que ara encenc era anar a per carrancs a les roques. El cigarret era el primer dia de pantaló curt. El cigarret era que tornara el sol a les vesprades de dumenge en Orriols. I l'orchateria que obria. I els barrets en el carrer. I el banquilet.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El cigarret, el cigarret… No clamen contra el cigarret, hòmens de poca fe i salut ferma. Ara està el cigarret —que també és una chicoteta ilusió quotidiana— i també lo atre, en un abellidor aroma de &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Cutter's Choice&lt;/span&gt; que tot ho inunda. Les ilusions són les mateixes transformades; i el motor dels canvis i dels nous ulls per a la vida, les estacions, els dies, els estímuls.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hem canviat pero no tant. No essencialment. Primavera. Una sabor, una olor, una sensació, una ilusió.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una sabor. La de la gata que llepa a la seua criatura per a que sempre estiga templada, immaculada, satisfeta i aconhortada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una olor. La de les toalles secant el monyo en delicadea, la del barnús després de la ducha, la dels cossos frescs damunt dels llançols nous.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una sensació. La de conduir per una carretera buida de La Costera, mentres es retallen les montanyes límpides sobre un cel de Hopper, un dia qualsevol, després d'una de les últimes i intenses pluges de l'hivern. La de fer-ho al sendemà d'haver sentit plovisnar contra els cristals de la cambra, en la nit i, just després de l'èxtasis, quan uns llavis desconcertats exclamen &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"Jo, cóm plou!"&lt;/span&gt;, pero ya no plou. Plovia. A mars. Mar endins. I bollia el mar com la cassola en forn.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una ilusió. La de redescobrir-ho cada estació, cada dia, cada minut.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/QWUDnCnAUxI&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/QWUDnCnAUxI&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La 7ª de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Beethoven&lt;/span&gt; (fragment).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-5118702713471823030?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/5118702713471823030/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=5118702713471823030&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5118702713471823030'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5118702713471823030'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/02/i-bollia-el-mar.html' title='I bollia el mar…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S4R3FJfocDI/AAAAAAAAApw/ex4AZT0qa6s/s72-c/edward-hopper-morning-sun.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-6542813974579940662</id><published>2010-02-19T02:04:00.005+01:00</published><updated>2010-02-19T02:59:48.265+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='primavera'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='angresola'/><title type='text'>Angresola y la primavera.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S33wfRA7v-I/AAAAAAAAApo/rrvhv4R9ZFs/s1600-h/istockphoto_4385340-cold-beer-xxlarge.jpg"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S33v-u0v97I/AAAAAAAAApg/1hTbxQXwA1w/s1600-h/sanjuan_hoguera.jpg"&gt;&lt;img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S33v-u0v97I/AAAAAAAAApg/1hTbxQXwA1w/s400/sanjuan_hoguera.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5439767785933633458" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Si aun queda alguien que viene a deleitarse con los olores que emanan de este mercado, le recomiendo que se deje caer por el invierno de &lt;a style="font-weight: bold;" href="http://dangresola.blogspot.com/"&gt;Angresola&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;"Los hombres ambiciosos no suelen escapar a la tentación de utilizar el poder para controlar y manipular a sus semejantes; los hombres inteligentes se contentan con ser capaces de diagnosticar sus estados de ánimo"&lt;/span&gt; afirmaba &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Carls Berg&lt;/span&gt; en su ópera prima &lt;span style="font-style: italic;"&gt;La tentación cotidiana&lt;/span&gt; (Helsinki, 1909).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El invierno nos ha sumido en un estado cabizbajo permanente, como a &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Albert Camus&lt;/span&gt; en aquella estampa célebre en que apenas se le ve el cigarro cayendo de la comisura de sus labios, agazapado entre las inmensas solapas del gabán, apesadumbrado por la fina lluvia (o la noche, tanto monta) de París, con el alma y la mirada contraídas ante el peso de… ante el peso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se vocifera en cada esquina de Velluters, en el banco a la sombra de la campana de l'Unió en la Plaça dels Furs, en una mesa nocturna con sobredosis cosmética en el Negrito, con un sol frío y tímido en la terraza de la Boatella —hasta la colombiana perdió el gracejo—, en un almuerzo de octogenarios junto a las últimas barcas de la playa del Cabanyal, en las gradas de Orriols, en El Corte Inglés —que ya no es un océano de permanentes surfeantes un miércoles tarde—, al otro extremo de la línea de teléfono cuando &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Tur&lt;/span&gt; ya no saluda con su habitual efervescencia revolucionaria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En las barras de bar, en los almuerzos de polígono industrial, en las redacciones de las revistas culturales —¿quedan?— se evocan las imágenes más recurrentes: osos polares que hibernan, boas que hacen la digestión en su madriguera durante meses, el ejército en los cuarteles de invierno, gastadores compulsivos que dan las primeras muestras de apretarse el bolsillo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Invierno, recesión, sombra, oscuridad, tinieblas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se vocifera en cada esquina: que vuelva la primavera y podamos sacar las últimas monedas del cerdito para tomar cervezas en las terrazas y cubatas en las noches, que vuelvan los escotes y los arroces en el Paseo de Neptuno o en Pinedo, que lleguen los primeros baños en el mar, que se intuyan el verano y &lt;span style="font-style: italic;"&gt;les graelles&lt;/span&gt;, que regresen la manga corta y los bronceados Zaplana, que salgan las chanclas y los mojigatos del armario, que vuelvan a mezclarse los sudores, las sábanas y los cuerpos, que retorne la alegría de gastar a manos sueltas, ricos y pobres…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero ¡maldita sea! No me negarán que jode esto de desear que pase el tiempo. De desearlo. Y tanto que jode. Toda la vida impostando palabras y frases para tratar de ensalzar la lluvia y el frío y el calor del hogar y las mantas y los abrigos y los abrazos en la noche fría, toda la vida funambuleando para vivir nuestra alegría ajenos a la metereologia climática, social, cultural o política, para que llegue el puto cambio climático y nos lo eche todo por la borda. Manda huevos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nunca me gustó arrancar hojas del calendario. Al hacerlo, siempre me asaltaba la sensación de no haber hecho lo suficiente, de no haberlo pasado todo lo bien que quería, de no haber sentido con toda la intensidad que deseaba. Insatisfechos que lo queremos todo y lo queremos ya. Sin embargo es una obligación sagrada exprimir cada minuto. Y una virtud necesaria para los que no viven instalados en la necedad y la resignación.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por éso este año todo es tan extraño —buen ripio, lo dejo—. Por eso la pesadez estomacal de un invierno hostil y tristón viene aliñada con la salsa agridulce de desear que pase el tiempo, que acaben las tinieblas y que apunten ya los primeros rayos de la primavera. Sabios hombres y mujeres los que inventaron las fallas para quemar todo el serrín húmedo de las carpinterías y la madera apolillada del invierno y recibir la luz con hogueras, tracas y música.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;"Los hombres inteligentes se contentan  con ser capaces de diagnosticar sus estados de ánimo"&lt;/span&gt; afirmaba &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Carls Berg&lt;/span&gt;. Abran una cerveza bien fría y bébanla leyendo el post de Angresola. Porque así es él. Home de &lt;span style="font-style: italic;"&gt;sentències&lt;/span&gt;. &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Sentències&lt;/span&gt; que sólo están al alcance de aquellos capaces de diagnosticar el estado de ánimo de un grupo que cena en Paparazzi, de un panoli que vivió con estupor los ingenios y cambios sociales que asaltaron las ciudades en el primer tercio del s. XX, o de toda una ciudad entera afectada por la tristeza de un invierno especialmente crudo, oscuro y tenebroso. Así es Angresola. &lt;span style="font-style: italic;"&gt;El tio Sentències&lt;/span&gt;, el doctor House, el lince de Dr. Collado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ya queda menos. Conquistemos las calles de la ciudad con nuestra verborrea insaciable, con nuestro ingenio y nuestras &lt;span style="font-style: italic;"&gt;sentències&lt;/span&gt;, con risas y mogigangas, brindemos por la luz del mundo, bébamos hasta caer de culo, movamos las caderas con mayor o menos acierto, acodémonos en las barras como si estuviéramos contra las cuerdas de un ring, escupiendo sangre al público, sin perder la sonrisa cínica, riámonos de la crisis y de su puta madre. Llega el tiempo de escotes y baños en el mar. ¡Vixca Carls Berg! ¡Vixca Angresola! ¡Vixca la Cretina Comèdia!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S33wfRA7v-I/AAAAAAAAApo/rrvhv4R9ZFs/s1600-h/istockphoto_4385340-cold-beer-xxlarge.jpg"&gt;&lt;img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 380px; height: 380px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S33wfRA7v-I/AAAAAAAAApo/rrvhv4R9ZFs/s400/istockphoto_4385340-cold-beer-xxlarge.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5439768344867356642" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-6542813974579940662?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/6542813974579940662/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=6542813974579940662&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6542813974579940662'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6542813974579940662'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/02/angresola-y-la-primavera.html' title='Angresola y la primavera.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S33v-u0v97I/AAAAAAAAApg/1hTbxQXwA1w/s72-c/sanjuan_hoguera.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-6936825424296547341</id><published>2010-02-16T00:23:00.003+01:00</published><updated>2010-02-16T00:52:28.315+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='nadar'/><title type='text'>1.000 metros.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S3nd55ZzpuI/AAAAAAAAApY/2ozp1VZW_NA/s1600-h/colcube.jpg"&gt;&lt;img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 189px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S3nd55ZzpuI/AAAAAAAAApY/2ozp1VZW_NA/s400/colcube.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5438622011757930210" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nadar 1.000 metros de crowl aixina dit no és gran cosa. Pero tampoc pensen vostés en &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Meca&lt;/span&gt; o en &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Phelphs&lt;/span&gt;. Per a mi és el resultat de 4 mesos d'esforç i constància. I sí és gran cosa. 1.000 metros en 10 séries de 100 m, parant uns 30 segons entre série i série, sobre una piscina de 25 m. de llarc. A un ritme decent. I sense cansar-me massa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És gran cosa, sobretot si tenim en conte que el primer dia, allà per octubre, vaig fer 20 llarcs de 25 m. (500 m.) parant 3/4 minuts després de cada llarc i vaig acabar exhaust.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I sobretot és gran cosa perque em relaxa i m'agrada. Sempre m'ha agradat nadar, pero mai ho havia fet d'una forma programada ni continuada, 3/4 dies a la semana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nadar té alguna cosa de filosofía zen, de tai-chi, un eixercici mecànic, que t'obliga a pensar en les seqüències de moviments coordinats i que et posa el cap en blanc, que et fa sentir be en cada moviment dels músculs, en cada glopada d'aire, en el càlcul mental dels metros, en cada visionat cap al fondo, enjugassant-te en els taulells blaus i les ralles negres… A voltes també nades de forma intuitiva i vas pensant en allò que et desvela, de forma serena.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;D'alguna de les maneres, en este món en que hem d'anar enganyant-nos per a fugir de les seues trampes, és una terapia per a tallar definitivament el jorn llaboral cap a les 7/8 de la vesprada i relativisar el treball.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fa uns mesos fea broma en un post, sobre lo divertit que se m'antoixava &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"fer músculs i amics"&lt;/span&gt; en una piscina/gimnàs. Ara el dilema és fins on arribar en esta progressió. ¿Travessia al Port de Valéncia en juliol (2.000 m.)? ¿Em traurà un dia de la piscina el Samu?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La resposta provablement la donà &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Angresola&lt;/span&gt; fa un temps: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"Als 40 cal fer deport per a poder seguir fumant, bevent, menjant i follant"&lt;/span&gt;.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-6936825424296547341?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/6936825424296547341/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=6936825424296547341&amp;isPopup=true' title='4 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6936825424296547341'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6936825424296547341'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/02/1000-metros.html' title='1.000 metros.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S3nd55ZzpuI/AAAAAAAAApY/2ozp1VZW_NA/s72-c/colcube.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-4363486542383915152</id><published>2010-02-12T01:44:00.006+01:00</published><updated>2010-02-12T01:51:50.668+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Playboy'/><title type='text'>L'amor verdader</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S3SlLph0DXI/AAAAAAAAApQ/oz3k_f6xfqY/s1600-h/Hugh%2BHefner%2BGirls%2BNext%2BDoor%2BSign%2BNovember%2B-klOmIydgCQl.jpg"&gt;&lt;img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 387px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S3SlLph0DXI/AAAAAAAAApQ/oz3k_f6xfqY/s400/Hugh%2BHefner%2BGirls%2BNext%2BDoor%2BSign%2BNovember%2B-klOmIydgCQl.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5437152269687852402" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Hugh Hefner, gran editor i millor persona, i la dòna de la seua vida, l'extraordinària i virtuosa model Holly Madison, adoradora de tigres, gats i conills.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S3SlFhkguTI/AAAAAAAAApI/Of2WG--Zphg/s1600-h/resize.jpg"&gt;&lt;img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 255px; height: 348px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S3SlFhkguTI/AAAAAAAAApI/Of2WG--Zphg/s400/resize.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5437152164472469810" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-4363486542383915152?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/4363486542383915152/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=4363486542383915152&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4363486542383915152'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4363486542383915152'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/02/lamor-verdader.html' title='L&apos;amor verdader'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S3SlLph0DXI/AAAAAAAAApQ/oz3k_f6xfqY/s72-c/Hugh%2BHefner%2BGirls%2BNext%2BDoor%2BSign%2BNovember%2B-klOmIydgCQl.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-8149863415812480042</id><published>2010-02-08T02:55:00.004+01:00</published><updated>2010-02-08T03:23:18.649+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ian curtis'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='joy division'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='control'/><title type='text'>Control.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S29xIkHnUkI/AAAAAAAAAo4/k7YjltGJqsI/s1600-h/ic.jpg"&gt;&lt;img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 350px; height: 315px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S29xIkHnUkI/AAAAAAAAAo4/k7YjltGJqsI/s400/ic.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5435687667207983682" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Ian Curtis.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Diàlec de la película &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Control&lt;/span&gt; (2007) d'&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Anton Corbijn&lt;/span&gt;, que narra la vida de Ian Curtis, cantant de Joy Division, com saben ya tots.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;IAN CURTIS — Estoy tan feliz de estar aquí contigo.&lt;br /&gt;ANNIK HONORÉ — Yo también. … No sé qué decir. Nunca me había sentido así antes. Pero… al mismo tiempo siento que… no sé realmente nada de tí. Tú no me conoces y…&lt;br /&gt;I — Bueno ¿Qué quieres sber?&lt;br /&gt;A — ¿Cuál es tu película favorita?&lt;br /&gt;I — Me gusta mucho &lt;span style="font-style: italic;"&gt;The sound of music&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;[Risas]&lt;br /&gt;I — Qué?&lt;br /&gt;A — Nada.&lt;br /&gt;I — Algo más?&lt;br /&gt;A — ¿Cuál es tu color favorito? El mío es el purpura.&lt;br /&gt;I — Azul. Azul Man City.&lt;br /&gt;A — ¿Qué es color azul Man City?&lt;br /&gt;I — Bueno, Man City es un club de fútbol y el color de su uniforme es azul.&lt;br /&gt;[Silencio]&lt;br /&gt;A — Ian, esto un poco asustada.&lt;br /&gt;I — Miedo de qué?&lt;br /&gt;A — Asustada de enamorarme de tí.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S29xncOoBjI/AAAAAAAAApA/pU5io_fUXK0/s1600-h/picture-1.png"&gt;&lt;img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 291px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S29xncOoBjI/AAAAAAAAApA/pU5io_fUXK0/s400/picture-1.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5435688197665850930" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Annik&lt;/span&gt; (l'actriu Alexandra Maria Lara)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lletra en castellà de &lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;Love will tear us apart&lt;/span&gt; (El amor nos destrozará):&lt;br /&gt;&lt;p&gt;            &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Cuando la rutina aprieta,&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;             y las ambiciones están por los suelos,&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;             y el resentimiento cabalga fuerte,&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;             las emociones no crecen.&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;             Y al cambiar nuestros caminos,&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;             tomando carreteras diferentes.&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;             El amor, el amor nos destrozará otra vez.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="font-style: italic;"&gt;            ¿Por qué la cama está tan fría&lt;br /&gt;          en el lado en el que tú estás?&lt;br /&gt;          ¿Soy yo el que no está a la altura?&lt;br /&gt;          ¿Hemos perdido el respeto mutuo?&lt;br /&gt;          Todavía queda algo de atracción,&lt;br /&gt;          que hemos mantenido a lo largo de nuestras vidas.&lt;br /&gt;          Amor. El amor nos destrozará otra vez.&lt;/p&gt; &lt;p style="font-style: italic;"&gt;            ¿Gritas todos mis errores&lt;br /&gt;          cuando estás durmiendo?&lt;br /&gt;          Tengo un sabor en la boca.&lt;br /&gt;          Mientras la desesperación aguanta.&lt;br /&gt;          ¿Es eso algo bueno?&lt;br /&gt;          ¿No podrá funcionar nunca más?&lt;br /&gt;          Cuando el amor… el amor nos destrozará otra vez.&lt;/p&gt;&lt;p style="font-style: italic;"&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/3Ii8m1jgn_M&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/3Ii8m1jgn_M&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="font-style: italic;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-8149863415812480042?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/8149863415812480042/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=8149863415812480042&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8149863415812480042'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8149863415812480042'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/02/control.html' title='Control.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S29xIkHnUkI/AAAAAAAAAo4/k7YjltGJqsI/s72-c/ic.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-2425721674553463503</id><published>2010-02-04T02:21:00.005+01:00</published><updated>2010-02-04T03:09:30.361+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bebes'/><title type='text'>Ecografías</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S2oqwCsUd9I/AAAAAAAAAow/o0vQAmK1O3s/s1600-h/Ecografia.jpg"&gt;&lt;img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 292px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S2oqwCsUd9I/AAAAAAAAAow/o0vQAmK1O3s/s400/Ecografia.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434202905220773842" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Los que vienen de camino y el que vendrá.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Soy un apologista de los niños. Los ojos de alguien próximo destellan ilusión y a continuación una extensa lista de peros: estabilidad, pasta, obligaciones, responsabilidades… En eso momento me apresto para la dentellada con mi bateria argumental, cimentada en la experiencia propia y avalada por ella: "Un fill és lo més gran del món". Y si además crece —esto no es excluyente de la anterior afirmación, pero sí cada vez menos común— en el seno de una pareja harmónica, ya es para morirse. Lo mires por donde lo mires no le veo más que cosas positivas. Para todos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El destino a menudo es caprichoso. Esta mañana he escuchado al otro lado de la línea la voz triste y derrotada de un hombre bueno, tras diez días de creciente ilusión paterna que se acabó con las gotas de sangre de su costilla, una mujer buena. Me ha dolido en el alma, pero he tenido reflejos. Mi dolor era incomparable al suyo… y no servía de nada. Ni el suyo. Hoy mismo debe empezar un nuevo camino, firme e ilusionante. De esa pareja sólo puede surgir algo maravilloso. El mundo no está como para privarse de algo así. Y surgirá. Seguro. El mundo no está tampoco como para ir privando a dos personas como ellos de una ilusión así.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esa conversación tenía lugar hacia las 14h. Una hora después otro hermano (éste, de sangre) me obligaba a ir a tomar café con él bajo amenaza de no contarme algo maravilloso.&lt;span style="font-style: italic;"&gt; "T'ha tocat l'euromillón?". "No, no, molt millor que això"&lt;/span&gt;. Mi sobrino que su mujer lleva en las entrañas no viene solo. Son dos. Entre la perplejidad y la inmensa alegría —un poco egoista, pensando que no soy yo el que los ha de criar, para qué les voy a engañar—, he reído con él a mandibula batiente y hemos bromeado sobre la esclavitud que le espera, pero que asume con una alegría inmensa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No les miento si les digo que el lunes otro de mis mejores amigos, tras años intentándolo, me daba la buena nueva, incipiente aún, de las 7 semanas de embarazo de su querida esposa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero aun hay más. Esta mañana he almorzado con uno de esos grandes amigos de siempre, de los que las circustancias de la vida te va alejando. Hacía muchos meses que no lo veía. En diciembre tuvo su segundo hijo y me contaba en estado de éxtasis el parto &lt;span style="font-style: italic;"&gt;fil per randa&lt;/span&gt; al que había tenido la suerte de asistir sentado al lado de su mujer. En un post después de Reyes les hablé de otro buen amigo que, tras años de intentos, lo había conseguido, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;bessonà&lt;/span&gt; también.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La vida es un río que lleva su propio curso, algo que los taoístas explican de maravilla. El curso de la vida nos dará la inmensa alegría dentro de unos meses de que R. i M. se bañen en un remanso de felicidad desbordante. Seguro. Para entonces ya no recordarán ni querrán hacerlo la inmensa tristeza que sintieron el domingo. Y para cuando suceda me postulo, desde ya, públicamente, como aspirante a padrino. Esperança, ilusió, temprança, ànim i punteria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Visto lo visto, yo por mi parte especulo con la posibilidad de adoptar medidas preventivas. Estoy pensando de hecho en el sistema —aún inédito— de la doble goma. Cualquier cosa antes de que ella, pobreta, se tire por el balcón o por las escaleras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y ustedes, ándense con ojo. Antes de que mi hermano (de sangre) conociera científicamente lo que el destino le deparaba, la comadrona del pueblo les había dicho que los astros y la luna estaban alineados en favor de una extrema felicidad y también que vivimos semanas de &lt;span style="font-style: italic;"&gt;bessonades&lt;/span&gt;. Y les juro que esto último tampoco es una licencia literaria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;· · ·&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Calentamos motores, que hoy jueves se celebra por todo lo alto el II aniversari de la Cretina Comèdia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y para calentarlos les dejo el link de una fantástica sesión de garage del programa &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El Sótano de Radio 3&lt;/span&gt;. Una hora memorable para los amantes del género. &lt;a href="http://www.rtve.es/radio/radio3/rockpop/"&gt;Aquí&lt;/a&gt;.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-2425721674553463503?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/2425721674553463503/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=2425721674553463503&amp;isPopup=true' title='3 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2425721674553463503'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2425721674553463503'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/02/ecografias.html' title='Ecografías'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S2oqwCsUd9I/AAAAAAAAAow/o0vQAmK1O3s/s72-c/Ecografia.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-6841902896374633777</id><published>2010-02-01T16:34:00.004+01:00</published><updated>2010-02-01T17:26:42.515+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='manifestació 31-1-2010'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cabanyal'/><title type='text'>Cabanyal viu!</title><content type='html'>Dumenge 31-1-2010.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Després de quasi 25 anys —sí 25, la lluita no començà fa 11 anys— treballant per la rehabilitació integral del Cabanyal, molts veïns hem sentit un alé d'esperança i alegria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. La manifestació ha segut la més multitudinària que ha hagut mai en El Cabanyal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2. Hi havia molts cabanyalers; molts. Els que han dit lo contrari no tenen ni idea ni saben de qué parlen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3. Molts dels cabanyalers que estan a favor de la prolongació, fa anys que ixqueren fugint d'ací i viuen en Serreria, El Grau o en les immediacions de Blasco Ibáñez. Abandonaren les seues cases i la seua memòria i ara es reivindiquen com a autèntics cabanyalers, quan fa anys que optaren per donar l'esquena al seu poble i a tots els cabanyalers que hem patit en estoicisme 25 anys de deixadea municipal i &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Gentrificaci%C3%B3n"&gt;gentrificació&lt;/a&gt;. Estos són els que més haurien de callar de tots.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;4. Hi havia també molta gent de la ciutat i d'uns atres pobles en la manifestació. El Cabanyal és un patrimoni de tots els valencians. I ells tenen també el dret de decidir. Benvinguts i moltes gràcies a tots per la vostra solidaritat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;5. No hi havia cap autobús de catalans. Açò és una falàcia monumental. És cert que hi havia 15 o 20 maulets en algunes banderes estelades que irritaren a molts dels manifestants i que no es representaven més que a sí mateixos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;6. N'hi hagué 30.000 segons Salvem i 3.000 segons la policia. Els que assistírem sabem que era una marea humana que omplí el carrer de la Reina durant més d'hora i mija. Una hora després d'aplegar el cap de la manifestació a la Creu del Canyamelar, encara estava eixint gent de Tarongers. Açò és innegable i ho saben tots els veïns que veren la manifestació. Mai ningú havia vist una movilisació aixina en El Cabanyal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;7. En qualsevol dels casos, n'hi hagué &lt;span style="font-style: italic;"&gt;poca&lt;/span&gt; gent. Conec a més de 60 persones que estan a favor de la rehabilitació integral i no pogueren anar. Tots en coneixem a molts. Dumenge a les 12 h. en El Cabanyal. Data, hora i lloc complicat per a molts. L'èxit, per tant, encara té més mèrit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;8. La manipulació informativa de Ràdio 9 i Canal 9 ralla l'esperpent. Comença a traure els colors inclús als votants del PP. ¿Per qué continuen callant tots els professionals? ¿Han acabat per creure's els mateixos polítics les notícies que ells mateixos ordenen manipular?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;9. Alfonso Grau ha afirmat que la manifestació és antidemocràtica perque els ciutadans votaren al PP en l'Ajuntament. ¿Qui s'oferix a donar-li a est home alguna lliçoneta de democràcia i participació ciutadana? ¿Ha hagut un referèndum sobre el tema i no m'he enterat?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;10. La surrealista actuació política del PP respecte al Cabanyal està forçant-los a escampar mentires i mentires que ya no són creïbles per a ningú. Han traspassat la ralla com no s'havien atrevit a fer mai i ni l'aparat de propaganda pública que tenen al seu servici és capaç ya d'amagar tanta falàcia. Molts més ciutadans del seu espectre ideològic dels que ells es pensen comencen a obrir els ulls i donar-se conte de que els prenen per idiotes. Han aplegat a confondre votants del PP en militants fanatisats. Han oblidat que governen perque els vota molta gent com a mal menor i per falta d'alternativa plausible. Creuen que els seus votants els amen a l'extrem de consentir que els prenguen el pèl. Viuen en la seua torre de marfil, han perdut el puls de la realitat i el seu castell de naips, fet de falàcies, comença a desmoronar-se.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Torres més altes han caigut.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En El Cabanyal ha renaixcut una nova ilusió. Si el Govern d'Espanya no està a l'altura de les circumstàncies, tot quedarà en no res.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ningú ens lleva, això sí, l'alegria d'ahir, l'alegria de tornar a creure que és possible salvar El Cabanyal, que a pesar de tot lo que ya han assolat, és possible salvar tot lo que queda, que és molt.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fa poc que signen les órdens per a que tiren les cases, pero fa molts  anys que estan assolant l'orgull, la memòria, l'esperança i l'ilusió de  milers de cabanyalers. Ara diuen, ells i els seus &lt;span style="font-style: italic;"&gt;voceros&lt;/span&gt;  mediàtics, que en la  manifestació no n'hi havia cabanyalers, que els cabanyalers estan a  favor de la prolongació. ¿Qué saben ells cóm hem patit els cabanyalers l'assolament calculat del nostre orgull, la nostra memòria, la nostra esperança i la nostra ilusió? ¿Qué saben ells cóm nos han fet viure sense dignitat durant anys? Si realment foren capaços de saber-ho, d'entendre-ho, i els quedara un quinzet de consciència i bonhomia, no seguirien fent lo que fan, no seguirien mentint com mentixen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Senyor Grau i senyora Barberà. El Cabanyal em dol en l'ànima cada minut, cada dia, cada any des de que vostés començaren esta immoral estratègia per a assolar-lo. No s'atrevixquen a parlar en el meu nom. Mai més. Mai.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els linke tres texts sobre el tema que m'han paregut especialment significatius:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;• &lt;a href="http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/02/01/miles-personas-derribos-cabanyal/674813.html"&gt;Levante-EMV&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;• &lt;a href="http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/el-civisme-es-reivindica-front-al-despotisme-als-carrers-del-cabanyal/"&gt;L'Informatiu&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;• &lt;a href="http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/el-cabanyal-com-a-simbol/"&gt;Vicent Baydal&lt;/a&gt;.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-6841902896374633777?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/6841902896374633777/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=6841902896374633777&amp;isPopup=true' title='4 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6841902896374633777'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6841902896374633777'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/02/cabanyal-viu_01.html' title='Cabanyal viu!'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-658809720409528102</id><published>2010-01-30T02:03:00.004+01:00</published><updated>2010-01-30T02:42:08.126+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bukowski'/><title type='text'>Bukowski again.</title><content type='html'>El tipo que ilustra la cabecera de este blog es uno de los que más placer y más intenso me ha ofrecido en este mundo de libros y sinsabores. Me voy a la cama hoy con &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"Fragmentos de un cuaderno manchado de vino"&lt;/span&gt;, una colección de rarezas inéditas (relatos y ensayos, pone, pero ya sabemos que &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Bukowski&lt;/span&gt; no tenía corsés; los arrancaba, en todo caso) escritas entre 1944 y 1999 y que acaba de ver la luz.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hace unos 10 años decidí dejar de leerlo. No por presripción médica. La lucidez, aunque a menudo sea una puerta de entrada al dolor, siempre es una virtud en sí misma. Nunca me asustó la lucidez de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Bukowski&lt;/span&gt; ni tampoco acabar idealizando a sus personajes perdedores y, sin embargo, absolutamente seductores. Me identifico con &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Bukowski&lt;/span&gt; en muchas cosas y, tal vez, sea el escritor a quien más admiro, más allá de un debate estrictamente literario o estilístico. No soporto a los que dicen &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"está bien, pero no sabía escribir"&lt;/span&gt;. No tienen ni puta idea, no saben de qué hablan. Si &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Bukowski&lt;/span&gt; algún día llega a conducirme por su senda del perdedor, mala suerte; no abjuraré de la lucidez para evitarlo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No, decidí dejar de leerlo porque devoraba sus libros sin control, de forma compulsiva, hasta que un día caí en la cuenta de que su obra era limitada y no quería privarme en el futuro de seguir descubriéndolo, dejándome fascinar por él… Fue una buena decisión, porque &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Bukowski&lt;/span&gt; además, al menos para mí, es terapéutico y nunca se sabe cuando hará falta echar mano del botiquín y rescatar sus últimos títulos aún inéditos para mí. En realidad sólo me queda por leer una de sus novelas, Pulp, la última que escribió y unos pocos libros de relatos más. Creo que he leído también todas las biografías y otras cosas que sobre él se han publicado. Pero esa última novela y esos libros de relatos me los guardo en la despensa de la vida. Lo nuevo que va saliendo suyo sí lo he leído; me justifico diciendo que esas lecturas no alteran en nada las provisiones de la despensa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es curioso, porque después de frenar la lectura de la obra de Bukowski he tropezado con pequeños fragmentos insoslayablemente suyos en otros autores, sobre todo en &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Mohammed Chukri&lt;/span&gt; i en &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;John Fante&lt;/span&gt;, pero en muchos otros también&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Empezar a leer a &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Chinaski&lt;/span&gt;, como comprenderán, es prácticamente un ritual para mí. Tengo una botella de cosechero bajo la almohada, tres mujeres bastante estropeadas bajo la cama y mañana pienso engominarme el pelo, echarme desodorante en los sobacos, ponerme mi americana más mostosa y acudir a las carreras de caballos a apostar el dinero que no tenga. Ya les contaré en breve qué tal. Qué tal libro y qué tal el ritual.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/er5w5MGJSCk&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/er5w5MGJSCk&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els deixe en &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;PJ Harvey&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;/span&gt; i en 4 apunts més:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;• El Govern d'Espanya &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;recorre davant el TC el decret-llei del Consell&lt;/span&gt; per a avalar la destrucció del Cabanyal. Vore notícia &lt;a href="%3Cobject%20width=%22425%22%20height=%22344%22%3E%3Cparam%20name=%22movie%22%20value=%22http://www.youtube.com/v/er5w5MGJSCk&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;%22%3E%3C/param%3E%3Cparam%20name=%22allowFullScreen%22%20value=%22true%22%3E%3C/param%3E%3Cparam%20name=%22allowscriptaccess%22%20value=%22always%22%3E%3C/param%3E%3Cembed%20src=%22http://www.youtube.com/v/er5w5MGJSCk&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;%22%20type=%22application/x-shockwave-flash%22%20allowscriptaccess=%22always%22%20allowfullscreen=%22true%22%20width=%22425%22%20height=%22344%22%3E%3C/embed%3E%3C/object%3E"&gt;ací&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;• El &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Llevant UD&lt;/span&gt; guanyarà demà i es posarà a 1 punt de la &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;zona d'ascens&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;• El dumenge a les 12 h &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;manifestació&lt;/span&gt; que ha de ser massiva per la &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;rehabilitació integral del Cabanyal&lt;/span&gt;. Convocatòria &lt;a href="http://www.facebook.com/profile.php?id=1024972202&amp;amp;ref=name#/event.php?eid=266677037589&amp;amp;index=1"&gt;ací&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;• Adictes a &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Perdidos&lt;/span&gt;. El dimarts comença la 6ª temporada en Cuatro.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-658809720409528102?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/658809720409528102/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=658809720409528102&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/658809720409528102'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/658809720409528102'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/01/bukowski-again.html' title='Bukowski again.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-8979855181405475428</id><published>2010-01-28T01:19:00.005+01:00</published><updated>2010-01-28T02:01:08.539+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='malaltia'/><title type='text'>Una mala salut de ferro</title><content type='html'>Mai he segut un home malaltós, ni de chiquet. Podria dir-se que tinc una salut de ferro, a pesar de portar ulleres i visitar al dentiste des de l'adolescència; certa tendència al colesterol alt i alguns &lt;span style="font-style: italic;"&gt;picos&lt;/span&gt; puntuals d'estrés indesijats que em provoquen migranyes tensionals, tot açò heretat de ma mare, que per atra banda és una santa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dos voltes he entrat en el quiròfan: per a que m'operaren de fimosis quan quasi no tenia us de raó —pero recorde les  picoretes dels punts com una cosa diabòlica— i ya més major, quan em llevaren els 4 quixals de l'enteniment i vaig experimentar per primera i única volta el també diabòlic plaer de la morfina. Hmmmmm.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pot ser per açò siga hipocondríac —en procés de cura— i aeròfob. Com mai solc agafar malaties comunes, de les que em parlen uns atres, solc pensar: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"quan me'n vinga a mí, serà ben grossa, ya voràs"&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vist lo vist, més que una salut de ferro, crec que podria afirmar, junt al mestre &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Angresola&lt;/span&gt;, que tinc una mala salut de ferro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ve tota esta introito al cas, perque porte uns dies malalt. El mege em receptà llit, antibiòtic de choc, no fumar, i paracetamol. Un virus en procés de mudar en bronquitis, crec q vaig entendre. Li he fet cas en la caent química, pero ni he estat tres dies en el llit llegint a &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Mortadelo y Filemón&lt;/span&gt; i creixent, ni he deixat de fumar del tot.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Això sí, he relativisat el treball i he trobat cert plaer en disculpar-me d'algunes obligacions excusant allò de &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"és que estic malalt"&lt;/span&gt;. Espere curar-me ben curat del tot i he pensat estos dies en que a voltes la vida ens regala lo que necessitem, com si el destí fora sabi: uns dies de descans obligatori, sense cap mala consciència.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els deixe en el &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Fly me to the moon&lt;/span&gt; de l'immortal &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Julie London&lt;/span&gt;, el tema que puncha &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Otto DJ&lt;/span&gt; en una badia entre Xàbia i Benitachell, en una novela que vaig llegir fa uns anys.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/eQPiV_cauyI&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/eQPiV_cauyI&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-8979855181405475428?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/8979855181405475428/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=8979855181405475428&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8979855181405475428'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8979855181405475428'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/01/una-mala-salut-de-ferro.html' title='Una mala salut de ferro'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-3879056616976508837</id><published>2010-01-25T15:38:00.001+01:00</published><updated>2010-01-25T15:39:52.019+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='TVE'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Informe semanal'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cabanyal'/><title type='text'>El Cabanyal en Informe Semanal (TVE)</title><content type='html'>&lt;a href="http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100123/informe-semanal-salida-para-cabanyal/675710.shtml"&gt;Puncha ací per a vore el reportage d'Informe Semanal sobre el Cabanyal.&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-3879056616976508837?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/3879056616976508837/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=3879056616976508837&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3879056616976508837'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3879056616976508837'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/01/el-cabanyal-en-informe-semanal-tve.html' title='El Cabanyal en Informe Semanal (TVE)'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-1127034631400003776</id><published>2010-01-23T01:49:00.006+01:00</published><updated>2010-01-23T02:39:22.512+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='escollera'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sueños'/><title type='text'>Escollera</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S1pQp6IJiSI/AAAAAAAAAoo/uxl30TRHE8U/s1600-h/_MG_4818.jpg"&gt;&lt;img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 301px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S1pQp6IJiSI/AAAAAAAAAoo/uxl30TRHE8U/s400/_MG_4818.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5429740981656848674" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La escollera era un rincón de soñadores. También de malajes, de yonquis, de polvos furtivos, de escombros. No queda ni rastro, claro. Un largo espigón llegaba hasta el paretó que iba hasta el faro viejo. En algún tiempo, cuando yo era muy pequeño, entre el espigón i la gità (un islote natural dentro del puerto que hoy tampoco existe) había una barcaza varada donde servían sepia sobre papel de estraza, un sitio sucio y entrañable donde mi padre iba con los amigotes a ponerse las botas. Una vez nos llevó a mi madre, a mi abuela materna y a mí, que tenía 3 años. Y tengo el vivo recuerdo de la sepia sobre el papel de estraza sobre la mesa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero hablábamos de la escollera. Algunas parte tenían una mínima playa entre las rocas y el mar y allí explorábamos cuevas y pasadizos donde escondíamos nuestros pequeños tesoros. Había malajes y también pescadores que sacaban gusanos de la arena. Tendríamos once años y más que prohibido aparecer por allí y por mil sitios más. Nos gustaba ir con N., un amigo mestizo payo-gitano, el más valiente y fuerte de la clase. Nos sentíamos seguros con él.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yo practicaba mucho boxeo en aquel tiempo. Era de los que se pegaban por un quítame esas pajas. Mi padre me había dicho desde pequeño &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"no te pegues mai, pero si has de fer-ho, pega primer i pega fort, per a que l'atre no reaccione. I si és més fort que tú una genollada als collons. He vist caure redons a tios grans com el Micalet per un genollada en els collons"&lt;/span&gt;. Coses que dien els pares d'aquell temps. Hui el durien a un tribunal de menors. Dit i fet, un día dejé ko a N. de un puñetazo en los morros y estuve una semana entera escondiéndome para que no me encontrara. Cuando lo hizo me disculpó i me ofreció una tregua. Lo cual fue un regalo inesperado, porque pensaba que me iba a matar. Literalmente. Llevaba navaja siempre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero volvamos a la escollera. Además de la cueva del tesoro, durante años iba allí a sentarme con W2., tirábamos un sedal, o nosotros al agua en pelotas, fumábamos los primeros cigarrillos furtivos y soñábamos despiertos mirando el mar y fantaseando con invertir un día la mirada y ver a niños como nosotros sentados en una escollera, pero desde un barco. Soñar las cosas con demasiado ahínco puede llevar a que se conviertan en realidad. Unos años después ambos, juntos, nos embarcamos durante un año entero.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Siempre hablábamos de navegar. Cuando empezaba a hacer frío íbamos a su casa y escuchábamos canciones de mar: Bonet, Serrat, habaneras…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hace unos años —antes de que el puerto cambiara completamente su fisonomía— volví con él al lugar de nuestros sueños. Me pidió que le acompañara para tirar allí las cenizas de su padre. A la commoción del momento, que cerramos con un sincero abrazo, se unió el recuerdo de nuestros sueños de adolescencia. No con nostalgia, sino con el extraño sabor de la sangre en el labio, con la rabia contenida de que aquellos sueños que nos unieron como hermanos ahora nos han separado sin retorno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Él optó por decir un día que los sueños, sueños son, y yo me negué, egoistamente, a que lastrara con su resignación los míos. Quiero a W2 como siempre le quise, pero apenas le veo ya. Ambos nos miramos y tácitamente sabemos que la vida le moldeó aquellos sueños hasta dejarlos prácticamente irreconocibles. No lo verbalizamos. Sería inelegante, un dolor gratuito. ¿Qué falló? No falló nada. Las circustancias y la suerte. Es de una soberbia intolerable pensar que preservar los sueños es fruto de una determinación personal. Pero no deja de ser cierto que cuando se desea algo con firmeza, a veces sucede.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La vida es sueño, ya saben. Aunque a veces los sueños se conviertan en la primera víctima de la vida.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-1127034631400003776?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/1127034631400003776/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=1127034631400003776&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1127034631400003776'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1127034631400003776'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/01/escollera.html' title='Escollera'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S1pQp6IJiSI/AAAAAAAAAoo/uxl30TRHE8U/s72-c/_MG_4818.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7730871185383630064</id><published>2010-01-21T17:49:00.006+01:00</published><updated>2010-01-21T18:33:05.381+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Slaughterhouse'/><title type='text'>Slaughterhouse</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S1iPRsynPAI/AAAAAAAAAog/fmnodoGI9Vs/s1600-h/Rocky+meat.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S1iPRsynPAI/AAAAAAAAAog/fmnodoGI9Vs/s400/Rocky+meat.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5429246885039127554" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Em dona igual que —¡oh, vosatres, amics cosmopolites que rodeu i rodeu món!— em digau que fa anys que funcionen en mil llocs esta classe de negocis.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Està ací, en Russafa, en Valéncia. I per a mi és quasi nou —he estat en uns atres semblants pero no han conseguit l'ambient de l'Slaughterhouse—. Yo estic valentí i tinc la ferma determinació de seguir estant-ho. L'atre dia E. es planyia dels filldeputes d'amics que habiten en la diàspora, llevant-nos el plaer de compartir-los i en l'últim post d'este mercat, ponts de paraules, també parlava un poc d'açò. Per això, com no tinc intenció de viure a mig determini més enllà de les creus de terme de Valéncia, em commou que espais com este em facen la vida més agradable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;M'agrada habitar una ciutat en llocs tan singulars com el Patanegra Restorán, el Che Baires, el Swan, el Pinball i molts més… o l'Slaughterhouse. M'agrada que hi haja gent que també tinga la ferma determinació d'estar ara i ací i posar en marcha les seues idees per a fer més abellidores les nostres vides.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Slaughterhouse —no sé si seré capaç d'ensenyar-me a escriure-ho i menys encara a pronunciar-ho— és la síntesis de l'aventura que mamprengué el seu impulsor des de l'Ubik del Carrer de Baix, que seguí en l'Ubik de Russafa i que ara, desvinculat d'Ubik, pren nou rumbo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És una antiga carnisseria on s'han mantingut els pulcres i antics taulells blancs, els ganchos de penjar vedelles, les taules de tallar carn i l'estructura del lloc i s'ha atobonat d'una extraordinària selecció de llibres en sintonia en els gusts lliteraris dels visitants habituals d'este mercat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un lloc en un encant singular a on, a l'alcavor dels llibres i les cervesses —perque també és cafeteria/bar—, es junta gent que té coses que dir.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En esta ciutat, en este món, en que pareix que tot està perdut. Sí, gent que té coses que dir, gent que detesta la diàspora dels seus i també gent que és diàspora d'uns atres llocs.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Slaughter és una banda de hard rock de Las Vegas i també un escritor de best-sellers nortamericà del segle XX. I Slaughterhouse és un lloc, pareix ser, per a matar animals destinats a l'alimentació i, per extensió, una carnisseria. Alimentació per a l'esperit. Bones llectures i bones converses…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.slaughterhouse.es/"&gt;http://www.slaughterhouse.es/&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7730871185383630064?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7730871185383630064/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7730871185383630064&amp;isPopup=true' title='0 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7730871185383630064'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7730871185383630064'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/01/slaughterhouse.html' title='Slaughterhouse'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S1iPRsynPAI/AAAAAAAAAog/fmnodoGI9Vs/s72-c/Rocky+meat.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-4603584038158258897</id><published>2010-01-17T02:06:00.003+01:00</published><updated>2010-01-17T02:59:46.069+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ponts de paraules'/><title type='text'>Ponts de paraules.</title><content type='html'>Escasses hores després d'entrar en 2010 una dòna (digam-li &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Y&lt;/span&gt;.) m'assaltà en una sentència: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Els fets i no les paraules són lo important en la vida&lt;/span&gt;. Res que no sabérem. Tan important com la sentència era la coherència de qui la fea, la maurea, la contundència en la convicció i inclús lo telegràfic —i concret— de la conversació, per l'ambient sorollós i alambicat de l'escenari.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fa uns dies el chicon de la dòna i amic meu —digam-li &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;W&lt;/span&gt;., per eixemple— i servidor de vostés jugàrem ad això que tant nos agrada, sobris o ebris, de desenredrar madeixes dialèctiques i argumentals entorn a les nostres vides i les dels que ens envolten i volem. Pel fil traurem lo capdell. Ho férem per teléfon puix fa anys que vivim en la distància. I el capdell d'aquella madeixa era el títul del post: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;ponts de paraules&lt;/span&gt;. Quan estem condenats a viure una relació afectiva de qualsevol pelage en la distància, esdevé fonamental establir un ferm i sòlit pont de paraules, un pont de paraules que suplixca d'alguna manera l'absència de les mirades, del gestuari, del tacte, de l'olor i sobre tot de les vivències (no) compartides, un pont de paraules que consagre la memòria en la distància, un pont de paraules que salve l'escull d'un gran canó al fondo del qual s'ataulla un rierol vivaç i verge.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És curiós com un parell de semanes després d'aquella escena de cap d'any tancàrem el círcul. &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Y&lt;/span&gt;. abominava de les paraules com un instrument pervers al servici d'aquells que no eren capaços de fer valdre, senzillament, els fets. Em vingueren al cap els sofistes, eixos artistes del verp alambicat capaços de justificar-ho tot en paraules. I no poguí més que donar-li la raó i guardar-me els matisos per a una atra conjuntura més assossegada en que el meu allau de &lt;span style="font-style: italic;"&gt;peros&lt;/span&gt; poguera ser explicat en contundència. També pensí en aquelles películes de ciència ficció que esboçaven un futur en que el ser humà era capaç de sintetisar tots els sentits en el cerbell i la mirada, eixa película a on inclús feen l'amor a un metro de distància. I en &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Crash&lt;/span&gt;, la película de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Cronenberg&lt;/span&gt;, paradigma d'una societat gèlida —i ben poc comunicativa, per cert—. I en algunes noveles, com &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Alma&lt;/span&gt;, de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;J. C. Laínez&lt;/span&gt;, una extraordinària i poc coneguda ficció a on les relacions humanes devenen una excepció en un marc de gelor absoluta. I també pensí en els solitaris que aborden les barres de bar per les nits, fent fugir en la mirada a qualsevol que s'arrime a oferir-los paraules. I en moltes més coses, perque realment aquella sentència de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Y&lt;/span&gt;. en Cap d'Any em va fer pensar molt.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Em declare un ferm defensor de l'equilibri. Practique la seua búsqueda en major o menor èxit, pero la meua voluntat d'acaçar-lo és indefugible. I els mateixos dies que porte pegant-li voltes a la sentència, els porte cavilant sobre quin és l'equilibri ideal entre paraules i fets.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No cal dir, per evident, que amem la paraula —i inclús la verborrea— en estos mercats. La paraula con a instrument per a comprendre, aprehendre i com a pur artifici estètic. És evident també que un home que treballa tots els dies en la tinta en les mans, es taca de tant en tant. I és més que provable que a voltes donem, quasi sense donar-nos conte, eixe us pervers a la paraula de que parlava &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Y&lt;/span&gt;., eixe us per a substituir el fet, o inclús justificar-lo, quan no té justificació.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vullc pensar, no obstant, que els hòmens de paraules també som hòmens de paraula —i per tant de fets—. Vullc pensar també que els hòmens de paraula tenim per costum pensar les coses abans de fer-les (i les pensem en paraules, clar) i per tant tenim l'argument i la justificació del fet inclús abans de cometre'l.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vullc pensar, ademés, que tot este llarc post ple de paraules no és un senzill eixercici dialèctic per a justificar com som. M'estime més pensar en ell com un pont de paraules entre aquells que som com nosatres i els que són com &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Y.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perque, al remat, tirar ponts, bastir-los, recórrer-lo en un sentit i l'atre és una activitat fonamental per a valorar que el món no s'acaba en esta vora de les nostres vides, una garantia contra la perea empobridora, un analgèsic contra la desmemòria, un fet, un fet concret que demostra la voluntat d'estar, més enllà de la distància.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fer ponts de paraules és un fet. Fets i no paraules. Fets de paraules. Fets de paraula. Fets reals i tangibles. Tants com per a escriure un llibre. Un &lt;span style="font-style: italic;"&gt;llibre dels fets&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La voluntat ferma de fugir de la paraula com a perversió és un atre fet. Igual de tangible i contundent.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ponts, fets i paraules. En harmònic equilibri.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Qui vullga trobar estafadors d'eixos que blandixen les paraules com a espassa, que no busquen en estos mercats. Les nostres paraules són sagrades. Encara que nosatres sigam uns senzills aprenents que aspiren a ser els cavallers que la veneren i l'enaltixen. Uns aprenents que ho tenim tot per deprendre. Uns aprenents eterns, que de tant en tant, llògicament, s'enganyen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He dit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els deixe més paraules. Les de Serrat. Paraules d'amor. Senzilles i tendres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/GBnBCsKo6lY&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/GBnBCsKo6lY&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-4603584038158258897?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/4603584038158258897/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=4603584038158258897&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4603584038158258897'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4603584038158258897'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/01/ponts-de-paraules.html' title='Ponts de paraules.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-2168722262146568278</id><published>2010-01-13T00:45:00.006+01:00</published><updated>2010-01-13T13:22:04.518+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cabanyal'/><title type='text'>Cabanyal. El viaje a ninguna parte.</title><content type='html'>Cualquier persona de buena fe, sensible y con un mínimo de sentido común abomina del espectáculo a que venimos asistiendo durante las últimas semanas, orquestado por el PPCV, con motivo del futuro de El Cabanyal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No hablo de la prolongación de la avenida Blasco Ibáñez en sí misma, sino del vodevil a cuenta de ella, del que muchos periodistas y articulistas ya han dado buena cuenta, y cuyas escenas principales son:&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S026yXez_LI/AAAAAAAAAoY/qSkKg13vio8/s1600-h/0006.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 267px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S026yXez_LI/AAAAAAAAAoY/qSkKg13vio8/s400/0006.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426198500510792882" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;La emblemática Casa de la Palmera, horas antes de su demolición. La policia, curiosamente, protege no el patrimonio protegido que iba a ser demolido, sino a los bulldozers que lo demolieron.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;• Derogación de un Bien de Interés Cultural&lt;/span&gt; (BIC) de un día para otro por parte de la GV, sin un solo informe técnico, como si esa figura de protección patrimonial fuese un instrumento baladí al servicio de los intereses coyunturales de nuestros gobernantes y no lo que debiera ser y todos pensábamos que era: un blindaje que permita legar a las futuras generaciones el patrimonio que heredamos de las anteriores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;• Fraudulentas declaraciones&lt;/span&gt; con que los dirigentes del PP se postulan como los salvadores de El Cabanyal ante la brutal degradación que sufre el poblado marítimo. Yo renglón seguido les haría algunas preguntas que en un mundo con cierta honestidad política debieran responder:&lt;br /&gt;— ¿Quien ha consentido e incentivado esa degradación durante años?&lt;br /&gt;— ¿Es que ha habido una catástrofe natural? ¿Un tsunami?&lt;br /&gt;— ¿Es responsable el destino, o tal vez el propio Dios, de los derribos, los solares, la ocupación ilegal (y consentida) de casas, el narcotráfico (consentido), la ausencia completa de equipamientos mínimos?&lt;br /&gt;— En definitiva, ¿qué nos están contando ustedes? ¿tal vez que es fruto de un destino atávico y adverso escrito en el código genético de los cabanyaleros y no la dejadez absoluta del consistorio la que ha llevado al Cabanyal a esta situación?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;• Un PPCV ultramontano y nacionalista.&lt;/span&gt; Los mismos portavoces del PPCV que se aprestan a la mínima ocasión en defender el concepto de España como un ente indisoluble, incluso cuando nadie les preguntó ni siquiera dudó de ello, lanzan un reto al Supremo y al Ministerio españoles que raya en ese &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"nacionalismo ultramontano"&lt;/span&gt; que ellos siempre tienen en la boca para referirse a otros. ¿Dónde está ahora la tan cacareada fidelidad popular a España? ¿O es que la prefieren antes rota que roja? Extraña deriva nacionalitaria del PPCV. Cosas veredes, amigo Sancho.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;• &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Canal 9&lt;/span&gt;. Y la escena final, ofrecida por Canal 9, cuyo flagrante y vergonzante nivel de manipulación no por conocido es menos insultante a la inteligencia de esa sociedad a la que nacieron para servir, según sus estatutos fundacionales: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;El Gobierno Central ataca el plan de la GV y el Ayuntamiento para frenar la degradación en El Cabanyal&lt;/span&gt;. Y como imagen de fondo, vemos una casa a medio demoler como símbolo de esa decadencia: el Forn de l'Estrela, una de las últimas torres miramar del poblado, pasada a piqueta hace unos meses por los bulldozers municipales. ¿Cabrá tamaña inmoralidad? Y tanto. Es el pan nuestro de cada día.&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S026BEpGLiI/AAAAAAAAAoQ/h1-8-A37QbY/s1600-h/0005.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 249px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S026BEpGLiI/AAAAAAAAAoQ/h1-8-A37QbY/s400/0005.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426197653640064546" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;El Forn de l'Estrela a medio demoler.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;· · ·&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La prolongación en sí misma y las personas de buena fe.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dejemos por un momento el vodevil y hablemos ahora de la prolongación.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pudo haber personas de buena fe, sensibles y con un mínimo de sentido común, que estuvieran a favor de la prolongación de Blasco Ibáñez. Pudo haberlos sin duda, porque durante un tiempo fue una opción legítima.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy ya no existen esas personas. O sí. Tal vez algún desinformado. Pero, después de lo que ha sucedido, ¿puede alguien estar a favor de la prolongación de buena fe?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Cabanyal lleva inmerso más de 20 años en un abandono total y no sólo éso: durante décadas la situación creada por la calculada dejadez del Ayuntamiento ha llevado la desgracia personal a muchas familias que han perdido sus casas o se han visto obligados a convivir con delincuentes que campaban a sus anchas. En los últimos años esta situación ha llegado a ser dramática y generalizada, convirtiendo una gran parte del Cabanyal en un oeste americano sin ley ni orden, donde impera la dictadura de la amenaza, el ex-abrupto y la jeringuilla. Esta es la sangre, la tristeza y la vida indigna de miles de familias que ha consentido y auspiciado el Ayuntamiento y sobre la que se pretende edificar esa flamante avenida. Esos miles de lujosos apartamentos serán levantados sobre el cementerio donde descansa la desaparecida dignidad de centenares de vecinos. Durante décadas, se escucharán en la noche cerrada, las voces de angustia de todas esas personas que sufrieron durante años. Serán el singular fantasma de los nuevos moradores y sobre todo de sus impulsores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si hubo alguien de buena fe a favor de la prolongación, no puede seguir siéndolo si ha conocido el infierno que han vivido muchos cabanyaleros durante años como precio a este proyecto urbanístico (que en realidad es mucho más que esto). Si lo ha conocido y le da igual, dudo que sea persona de buena fe.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy, sin embargo, bastantes nativos del Cabanyal están a favor de la prolongación. Vecinos que estuvieron frontalmente en contra. Es una opción difícil de compartir, pero absolutamente comprensible, fruto del hartazgo, la desesperación y el cansancio: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"Que facen lo que hagen de fer, pero que facen alguna cosa. És impossible seguir vivint en esta situació"&lt;/span&gt;. Evidentemente, en esta frase se resume el éxito (sólo en parte) de la estrategia de Rita Barberà. Un asedio medieval de años y años cuyo único objetivo era minar completamente la moral de la tropa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tienen razón en algo: Es imposible seguir viviendo en esta situación. Un infierno difícil de entender en una capital europea del siglo XXI, difícil de creer incluso para muchos habitantes de la ciudad. Pero así es. El escenario desolado de &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Mad Max&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;· · ·&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;¿Debate urbanístico?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Alguien podría pensar que la prolongación es un sencillo proyecto urbanístico al servicio de los cabanyaleros. La maquinaria de propaganda goebbeliana es poderosa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La prolongación de Blasco Ibáñez hasta el mar sólo el primer paso para convertir todo el Cabanyal en el último gran pelotazo urbanístico, una zona residencial junto al mar para las clases pudientes de la ciudad. O ésa era la intención mientras funcionaron los pelotazos. Ahora, con la crisis y todos los constructores privados que abandonaron la sociedad mixta Cabanyal 2010, da la sensación de que ya sólo es una cuestión de tozudería personal de una alcaldesa que ha perdido la razón en su endiosamiento. Da la sensación de que el conflicto ha quedado sólo en éso: el último bastión que se resiste a la ambición imperial del César. El Cabanyal es la Galia para Rita Barberà, una obsesión al margen ya de toda lógica política. Y su degradación actual —la hueste más sanguinaria de los ejércitos imperiales— una mancha negra en el traje beige que se pone los domingos para ir a misa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;· · ·&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Los que miran a otro lado.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero no vayan a creer que el PP es el único malo de esta trágica historia. Porque no lo es.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un callejón del Harlem. Un hombre enclenque, masacrado por el crack, está violando a una niña de 13 años. De una puerta sale un hombre joven, apuesto, fuerte y bien vestido. Mira la escena unos segundos, se echa la mano al bolsillo, saca un paquete de Lucky, enciende un cigarrillo parsimonioso, camina paciente, pasa al lado de la escena, mirando curioso y ajeno a los desgarrados gritos de la niña. Cala hondo el cigarrillo y sigue su camino, que le lleva a un estrado. Es abogado. Esta mañana defenderá con vehemencia, esbozando un encendido discurso moral, a una chica de 15 años que fue violada la semana pasada en otro callejón del Harlem.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Debate moral: ¿quién es peor de los dos? Lo dejo para ustedes. Creo que entendieron la moraleja a la primera. Aunque la metáfora pueda parecer exagerada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El PSPV-PSOE no hizo nada por la rehabilitación del Cabanyal ni en contra de la prolongación&lt;/span&gt; durante los años en que Pérez Casado y Clementina Ródenas fueron alcaldes de Valencia. Tampoco lo hizo el PSOE mientras gobernó España, ni antes ni ahora. El PSPV-PSOE durante la última década se posicionó en contra de la prolongación, con la boca pequeñita y, desde luego, sin la mínima convicción como para implicar al Gobierno de Zapatero en el tema.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hasta que el Supremo emplazó al Ministerio de Cultura a determinar si existía expolio en El Cabanyal, desde el Gobierno no se dijo jamás ni una palabra en favor del poblado marítimo. El Ministerio ha tardado meses en concluir que sí existía expolio y tenía tan poco interés en el tema que ni siquiera había pensado en un plan B por si GV y Ayuntamiento reaccionaban como lo han hecho. ¿Cuál es el interés real del PSOE por el Cabanyal? ¿Qué peso real tiene el PSPV-PSOE en Madrid?  ¿Acaso nadie pensó —ni en Valencia ni en Madrid—  que si se tomaba una decisión así había que ir hasta el final, porque si no todo esto sólo iba a favorecer los planes de Rita? ¿O sencillamente fue un escueto gesto de simpatía para pescar algún voto despistado? ¿Qué coeficiente de inteligencia tienen los que rigen nuestros destinos?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;· · ·&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S024Jtb3XuI/AAAAAAAAAnw/cvn4TKcLg4w/s1600-h/0001.JPG"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S024Jtb3XuI/AAAAAAAAAnw/cvn4TKcLg4w/s400/0001.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426195603006119650" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Un efímero rayo de luz.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Después de años viviendo inmersos en la oscuridad y la sinrazón más deprimente, la noticia de la decisión del Ministerio fue un rayo de luz y esperanza para todos aquellos que soñamos con vivir en un Cabanyal rehabilitado patrimonial y socialmente. Un tibio rayo de luz. Porque si no iba acompañado de otras cosas, no servía para nada. Y para nada ha servido. Porque no hay plan B. Todo era una salva de artificio. Una salva aislada, lanzada sin ton ni son. Una estrella fugaz en la más negra de las noches. La que vive El Cabanyal hace más de 20 años.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;· · ·&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Y sin embargo, la esperanza.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así son las cosas. Y a pesar de todo ni Salvem el Cabanyal ni muchos vecinos piensan bajar los brazos. Ya lo han perdido prácticamente todo pero —más allá del espectáculo ofrecido por el PP y de la enésima decepción de un PSOE sin alma— seguirán luchando por la dignidad de sus vidas. Mientras quede aliento. De momento seguirán haciendo lo que han hecho durante años, lo único que pueden hacer: explicar al mundo que todos seremos más miserables, más homogéneos, más grises el día que la piqueta acabe definitivamente con todos los &lt;span style="font-style: italic;"&gt;taulellets&lt;/span&gt; de colores que inundan aún El Cabanyal. Llegar hasta donde se pueda, usando todos los altavoces a mano, para dar a conocer el problema. Seguir confiando en la justicia también, por difícil que parezca hacerlo, visto lo visto. No hay otra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Todos a la cárcel&lt;/span&gt;, de Luis García Berlanga. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Prevaricación: &lt;/span&gt;&lt;span class="eAcep"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Delito consistente en dictar a sabiendas una resolución injusta una autoridad, un juez o un funcionario&lt;/span&gt;. Esta es la definición que da la RAE.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y una cuestión que nadie parece haberse planteado aún. La derogación del BIC se firmó unos días después de la orden ministerial que declaraba expolio los derribos y ordenaba su detención. ¿Todos los derribos que se realizaron previos a la derogación del BIC fueron prevaricación, según la sentencia del Supremo y la orden del Ministerio? ¿Cuál es la pena por una prevaricación de esta magnitud? Doctores tiene la Iglesia, aunque parezca que se tambalee el estado de derecho.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero digo yo que tal vez debieran acabar en prisión los que han llevado a cabo esta destrucción calculada del Cabanyal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Han consentido la degradación hasta extremos dramáticos de esta parte de la ciudad, ninguneando los derechos básicos de los vecinos y un patrimonio protegido. Creo que nadie va a prisión por esto, aunque sea de una inmoralidad humana y política espeluznante.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sí se va a prisión per prevaricación.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Espero que los que llevan años cometiendo esta villanía contra El Cabanyal, contra sus vecinos y su (nuestro) patrimonio paguen por lo que han hecho. Y sobre todo espero que cuando éso suceda, alguien decida que ha llegado el momento de devolver la dignidad a las gentes del Cabanyal, que no sea tarde, que estemos a tiempo, que podamos devolver a la ciudad el inmenso patrimonio artístico, social y humano que nunca nadie debía haber usurpado.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-2168722262146568278?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/2168722262146568278/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=2168722262146568278&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2168722262146568278'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2168722262146568278'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/01/cabanyal-el-viaje-ninguna-parte.html' title='Cabanyal. El viaje a ninguna parte.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S026yXez_LI/AAAAAAAAAoY/qSkKg13vio8/s72-c/0006.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-6364885406222333271</id><published>2010-01-08T01:17:00.006+01:00</published><updated>2010-01-08T02:19:10.028+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Reixos'/><title type='text'>Un embolcall de fina pluja.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S0aGKEYQsrI/AAAAAAAAAno/ef1aZgezZR0/s1600-h/2115333092_5a5bc85693.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S0aGKEYQsrI/AAAAAAAAAno/ef1aZgezZR0/s400/2115333092_5a5bc85693.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5424170308746654386" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;(foto Mallol-flickr)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No he anat a la Fira i no obstant he vixcut els Nadals en una montanya russa, desijant que acabara el trayecte. Les mateixes sensacions agredolces de sempre, adobades de cims i abismes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El dia de Reixos, no obstant, sempre m'ha paregut, no obstant, un dels epicentres de l'esperança en que les coses poden ser, en general, distintes; una de les constatacions de que la màgia existix; de que la fe mou montanyes. Ya pentine alguna cana i em clareja la teulada, pero continue creent en els Reixos, cegament. Mon fill diu que soc un flipat, pero yo crec. Com crec que quan alguna cosa es desija ferma, decidida, consistentment, a voltes, succeïx, per més que parega impossible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En la mirada ilusionada d'un chiquet durant la nit de Reixos perviu el nostre ancestral anhel d'ensomiar, eixe anhel que mai la vida ens hauria d'haver furtat, que mai hauríem d'haver de recordar en nostàlgia, en vore als més menuts eixa nit. A mi, no me l'ha furtat. Crec i ensomie. I a voltes els Reixos em duen lo que més desige. Com enguany. Quan ya estava ressignat a abraçar el carbó, em va aplegar un regal embolicat en fina pluja i carrers de la ciutat vella.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Gràcies als Reixos i gràcies a mon pare, que m'ensenyà a creure en ells en una fe sense mida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;· · ·&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I del Cabanyal, ¡ai!, ya parlem un atre dia. De moment vagen llegint l'extraordinari post de Masclet sobre el tema &lt;a href="http://el-blog-de-masclet.blogspot.com/"&gt;ací&lt;/a&gt; o la més que llúcida interpretació política dels fets de Tur —abans dels últims i lamentables acontenyiments— per a L'Informatiu &lt;a href="http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/por-el-cabanyal-hasta-el-fin/"&gt;ací&lt;/a&gt;. També la visió de la Comtessa &lt;a href="http://bajocafarcida.blogspot.com/2010/01/cabayal.html"&gt;ací&lt;/a&gt;.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-6364885406222333271?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/6364885406222333271/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=6364885406222333271&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6364885406222333271'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6364885406222333271'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/01/un-embolcall-de-fina-pluja.html' title='Un embolcall de fina pluja.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/S0aGKEYQsrI/AAAAAAAAAno/ef1aZgezZR0/s72-c/2115333092_5a5bc85693.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-2618270755829897161</id><published>2010-01-02T03:16:00.004+01:00</published><updated>2010-01-02T03:34:37.355+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='2010'/><title type='text'>2010</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sz6vG68GeKI/AAAAAAAAAng/1f87QjrB4Gk/s1600-h/1745.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sz6vG68GeKI/AAAAAAAAAng/1f87QjrB4Gk/s400/1745.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5421963534836070562" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Sumar anys i ilusions. &lt;span style="font-style: italic;"&gt;2001, una odissea en l'espai&lt;/span&gt;. La voria cap a 1983 en el desaparegut cine Merp del Cabanyal i recorde que durant semanes pensava &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"guau, i yo voré tot això, pero d'ací a que aplegue 2001………"&lt;/span&gt;. Aplegà 2001 i abans 2000 en les apocalíptiques profecies de Nostradamus fent fervor en les llibreries. I aplegà 2009 i el centenari del Llevant UD i 2010. 2010. No m'ho puc creure. 2010. Sona redó.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I ací seguim yo &lt;span style="font-style: italic;"&gt;y mi circustancia&lt;/span&gt;. I el món, un món ple de reptes pendents i en procés de calfament. És hora de pensar una atra sifra redona: 2050. Yo, més que segur que no estaré i mon fill començarà a ser un vellet adorable. I ¿cóm serà el món? ¿S'haurà consumat alguna de les catàstrofes que es vaticinen? Esperem que no. Treballem per a que no.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sumar anys i ilusions. Mai renúncies ni resignacions. A vore si els Reixos em duen un barquet, encara que no siga tan chulo ni espacial, com el de la foto. A vore si em duem sobretot l'ilusió de seguir solcant les mateixes mars que he navegat en 2009. En la mateixa força i un poc més de trellat.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-2618270755829897161?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/2618270755829897161/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=2618270755829897161&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2618270755829897161'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2618270755829897161'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2010/01/2010.html' title='2010'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sz6vG68GeKI/AAAAAAAAAng/1f87QjrB4Gk/s72-c/1745.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-5084569837666460532</id><published>2009-12-28T18:44:00.005+01:00</published><updated>2009-12-28T19:46:17.467+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Hesse'/><title type='text'>Amar, reír, emocionarse…</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Szj8nrklheI/AAAAAAAAAnY/u6kBeh_Jf0M/s1600-h/Hermann_Hesse_1925_Photo_Gret_Widmann.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 195px; height: 250px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Szj8nrklheI/AAAAAAAAAnY/u6kBeh_Jf0M/s400/Hermann_Hesse_1925_Photo_Gret_Widmann.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420359910181668322" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es peligroso e incluso poco recomendable escribir algunos pensamientos en un papel cuando tienes 16 años, acojonarte cuando lo relees, decidir cerrarlo en un sobre, y poner un aviso fuera suficientemente intimidatorio para que lo dejes cerrado por siempre y no te asalte la tentación de abrirlo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hacer algo así es peligroso. Porque efectivamente, doy fe, conservas el sobre y jamás te atreves a abrirlo, pero conforme pasan los años y vas arrancando las nocheviejas en el calendario de tu vida, aquellos pensamientos, lejos de olvidarlos, se asientan, se confirman, se enquistan casi en tu cerebro e incluso puntualmente te atreves a jugar con ellos —yo llegué a novelarlos dulcificados en un texto que conservo en un disquet que nunca podré leer porque ya no existen desde hacen muchos años los amstrad—. En realidad no novelé los pensamientos, sólo el hecho en sí de haberlos escritos y mantenerlos en un sobre cerrado y todo lo que de ello se derivaba.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es peligroso porque si nunca hubieras sentido el pánico de releerlos al extremo de verte obligado a cerrarlo en un sobre con aviso, tal vez los pensamientos hubieran sido arrastrados por el viento de la vida, que casi todo lo arrastra entre las dunas del desierto y ya ni siquiera existirían.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La inteligencia también es un veneno peligroso. Tanto como la soberbia de encerrarlos en un sobre con un aviso en vez de quemarlo, la soberbia de creer que un día lo abrirás y tal vez no suceda nada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como hace rato habrán adivinado, voy a jugar un poco con esos pensamientos en este post, un a modo de regalo navideño para los amigos lectores —que la mayoría son amigos y lectores, además— porque este suceso de mi vida es algo de lo que jamás suelo hablar con nadie —creo recordar que apenas lo he contado a una o dos personas, tal vez tres, y aunque no lo recuerde, puedo imaginar quiénes son—. Tal vez tenga que ver con la película que vi anoche y cuyo nombre no voy a mentar porque ni me gustó ni es recomendable ni me apetece hablar de ella y si les cuento, me vería movido a explicar los porqués.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquellos pensamientos eran los siguientes, muy resumidamente y de forma dulcificada. Piensen en un juego, una especie de cábala.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Apunten en un papel a los personajes, reales o de ficción, que les parezcan más admirables. Profundicen un poco en sus vidas y apunten a un lado cuántas de las cosas con que ellos cuentan en su día a día, eligirían ustedes para enriquecer con ellas sus propias vidas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando yo hice el ejercicio, lo más admirable de todos estos personajes me parecía la inteligencia. Entonces caí en la cuenta de que ni uno sólo de esos personajes había tenido una vida que no estuviera condicionada por el dolor, o rayana en la locura. Dolor y locura. Las dos cosas a las que temo más que a ninguna otra en el mundo. El drama de aquellos pensamientos encerrados es que no era capaz de asociar ninguna conducta sin dolor que me pareciese nacida de una inteligencia admirable. Ya ven ustedes qué cosas pensaba servidor con 16 años. Lógicamente, a todo aquel suceso, le sobrevino un periodo de honda desgana —con la palabra depresión mucho ojo, su uso frívolo debería estar regulado por ley— y aquel adolescente que ya conocía los efectos terapéuticos de la literatura, busco y busco hasta que dió con un raro ejemplar —no he conocido jamás a nadie más que lo haya leído—: la correspondencia de Herman Hesse. En aquel pozo de sabiduría encontré el sextante que me guió durante aquel temporal. Yo ya había leído Siddarta o El lobo estepario y me pareció sorprendente que el autor de aquellas obras  fuese feliz en su día a día con las más pequeñas cosas, que eran las que le daban acceso a la grandes, a las inmensas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El regalo obviamente no es el oscuro alud del párrafo anterior, sino la fe de aquel adolescente, que 24 años después sigue aquí, con los mismos pensamientos de siempre, a modo de guía que no le despiste del camino de la inteligencia —que siempre acaba en la estupidez y la estulticia—, divertido e inquieto, vivo y vivaz, presto a la caza del descubrimiento, siempre en guardia para encontrar (cuando se pierde) y preservar (cuando se encuentra) el equilibrio entre la ansiedad por sentir más y la calma para valorar lo que siente ahora. ¿Sentir qué? Es curioso que haya que hacer un intenso ejercicio racional para rescatar aquello que nos hacía sentir plenos cuando la especie humana comenzó a abadonar el estadio de la animalidad, pero así es.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El gran reto es ser capaz cada día de amar, reír y emocionarse.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El resto sólo son pequeños engaños con que los idiotas se convencen día a día de que sus vidas tienen algún sentido. El sentido es sentir —cada día a ser posible, que &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"dia que passa, no torna"&lt;/span&gt;—: sentir amor, sentir alegría, sentir emoción.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fe en ello. A todos, amigos y/o lectores. Es lo que les deseo en 2010 y el resto de sus vidas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Coda: Herman Hesse falleció a los 85 años… de hemorragia cerebral. Su cerebro no dió más de sí… pero quién viviera 85 años con su inteligencia, su plenitud y su equilibrio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/zD4GXiPWG_o&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/zD4GXiPWG_o&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-5084569837666460532?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/5084569837666460532/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=5084569837666460532&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5084569837666460532'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5084569837666460532'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/12/amar-reir-emocionarse.html' title='Amar, reír, emocionarse…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Szj8nrklheI/AAAAAAAAAnY/u6kBeh_Jf0M/s72-c/Hermann_Hesse_1925_Photo_Gret_Widmann.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7456904365209779504</id><published>2009-12-24T01:46:00.005+01:00</published><updated>2009-12-24T03:26:39.667+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='absències'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='temps'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='pixies'/><title type='text'>El temps elàstic</title><content type='html'>&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/CEBCFPnXlxw&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/CEBCFPnXlxw&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El temps és de lo més elàstic. Ya saben, Einstein, el relativisme i tot allò. Res de nou.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;• L'atre dia se'm desbaratà la nevera. Evidentment no tinc ni idea d'ón parava la factura, pero telefoní al servici tècnic i em preguntaren ¿quànt de temps la té? Uf, no sé, pot ser un any i mig, provablement no tant. Llavors, no hi ha problema. La cobrix la garantia, pero necessitem la factura. I en la tenda em feren un duplicat. Fea 4 anys i mig que l'havia comprada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;• Segur que els ha passat que fa tres dies que no has vist ad algú i quan repares i et poses a pensar fa dos hores que vos heu despedit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;• O al revés, que tens la sensació d'haver-te fet un chocolate en churros —no hi havia bunyols, arg, Valéncia està perdent-se sancera, de cap a peus; no queda res sagrat— en Santa Caterina i han segut quinze minuts i quan estàs tornant a casa mires el rellonge i han passat tres hores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El temps és tan elàstic com l'intensitat d'una presència o una absència. Aisss.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fugint de l'aspror del post anterior, 2009 ha segut, personalment, un any intens, ben intens en molts aspectes. Començà intens, acaba intens i ha segut intens per tot el mig. Un any de fondes permutes en tot allò de les presències i les absències, perque desgraciadament el temps és elàstic pero no nosatres. Ni ho som ni tenim el dò de l'ubicuitat, ni podem estar en totes i a totes. Triar sempre és dramàtic. I més, si trien les circumstàncies per tu. A voltes, en tot cas, és precís i saludable que trien les circumstàncies.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Veig en perspectiva i en un punt de &lt;span style="font-style: italic;"&gt;saudade&lt;/span&gt; les absències i em dolen. Per més que les presències hagen segut commovedores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A totes les absències, més o menys resignades, a tots els que vullc i he desatés, en major o menor mida, enguany, dedique en públic este pensament. Perque en privat sempre els tinc presents. Ells saben de sobra qui són. I si no ho saben o ho dubten, és que no són.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(Vídeo &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Into the white&lt;/span&gt; dels Pixies. La cançó no té desperdici. Tampoc Kim Deal, mit eròtico-guitarrer sense parangó. Especialment des d'aquell concert en Arena, fa molts anys, en que la sala es quedà en silenci entre cançó i cançó i vaig cridar &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Hey&lt;/span&gt;, con un posés des de la tercera fila i Kim en va senyalar en la pua, em va somriure i feu &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Hey&lt;/span&gt; i començà a tocar-la. I de postre: les Breeders, en Kim també al capdavant. L'eròtica de la guitarra que posà en solfa l'immens Hendrix, supose).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/7AsId-qVIb4&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/7AsId-qVIb4&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7456904365209779504?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7456904365209779504/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7456904365209779504&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7456904365209779504'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7456904365209779504'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/12/el-temps-elastic.html' title='El temps elàstic'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-9159684947297306662</id><published>2009-12-22T17:59:00.004+01:00</published><updated>2009-12-22T19:22:34.357+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Navidad'/><title type='text'>Navidad.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SzELafHLNSI/AAAAAAAAAnQ/6fmqPPsSdTE/s1600-h/pare2b.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 257px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SzELafHLNSI/AAAAAAAAAnQ/6fmqPPsSdTE/s400/pare2b.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5418124376359515426" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Soy un asqueroso, lo confieso. No me gusta la Navidad porque odio cruzarme las caras de felicidad de la gente con sus bolsas llenas de cosas y sus tarjetas de crédito echando humo. Odio encontrarme en bares y restaurantes a borrachos de aluvión sonrojados y felices contando chistes verdes y hablando de polvos que (sólo) soñaron pegar. Odio las campanadas porque en vez de ilusionarme con las cosas que haré, me recuerdan las que no hice (y también odio el ritual de verlas por la tele, claro. Eso sobre todo). Odio la alteración de mis rutinas y comer fuera de casa más días de los que quisiera. Odio que mi hermano el mediano no pueda estar en casa para cenar la nit de Nadal —este será el segundo año—, compartiendo en la espalda la carga de melancolía que invade la casa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Odio muchas más cosas: que haya cierta obligación de regalar cosas y se pierda la sutileza de hacerlo porque sí; odio la Nochevieja con su rintintín de pasarlo como nunca y, al final, bufarse como siempre; odio las colas y las masificaciones, odio los inevitables centros comerciales (todo el año y ahora más aún, con sus grandes rótulos y sus esloganes siempre en castellano), odio los anuncios de Freixenet……… Y odio, en medio de toda esta vorágine, no ser capaz de pensar en otra cosa que en el calentamiento global, en Malí, en Afganistán, en Somalia, en Palestina, en los que duermen bajo el río, en los que se duchan en la Beneficència…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Odio en general esa sensación de alegría efímera que me hiela el corazón, como si todos los días del año no fuesen el mejor día posible para construir todos los sueños, amar a todos los que lo merecen y reír con franqueza junto a aquellos que nos hacen felices&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y sobre todo odio el recuerdo imborrable del duelo de mi madre durante las últimas 26 navidades, el recuerdo de su determinación por sobreponerse a la tragedia, el recuerdo de su presencia de ánimo para tratar de hacernos entender que la vida merece la pena, pese a todo. Y admiro en silencio, cabizbajo, la lección que nunca acabé de asimilar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La única felicidad que me proporciona la navidad es llevarle a mi madre, un día no demasiado señalado, un inmenso ramo de flores. Una forma de disculpa por no reír, ni amar ni soñar lo suficiente durante todo el año junto a ella.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;PS Si me ven sonreír no me acusen de falso. Yo también sigo tratando de sobreponerme. Y de hacer feliz (un poco al menos) a todos los que el resto del año me hacen reír, amar y soñar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(Foto: mon pare als 3 anys. El seu recort omnipresent sempre em sostrau un somriure; sempre. La seua absència estos dies és, no obstant, intolerable, inadmissible, una feta que mai li disculparé al destí que ens el furtà).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-9159684947297306662?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/9159684947297306662/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=9159684947297306662&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/9159684947297306662'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/9159684947297306662'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/12/navidad.html' title='Navidad.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SzELafHLNSI/AAAAAAAAAnQ/6fmqPPsSdTE/s72-c/pare2b.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-4613792208887579481</id><published>2009-12-17T02:07:00.004+01:00</published><updated>2009-12-17T02:37:26.852+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='primavera d&apos;hivern'/><title type='text'>Rèquiem per la primavera d'hivern.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SymLMptC4JI/AAAAAAAAAnI/btDgl1ZWzIs/s1600-h/greenpeace-action-in-rio-de-ja.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 267px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SymLMptC4JI/AAAAAAAAAnI/btDgl1ZWzIs/s400/greenpeace-action-in-rio-de-ja.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5416013076359209106" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;(foto &lt;a href="http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/energ-a"&gt;Greenpeace&lt;/a&gt;)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'envolà la primavera d'estiu —que és per a qui no ho sàpia la tardor, en valencià—. Pot ser per a sempre. És curiós que mentres en Copenaghe es debat el futur del canvi climàtic, en tota Europa estigam patint-lo a peu de carrer. Adeu a les imàgens bucòliques de les fulles caigudes —i tota la seua càrrega metafòrica—, adeu a la campanya de roba d'entretemps del Zara —com sugeria l'ingeniós Diafebus este migdia—, adeu a eixa lenta desaparició gradual d'escots i melics, adeu al gel dels Pols, adeu a l'eslògan &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"en primera llínia de plaja"&lt;/span&gt;… Be està. No em pose apocalíptic. Per més que les imàgens que hem vist estos dies ho siguen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Gelat se vos ha quedat el somriure a tots aquells que ens miràveu escèptics fa anys quan venien avisant de la que se'ns quea damunt.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Primer existí la cosa i després el verp que la nomenà.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Primer ha desaparegut pràcticament del valencià "primavera d'hivern" i ara desapareix de les nostres vides la pròpia cosa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sempre podrem dir a les generacions futures:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;— Mira, hui fa un dia com quan existia la primavera d'hivern.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;O pot ser ni això.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[Pegueu una miradeta a l'última entrada de &lt;a href="http://giuseppegrezzi.blogspot.com/"&gt;Grezzi&lt;/a&gt;, que sap d'açò prou més que servidor]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mediterráneo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Wu5UNv60ybA&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Wu5UNv60ybA&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Plany al mar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/ZRD7DpYbDIA&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/ZRD7DpYbDIA&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Escrigué i cantà &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Mediterráneo&lt;/span&gt;. I anys després es viu obligat a escriure i cantar &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Plany al Mar&lt;/span&gt;, dos cançons imprescindibles del millor cantautor del món mundial, J. M. Serrat.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-4613792208887579481?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/4613792208887579481/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=4613792208887579481&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4613792208887579481'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4613792208887579481'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/12/requiem-per-la-primavera-dhivern.html' title='Rèquiem per la primavera d&apos;hivern.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SymLMptC4JI/AAAAAAAAAnI/btDgl1ZWzIs/s72-c/greenpeace-action-in-rio-de-ja.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-3711064746259056316</id><published>2009-12-16T00:08:00.004+01:00</published><updated>2009-12-16T01:10:10.826+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Atun a la siciliana'/><title type='text'>Atún empanado en cebolla</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SyglN_nAKpI/AAAAAAAAAnA/_EPhjWPr0bo/s1600-h/atun-agridulce-12wtmk-lrdm.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SyglN_nAKpI/AAAAAAAAAnA/_EPhjWPr0bo/s400/atun-agridulce-12wtmk-lrdm.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5415619474256571026" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Lomitos de atún a la siciliana o &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Tunnu auruduci.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;Tengo un magnífico libro de cocina en casa, de recetas de Nápoles y Sicilia comentadas por David Ruggiero. A veces, como buen sopranista, me atrevo con algunas, las más sencillas. Una de mis especialidades es el atún a la siciliana. Untas de harina unos lomos de atún —com li agradava a mon pare la tonyina fresca, volta i revolta i crueta per dins i en un raget de llima, sense més, eixe dia se'l vea especialment feliç cara al plat— y los pasas a plancha con el aceite muy caliente, como le gustaban a mon pare. Los apartas y en la misma sartén pochas cebolla y, con vino blanco, un punto de vinagre de Módena y una pizca de azúcar, haces una reducción. Cuando queda apenas un culito de vino dejas que se reduzca del todo junto a los lomitos. El resultado es un atún agridulce espectacular.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ayer me atreví con mi plato estrella. Como no había harina, empané los lomitos, puse demasiada cebolla —mucha cebolla, una barbaridad, vaya—, el atún no me quedó crudito por dentro y además el vinagre era del Hacendado. Aún así me dijeron que estaba bueno, bastante bueno incluso —yo evidentemente ni lo probé, ¡cebollas, argggg!—. Horas después la sufrida persona que hizo la cata estalló en carcajadas sin venir a cuenta y alcé las cejas preguntando a qué venían:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;— ¡Menudo atún empanado en cebolla que me has hecho!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y aún me estoy riendo ahora pensando en ello.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuatro días de descomprensión dan para éso y mucho más. Después de haber pasado semanas bajo el mar, inmerso en la sensación de irrealidad que siempre tiene vivir bajo la superficie.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El libro, bromas y veras aparte, es una maravilla: «&lt;b&gt;Especialidades de Nápoles y Sicilia&lt;/b&gt;» de &lt;b&gt;David Ruggerio&lt;/b&gt; y editado por Könemann. Está agotado pero hasta hace poco aún lo tenían en París-Valencia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;PS Que conste que no soy la mama de las recetas de la foto. Así es justo como no me salió a mí.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-3711064746259056316?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/3711064746259056316/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=3711064746259056316&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3711064746259056316'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3711064746259056316'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/12/atun-empanado-en-cebolla.html' title='Atún empanado en cebolla'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SyglN_nAKpI/AAAAAAAAAnA/_EPhjWPr0bo/s72-c/atun-agridulce-12wtmk-lrdm.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-3665497871793752611</id><published>2009-11-28T20:32:00.005+01:00</published><updated>2009-11-28T20:53:03.117+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Bunny'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='nick cave'/><title type='text'>Bunny Munro…</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SxF9t8G19KI/AAAAAAAAAm0/GmAHJbJwcvg/s1600/090605-bunny-munro-ab2844a2-6b47-4c6c-a5bf-925d12dc63d3.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 262px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SxF9t8G19KI/AAAAAAAAAm0/GmAHJbJwcvg/s400/090605-bunny-munro-ab2844a2-6b47-4c6c-a5bf-925d12dc63d3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409242855631090850" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aixina que «La muerte de Bunny Munro» de Nick Cave "no està mal", ¿eh? Ai, Comtessa, Comtessa… És vosté tremendament compulsiva en quasi tot. Mira que li he dit voltes que necessita una inyecció urgent de tai chí per a paladejar les coses. Coneixent com conec el seu exquisit gust estètic i lliterari i la seua sensibilitat, estic més que convençut de que va llegir este llibre de forma "massa" ràpida. Quasi que m'atreviria a obligar-la a que se la tornara a llegir… en calma.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perque «La muerte de Bunny Munro» és una novela monumental… i no obstant, com li diguí a Diafebus, segurament no apta per a tots els públics. M'explique: si no conseguixes sentir una fonda tendrea des de les primeres pàgines pels dos protagonistes, Bunny i Bunny Jr. és difícil entrar i disfrutar de cada llínia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I eixa tendrea és… bufff… difícil d'engolir, perque el tipo és un desgraciat i un filldeputa extrem.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No els desvele més. Els deixe en l'adjectiu: monumental. Una obra que no estarà en l'alta de la lliteratura mestra, pero dificílment oblidaré mai ni al pare ni al fill de 9 anys. Per cert, esta relació paterno-filial té més paralelisme dels que a primera vista pareix en una atra novela monumental, «La carretera» de Cormac McCarthy. I curiosament me la recomanà la mateixa persona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A ballar. Els deixe en una de les millors cançons de Jim Morrison.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/7CFoJuRcjHU&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/7CFoJuRcjHU&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-3665497871793752611?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/3665497871793752611/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=3665497871793752611&amp;isPopup=true' title='3 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3665497871793752611'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3665497871793752611'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/11/bunny-munro.html' title='Bunny Munro…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SxF9t8G19KI/AAAAAAAAAm0/GmAHJbJwcvg/s72-c/090605-bunny-munro-ab2844a2-6b47-4c6c-a5bf-925d12dc63d3.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-5467864549185918384</id><published>2009-11-25T01:04:00.005+01:00</published><updated>2009-11-25T02:13:07.110+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='27 años.'/><title type='text'>Ese fantasma llamado Soberbia.</title><content type='html'>24 de Noviembre de 1996. 27 años. Hace ahora 13 años mi vida comenzaba a ser una broma cáustica del destino.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una profesión diabólica que yo mismo había escogido me llevaba a compartir el 90% de mi tiempo con personas a las que nunca elegí para hacerlo. Había días en que cuando salía de casa mi hijo estaba durmiendo y cuando llegaba seguía haciéndolo. Durante semanas enteras toda mi relación con él fue verlo dormir antes y después de mis maratonianas jornadas laborales que incluían 6 visitas a la oficina-bar y otros tantos carajillos para despachar con clientes, almuerzo y comida de trabajo y algunos días también cena, prisas y premuras, pagos pendientes, llamadas del banco, búsqueda de fiadores, ruegos de clemencia, aplazamientos, reinventarse constantemente, uso y abuso de amigos…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y sin embargo, allí dentro de aquel tornado yo creía que era feliz. Todo aquello era sencillamente el precio a pagar por conducirme según mis creencias y mis ideales. Me equivocaba. Las creencias y los ideales debieron haberse quedado en la adolescencia. La vida no era aquello y yo ya había leído y vivido —y me lo habían explicado— lo suficiente como para haberlo sabido. Sin embargo seguía y seguía, con empecinamiento, convencido de que, de repente, un día todo daría un giro de 180º.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De vez en cuando despistaba unas pesetillas de la caja y un rato de asueto para alargarme hasta el Dia y llenar la despensa del tomate frito más barato, las frankfurt más baratas y los espaguetis más baratos. Durante meses todos los hidratos de carbono que entraron en la casa fueron obra y gracia de la desprendida generosidad de mi suegra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Entre tanta infamia, de tanto en tanto, no había más vía de escape que huir a las entrañas de la noche con algún buen amigo a disertar, junto a copas de alcohol barato, sobre el rumbo de los acontecimientos. Y aún encontraba tiempo, encima —¡manda huevos!—, para tratar de enderazar la vida de algún otro que yo consideraba que se torcía por caminos poco recomendables. Recuerdo, por ejemplo, las largas conversaciones con A., un yonqui condenado a serlo por el destino y, sin embargo, un luchador infatible que me merecía toda la admiración… pero cayó.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hace tiempo que tengo la certeza de que no fue así, de que sencillamente en la vida se cometen errores y ya está, pero un año después, cuando me separé, llegué a pensar que tal vez sin el calor del infierno en que habitaba, las cosas hubieran podido ser distintas para mi vida conyugal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y de repente, cuando había hecho un esfuerzo sobrehumano por volver a poner algunas cosas en su sitio, cuando empecé a atisbar que tal vez yo no tenía razón en todo, cuando vislumbré que mi energía no era inagotable, sobrevino un abismo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El del caos más absoluto. El de la convicción que era el caos que yo había elegido con algunas decisiones equivocadas. El abismo de saber que todo era culpa mía y sólo mía.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es difícil expresar con palabras cómo era aquel abismo. ¿Han tenido alguna vez la sensación de que sus cuerpos no obedecen a sus mentes? ¿Han sentido ese vértigo? Yo lo sentí. Había creído firmemente que mi energia vital era infinita, en el enésimo ejercicio de soberbia, y sin embargo la naturaleza, el destino, un dios —vayan ustedes a saber— me miraron a los ojos y me dijeron que no.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y una mañana sucedió: mi cuerpo no obedecía a mi mente. Y pasé una larga y sufrida penitencia por todos mis pecados. 15 días de hospital y meses de convalescencia. La vida quiso ofrecerme una segunda oportunidad. Tuve suerte. Volvió el tiempo de los amigos de verdad, de la familia, de destinar horas a ver crecer a mi hijo, de recuperar las propias inquietudes —que no eran obviamente ni el trabajo ni sus vías de escape—. Renació un hombre que ahora, por fin, tenía alguna cosa que ofrecer. Alguna cosa de verdad. Y también apareció M., que le hizo volver a creer en él mismo y fue su sostén durante años. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;27 años. Punto de inflexión. Días y días perdidos. Meses perdidos. Para mi hijo, para mi y para el mundo. Sí. Perdidos. No hacía falta todo éso para aprender que la vida puede ser una gran putada, que hay que ser precavido con las decisiones que se toman, que hay que valorar justamente cada brizna de amor que nos regala.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando vean el fantasma de aquel hombre —que por ejemplo fui yo— huyan despavoridos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ese fantasma se llamaba Soberbia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[Afortunadamente hay personas que saben ser maravillosas con 27 años]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;APÉNDICE DE PECADOS CAPITALES Y CASTIGOS EN EL INFIERNO.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Pecado      Castigo en el infierno&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Lujuria        Asfixia en fuego y azufre.&lt;br /&gt;Gula            Forzado a comer ratas, sapos, lagartijas y serpientes vivas.&lt;br /&gt;Avaricia      Colocado en aceite hirviendo.&lt;br /&gt;Pereza        Arrojado a una fosa con serpientes.&lt;br /&gt;Ira               Desmembramiento.&lt;br /&gt;Envidia       Sumergido en agua helada.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Soberbia  La rueda&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SwyEXauHsbI/AAAAAAAAAms/iW9PrXOx-0I/s1600/800px-Breaking_Wheel.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 222px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SwyEXauHsbI/AAAAAAAAAms/iW9PrXOx-0I/s400/800px-Breaking_Wheel.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5407842790409744818" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-5467864549185918384?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/5467864549185918384/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=5467864549185918384&amp;isPopup=true' title='8 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5467864549185918384'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5467864549185918384'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/11/ese-fantasma-llamado-soberbia.html' title='Ese fantasma llamado Soberbia.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SwyEXauHsbI/AAAAAAAAAms/iW9PrXOx-0I/s72-c/800px-Breaking_Wheel.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7390806592492432249</id><published>2009-11-17T23:01:00.003+01:00</published><updated>2009-11-17T23:08:50.680+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='fóllate a 40…'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='duches'/><title type='text'>Fóllate a 40…</title><content type='html'>Transcripció fidedigna d'una conversació —habitual per lo demés— en les duches d'una piscina-gimnàs, mantinguda entre tres pollos d'uns 30 anys, no massa guapos, ni massa "caches", ni massa ben dotats:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nano 1— Nano, es que esa chica me gusta.&lt;br /&gt;Nano 2— Tú eres tonto, nano. Dedicate a follar. Fóllate a 40, ahora que puedes. A 40 como mínimo. Y no a 4.&lt;br /&gt;Nano 3— Pero pagando o sin pagar?&lt;br /&gt;1— Jajaja —tímit.&lt;br /&gt;2— 40 sin pagar y pagando las que quieras, que salen más baratas. Por 60 pavos pegas un polvo que te cagas. Más barato que invitar a una tía a cenar y a copas.&lt;br /&gt;1— Jajaja —més tímit.&lt;br /&gt;2— 40, nano, como mínimo. Empieza el jueves, nano. No pierdas el tiempo, que cuando te cacen se te acaba lo bueno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La realitat sempre supera a la ficció.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7390806592492432249?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7390806592492432249/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7390806592492432249&amp;isPopup=true' title='10 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7390806592492432249'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7390806592492432249'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/11/follate-40.html' title='Fóllate a 40…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>10</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-8541694827063037484</id><published>2009-11-13T10:05:00.003+01:00</published><updated>2009-11-13T10:27:07.161+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='nick cave'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='River'/><title type='text'>River</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sv0mMuBFbpI/AAAAAAAAAmg/1fJXB-7x3Sw/s1600-h/NickCave.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 357px; height: 319px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sv0mMuBFbpI/AAAAAAAAAmg/1fJXB-7x3Sw/s400/NickCave.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5403517127867330194" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;E&lt;/span&gt;. és home de frases i sentències. Les oferix en contagotes, només en cafens de fit a fit, i mai quan hi ha gent més ingeniosa al seu voltant. Té la ment llaugera i ràpida. A sovint quan raone en ell —en la virulència dialèctica dels amics— acabe la conversa en un &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"touché. Touché, cabró!"&lt;/span&gt;. Sempre té a punt el contrapunt llúcit i punçant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;E. &lt;/span&gt;té un entreteniment singular. No és un experiment psciològic de l'&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Iniciativa Dharma&lt;/span&gt;. És un joc psicològic per a fer feliç a la gent que l'envolta. Traça perfil psico-culturals dels seus amics per a recomanar-los llibres i películes. Quan sempre ho encerta se sent satisfet i orgullós com un chiquet entremaliat. És un procés obert, tan obert com fragmentaris som tots.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En mi té eixa espineta clavada. Soc el que més li falla dels seus conillets d'Índies.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta volta no. El dimecres em regalà &lt;span style="font-style: italic;"&gt;La muerte de Bunny Munro&lt;/span&gt;, novela de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Nick Cave&lt;/span&gt;, el seu músic favorit. Els llibres també són les circumstàncies dels llegidors —&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Perogrull&lt;/span&gt;o &lt;span style="font-style: italic;"&gt;dixit—&lt;/span&gt; i les meues en este moment són poc propícies a la llectura serena. Pero sorprenentment anit em vaig posar i m'alcí quasi mija novela d'una assentada —d'una gitada, en realitat—.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;"— ¿Qué es eso? ¿Tu nombre? ¿River? ¿Quién te lo puso?&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;[…]&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;— Me lo puso mi madre —dijo la camarera.&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;— ¿Ah sí? Qué bonito —dice Bunny seccionando una salchicha y conduciendo la pieza hacia su boca.&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;— Porque nací junto a un río —añade ella.&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Bunny mastica, traga y se inclina hacia adelante.&lt;/span&gt; &lt;span style="font-style: italic;"&gt;— Menos mal que no naciste junto a un váter."&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;8 pàgines després, una hora després, moments abans de descobrir que la seua dòna s'ha suicidat per la vida que Bunny li dona…………&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;"Se han formado círculos de sudor bajo las mangas de su camisa color amarillo canario (se puso una limpia después de follarse a River) y al cruzar el patio percibe una tensión familiar y no del todo desagradable en la entrepierna"&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Guau.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/MS4gRmvvDsU&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/MS4gRmvvDsU&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-8541694827063037484?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/8541694827063037484/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=8541694827063037484&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8541694827063037484'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8541694827063037484'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/11/river.html' title='River'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sv0mMuBFbpI/AAAAAAAAAmg/1fJXB-7x3Sw/s72-c/NickCave.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-4418145740532772666</id><published>2009-11-10T18:13:00.003+01:00</published><updated>2009-11-10T18:39:06.724+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='santa pola'/><title type='text'>Santa Pola</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Svmkx7CBGUI/AAAAAAAAAmY/LUWTBrZqzzo/s1600-h/santa-pola.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 330px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Svmkx7CBGUI/AAAAAAAAAmY/LUWTBrZqzzo/s400/santa-pola.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402530405574318402" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Santa Pola, Guardamar, Torrevella… Ressonen en la meua memòria més ancestral, brinets de la memòria difícils d'identificar i d'ubicar. Pero ressonen pròximes des de sempre. Mar, peixca i havaneres. I Tabarca clar, a un tir de pedra. La tradició marinera valenciana més meridional.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vist des d'El Cabanyal és normal. El trànsit de persones vinculades en la mar entre aquella terra i esta ha segut constant. Allà anaren famílies de cabanyalers en —un de tants— temps de carestia i establiren cases en Torrevella com les d'ací, en paralel a la mar, totalment reconeixibles, fa més d'un segle. I en uns atres moments vingueren d'allà ací, igual, buscant la pataca. I de la mà de les persones transitaren també històries maravelloses de mariners i navegants d'ací i d'allà.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per això assentat l'atre dia en l'escollera de Santa Pola, jugant a imaginar quantes braçades hi hauria que pegar per a aplegar a l'illa plana de Tabarca, tot era tan familiar, tan pròxim, tan reconeixible. Tan carregat de memòria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aparegué un veler governat per un insensat o un foll que escorava quasi 45º. Les tabarqueres no havien eixit pel temporal, com tota la flota peixquera que estava amarrada en port. La mar quan més brava més bonica. Açò devia pensar també l'intrèpit del veler. O no: pot ser estava allí perque sabia que l'admiraríem, mentres ens tocàvem els dits, en els llavis, i sabia que yo escriuria este post. Que els hòmens de la mar són molt sabuts.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Encara se'm posen els pels de punta de tornar a sentir &lt;span style="font-style: italic;"&gt;A Santa Pola&lt;/span&gt; del cantautor ilicità &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Pep Marcos&lt;/span&gt; (sentir-la punchant &lt;a href="http://www.softwarevalencia.com/musicaval/pepmarcos/santa%20pola.mp3"&gt;ací&lt;/a&gt;).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-4418145740532772666?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/4418145740532772666/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=4418145740532772666&amp;isPopup=true' title='3 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4418145740532772666'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4418145740532772666'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/11/santa-pola.html' title='Santa Pola'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Svmkx7CBGUI/AAAAAAAAAmY/LUWTBrZqzzo/s72-c/santa-pola.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-9157563633227011095</id><published>2009-11-06T10:32:00.003+01:00</published><updated>2009-11-06T10:55:17.121+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='nom de les coses'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='anne clark'/><title type='text'>El nom de les coses…</title><content type='html'>Les primeres llectures eren intuitives i en poc de criteri, erràtiques, pero eren les nostres. També nos en topetàrem en algunes fonamentals que ens marcaren per a sempre: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Cien años&lt;/span&gt;… de G. M., &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Flor de Mayo&lt;/span&gt; de B. I., &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Crim i castic&lt;/span&gt; de D., Enzesberger, Escohotado…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les primeres cervesses i botelles de vi també igual. Inventàvem el botellot: litrones en algun pati d'Eugènia Vinyes i botelles de vi en els banquets de l'avenguda Blasco Ibáñez, enfront dels antros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En aquells banquilets depuràvem l'oratòria i la dialèctica en discussions sense fi sobre qualsevol insubstancialitat. Com ara bàsicament, vaja, pero en ara en més batalletes de yayo Cebolleta que contar…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I quan ens costava traure les paraules de la gola i ens quedava poca capacitat d'expressió més enllà de la rialla i l'abraç féem una concessió a la lírica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nos adisàvem en la foscor sòrdida de l'ACTV o en Acción i deixàvem volar la ment fins que entràvem en èxtasis quan sonava algun poema sense paraules, com este d'Anne Clark.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No ho recorde en nostàlgia. Estàvem descobrint el gel i el nom de les coses. El fret que et gelava el cos i l'ànima quan comprenies que ningú entenia de poesia i que només pareixia que era aixina per culpa de l'alcohol i les drogues. El nom de les coses, com desig, ànsia, calfor, tornar a casa en silenci, en el cap entre les amples solapes de la jaqueta…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No recorde en cap nostàlgia el temps de posar-li el nom a les coses. Em vaig divertir, pero m'estimaria més que això de posar noms a les coses vinguera de série en el moment de nàixer. A risc de rebre les seues maldicions, els ho confesse: m'estime molt més viure-les que posar-los nom.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/9FZhMQIz-s0&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/9FZhMQIz-s0&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-9157563633227011095?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/9157563633227011095/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=9157563633227011095&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/9157563633227011095'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/9157563633227011095'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/11/el-nom-de-les-coses.html' title='El nom de les coses…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-2137226682743541396</id><published>2009-11-04T03:09:00.005+01:00</published><updated>2009-11-04T03:30:26.420+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='petula clark'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='10 deberes'/><title type='text'>10 deberes…</title><content type='html'>&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;10 deberes para mañana:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1 Tomar té somnolientos, mirándose en silencio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2 Sonreír en la ducha y tropezarse los cuerpos y las toallas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3 Escuchar las llaves en la puerta, con el puchero al fuego.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;4 Ver cambiar los colores de la ciudad desde el balcón y fumar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;5 Cruzar el estrecho puente de la mano, esquivando peatones y farolas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;6 Tomar café en la terraza del Praga, fantaseando con los rayos del sol.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;7 Conducir hasta la costa, tras la puesta de sol.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;8 Ir al &lt;span style="font-style: italic;"&gt;24h non stop &lt;/span&gt;en pijama a comprar un helado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;9 Apagar la luz de la mesita tras el festín y la duermevela. Buscar los labios ya sin fuerza.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;10 Recrearlo todo en la memoria, en la distancia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(Juntos)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/FKCnHWas3HQ&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/FKCnHWas3HQ&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-2137226682743541396?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/2137226682743541396/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=2137226682743541396&amp;isPopup=true' title='3 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2137226682743541396'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2137226682743541396'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/11/10-deberes.html' title='10 deberes…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-1474329134991599779</id><published>2009-11-02T04:23:00.003+01:00</published><updated>2009-11-02T04:48:47.574+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Llevant.'/><title type='text'>Una grada sabia.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Su5Wl_HCOqI/AAAAAAAAAmQ/RpeMcsQD7UU/s1600-h/foto2446.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 267px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Su5Wl_HCOqI/AAAAAAAAAmQ/RpeMcsQD7UU/s400/foto2446.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5399348213859891874" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay gradas sabias. La de Orriols lo es. Posiblemente porque está poco poblada. Porque ha sufrido un proceso de selección natural darwiniana en los últimos años. Porque los 5.000 que aún van están vacunados contra toda nostalgia y decepción.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Qué aportar sobre el funcionamiento de las masas, de las gradas de los campos de fútbol, con todo lo mucho y brillante que ya se ha escrito? Nada. En todo caso constatar. No deja de sorprender como una grada de sensibilidades tan distintas comparte sensaciones tan parejas. Sensaciones que se huelen, se respiran, se tocan.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como la que ha crecido poco a poco, desde el año pasado y ya habita en Orriols desde la victoria de hace 15 días contra la Real Sociedad. Cuando sobrevoló el estadio la sensación de que este Llevant UD puede subir en el año de su centenario. No se verbaliza aún y habrán de pasar muchos partidos aún para que se cante aquello de "Som, som, som de Primera Divisió", pero ya subyace la idea.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ya se ha firmado el convenio con los once que corren: merece la pena que nos dejemos la garganta por vosotros. Y esos 5.000 que siempre están leen el partido a golpe de garganta. Detectan el bajón físico, la duda anímica, la pájara existencial y saben regalar el aliento cuando hace falta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esa extraña comunión, en la que se ha doctorado la grada de Orriols, después de 100 años viviendo en las sombras y a la sombra, es la que permitió la proeza del ascenso de 2006 con Mané y un grupo de gladiadores que sabía jugar a fútbol mucho menos que los once de este año.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(No me jodan, no me hablen de maletines. Fue la grada la que subió al Llevant UD aquel año. Y aun lo crean firmemente no me rompan el hechizo).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy el Llevant UD ha desplegado un fútbol de cátedra en algunos momentos, barraquero —que es el que de verdad le gusta a Luis García, como a Benítez— cuando hacía falta, pero sobre todo ha sabido dosificar los ánimos al ritmo de las gargantas de Orriols.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y ha vencido al Numancia 3-1, uno de los gallitos de la categoría, con justicia y un marcador corto incluso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Llevant UD está 4º y ahí seguirá si no se trunca la comunión grada-equipo. Y cada partido vendrán 1.000 escépticos más. Allá por junio 20.000 gargantas llevarán al equipo a Primera. Bajará la nota media de la grada, pero crecerán el aliento y la ilusión.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es difícil imaginar un broche más adecuado para celebrar el centenario del decano.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-1474329134991599779?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/1474329134991599779/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=1474329134991599779&amp;isPopup=true' title='3 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1474329134991599779'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1474329134991599779'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/11/una-grada-sabia.html' title='Una grada sabia.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Su5Wl_HCOqI/AAAAAAAAAmQ/RpeMcsQD7UU/s72-c/foto2446.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-4194218192427503879</id><published>2009-10-29T13:46:00.006+01:00</published><updated>2009-10-29T14:46:53.859+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ànsia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Wellington'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='new order'/><title type='text'>Ànsia.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sumb6ZHIz5I/AAAAAAAAAmA/YLMiET90eas/s1600-h/wellington-chocolate-fish.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 256px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sumb6ZHIz5I/AAAAAAAAAmA/YLMiET90eas/s400/wellington-chocolate-fish.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5398017055855792018" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Giner de 1988. Wellington, Nova Zelanda. Els carrers són tan distints als de l'enforfoguida Valéncia. Amples, arborats, de cases baixes i en jardí, obertes i plenes de finestres al món. Matinada i llums enceses. Sonen 1963 de New Order i l'aldarull de la jovenalla bufant-se en la primera planta d'una de les cases.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;18 anys. Les nostres ments també eren amples, plenes de finestres al món… i de pardals. Sempre està be en moments com éste tindre al costat ad algú més tirat avant que tu i que et permet passar la vergonyeta en la retaguarda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Toquem al timbre de la casa. El valent convenç fàcilment a l'amfitrió de que el nostre exotisme llatí animarà —més encara— la festa i franquegem la porta. Són generosos i oberts. En qüestió de minuts ens posem al nivell etílic que inunda la casa i cobra vida el políglota Forlati, revelant-se com un pragmàtic parlant d'anglés: No, no, i'm not spanish, i'm valencian. I like very much New Zealand, and New Order. I dancing very much the songs of New Order in Valéncia. You are very pretty…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I m'entra un apretonet. The toilet, please. Un comú maravellós i minimal. En les parets blanques esguitades d'alguns còdics de barres. I dalt de la tassa un cartell de Joy Division que mai havia vist. Mentres aprete pense en furtar-lo, en la very pretty i en qué òsties faig en les antípodes de Valéncia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SumcVVAjAyI/AAAAAAAAAmI/6CUqBapzTVQ/s1600-h/Joy_Division_1_-reduit.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 292px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SumcVVAjAyI/AAAAAAAAAmI/6CUqBapzTVQ/s400/Joy_Division_1_-reduit.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5398017518610875170" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Quan ixc els meus amics volen anar-se'n. No els agrada la música i les chicones són difícils. Tenen ànsia per posar-la en calent. M'indigne. Yo no. Només estava jugant i ademés m'agraden les chicones difícils. És una festa maravellosa plena de gent divertida i la música és collonuda. Em quede. Els desconeguts s'alegren i m'acullen amorosidament. Mija hora després em done conte que m'he enganyat. No saben beure, comença a caure gent en el fege rebentat pels sofans, ve la polícia, s'apaga la música, s'apaguen les llum, s'alça la sessió.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Afortunadament (quasi) sempre existix algú més perdulari que tu. Els dos més Chinaski de la casa agafen unes llandes de cervesa, em pugen a un coche i se m'emporten de volta i revolta pels afters de Wellington —afters és un dir, els pocs llocs que queden oberts després de les 2—. Els pregunte si puc agarrar el whisqui. I tant!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Soc el més jove de l'antro. Un antro sòrdit, pero no massa. Es mesclen tots els golfos de la ciutat, sense atendre a classes socials. No tinc pasta. Els Chinaski em conviden i em presenten a més gent. Una pel-roja d'uns 30 anys, naixcuda en París, ve cap a mi des de l'atra punta, em diu que estan a punt de tancar-se el pub i la nit, pero que en sa casa continua la festa. L'alcohol m'ha debilitat la voluntat i el criteri, pero no el poliglotisme. Ara charre en francés. Pels colzes. M'ix més fàcil que l'anglés. Em deixe dur.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;M'ha enganyat. No hi ha festa. Mentres està rodant la clau de sa casa, em prega silenci en el dit índex i, mesurant les passes, em du de la mà a la seua habitació. Ara entenc de quina festa parlava. Tinc vèrtic. Veig que el peu de marbre d'una lampareta és més gros que el cul d'un morter. Pot ser un arma, si les coses venen mal donades. Tinc vèrtic pero no ànsia. I por. La justa. A quin sant se me'n du al llit una chicona com aquella? Per qué? Per a qué? Per qué yo? I en la casa hi ha algú més. ¿Apareixerà en qualsevol moment el seu home en l'escopeta? ¿Està permesa la possessió d'armes en NZ?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por? De qué? Qué em llevaran? No tinc res. Més que la vida, la cadeneta d'or que em feu mon pare quan naixqué i que sempre porte al coll i la por, que segur que no me la lleven.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En un arrebat de lluidea decidixc explorar el camp de batalla. La toilette, s'il vous plait? La parisina ha començat a despullar-se. Està com un tren. Al final del corredor està el saló, després el jardí i fòra la toilette. M'avisa que no he d'encendre llums ni fer soroll. El corredor és llarc i fosc. En el saló hi ha dos maromos dormint en dos sofans i una televisió encesa sense veu. Un ronca, l'atre no. Passe de puntetes, pregant al cel que no es desperten.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pixe ampla i llargament. Podria botar la tanca del jardí fàcilment. Podria tornar a l'habitació i quedar-me. O fer-ho i despedir-me, com un cavaller que soc. No tinc ànsia. ¿Qué òsties faig en les antípodes de Valéncia?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/8ZXjsQXhogI&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/8ZXjsQXhogI&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-4194218192427503879?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/4194218192427503879/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=4194218192427503879&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4194218192427503879'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4194218192427503879'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/10/ansia.html' title='Ànsia.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sumb6ZHIz5I/AAAAAAAAAmA/YLMiET90eas/s72-c/wellington-chocolate-fish.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-1104009314928129583</id><published>2009-10-27T01:55:00.003+01:00</published><updated>2009-10-27T02:03:33.894+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Llum'/><title type='text'>Llum…</title><content type='html'>6 de la vesprada, foscor imminent.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mai entendré a eixos sabis que decidixen posar-nos durant mesos en un món de tenebres, just quan el dia ya de per si comença a acurtar de forma dramàtica. Si prou fotuts estàvem en que la nit ens acaçara cap a les 19,30, ara encara ho fa una hora abans.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lo llògic i natural seria que hagueren fet lo contrari i que ens tingueren tot el temps vivint la joya i l'alegria del sol que s'allarga fins a les tantes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En mans de qui hem posat al sol i a la llum? Aisssssenyor!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/nQecmxDNOh4&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/nQecmxDNOh4&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-1104009314928129583?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/1104009314928129583/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=1104009314928129583&amp;isPopup=true' title='4 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1104009314928129583'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1104009314928129583'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/10/llum.html' title='Llum…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-8206748069114431668</id><published>2009-10-23T15:38:00.006+02:00</published><updated>2009-10-23T16:15:40.206+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Numeros'/><title type='text'>23.5.09</title><content type='html'>Ya saben los que suelen entrar en esta salita de estar que servidor es un eterno aprendiz de todo y maestro de nada. Me gusta fantasear con los números. Siempre lo he hecho, de un forma muy superficial e intuitiva. Me viene justito para saber qué es la &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1bala"&gt;cabalística&lt;/a&gt;. Ahora sé un poco más, después de haver visto «Pi» hace unos días —peli del todo recomendable, ver tráiler adjunto—.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por ejemplo, el día que se celebró el centenario del Llevant UD, por la tarde estaba haciendo por teléfono un emocionado análisis de la jornada con un amigo y cuando colgué y levanté la vista el reloj del ordenador marcaba 19:09. Y el hecho me sustrajo una sonrisa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El 13.5.1907 se fundó el Llevant FC con el nombre FC Cabanyal, 19 días después de que se conmemorara el segundo centenario de la fatídica Batalla d'Almansa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;10 días después, 102 años después, el 23.5.2009 —hoy hace 5 meses— la vida y la noche me hicieron un regalo inolvidable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;10+102+5= 117.&lt;br /&gt;1+1+7= 9.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mayo de 2009. 5.2009. 5 x 2=10+9=19&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy es 23.10.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3-2=1. 10-1=9.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mis números favoritos son el 1, el 2 y el 19. Y sobre todo el 09. Y no es por casualidad. Son las líneas de autobús que durante años de adolescencia me llevaron desde El Cabanyal a la civilización.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tampoco hay que desestimar el hecho de que cuando me entra un &lt;span style="font-style: italic;"&gt;apretonet&lt;/span&gt;, imprimo el &lt;span style="font-style: italic;"&gt;evil&lt;/span&gt; sudoku del día en esta &lt;a href="http://uk.games.yahoo.com/sudoku.html"&gt;web&lt;/a&gt; y la combinación mondongo-sudoku me ofrece uno de los momentos felices de la jornada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&gt;:  4 8 15 16 23 42.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Incluso los famosos números de Lost me ofrecen un guiño. Si los sumamos da 108. 1+0+8= 9. I también 10+8: 18, el doble de 9.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/oQ1sZSCz47w&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/oQ1sZSCz47w&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-8206748069114431668?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/8206748069114431668/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=8206748069114431668&amp;isPopup=true' title='5 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8206748069114431668'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8206748069114431668'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/10/23509.html' title='23.5.09'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-4885805688188470036</id><published>2009-10-21T23:32:00.004+02:00</published><updated>2009-10-21T23:47:09.464+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Huidobro'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Bruno Lomas'/><title type='text'>Luces encendidas.</title><content type='html'>&lt;span style="font-style: italic;"&gt;"Igual que un barco que se hunde / con las luces encendidas"&lt;/span&gt;. Diu &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Desficium&lt;/span&gt; que estos versos son de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Vicente Huidobro&lt;/span&gt;. Yo com no llig poesia i ademés soc incapaç de memorisar versos i cançons —em conforme en chiular-los— no ho sabia. Pero ¡quins versos, redell! Els deixe caure i em rebele a interpretar-los. Em llimite a imaginar el lent i cadenciós afonament del barco (en les llums enceses) per a perplexitat i diversió de la variada fauna marina. I també el barco després d'haver aterrat en el llim del fondo, removent l'arena, trencant el silenci i l'harmonia de tots els que habiten a rant de terra. En les llums enceses. I em seduix l'idea del barco anfonat en les llums eternament enceses —llums sempre de verbena i ensomi—, dormint entre els peixos, perplexos i divertits.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sempre és bon moment per a machacar-los el meu tema favorit de l'immortal Bruno Lomas —en un vídeo ademés irrepetible—. Dimecres i bon dia. A ballar!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Hjhjbb-pbaM&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Hjhjbb-pbaM&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-4885805688188470036?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/4885805688188470036/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=4885805688188470036&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4885805688188470036'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4885805688188470036'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/10/luces-encendidas.html' title='Luces encendidas.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-8172479584035577182</id><published>2009-10-19T22:39:00.003+02:00</published><updated>2009-10-19T22:58:01.619+02:00</updated><title type='text'>L'aigua està freda…</title><content type='html'>L'aigua ya està freda com per a banyar-se. Definitivament freda, diguen lo que diguen Invisible o la Comtessa. I això sí que significa que aplega la primavera d'hivern als dies i els llançols al llit i que se'n van a l'armari els pantalonets curts i el moreno tropical.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I sempre em queda la sensació de no haver nadat ni bussejat, ni caminat descalç tot lo que hauria volgut. Sempre és trista la despedida de la mar fins a la primavera d'estiu que veu. Ve el temps del dia curt i la nit llarga, de l'hivernació sense els braços que s'havien fet quotidians, d'ensomiar una atra llarga temporada en que l'any que ve, per abril, serà l'any definitiu…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'any definitiu de tindre el barco, la brúixola, el vent i el temps per a solcar el Mediterrani sancer. El barco sense retorn…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/StzSyZaiAgI/AAAAAAAAAl4/d2JGuecimAE/s1600-h/Absence_of_Malice_170.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 218px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/StzSyZaiAgI/AAAAAAAAAl4/d2JGuecimAE/s400/Absence_of_Malice_170.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5394418216940470786" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Barco de Callagher (Paul Newman) en Absència de malíccia, de Sydney Pollack (1981).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-8172479584035577182?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/8172479584035577182/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=8172479584035577182&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8172479584035577182'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8172479584035577182'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/10/laigua-esta-freda.html' title='L&apos;aigua està freda…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/StzSyZaiAgI/AAAAAAAAAl4/d2JGuecimAE/s72-c/Absence_of_Malice_170.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-6734224959358363660</id><published>2009-10-14T22:55:00.003+02:00</published><updated>2009-10-14T23:45:16.960+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='deixar-se trobar'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='buscar'/><title type='text'>Buscar, deixar-se trobar…</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;object width="480" height="365"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.dailymotion.com/swf/x40gsl&amp;amp;related=0"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowScriptAccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.dailymotion.com/swf/x40gsl&amp;amp;related=0" type="application/x-shockwave-flash" width="480" height="365" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://www.dailymotion.com/video/x40gsl_mogwai-auto-rock_music"&gt;Mogwai ::: Auto Rock&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;Cargado por &lt;a href="http://www.dailymotion.com/naRco666"&gt;naRco666&lt;/a&gt;. - &lt;a href="http://www.dailymotion.com/es/channel/music"&gt;Videos de música, entrevistas a los artistas, conciertos y más.&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Potser deixar de buscar siga un signe de maurea. Potser ho siga de vellea. Potser de decadència. O de cansanci. ¿Qué busquem? ¿Trobar i deixar de buscar? ¿Buscar eternament? ¿Port d'aplegada o travessia? (On the road, Kerouac). ¿A on està el punt en que deixem de buscar i ens dediquem a fruir? ¿O ya ens hem acostumat tant a buscar que l'únic plaer està precísament en buscar? Potser la decadència estiga en haver trobar ya massa coses que t'ancoren al món de forma ferma i que et lleven les ganes de trobar-ne més. O és la maurea. Ves a saber.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Buscar. Hi ha matissos interessants en açò del buscar, com en tot. A on posem buscar podria entendre's perfectament estar preparat per a trobar. Hi ha un matís d'actitut. Activa o passiva. Buscar les coses o deixar-se trobar per elles.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Buscar o deixar-nos trobar… quines coses? per quines coses? Les bàsiques i elementals, comunes a tots els mortals: la felicitat… o l'absència de dolor. I a partir d'ací cascú sabrà qué el fa feliç.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;"Nova York és una ciutat a on tots venen a complir els seus ensomis"&lt;/span&gt;. Ho he escoltat fa un moment… pero ho hem escoltat moltes voltes. Les ciutats —algunes— com a estímul per a complir ensomis, per a buscar i trobar. A sovint parlem també de cóm les ciutats contribuixen de forma decisiva a fer-nos més o menys feliços. I miren que no m'ho acabe de creure del tot. Cert és que hi ha ciutats que tenen una ànima que tot ho envisca i que s'adapten millor o pijor a les nostres formes d'entendre la felicitat. Pero els confesse que esta classe de conversa sobre  l'equació ciutat-grau de felicitat ha acabat per avorrir-me.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perque les ciutats les fem nosatres. Les fem en el moment de les nostres vides en que les habitem, les fem en les nostres actituts, les fem en la nostra predisposició. Les idealisem si nos han fet feliços, sense donar-nos massa conte que el nostre "instant" i la nostra mirada ha segut determinant. Les denigrem per lo mateix.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tots els móns estan en este món. Tots els móns estan en esta ciutat. Tots els móns estan en esta habitació. I tot depén de la mirada i l'actitut del qui l'habita.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Potser he deixat de buscar (per maurea, vellea, cansanci, decadència…) i em desmotiva especialment la possibilitat de vagarejar pel món (de fer turisme ya ni parlem). A sovint quan estic en una atra ciutat, imaginant cóm seria allí la meua vida, m'assalta la perea i la nostàlgia dels sofà o dels llançols desfets i de tots els món que encara tinc per descobrir i que trobe cada dia sense moure'm d'allí. I, com a molt, ensomie en la coberta d'un barco, eixa dimensió (per a mi) perfecta i equilibrada entre lo que em sugerix el món exterior i l'interior.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I un atre equilibri precís i decisiu: el que s'establix entre lo que hem trobat i lo que estem disposts a que nos trobe a nosatres. Perque ni el temps ni l'espai són illimitats.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(Acabe de rellegir-ho i ¡senyors, quina filosofada de pandereta que s'ha marcat servidor! Pero saben qué? Vaig a penjar una cançó ben chula que em va TROBAR fa uns mesos i que no em lleve del cap i aixina almenys actualise açò, fent-los el post un poc més digerible).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-6734224959358363660?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/6734224959358363660/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=6734224959358363660&amp;isPopup=true' title='4 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6734224959358363660'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6734224959358363660'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/10/buscar-deixar-se-trobar.html' title='Buscar, deixar-se trobar…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-112316918494736127</id><published>2009-10-05T00:29:00.003+02:00</published><updated>2009-10-05T00:51:28.241+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='afectes i complicitats'/><title type='text'>Diàspora</title><content type='html'>Hi ha afectes i complicitats que romanen inalterables al pas del temps i inclús a la distància. Constatar-ho és emotiu i et recorda que quan vius les coses en intensitat no estàs fent fòcs d'artifici, que escrius la vida —la teua vida i la dels que t'envolten— en traç ferm i que és precís que les coses deixen una impronta. I ademés t'ajuda a discernir lo substancial de lo efímer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hi ha voltes que la distància és l'oblit i llavors succeix just al contrari.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;També juguen la casualitat i les circumstàncies. A vegades elles són les encarregades de destriar-te qué és accesori i qué no ho és.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I la voluntat, clar. La voluntat és fonamental en quasi tot i també en els afectes i les complicitats.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A sovint no és senzill que persones a les que vols et vixquen en la diàspora. Per això és tan emotiu constatar que hi ha afectes i complicitats que romanen inalterables. D'una forma absolutament natural i fluida.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-112316918494736127?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/112316918494736127/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=112316918494736127&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/112316918494736127'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/112316918494736127'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/10/diaspora.html' title='Diàspora'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-8267539020803703704</id><published>2009-09-28T15:45:00.004+02:00</published><updated>2009-09-28T16:06:19.633+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='hornby'/><title type='text'>Todo por una chica.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SsDB8IkV7vI/AAAAAAAAAlw/j9jD6ktGCC0/s1600-h/20090623psalib_4_Ies_LCO.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 255px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SsDB8IkV7vI/AAAAAAAAAlw/j9jD6ktGCC0/s400/20090623psalib_4_Ies_LCO.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5386518393171341042" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Que una novela que a mi em pareix obra mestra no acabe d'apanyar-li a &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Vicè&lt;/span&gt;, un lector en el que tinc habitualment un alt grau d'identificació lliterària, em fa pensar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vaig a vore si em convenç yo mateix de que efectivament &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Todo por una chica&lt;/span&gt; de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Nick Hornby&lt;/span&gt; (&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Slam&lt;/span&gt; en anglés, 2007) és una obra mestra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- L'arquitectura narrativa de l'obra em pareix magistral, en un toc de viages en el temps que aprofita l'autor per a anar i vindre en un marge de 3 anys. Fer açò pot ser una castanya torrada si l'autor no ho fa en mestria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- El ritme és trepidant. He llegit 302 pàgines en 3 assentades —o gitades, q servidor llig gitat—.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- L'obra et convida —t'espenta— a reflexionar sobre les relacions humanes —i les amoroses— en el nostre temps —i ho fa d'una forma brillant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Crec que és el llibre millor escrit que li he llegit a H. Formalment impecable. Britànicament impecable, que li agrada dir al meu amic Zestas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I ademés de tots estos ingredients, H. conseguix escabussar-nos en el món dels adolescents com si realment ell ho fora. I ya sabem que ho és un poc. Ell i tots aquells que lluitem, en més o menys èxit, contra la pèrdua de l'inocència, un passaport imprescindible per a la felicitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero esta volta no ho és des del recort, com en unes atres obres, o des de la nostàlgia. Senzillament, H. es clava en el cap d'un adolescent i conseguix vore el món exactament com ells, conseguix ser un adolescent. Senzillament… com si fora senzill.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta novela m'ha ajudat a descobrir moltes coses de mi mateix, que subjaïen de forma latent, i també de l'emergent món al qual nos dirigim, que estarà marcat per la forma de ser dels adolescents de hui. Dins i fòra. L'introspecció i l'anàlisis del món que ens envolta són característiques determinants de la bona lliteratura de tots els temps i ací H. nos ho oferix.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;M'he convençut: obra mestra. No sé m'ocorre ni un sol argument per a dir que no es tracta d'una novela completament redona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;***&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SsDB7qbkoII/AAAAAAAAAlo/fu3hUML9GLY/s1600-h/slam.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 243px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SsDB7qbkoII/AAAAAAAAAlo/fu3hUML9GLY/s400/slam.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5386518385081491586" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;I aixina i tot, potser, ho reconec, que m'aplegue especialment, perque tinc un fill adolescent. Pero açò tampoc seria, en cap cas, un demèrit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lo dit, altament recomanable. 300 pàgines de pur plaer lliterari.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-8267539020803703704?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/8267539020803703704/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=8267539020803703704&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8267539020803703704'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8267539020803703704'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/09/todo-por-una-chica.html' title='Todo por una chica.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SsDB8IkV7vI/AAAAAAAAAlw/j9jD6ktGCC0/s72-c/20090623psalib_4_Ies_LCO.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-267410714489750014</id><published>2009-09-24T22:55:00.003+02:00</published><updated>2009-09-24T23:15:09.154+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Gran Torino'/><title type='text'>Gran Torino, Eastwood y Hornby</title><content type='html'>A pesar de les insistents recomanacions d'amics de criteri més que solvent encara no havia vist &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Gran Torino&lt;/span&gt;. Anatema, heregia… Espai en blanc per a que em diguen vostés més que a un gos:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'última reprimenda de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Diafebus&lt;/span&gt;, el dissabte nit, em va fer efecte i el mateix dumenge vaig subsanar tan incoherent carència. Puix sí. Obra mestra. &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Eastwood&lt;/span&gt; creix a mida que envellix, contra natura i contra tota llògica humana. Si m'ho permeten, em pareix la seua millor película, que és dir molt. I ahir, enchisat encara per l'efecte de GT, vaig tornar a vore &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/La_jungla_humana"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;La jungla humana&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; (1968), una peça espectacular dirigida per &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Don Siegel&lt;/span&gt; en el més dur i autèntic &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Eastwood&lt;/span&gt;-actor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per cert, no em privaré de comentar-los que hui, després de dinar, encara en ganes de més, m'he papat els extres de GT dedicats al coche del 72 que dona nom al film.  I… ¡estan poc flipats els americans en els coches! Quin abisme entre l'inteligència i la mestria de la película i els comentaris de molts dels que participen en la película!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En breu els parlaré d'una atra obra mestra, monumental, immensa… Em queden 50 pàgines per a acabar la novela i &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Tot per una chicona&lt;/span&gt;, de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Nick Hornby&lt;/span&gt;, em té completament fascinat. Ya forma part de les noveles imprescindibles de la meua vida, un selecte club en el que no hi haurà més de 20 títuls d'entre els vora 1.000 llibres que duc al llom. Altament recomanable l'última entrega de l'autor d'&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Alta fidelitat&lt;/span&gt; i &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Febra en les grades&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els deixe en esta joyeta dels &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Sonics&lt;/span&gt;, dedicada a la nostra &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Comtessa d'Angeville&lt;/span&gt;, que ya chafa terres valencianes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Dw6Fjo6VXTg&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Dw6Fjo6VXTg&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nota: En l'sms que vaig enviar a Diafebus després de vore GT, vaig cometre un lapsus previsible: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Bar Torino, obra mestra&lt;/span&gt;… del bon cagar.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-267410714489750014?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/267410714489750014/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=267410714489750014&amp;isPopup=true' title='8 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/267410714489750014'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/267410714489750014'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/09/gran-torino-eastwood-y-hornby.html' title='Gran Torino, Eastwood y Hornby'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-5996071055429449084</id><published>2009-09-20T14:43:00.004+02:00</published><updated>2009-09-20T15:15:51.572+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Muerte y memoria'/><title type='text'>Muerte y memoria.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SrYqSEDjy1I/AAAAAAAAAlg/N4DmICPgIz8/s1600-h/dante_infierno.gif"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 294px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SrYqSEDjy1I/AAAAAAAAAlg/N4DmICPgIz8/s400/dante_infierno.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5383536894382689106" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy he mirado a la muerte a los ojos. No viene a cuento a qué santo. Sobre todo porque no les aburriré con un pasaje vulgar, huérfano de toda épica. (En la ducha, ais!).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No he visto túnel ni luz. Sólo una sensación de "ah collons, era açò!". De repente sabes que te vas a morir con una certeza absoluta, que no hay vuelta atrás y comprendes con una clarividencia total (que sólo dan el LSD —pero yo no lo pruebo, palabrita— y la muerte) cómo es todo después.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He vuelto y se lo cuento a ustedes en exclusiva mundial.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando he sabido que iba a morir en unos segundos he comprendido la muerte (luego les cuento) y he tratado de explicarlo pero no me salían las palabras de la boca. Nadie podía oírme pero he sentido la necesidad de explicarlo con un grito:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¡¡¡La muerte es un tránsito!!! ¡¡¡Ningún tiempo pasado fue mejor!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sin embargo la imposibilidad del grito me ha confirmado que aquello no tenía marcha atrás. No he sentido miedo ni desesperación. Calma, paz y alegría. Sólo un poco de ansiedad por no poder transmitirlo a ningún vivo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;¿Qué hay detrás de la "muerte"?&lt;/span&gt; Vida. Una vida plena. Nos quedamos sin cuerpo pero con consciencia, una consciencia tan plena que nos permite visualizarnos con cuerpo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La "muerte" nos otorga la memoria total de todo lo vivido y la posibilidad de volverlo a vivir con todos los infinitos matices que nos perdimos en su momento. Podemos revivirlo a antojo, cuando queramos, tomando decisiones que en su día rehusamos. Podemos revivir cada gesto, cada palabra, cada mirada, con una sensibilidad extrema.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es una realidad paralela que sólo tiene un punto de contacto con los "vivos". Cuando revivimos cosas con personas que aún están "vivas" ellas tienen un recuerdo para nosotros, una conexión neuronal que los científicos no han desvelado, pero que sucede por eso: porque estamos reviviendo una situación en que aparece alguien "vivo".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He comprendido que o bien alguien ya lo había descubierto o bien tenía una imaginación desbordante, un sexto sentido. Porque es justo como nos lo contaron: el juicio final, el cielo, el purgatorio y el infierno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si has sido un mierda mientras estabas "vivo", tras tu muerte habitas en el infierno de recordar eternamente todo el daño que hiciste, de sentirlo en tus propias carnes. Y así sucesivamente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La muerte nos da la memoria total y la habilidad de no volvernos locos al convivir con toda ella. A nosotros. Y a los "vivos" les da la posibilidad de que habitemos en su memoria, tan limitada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les cuento todo ésto y, sin embargo, les confieso que estoy la mar de contento de poder contárselo. Cada cosa a su momento. Y por el momento celebro y brindo seguir entre ustedes, con nuestra vulgaridad y nuestras miserias.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así ha sido mi domingo por el momento. Ya ve, Morena, que cosas pasan los domingos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;A Angresola i a Joan S.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-5996071055429449084?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/5996071055429449084/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=5996071055429449084&amp;isPopup=true' title='9 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5996071055429449084'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5996071055429449084'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/09/muerte-y-memoria.html' title='Muerte y memoria.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SrYqSEDjy1I/AAAAAAAAAlg/N4DmICPgIz8/s72-c/dante_infierno.gif' height='72' width='72'/><thr:total>9</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-5734183089011790209</id><published>2009-09-14T17:22:00.000+02:00</published><updated>2009-09-14T17:24:03.251+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Enric González'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Llevant UD'/><title type='text'>Biblia levantinista, d'Enric González</title><content type='html'>&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/deportes/biblia/levantinista/elpepidep/20090914elpepidep_18/Tes"&gt;Increíble artícul del gran EG hui en el País.&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-5734183089011790209?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/5734183089011790209/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=5734183089011790209&amp;isPopup=true' title='10 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5734183089011790209'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5734183089011790209'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/09/biblia-levantinista-denric-gonzalez.html' title='Biblia levantinista, d&apos;Enric González'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>10</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-3535437997865585621</id><published>2009-09-10T00:56:00.004+02:00</published><updated>2009-09-10T01:53:19.467+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Llevant UD'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Memoria'/><title type='text'>Molt més que Llevant UD…</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sqg_1sJg_DI/AAAAAAAAAlY/mCgq4-87nWo/s1600-h/peuets.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 266px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sqg_1sJg_DI/AAAAAAAAAlY/mCgq4-87nWo/s400/peuets.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5379619946510744626" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Apenes havien tocat els primers minuts de la matinada del dia 9-9-2009 quan en la llum tènue de la cambra notar que els astres s'esgolaven per la finestra entreoberta de la galeria. I vaig sentir rampallades en el cos sancer —sí, n'era un, i sancer— i una mirada que m'acariciava generosa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No sé a quin sant ni per qué vaig reflexionar en veu alta, fumant, sobre les oracions que reçava als 11 anys abans de dormir, el Parenostre i l'Avemaria que m'havien ensenyat en els júniors i que yo àvit de transcendència havia fet meus; i àvit de valencianitat, ya tan chiquet, havia traduit del castellà. Vaig pensar que eren un mantra no massa distint dels que reciten els tibetans. Em relaxava al final de la jornada. Mon pare treballava al costat del meu sofà-llit, separat per una cortina, cissellant joyes i sentint els programes de deports de la matinada, en la veu molt baixeta. El soroll harmoniós de la llima, el tasset i el cissell molejant l'or, la remoreta de la ràdio i els mantres que m'enfonaven en la sòn, en la pau.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aixina em vaig dormir anit. En la remoreta de les cames refregant-se, en la carícia d'uns pels rebels en les galtes, en el "ací estic, ací seguixc" d'uns llavis que em buscaven. En pau i en calma.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;M'han despertat els primers rajos per on se n'entraven els astres. He repetit els nous mantres que m'ensenyà la nit i he eixit a la ciutat, feliç i gojós, saludant a un sol novell que ha tenyit el cel de blaugrana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He comprat tota la prensa i l'he llegida. José Ballester Gozalvo. 1907, 1909. Recuperat per a la ciutadania gràcies a la generositat d'uns investigadors i de la prensa que els ha fet costat. Llevant FC, Gimnàstic, Llevant UD. En la prensa, en la ràdio, en la televisió. He vixcut el jorn immers en la memòria. Gojosament immers.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He passejat els carrers del Cabanyal i he anat a La Plageta, he olorat les flaires que em venien del cel i m'he aborronat en l'intuitiva recreació dels Ballester Gozalvo en La Plageta pegant les primeres patades al baló. He pensat en José, 31 anys en l'exili parisí, i en la seua integritat i el seu patiment. En Víctor, represaliat ací. El borró ha persistit durant minuts. I l'he racionalisat: José Ballester com a símbol de la determinació, la singularitat i l'integritat de 100 anys i passeres de llevantinistes. Militants d'un club de fútbol sense trofeus en les vitrines i no obstant militants d'una idea vaga, etèrea, inexplicable; d'una forma d'habitar la ciutat i el món.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He tornat a casa extranyament feliç. Sense l'intensitat de Xereç, pero en la felicitat calmada de l'íntim homenage que acabava de fer a la memòria de 100 anys de llevantinistes. En l'immensa certea de que un dia com hui molts atres s'han sentit com yo. No àvits d'alçar crits o càntics, sino de concertar retrobaments en tots aquells que ens feren ser com som, més enllà del color de les ralles de la camisola. He sentit calma i un orgull immens. I el desig de compartir-lo, de fer-lo entendre almenys, a les persones a les que vullc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ya en casa he penjat del balcó dos senyeres, una del Llevant UD i una atra valenciana, indisociables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A migdia he pogut sentir la veu serena i reviscolada d'un amic en hores baixes que m'ha dit entretallat per l'emoció "et vullc".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He tractat de fer-li entendre a mon fill —irremediablement ya llevantí, de fa temps— els meus sentiments, convençut de que encara no entendrà totes les paraules, pero algun dia, d'ací uns anys recordarà els gests, el parar i les mirades. I recordant-los, entendrà.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cap a les sèt he sabut que un atre amic que venia del mege, de fer-se unes proves importants, no té res, més que la malaltia del nostre temps, que no és poca cosa: la pressa, l'ansietat, els nervis. Res fisiològic, vaja. I açò també m'ha emocionat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No he volgut assistir als actes oficials del centenari, perque sabia que em deixarien un regust agredolç. I no em feen falta discursos ni traques. He fruit en l'alegria i el goig dels que les han fruides, pero a ni no em calien. Perque hui he entés, si encara no ho havia fet, la fortalea indestructible del llevantinisme. He entés que creixerem i que serem forts. Perque hui, com sempre, hi ha grans homenots que velen per a que este club, més enllà de les conjuntures i dels disgusts, es perpetue. Perque hui he entés que ya està al servici del nostre Llevant l'instrument més poderós que es puga imaginar per a la supervivència: la memòria. I que açò no té marcha arrere.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Me'n vaig al llit paladejant cada moment del dia, imborrable. Me'n vaig al llit en els llavis de la matinada anterior humitejant-me un jorn sancer dedicat al plaer de la memòria, l'orgull i l'identitat. Dedicat a l'amor sobretot. Un amor incondicional, intens, plaent. Cames refregrant-se, barres blaugranes i blanquinegres, mirades que et cissellen i et molegen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Memòria, memòria, memòria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I al fútbol que li donen pel cul.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-3535437997865585621?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/3535437997865585621/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=3535437997865585621&amp;isPopup=true' title='5 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3535437997865585621'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3535437997865585621'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/09/molt-mes-que-llevant-ud.html' title='Molt més que Llevant UD…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sqg_1sJg_DI/AAAAAAAAAlY/mCgq4-87nWo/s72-c/peuets.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-1248071543164518261</id><published>2009-09-05T13:02:00.002+02:00</published><updated>2009-09-05T13:13:49.145+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Renato Zero.'/><title type='text'>I Migliori Anni della Nostra Vita…</title><content type='html'>…sempre estan per vindre, millorant lo present.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Est estiu, a primeries, després de l'enèssim eixercici de plaer cretí en el Huerto Martínez de Chest, el Zu Vicè cometé l'erro de deixar-se en el radiocd del meu coche un cd, Italia Mix, que no pense tornar-li. El cd incloïa entre atres perles esta maravellosa cançó.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/oMyk3YqqPXk&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/oMyk3YqqPXk&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Penso che ogni giorno sia come una pesca miracolosa&lt;br /&gt;E che bello pescare sospesi su di una soffice nuvola rosa&lt;br /&gt;Io come un gentiluomo,&lt;br /&gt;E tu come una sposa&lt;br /&gt;Mentre fuori dalla finestra&lt;br /&gt;Si alza in volo soltanto la polvere.&lt;br /&gt;C'aria di tempesta!&lt;br /&gt;Sar che noi due siamo di un altro lontanissimo pianeta.&lt;br /&gt;Ma il mondo da qui sembra soltanto una botola segreta.&lt;br /&gt;Tutti vogliono tutto per poi accorgersi che niente.&lt;br /&gt;Noi non faremo come l'altra gente,&lt;br /&gt;Questi sono e resteranno per sempre...&lt;br /&gt;I migliori anni della nostra vita&lt;br /&gt;I migliori anni della nostra vita&lt;br /&gt;Stringimi forte che nessuna notte infinita&lt;br /&gt;I migliori anni della nostra vita&lt;br /&gt;Stringimi forte che nessuna notte infinita&lt;br /&gt;I migliori anni della nostra vita&lt;br /&gt;Penso ch'è stupendo restare al buio abbracciati e muti,&lt;br /&gt;Come pugili dopo un incontro.&lt;br /&gt;Come gli ultimi sopravvissuti.&lt;br /&gt;Forse un giorno scopriremo che non ci siamo mai perduti,&lt;br /&gt;E che tutta quella tristezza in realtà, non mai esistita!&lt;br /&gt;I migliori anni della nostra vita&lt;br /&gt;I migliori anni della nostra vita&lt;br /&gt;Stringimi forte che nessuna notte infinita&lt;br /&gt;I migliori anni della nostra vita!&lt;br /&gt;Stringimi forte che nessuna notte infinita&lt;br /&gt;I migliori anni della nostra vita&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-1248071543164518261?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/1248071543164518261/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=1248071543164518261&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1248071543164518261'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1248071543164518261'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/09/i-migliori-anni-della-nostra-vita.html' title='I Migliori Anni della Nostra Vita…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-2010674327773275939</id><published>2009-08-25T23:14:00.003+02:00</published><updated>2009-08-25T23:30:23.799+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='my way'/><title type='text'>My way</title><content type='html'>Hui fa 40 anys que el gran Sinatra gravà My Way, la cançó que tancava totes les discoteques i antros de Valéncia en els 80, per a desesperació de noctàmbuls impetèrrits, generalment en la versió de Nina Simone. Eixe moment en que començaven a encendre's les llums i mamprenia el debat al racer dels primers fanals encesos en la ciutat: ¿I ara qué, qué queda obert?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Personalment, posats a triar, em quede en la dels Sex Pistols.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;LA VEU&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/T6ya7ZRlrEo&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/T6ya7ZRlrEo&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;SID&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/WIXg9KUiy00&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/WIXg9KUiy00&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;EL REI&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/OlKJ-0bnxdA&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/OlKJ-0bnxdA&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;NINA&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/OzQkX-IZDbQ&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/OzQkX-IZDbQ&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-2010674327773275939?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/2010674327773275939/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=2010674327773275939&amp;isPopup=true' title='5 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2010674327773275939'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2010674327773275939'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/08/my-way.html' title='My way'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-2663879817534030887</id><published>2009-08-24T01:10:00.005+02:00</published><updated>2009-08-24T01:48:11.153+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='llustre en els ulls'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Estiu'/><title type='text'>Llustre d'estiu</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHU8p_cb0I/AAAAAAAAAkY/iPlb6URdAIA/s1600-h/3270283268_cb86a8704a_b.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 242px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHU8p_cb0I/AAAAAAAAAkY/iPlb6URdAIA/s400/3270283268_cb86a8704a_b.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5373309968958910274" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Adeu estiu! Acurta el jorn i minva el sol que atempera l'aigua de la piscina. S'aigualix l'ilusió infantil d'anar tot el dia fet un Orzowai, descalç o en chancles i en un banyadoret que igual aprofita per l'esnòrquel que per al vemut. L'estiu retroba l'infància, és un parc temàtic estacional que et torna a l'ilusió del primitivisme, de la fluidea natural de les coses, de la comunió entre el cos i la naturalea, de les paraules pausades i frívoles, d'entendrir-se compartint en aquells a qui no busques de normal, pero que et fan sentir, en la seua senzillea, la trascendència de que passes i deixes calcigada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'ha acabat fins a l'any que ve i ho saps i estàs taciturn els últims dies, volent que passen apressa i que els pins i les garroferes i els gats salvages deixen de mirar-te trist.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'ha acabat i ve el cru moment en que es fan sucre cremat els espillismes que t'havien omplit l'ànima d'efímeres esperances —i tot era l'estiu!—, perque no has deprés encara a dosificar-te i t'agrada enjugassar-te vivint-ho tot com si s'acabara el món. Eres aixina, ho saps i també saps que no vas a canviar… ni vols.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sucre cremat, encimerant l'enèssim ensomi vixcut. Escriure té açò sobretot. Apressar els ensomis vixcuts i omplir el saquet de la vida per a continuar creent i vivint com si s'acabara el món.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I per supost se t'ha passat el temps i no has fet el miler de coses que havies deixat pendents per a quan tingueres temps, per a quan tingueres calma, perque sempre, en cada chicoteta decisió, has optat per la galvana i l'estranya, insòlita i abellidora sensació de no ser amo del teu destí, per uns dies.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La tornada de l'estiu pot ser perillosa. Podries caure en la tentació de no equilibrar els platerets de la romana, de perdre la perspectiva i no valorar tot allò que també fas quan no estàs de vacança. Podries convéncer-te fàcilment de que només estàs predestinat per a les gran troballes i els grans plaers. I seria un eixercici de vanitat intolerable i perniciós.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tornar a les rutines és també recuperar les mirades honestes, els abraços sincers, les paraules fermes, les tristors contingudes i tot allò que et fa home la resta de l'any, a culleradetes. Torna el temps de sentir l'immensa alegria de retrobar-te en aquells que et compartixen més enllà de la xauxa (que també), de compartir ilusions i l'idealisme sempre fitant l'aspror i lo agredolç.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I sobretot de desijar que la nova temporada retorne el llustre als ulls d'aquells que vols i que el pergueren pels esculls que ens va posant la vida. Sobretot açò. Catarsis, redenció i ànims immensos per a tots aquells que pergueren el llustre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llustre en els ulls per a tots, amics i germans. Que la llum del sol estiuenc ens pervixca en les ninetes dels ulls com a poc fins a la pròxima primavera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Foto: Cala de l'Andragó. Moraira. Foto d'internet d'un tal Cogorzón).&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-2663879817534030887?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/2663879817534030887/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=2663879817534030887&amp;isPopup=true' title='5 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2663879817534030887'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2663879817534030887'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/08/llustre-destiu.html' title='Llustre d&apos;estiu'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHU8p_cb0I/AAAAAAAAAkY/iPlb6URdAIA/s72-c/3270283268_cb86a8704a_b.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-8184450022419619144</id><published>2009-07-15T00:31:00.001+02:00</published><updated>2009-07-15T00:31:30.898+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='american woman'/><title type='text'>American woman…</title><content type='html'>&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/0tZ5cwm4jQc&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/0tZ5cwm4jQc&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-8184450022419619144?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/8184450022419619144/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=8184450022419619144&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8184450022419619144'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8184450022419619144'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/07/american-woman.html' title='American woman…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-2215440660009007215</id><published>2009-07-08T01:23:00.004+02:00</published><updated>2009-07-08T02:34:16.356+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='autoayuda'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Forlati way of life…'/><title type='text'>Forlati way of life…</title><content type='html'>Hace escasas fechas quien les habla entró en la quinta década de su vida, lo cual así oído suena contundente y hasta un poco depresivo. Nada de eso. Los 40, y hablo ya por experiencia, pueden ser una época dorada de sus vidas. Y si no dorada, al menos plateada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les ofrezco a continuación algunos consejos prácticos para llegar a los 40 (y sobrepasarlos) con cierta dignidad: El &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Forlati way of life&lt;/span&gt;. A su juicio dejo la cuáles de estos preceptos soy capaz de seguir y cuáles sólo son objetivos difícilmente alcanzables:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. DEL SUEÑO.&lt;br /&gt;a) No dormir menos de 6 horas ni más de 8.&lt;br /&gt;b) Dormir siempre como un tronco.&lt;br /&gt;c) Nunca levantarse antes de las 9h AM.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2. DEL COMER.&lt;br /&gt;a) No freír nada. Sólo asar.&lt;br /&gt;b) 1 Ensalada y 3 piezas de fruta al día.&lt;br /&gt;c) Tratar de usar productos naturales.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3. DEL ENTRECOMER.&lt;br /&gt;a) Nunca picotear entre comidas.&lt;br /&gt;b) No cervecear entre comidas.&lt;br /&gt;c) Sólo beber té entre comidas (1 litro al día, negro, con poca teína y con hierbabuena).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;4. DEL EVACUAR.&lt;br /&gt;a) Dedicar 30m. al día al asunto (a ser posible resolver un Sudoku Evil durante el proceso).&lt;br /&gt;b) Hacerlo con máximo relax y placer (especialmente después del primer te del dia).&lt;br /&gt;c) Limpiarse con papel y cuando ya no manche, repasar con toallitas baby perfumadas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;5. DEL BEBER.&lt;br /&gt;a) Beber 3 ó 4 l. de agua mineral al día (cualquiera vale; Fuenteprimavera es la que más se parece al maravilloso sabor de la del grifo y la más barata y además está certificado por el Dr. Rodés este, que debe estar forrado… o si se puede la de Benassal) i 1 litro de te.&lt;br /&gt;b) No beber alcohol entre semana.&lt;br /&gt;c) Beber con moderación el fin de semana (cada uno tiene su medida. A modo orientativo: 1/2 l. de vino tinto, 3 cubatas y 8 cervezas por sesión; y a ser posible que el coche lo lleve algún colega). Este punto es fundamental para mantener un rostro saludable y juvenil y una buena circulación de la sangre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;6. DEL FUMAR.&lt;br /&gt;a) Sólo tabaco de liar. Máximo un paquete a la semana.&lt;br /&gt;b) Taparse los oídos cuando se cruce en tu vida algun apologista antitabaco: los beneficios del tabaco, con moderación, son irrefutables. Esto ya lo conocían los indios sioux, entre otros muchos pueblos primitivos. De las virtudes del fumar destacan tres a saber:&lt;br /&gt;b.1) Ayuda a evitar comer entre horas y con ello a mantener un body esbelto y apetecible para las mujeres, lo cual desencadena docenas de hábitos saludables, entre ellos el "fer-ho".&lt;br /&gt;b.2) Siempre está cuando lo necesitas (y si no siempre puedes decir aquello de "cariño, bajo a por tabaco").&lt;br /&gt;b.3) Contribuye a la socialización y al diálogo, tan necesarios para una vida saludable.&lt;br /&gt;c) Algún habano los días de partido. No encender hasta que no marque el Levante.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;7. DE OTRAS DROGAS&lt;br /&gt;a) Ni probarlas.&lt;br /&gt;b) Ni olerlas.&lt;br /&gt;c) Ni, por supuesto, esnifarlas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;8. DEL DIALOGAR.&lt;br /&gt;a) Jamás "parlar per no callar".&lt;br /&gt;b) Impedir la entrada en tu vida (con los métodos que sean necesarios) de los tíos peñazos.&lt;br /&gt;c) Jamás decir frivolidades ni dialogar con personas que no tienen nada que decir. Y cuando se da el caso de encontrarse con alguien que tenga algo que decir, dejarle hablar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;9. DEL SONREIR.&lt;br /&gt;a) No regalar sonrisas, pero tratar de practicarlas a lo largo de todo el día, cuando la ocasión lo merezca.&lt;br /&gt;b) Es cierto que no hay muchos motivos en este mundo nuestro para sonreír sinceramente, por tanto cuando se da la circustancia, debe hacerse a mandíbula batiente.&lt;br /&gt;c) Hay que poner cara de "bovet" siempre que una chica te sonríe.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SlPpQIbBoJI/AAAAAAAAAkQ/OZX7UvMcIAo/s1600-h/sandravinces092.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SlPpQIbBoJI/AAAAAAAAAkQ/OZX7UvMcIAo/s400/sandravinces092.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5355880845221666962" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:85%;" &gt;Foto de Miss Ecuador 2009. Por aquello del ecuador de la vida que son los 40 y… más que nada por desempalagar de tanto texto.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;10. DEL FOLLAR.&lt;br /&gt;a) 3 ó 4 veces al día.&lt;br /&gt;b) 365 días al año.&lt;br /&gt;c) Con amor. Nunca como una actividad gimnástica. Y con condón.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;11. DEL AMAR.&lt;br /&gt;a) Ama al prójimo como a tí mismo.&lt;br /&gt;b) Ama intensamente, cada día, "sense patir a conte" y sin grandes pretensiones.&lt;br /&gt;c) Amar es tu responsabilidad. Sé prudente, sensato y cuidadoso. No olvides jamás que el vuelo de una mariposa en la China popular altera el orden del universo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;11. DEL LEER.&lt;br /&gt;a) Leer es una actividad limitada, aunque llegues a los 80 (y siguiendo estos consejos, hasta el infinito y más allá). Por tanto trata de leer sólo cosas que te den un placer inmenso. La buena literatura es infinita.&lt;br /&gt;b) No seas rata y quemes la vista leyendo letras minúsculas. La vista sí es finita. Y hay que leer hasta el último momento de nuestras vidas.&lt;br /&gt;c) No olvides las viejas clases del colegio ni a Calderón: leer es una puerta al sueño. Y la vida es sueño.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;12. DEL SOÑAR.&lt;br /&gt;a) La vida es sueño. Un hombre sin sueños no es un hombre.&lt;br /&gt;b) Recuerda esto cada día fijándote en la mirada muerta de los centenares de personas que nos rodean y que olvidaron sus sueños.&lt;br /&gt;c) No limitarse a soñar con que te toque la lotería para poner en marcha tus sueños.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;13. DEL HACER DEPORTE.&lt;br /&gt;a) Ver apartado 5.c. La ingesta de alcohol de fin de semana debe de ir acompañada, para que siente bien, de buena conversación, chicas guapas y música que mueva tu esqueleto. Bailar al menos 4 ó 5 horas a la semana es fundamental.&lt;br /&gt;b) Unos 500 kms. al año en bicicleta, bien repartiditos y a ser posible en espacios agradables. Alternativas: nadar, trote cochinero, paseítos por la playa —especialmente recomendados para ligar con mujeres de 65 años en adelante y paseantas de perros—. No vale el futbolín.&lt;br /&gt;c) Evitar deportes frustrantes como el fútbol que sólo provocarán amagos de ataque al corazón, esguinces y cosas similares que tal vez nos hagan odiar el deporte. Tampoco actividades que nos aburran o que nos dejen en evidencia (gimnasio, espining, pollesenvinagring…).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;14. DEL SOL.&lt;br /&gt;a) El sol es vida. Buscarlo en invierno siempre que se pueda.&lt;br /&gt;b) En verano evitarlo a toda costa entre las 12 AM y las 6 PM. Durante estas horas es altamente perjudicial para el cutis.&lt;br /&gt;c) Jamás tomar el sol de forma compulsiva. Sencillamente dejarse acariciar por sus rayos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;15. DE LAS VACACIONES.&lt;br /&gt;a) Hacer todo lo posible para que sea un mes al año. Es la única forma de pensar que es posible vivir de otra forma durante el resto del años. Estas reflexiones sólo son posible fuera de la vorágine, así que es muy importante aprovechar este mes para tomar decisiones importantes. Si es posible en agosto, que es el mes en que más cuesta trabajar y menos pensar.&lt;br /&gt;b) No viajar. Es estresante y caro. A lo sumo, como alternativa, leer libros o revistas de viajes.&lt;br /&gt;c) Meter en una batidora una pizca de las siguientes cosas: leer, nadar, sestear, ir en bici, hacer el amor, tumbarse bajo la garrofera, cervecear a boqueta nit, no coger el móvil, navegar. Agitar, relajarse, disfrutar…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bueno… y ya seguimos otro día con más sugerencias.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-2215440660009007215?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/2215440660009007215/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=2215440660009007215&amp;isPopup=true' title='12 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2215440660009007215'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/2215440660009007215'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/07/forlati-way-of-life.html' title='Forlati way of life…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SlPpQIbBoJI/AAAAAAAAAkQ/OZX7UvMcIAo/s72-c/sandravinces092.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>12</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7329892854484582244</id><published>2009-07-04T02:15:00.005+02:00</published><updated>2009-07-04T03:02:32.056+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Amundsen'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Haldun'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Comtessa'/><title type='text'>Amundsen, l'últim viking.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sk6oo2vjUQI/AAAAAAAAAkI/5ThwaasyrtA/s1600-h/carte_amundsen-1.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 248px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sk6oo2vjUQI/AAAAAAAAAkI/5ThwaasyrtA/s400/carte_amundsen-1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5354402426833293570" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;"En algunos aspectos el Hardangervidda es tan colosal como la Antártida. Como mínimo, es salvaje y desprotegido y no admite bromas: una tierra abierta, deprovista de árboles, azotada por el viento y punteada de montículos. En invierno es un desierto por donde discurre la nieve"&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En 1893, &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Hardangervidda&lt;/span&gt;, una de tantes inhòspites regions de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Noruega&lt;/span&gt;, al sur de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Turtagro&lt;/span&gt;, a on tenim a la &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Comtessa d'Angeville&lt;/span&gt; (1), no havia segut explorada mai en hivern. &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Urdahl&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Holst&lt;/span&gt; y &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Amundsen&lt;/span&gt; tractaren de creuar-la sancera sense èxit aquell any. A Amundsen se li havia clavat entre cella i cella convertir-se en una celebritat en l'exploració dels pols i no  repararia en afanys. Cabut com ell a soles, va formar-se a les braves per a lo que estava per vindre. Semanes en regions inhòspites de Noruega, aillat del món sense més ajuda que uns esquís artesanals i el seu corage o embarcant-se en barcos foquers que anaven a l'&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Àrtic&lt;/span&gt;…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una fita èpica darrere d'una atra. En 1898, el 26 de giner, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"probablemente fuera el primer hombre que esquiaba en la tierra firme de la Antártida. Si le apetecía podía argumentar que había adquirido derechos sobre el Polo Sur"&lt;/span&gt;. En eixa mateixa expedició alguns oficials feren magancha per a —contra l'opinió de la tripulació— ser els primers humans que hivernaven en l'&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Antàrtida&lt;/span&gt;. Alguns ho pagaren en la vida, uns atres enfolliren després de mesos sense vore la llum del sol, en el lloc més inhòspit i gèlit del planeta. Per a Amundsen només fon un escaló més en el seu aprenentage per a lo que estava per vindre: la conquista del &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Pol Sur&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A voltes, amics, utilisem el terme &lt;span style="font-style: italic;"&gt;èpica&lt;/span&gt; en certa llaugerea. I no és que em parega malament que nos recreem en les nostres &lt;span style="font-style: italic;"&gt;èpiques&lt;/span&gt; quotidianes. Ni molt menys. Pero no està de més constatar que els sers humans, i especialment els urbanites d'Occident, nos hem convertit en una colla de cagonets. Em venen ara al cap aquelles paraules d'&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Ibn Haldun&lt;/span&gt; (cite de memòria): &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"Els àraps del desert tenen el cos magre i fort, perque aixina ho condiciona la naturalea i no tenen atra forma de sobreviure. Conquisten en facilitat les ciutats. S'instalen en elles i a les tres generacions uns atres berebers els conquisten ad ells. Perque tres generacions és lo que tarden en degenerar-se pels hàbits i les comoditats de les ciutats. I aixina transcorre l'història del Magreb"&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per això sempre que puc m'escape en la bicicleta, a vore la mar, a algun lloc a on estigam ella i yo a soles. Especialment si fa mal orage. Aixina és com tracte de no oblidar d'a on vinc i a on vullc anar.&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El último lugar de la tierra. La carrera de Robert Scott y Roald Amundsen hacia el Polo Sur&lt;/span&gt; (1979, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;The Last Place on Earth. Scott and Amundsen's Race to the South Pole&lt;/span&gt;).&lt;br /&gt;Roland Huntford.&lt;br /&gt;Peninsula / Altaïr, 2002. 800 pàgines.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(1) Estes llínies van per vosté, Comtessa, que ha eixercit la més gran de les valenties. La d'encarar-se a u mateix per a corregir i créixer. Només com un escaló —com Amundsen— per a lo que està per vindre… (Espere haver-me guanyat en estes llínies un passeget en el seu barco, quan el tinga, que el tindrà, jejeje).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7329892854484582244?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7329892854484582244/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7329892854484582244&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7329892854484582244'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7329892854484582244'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/07/amundsen-lultim-viking.html' title='Amundsen, l&apos;últim viking.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sk6oo2vjUQI/AAAAAAAAAkI/5ThwaasyrtA/s72-c/carte_amundsen-1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-3979722977566485658</id><published>2009-06-27T16:02:00.001+02:00</published><updated>2009-06-27T16:08:59.013+02:00</updated><title type='text'>Estiu</title><content type='html'>&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Han vuelto&lt;/span&gt;… vore &lt;a href="http://elpolp.blogspot.com/2008/06/golondrinas.html"&gt;ací&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;………&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/CQAYrqwK6KE&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/CQAYrqwK6KE&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-3979722977566485658?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/3979722977566485658/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=3979722977566485658&amp;isPopup=true' title='3 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3979722977566485658'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3979722977566485658'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/06/estiu.html' title='Estiu'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7396944880829622963</id><published>2009-06-18T17:36:00.004+02:00</published><updated>2009-06-18T18:03:49.087+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Destrucció del Cabanyal'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='narcotràfic'/><title type='text'>Bronx-NY? No, Cabanyal-Vlc…</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SjplJqUDiFI/AAAAAAAAAkA/9HV6U5f4Xyw/s1600-h/4.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SjplJqUDiFI/AAAAAAAAAkA/9HV6U5f4Xyw/s400/4.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5348698724107520082" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El divendres passat estiguí cervessejant en &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;La Paca&lt;/span&gt; (recomanable bar al costat del Musical del Cabanyal) junt a l'amic Desficium.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En eixir de casa passàrem pel Café i Calor, un espai municipal per a que els yonquis poguen fer-se un café i dormir un poc després del chute. Les provessons matinals de zombis entrant i eixint del lloc són habituals. Un lloc necessari per a uns pobres malalts que yo, personalment, m'estimaria més que estiguera ubicat en el carrer Colom, en la Gran Via o en el parterre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De camí en la moto (ya nit tancada) cap a La Paca, en la zona zero del narcotràfic en la ciudad de Valencia, una chiquets de sis anys nos tallen el pas posant-se en mig del carrer en els braços estesos. Parem per a que uns amenaçants traficants carregats de cordons d'or al coll, tinguen ocasió d'oferir-nos la seua mercaderia. Hach, coca, caballo, base? És una escena habitual. Calma i temprança i avant, sense aparentar por ni enuig, senzilla indiferència.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Uns metros abans de La Paca, una escena semblant, en la Plaça del Rosari.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Després de la primera cervessa nos donem conte que ni un ni l'atre duguem un duro damunt. Evidentment en La Paca no es paga en targeta. Vaig passejant a un caixer pròxim —la majoria no estan operatius per la nit—. Està tancat i li dic al seu ocupant que deixe de fer-se base i m'òbriga, si és tan amable. És molt amable. És conscient de la seua desgràcia —&lt;span style="font-style: italic;"&gt;"tio, no me puedo quitar de esta mierda"&lt;/span&gt;— i s'oferix a eixir del caixer mentres trac la pasta. &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"No home, no, continua en lo teu"&lt;/span&gt;. Agraïx el gest de confiança i em confessa que uns minuts abans una dòna se n'ha anat corrent quan ha vist el percal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Me'n torne a La Paca i seguim perorant sobre lo diví i lo humà. De tant en tant se m'oblida cóm és de sòrdit el lloc on vixc. Hui, llegint el diari, ho he recordat. Rita Barberà ha complit la seua amenaça. Abans de que el Ministeri de Cultura se pronuncie —a instàncies del Suprem— sobre si la voladura controlada del Cabanyal és expoli del patrimoni de tots els valencians o no, l'Ajuntament ha tornat a enderrocar cases. Les prioritats pareixen clares… i les instruccions a la policia local també: deixeu fer als delinqüents i fotau tot lo que pogau als veïns i als que estan contra la destrucció.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Espere que no acaben avorrits de llegir-me, pero és que la cosa clama al cel.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7396944880829622963?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7396944880829622963/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7396944880829622963&amp;isPopup=true' title='5 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7396944880829622963'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7396944880829622963'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/06/bronx-ny-no-cabanyal-vlc.html' title='Bronx-NY? No, Cabanyal-Vlc…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SjplJqUDiFI/AAAAAAAAAkA/9HV6U5f4Xyw/s72-c/4.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-108239013249518750</id><published>2009-06-14T18:05:00.005+02:00</published><updated>2009-06-14T19:33:44.213+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='izquierda valenciana'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Colectiu contra la corrupció'/><title type='text'>Los árboles y el bosque.</title><content type='html'>&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El desnortamiento de la izquierda valenciana.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cada vez me siento más distante de lo que se entiende por "la izquierda valenciana". Y más después de leer el autocomplaciente último post de &lt;a href="http://www.testigoaccidental.com/"&gt;Juan E. Tur&lt;/a&gt;. Reviso concienzudamente mis convicciones ideológicas y cada vez me siento más de izquierdas. Y sin embargo, crece el abismo. Debo ser yo el equivocado, evidentemente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Leo perplejo en &lt;a href="http://www.canviemlarealitat.com/2009/06/exclusiva-intent-de-boicot-la.html"&gt;Canviem la realitat&lt;/a&gt; el anuncio de una &lt;span style="font-style: italic;"&gt;noticia bomba&lt;/span&gt;: el supuesto intento del PP de boicotear la concentración &lt;span style="font-style: italic; font-weight: bold;"&gt;"No a la corrupció. Camps dimissió"&lt;/span&gt;. La prueba que se aporta del boicot es una nota dirigida por la Policia Local a la Delegación del Gobierno, un documento de una lógica aplastante: la concentración coincidía con los actos de la Festa del Corpus, la celebración más antigua de la ciudad de Valencia. Alguien podría argumentar que &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Salvem el Cabanyal&lt;/span&gt; también intentó boicotear la concentración contra la corrupción, pues ambos actos coincidían en la ciudad. O viceversa, porque si no me equivoco los conciertos &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Rock contra l'enderroc&lt;/span&gt; del Cabanyal se programaron con anterioridad. Evidentemente, la concentración se programó sabiendo que ese fin de semana se celebraba el Corpus, para conseguir mayor repercusión y poder además ejercer esa práctica que tanto nos gusta: el victimismo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al PP se la sudaba —disculpen la expresión— la concentración del &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Colectiu contra la corrupció&lt;/span&gt;. Sobre todo tras constatar en las últimas elecciones europeas que una mayoría de los valencianos no sólo no castigó los problemas legales del PP, sino que la distancia entre PPCV i PSPV creció bastantes puntos respecto a las última europeas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es poco creíble además que la iniciativa del Colectiu contra la corrupció surgiera al margen de ningún partido político. Basta con ver la pancarta que la encabezaba y a los que estaban detrás. Y si es cierto que fue así, los organizadores nunca debieron permitir que una ensalada de siglas monopolizara el protagonismo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al margen de estas cosas, estoy completamente de acuerdo en que la política española —y especialmente la valenciana— requiere de forma urgente un rearme ético y moral que devuelva al ciudadano la confianza en las instituciones y en la propia democracia. No me extenderé en ello, pero soy profundamente apocalíptico respecto al funcionamiento de la España democrática, básicamente por culpa de los dos grandes partidos que se han esforzado durante años en destruir una sociedad civil que con su compromiso y su articulación es la base de cualquier democracia, como sucede de forma excepcional en Catalunya. Sin duda PP y PSOE han mirado por sus intereses de partido durante décadas y no por la salud democrática del Estado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En este contexto, entiendo, como la mayoría de ustedes, que la concentración del sábado no era una iniciativa contra la corrupción, sino contra el PP. Una iniciativa surgida a la izquierda del PSPV, ante la desesperada situación que vive este sector ideológico.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dentro de lo honrado que pueda ser un político, creo que &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Camps&lt;/span&gt; lo es bastante y &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Rita Barberà&lt;/span&gt; —la político más en las antípodas de mi forma de entender la ideología y la vida que he conocido y creo que conoceré— lo es más aún. Rita no acabará en prisión, creo, por llenarse los bolsillos a costa de su cargo, aunque tal vez sí por todas las ilegalidades e inmoralidades que ha cometido durante su mandato, especialmente en El Cabanyal. No creo que sea honrado, obivamente, &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Carlos Fabra&lt;/span&gt;. Y desde luego el periodo en que &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Zaplana&lt;/span&gt; fue president de la GV representó, a mi entender, un clímax de corrupción difícilmente superable. No comprendo que la Audiencia no investigara nunca con luz y taquígrafos al de Benidorm ni tampoco que un tipo sórdido y siniestro como Fabra salga siempre bien parado de los juzgados.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La corrupción, sin embargo, no es patrimonio de la derecha. No me extenderé en lo que todos sabemos: ¿quién no conoce casos de corrupción flagrantes en el seno de los sindicatos o entre los enlaces sindicales de algunas empresas que miran exclusivamente por sus intereseses dando la espalda a sus compañeros? ¿quién no ha escuchado nunca algún caso de pactos entre sindicalistas y derechistas para arreglar oposiciones o plazas de trabajo en instituciones y empresas públicas?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por todo ello, no puedo mirar más que con perplejidad concentraciones como las de sábado pasado. Me parecen un síntoma del desnortamiento absoluto en que vive instalada la izquierda valenciana desde que perdió la Generalitat Valenciana y que, sin duda, es el motivo por el cual la derecha lleva tantos años gobernando Valencia, una sociedad que, paradójicamente, sigue definiéndose ideológicamente y de forma mayoritaria de izquierdas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este tipo de iniciativas me parecen ridículas, sinceramente. Mero folclore para desviar la atención del único motivo por el cual el PP sigue gobernando Valencia: la incapacidad de la izquierda valenciana para ofrecer a la sociedad un proyecto ilusionante, coherente, sólido… y que conecte sentimental y simbólicamente con la inmensa mayoría de sus potenciales votantes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dicho todo esto, aclaro que yo no sería uno de esos potenciales votantes. Porque como ya he dicho en otras ocasiones jamás he votado ni —creo, porque nunca hay que decir de este agua no beberé— votaré a un partido centralista. Pero pienso que es un proceso imprescindible para la salud democrática de esta tierra y para nuestro propio progreso social.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-108239013249518750?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/108239013249518750/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=108239013249518750&amp;isPopup=true' title='5 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/108239013249518750'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/108239013249518750'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/06/los-arboles-y-el-bosque.html' title='Los árboles y el bosque.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-6054578027498497272</id><published>2009-06-09T11:36:00.004+02:00</published><updated>2009-06-09T12:18:16.435+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cabanyal'/><title type='text'>Cabanyal, un clavill de llum…</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Si42wv5eXrI/AAAAAAAAAj4/WjuUUHQ8-BE/s1600-h/portada_1.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 192px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Si42wv5eXrI/AAAAAAAAAj4/WjuUUHQ8-BE/s400/portada_1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5345270018854510258" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Fa uns minuts acabe de rebre una notícia fantàstica, la primera  favorable al Cabanyal que ix des de fa molt de temps de l'administració de Justícia. El Tribunal Suprem ha decidit reobrir la qüestió de si és legal o ilegal la prolongació de Blasco Ibáñez i emplaça al Ministeri de Cultura a decidir si la destrucció que per al Cabanyal representa la prolongació és un expoli al patrimoni cultural dels valencians.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Incomprensiblement fins ara el Ministeri de Cultura i el Govern d'Espanya no han menejat un dit per a la preservació del Cabanyal, a pesar d'estar governats pel mateix partit que ací, supostament, està en contra de la prolongació.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'Ajuntament no té finançament per a prolongar Blasco Ibáñez i tampoc està per la llabor de revisar un assunt que ha segut la gran obsessió política de Rita Barberà durant anys.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Potser ha aplegat el moment de tancar definitivament este tema. En determinació política. Si és que realment el PSOE la té.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La solució és senzilla si hi ha voluntat política: que el Ministeri aplique un grau de protecció estatal al conjunt urbanístic del Cabanyal-Canyamelar i que force un acort entre l'administració central, autònomica i local per a impulsar un pla de rehabilitació integral del poble.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si aixina es fera, El Cabanyal es convertiria en un centre d'atracció turística de primera magnitut —l'únic poble en una trama urbanística modernista del món i els atractius dels seus edificis rehabilitats junt al mar— i… sobretot els veïns podríem viure en unes condicions habitables, sense delinqüència, tràfic de drogues, envelliment de la població, absència de comerç tradicional, servicis públics decents, etc, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Açò és ensomiar despert, perque la voluntat política, tants anys després, no li la presuponc a ningú. I no obstant, el temps juga en contra. Mentres es debat sobre el futur, a colp de sentències, El Cabanyal va morint lànguidament… i la seua mort lenta només beneficia als especuladors que vindran quan la situació econòmica torne a ser favorable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No a la prolongació de Blasco Ibáñez, no a la destrucció del Cabanyal.&lt;br /&gt;Rehabilitació integral ya!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;PS Tots hem d'agraïr a la perseverància de Salvem el Cabanyal este clavill de llum i esperança que ens dona la sentència del Suprem. Quan ya estava tot perdut, quan la resignació havia fet cau en nosatres, tornem a ensomiar desperts en un Cabanyal viu, en una ciutat més digna…&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-6054578027498497272?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/6054578027498497272/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=6054578027498497272&amp;isPopup=true' title='7 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6054578027498497272'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6054578027498497272'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/06/cabanyal-un-clavill-de-llum.html' title='Cabanyal, un clavill de llum…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Si42wv5eXrI/AAAAAAAAAj4/WjuUUHQ8-BE/s72-c/portada_1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-389242944825632200</id><published>2009-06-05T11:09:00.003+02:00</published><updated>2009-06-05T11:15:22.970+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='kate'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='lost'/><title type='text'>Lost</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SijhnwnxTRI/AAAAAAAAAjw/h-EOCGh14a0/s1600-h/memekate.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 350px; height: 304px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SijhnwnxTRI/AAAAAAAAAjw/h-EOCGh14a0/s400/memekate.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5343769031057952018" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Sí, sí. No hi ha vida després dels Soprano… pero estic enganchat com una mona a Lost. No descobrixc més que un somriure en els milers de groupies que té en el món, pero és una série extraordinària. I Kate Austen… Ai, Kate. Anit em commogueren les seues llàgrimes, com si la coneixera de tota la vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/QakUYuHnfrk&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/QakUYuHnfrk&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;img src="file:///Users/felip/Desktop/memekate.jpg" alt="" /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-389242944825632200?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/389242944825632200/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=389242944825632200&amp;isPopup=true' title='5 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/389242944825632200'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/389242944825632200'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/06/lost.html' title='Lost'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SijhnwnxTRI/AAAAAAAAAjw/h-EOCGh14a0/s72-c/memekate.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-1462614851613811221</id><published>2009-05-31T23:02:00.005+02:00</published><updated>2009-05-31T23:27:52.443+02:00</updated><title type='text'>Puxa Sporting!</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SiL2UtAuCmI/AAAAAAAAAjo/07XI83fr9Fc/s1600-h/sporting.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 272px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SiL2UtAuCmI/AAAAAAAAAjo/07XI83fr9Fc/s400/sporting.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5342102943555258978" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Asturies. Euro-yeyé, Cuideiru, fabes, mar brava, acantilados, la señorial Oviedo, prados y vacas, radas de ensueño, El Arenal de Gijón, agua helada, bosques y valles que bajan hasta el mar, gastronomía, paraíso natural… El Molinón, Sporting de Gijón.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Asturies es un país simétrico a Valéncia. Siempre lo he pensado. Por muchas cosas: estrecho y largo, con dos grandes núcleos urbanos sobre los que orbita un mundo rural, con una lengua ninguneada, rabiosamente orgulloso de su identidad y sin embargo español &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"como el que más"&lt;/span&gt;, mestizo y caótico, bisagra entre dos poderosas realidades —Catalunya y Murcia-Andalucía; Euskadi-Cantabria y Galicia—… puerto de mar de la meseta y destino turístico de madrileños… Son cosas objetivas. Nos gusten o no.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Muchos asturianos salieron de allá buscando trabajo, algunos indianos más allá del Atlántico, otros más cerquita, en Valencia. En Valencia, además, los asturianos residentes son fundamentales para la buena salud del rock and roll local.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por todo esto me encanta Asturies, pero sobre todo porque sencillamente me parece un lugar maravilloso lleno de gente encantadora.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y dicho todo esto: Puxa Sporting!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy el Sporting de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Manolo Preciado, Diego Camacho &lt;/span&gt;y &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Gerard Autet &lt;/span&gt;ha certificado su permanencia en Primera. Dando una lección. Un equipo sin grandes estrellas, con una base forjada en la inagotable cantera de Mareo. Con humildad pero practicando un fútbol ambicioso y preciosista.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Sporting se queda en Primera y esperemos que para consolidarse definitivamente y recuperar para siempre su lugar, que está entre los grandes clubs españoles. Gijón fue una de las primeras cunas del fútbol peninsular y el Sporting uno de los equipos más temibles de aquellos primeros años.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Enhorabuena a esa bestia de los vestuarios que es el gran Manolo Preciado, a mi amigo Julio del restaurante asturiano El Fontán —c/Azcárraga de Valencia— y a todos los sportinguistas.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-1462614851613811221?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/1462614851613811221/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=1462614851613811221&amp;isPopup=true' title='7 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1462614851613811221'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1462614851613811221'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/05/puxa-sporting.html' title='Puxa Sporting!'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SiL2UtAuCmI/AAAAAAAAAjo/07XI83fr9Fc/s72-c/sporting.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-5218839326742795552</id><published>2009-05-30T13:04:00.004+02:00</published><updated>2009-05-30T13:42:13.121+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Salander'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Larsson'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Los hombres que no amaban…'/><title type='text'>I'm Always in Love…</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SiEYtKfkwcI/AAAAAAAAAjg/-rSAu-MGJHA/s1600-h/los-hombres-que-c.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 280px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SiEYtKfkwcI/AAAAAAAAAjg/-rSAu-MGJHA/s400/los-hombres-que-c.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5341577797228085698" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ayer cerré a las tantas el novelón de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Stieg Larsson&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Los hombres que no amaban &lt;/span&gt;(&lt;span style="font-style: italic;"&gt;demasiado&lt;/span&gt; según  &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Diafebus&lt;/span&gt;) &lt;span style="font-style: italic;"&gt;a las mujeres&lt;/span&gt;. El primero de la trilogía. Novelón porque son cerca de 700 páginas. Por nada más. La novela de Larsson es tramposa. Engancha porque la trama es decente y el ritmo trepidante, pero al estilo le viene justito para ser correcto, sin una sola concesión a la calidad, y el autor utiliza recursos facilones y previsibles, que a menudo chirrían. Recuerda a menudo al peor &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Pérez Reverte&lt;/span&gt;, al de mamotretos comerciales como &lt;span style="font-style: italic;"&gt;La carta esférica&lt;/span&gt;. Un libro prescindible —que no recomiendo—. Sin embargo iré a verla al cine. Seguro que se han dejado el resto con las localizaciones al norte de Estocolmo, un espacio que el autor transmite sugerente y exótico. Siempre me gusta ver las películas de novelas que he leído, aunque sean malas. Es divertido cotejar los paisajes que has recreado con los que muestra el film.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Viene al caso hablar de la novela únicamente por el título, que promete mucho y tras la lectura decepciona. Vaya perogrullada. Evidentemente que no aman a las mujeres los que las violan y maltratan. No te jode. Imaginaba algo más sutil y profundo. Pero no. El título —como tantas otras cosas— es parte de la transparente estrategia comercial que es esta novela en sí misma y que alcanza su cénit cuando el autor detalla —a modo de catálogo— las virtudes y características técnicas de los portátiles Apple y de los mueble de Ikea.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los hombres que no amaban a las mujeres. Vivimos un tiempo en que el amor es un valor a la baja. Y también su concepción teórica. Me vienen a la mente aquel magnífico volumen de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Eric Fromm&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;El arte de amar&lt;/span&gt; y el clásico &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Ars amandi&lt;/span&gt; de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Ovidio&lt;/span&gt;. Y me callo, porque citando estos dos libros ya no queda más que decir sobre el tema. Practicarlo en todo caso. Siempre que se pueda. Honesta y generosamente. Aun quedan algunos hombres que aman a las mujeres. De verdad. Y algunas mujeres que saben valorarlo. Y viceversa. Y por supuesto quedando tanta literatura buena aun por leer, no hay que perder ni un minuto con estafas como ésta. Brindo por los hombres y las mujeres que aman, al ritmo de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Wilco&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Z3tWXQbTpbM&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Z3tWXQbTpbM&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(Como era previsible, la película también es tramposa desde el propio cartel. La actriz que interpreta el papel de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Lisbeth Salander&lt;/span&gt; está infinitamente más buena que la anoréxica desaliñada que nos mostraba Larsson en la novela. De hecho la trama pierde todo el sentido si Lisbeth no es fea e insultantemente flaca y desgarbada. Pero ya les había dicho que todo esto no es más que un burdo montaje comercial)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-5218839326742795552?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/5218839326742795552/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=5218839326742795552&amp;isPopup=true' title='12 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5218839326742795552'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5218839326742795552'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/05/im-always-in-love.html' title='I&apos;m Always in Love…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SiEYtKfkwcI/AAAAAAAAAjg/-rSAu-MGJHA/s72-c/los-hombres-que-c.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>12</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-3522587491010700522</id><published>2009-05-29T09:17:00.003+02:00</published><updated>2009-05-29T09:44:05.939+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Este'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='PSOE'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='aquest'/><title type='text'>Aquest partit…</title><content type='html'>&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Aquest partit es juga a Europa&lt;/span&gt;. És l'eslogan que el PSPV-PSOE ha triat en valencià per a la seua campanya a les eleccions europees.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ahir parlàvem, en la sobretaula de la Cretina Comèdia, dels símbols quasi atàvics dels valencians, de la seua importància en la batalla identitària que ens mata als valencians com a poble. Coincidíem en que la fi de la batalla passà per la bona voluntat, la didàctica i la vocació inequívoca de valencianitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La llengua entre els valencians és un símbol. Evidentment.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Als qui hem llegit als nostres clàssics, el mot &lt;span style="font-style: italic;"&gt;aquest&lt;/span&gt; ens és tan natural com si l'haguérem sentit viu de boca dels nostres pares i yayos. És una paraula clàssica valenciana que molt pronte, ya des del segle XV, convixqué en el &lt;span style="font-style: italic;"&gt;este&lt;/span&gt;, que s'impongué clamorosament en Valéncia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan començà l'ensenyança en valencià tractà de reintroduir-se l'&lt;span style="font-style: italic;"&gt;aquest&lt;/span&gt; no perque fora una paraula clàssica valenciana en desús, sino perque estava viva en català. I l'aquest devingué un símbol, una Senyera dels que apostaven per la catalanisació de la llengua, que solien coincidir en els que apostaven també per la catalanitat nacional de la nostra terra, com havia dit el pare de l'idea: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Una llengua, un país&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Poca culpa tenia el pobre &lt;span style="font-style: italic;"&gt;aquest&lt;/span&gt; del trist paper que li tocava jugar. Pero aixina és.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan apleguen eleccions, els partits espanyols de Valéncia, tracten d'atraure's obertament la sensibilitat &lt;span style="font-style: italic;"&gt;valencianista&lt;/span&gt; de la societat fent us d'uns símbols que a sovint ells mateixos buiden de contingut. En el PP són mestres goebbelians d'açò. En el PSOE estan encara a anys llum.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El PSOE ha comés l'erro imperdonable d'utilisar en el seu eslogan un símbol que s'associa indefugiblement al catalanisme, regalant una volta més una ventaja substancial al PP en este sentit. L'&lt;span style="font-style: italic;"&gt;aquest&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I lo pijor és que eixa no ha segut la seua voluntat. Ho ha fet per pura burrera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perque en la carta que ha enviat a la ciutadania el PSOE, en la versió valenciana, utilisa obertament la majoria de les formes valencianes que recomana l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, entre elles l'&lt;span style="font-style: italic;"&gt;este&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com díem ahir en la tertúlia, anem a ser optimistes i pensar que a pesar de la burrera, esta carta és un síntoma —tímit si voleu— de la voluntat del PSOE d'incorporar-se a una normalitat valenciana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I això és positiu per a tots els valencians, siguen valencianistes o no.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-3522587491010700522?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/3522587491010700522/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=3522587491010700522&amp;isPopup=true' title='3 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3522587491010700522'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3522587491010700522'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/05/aquest-partit.html' title='Aquest partit…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-4579048081786779052</id><published>2009-05-26T09:06:00.003+02:00</published><updated>2009-05-26T10:01:00.679+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='PSOE'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='PP'/><title type='text'>Esquerra</title><content type='html'>Ahir vaig rebre una visita inesperada. A una hora incómoda, eixa en la que el dia fa un punt d'inflexió per a preparar sopars i oblidar els rigors de la jornada llaboral, especialment un repte sempre els dillunsos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Era el meu únic contacte en l'Altíssim, la meua particular &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Scala Dei&lt;/span&gt;, un retor cabanyaler en l'exili riberenc, un bon amic, un home despert i inquiet… un home desconcertat pel món que vivim i que tracta d'encaixar explicacions, des del seu púlpit, en l'ànima dels seus fidels.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Desconcertat pels aspectes de la política que a mi realment m'interessen: una societat global en la que s'ha instaurat la frivolitat, l'etiqueta fàcil, el descreïment, el tauronisme, l'insolidaritat, el cult als diners, el menimfotisme, l'homogeneitat, l'especulació… i una societat valenciana en la qual creixen i s'escampen totes estes variables referides a la nostra identitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Potser siga una visió llimitada, pero sempre he percebut a l'individu com a centre de totes les coses, naturalment permeable als seus àmbits d'influència: bagage, família/famiglia, poble/comarca, cultura, llengua, classe social, identitat nacional…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tota esta xàrcia de complexes relacions nos definixen com a hòmens i dònes. El compromís hauria de ser, al meu entendre, harmonisar-les en una ètica "d'esquerres" (per entendre'ns) i fondament humanística.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sempre m'ha costat d'entendre la gent que situa esta harmonia entre les coordenades de les sigles d'un partit polític. En algun moment em vaig perdre alguna cosa. El moment en que eixes coordenades deixaren de tindre sentit com a instrument —un més— al servici d'eixa ètica per a devindre un objectiu en sí mateix.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per això el maniqueïsme partidiste en que tracten de situar-nos alguns —molts en realitat, l'immensa majoria dels que "creen opinió"— em pareix un agent més de l'empobriment democràtic i la perversió idiotisadora que patim. És especialment dolorós comprovar cóm alguns d'eixos "alguns" són més inocents que els patos de marjal, pero beuen d'una bona voluntat i una honestitat insobornables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No haurien de tindre, almenys, la supèrbia de creure que ens han de mostrar la llum.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿PP? ¿PSOE? En eixos quatre interrogants subjau la renúncia de la que voleu fer-nos militants. Pero no em trobareu en ella. Un preu massa alt per a obtindre un certificat, una etiqueta que ni vullc ni he demanat…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mai he votat a un partit espanyol ni pense fer-ho. I ara digau que l'esquerra està per damunt de tot, que tirar al PP està per damunt de tot. Li faríeu un gran favor a l'esquerra, a la democràcia i a Valéncia  destinant el vostre esforç dialèctic —i reiteratiu i avorrit— a estimular la pluralitat…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero només és la meua opinió… i ya sabeu que "yo no soc un home polític".&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-4579048081786779052?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/4579048081786779052/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=4579048081786779052&amp;isPopup=true' title='5 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4579048081786779052'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4579048081786779052'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/05/esquerra.html' title='Esquerra'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-8374016779186203246</id><published>2009-05-23T03:36:00.005+02:00</published><updated>2009-05-23T04:06:01.312+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='És millor ser guapo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cretina comedia'/><title type='text'>És millor ser guapo…</title><content type='html'>&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/_bDW-YQZVLw&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/_bDW-YQZVLw&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El miércoles comí de una forma infame. Los espárragos trigueros estaban cortados y guardados en una cámara desde hacía una eternidad y una vinagreta desacompasada trataba de disipar el sabor. La tarta parecía de cartón piedra y en la boca tenía la textura de una bola de frontón. El café —ya saben, descafeinado de máquina, tocado de Terry, pero no carajillo, en taza de café, bla, bla, bla— no sabía mal. Ahí se acabó la infamia del mediodía. Y del día. En el menú.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La terraza era tranquila y deliciosamente primaveral.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y la compañía de pelo castaño y vívidos ojos azules.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quiero creer que los 40 son la primavera y no el otoño de nuestras vidas. Ya saben algunos de ustedes que soy de natural optimista. Conversaciones con la complicidad, la sinceridad y la profundidad como la que compartí durante la infausta comida me reafirman en que, seguramente y siempre que la salud nos depare una larga tregua, lo mejor está por venir. Hay un síntoma más que lo delata de forma inequívoca: la capacidad de sentirse feliz con la felicidad y la inmensidad de un amigo, que en realidad sólo es un proyecto eterno de amigo, que no es poco.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;"És millor ser guapo"&lt;/span&gt; fue la frase del día. Para mí el hombre que tenía enfrente a mediodía el miércoles, con sus caracajadas y sus ojos vidriosos, era, sin embargo, el más guapo del mundo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por la noche además tuvimos Cretina Comèdia. Una Cretina no tan ingeniosa como en otras ocasiones y no obstante, precisamente por ello, maravillosa. Cuando no hacen falta grandes dosis de ingenio para sentirse  &lt;span style="font-style: italic;"&gt;famiglia&lt;/span&gt; de unas personas a las que has conocido tan sólo hace unos meses, es porque algo anda extremadamente bien.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Más allá de los abrazos y las muestras de cariño, volví a casa, ya avanzada la madrugada, con una singular sensación de éxtasis, gratitud y orgasmo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y ahora, ya saben, chupémonos las pollas.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-8374016779186203246?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/8374016779186203246/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=8374016779186203246&amp;isPopup=true' title='6 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8374016779186203246'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/8374016779186203246'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/05/es-millor-ser-guapo.html' title='És millor ser guapo…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-331620713550933486</id><published>2009-05-19T02:22:00.005+02:00</published><updated>2009-05-19T02:37:37.814+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Serra d&apos;Irta.'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='L&apos;Argilaga'/><title type='text'>Serra d'Irta…</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/ShH79DDsjvI/AAAAAAAAAjY/25OIHh8gOHE/s1600-h/Argilaga.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 301px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/ShH79DDsjvI/AAAAAAAAAjY/25OIHh8gOHE/s400/Argilaga.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5337324059622149874" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;No, no és Formentera, ni Esmirna, ni l'illa a on estan perduts John Locke, Jack, Sawyer i Kate. És la cala de l'Argilaga, en la Serra d'Irta, entre Alcossebre i Peníscola, l'últim gran tesor del  patrimoni marítim valencià.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Allí passàrem un dumenge paradisíac, el passat, sense fer res de l'atre dijous, coses senzilles: llegir, almorzar, nadar, deixar-nos acariciar pel sol, charrar, fer encreuats, dinar, una cervesa, dos, dinar, mirar l'horisó, estar en silenci, enrollar un cigarro…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fent cigarro és quan algú preguntà, en veu alta:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;— ¿En quin moment nos enganyàrem? ¿En quin moment s'enganyà la nostra espècie?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per a on havíem vingut tornàrem a la civilisació, somrients, immensament rics.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Encara aplegàrem a temps a Orriols. Llevant 1-2 Salamanca. ¿I qué? El dumenge érem rics.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-331620713550933486?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/331620713550933486/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=331620713550933486&amp;isPopup=true' title='5 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/331620713550933486'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/331620713550933486'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/05/serra-dirta.html' title='Serra d&apos;Irta…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/ShH79DDsjvI/AAAAAAAAAjY/25OIHh8gOHE/s72-c/Argilaga.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-3126935814878845492</id><published>2009-05-13T22:47:00.005+02:00</published><updated>2009-05-14T01:43:03.610+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Athletic'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Final Copa'/><title type='text'>Besarkada handi bat!</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SgtWmK1VI3I/AAAAAAAAAjI/c6zUOBSm_Xg/s1600-h/Final_Copa_Rey_Athletic_-.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 295px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SgtWmK1VI3I/AAAAAAAAAjI/c6zUOBSm_Xg/s400/Final_Copa_Rey_Athletic_-.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335453397293540210" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;(Foto As)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En volandas ha saltado el Athletic al tapete de Mestalla. 35.ooo gargantas han rugido incesantes y en un par de zarpazos se ha puesto 0-1.  &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Touré&lt;/span&gt; se ha inventado un empate inverosímil después que &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Etoo&lt;/span&gt; fallara un gol ante &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Gorka&lt;/span&gt; de los que no suele perdonar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sobre el césped de la olla a presión que es Mestalla dos estilos de juego: el del Athletic que bebe directamente de la noche de los tiempos, fiándolo todo a jugar cada segundo al límite, asfixiando a un rival infinitamente superior técnicamente, como guardián de las esencias futbolísticas más primitivas, más próximas al rugby que a la samba brasileña, utilizando el euskera para la transmisión de las jugadas de estrategia, como hacían los &lt;span style="font-style: italic;"&gt;yankis&lt;/span&gt; en la segunda guerra mundial, utilizando la lengua de los indios navajos. Enfrente un FC Barcelona que, de la mano de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Guardiola&lt;/span&gt;, reinventa las lecciones que &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Johan Cruyff &lt;/span&gt;dió al mundo ya como jugador, llevando a Holanda a la final del Mundial del 74, y después como entrenador del &lt;span style="font-style: italic;"&gt;dream team&lt;/span&gt;. Un Barça preciosista que, a pesar del alud de elogios, también necesita de vez en cuando de la suerte, como frente al Chelsea, que le superó de la cabeza a los pies.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y por supuesto un abismo presupuestario entre vascos y catalanes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En medio un tipo despreciable: &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Dani Alves&lt;/span&gt;, la antítesis del jugador euskaldún: teatrero, provocador, pendenciero. Un talento, sin embargo. El que ha puesto en evidencia hoy las dos formas de entender el fútbol radicalmente opuestas que se enfrentaban en Mestalla: decenas de veces los jugadores bilbaínos le han recriminado sus cuentos. La fortuna le ha dado su merecido cuando una lata le ha pegado en la cabeza. Y el destino una lección: la propia afición del Athletic ha señalado con el dedo al salvaje y ha sido detenido.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Porque&lt;span style="font-weight: bold;"&gt; la afición del Athletic&lt;/span&gt; también es de otra época. Desde que &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Xavi&lt;/span&gt; ha sentenciado con su habitual maestría el partido en el 64' hasta 20 m. después de acabar el partido un sólo grito se ha oído en Mestalla: Athletic, Athletic… No cánticos de resignación, sino de convicción, de alegría y de futuro. El público en pie ondeando bufandas y banderas ovacionando a su equipo y también al campeón. El Barça se ha rendido a sus pies: Etoo y Pujol han dado la vuelta de honor con ikurriñas, Messi se ha calzado una boina y otros bufandas del Athletic.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una gran final donde el fútbol fue lo de menos. Una lección al mundo de lo que debiera ser este deporte… El Barça ha alzado la Copa, pero los vencedores del partido han sido los 35.ooo leones que han poblado las gradas de Mestalla. Un espectáculo indescriptible para aquellos que amamos el fútbol más allá de la estadística, el palmarés y los resultados.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Saben quién son y dónde quieren ir. Son sin duda la mejor afición del mundo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una variable que, desgraciadamente, no computa en la clasificación del mejor club del mundo que elabora la FIFA.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aupa Athletic! Gora Euskadi!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ha sido un placer tenerlos en nuestras calles. Eskerrak etortzeagatik! &lt;span style="color:#000000;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;Ikusi artean!&lt;span style="color:#000000;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SgtWumZiC6I/AAAAAAAAAjQ/nLwtw1BAc2I/s1600-h/1242238875_extras_albumes_0.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 242px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SgtWumZiC6I/AAAAAAAAAjQ/nLwtw1BAc2I/s400/1242238875_extras_albumes_0.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335453542132091810" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;(Foto Vicente Rodríguez / Marca)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-3126935814878845492?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/3126935814878845492/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=3126935814878845492&amp;isPopup=true' title='14 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3126935814878845492'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/3126935814878845492'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/05/besarkada-handi-bat.html' title='Besarkada handi bat!'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SgtWmK1VI3I/AAAAAAAAAjI/c6zUOBSm_Xg/s72-c/Final_Copa_Rey_Athletic_-.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>14</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-4587494050554749354</id><published>2009-05-13T09:37:00.003+02:00</published><updated>2009-05-13T09:57:38.123+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Fukazawa'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Narayama'/><title type='text'>Narayama…</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sgp9N-NsmjI/AAAAAAAAAjA/IaF4HrG2RCg/s1600-h/narayama.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 236px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sgp9N-NsmjI/AAAAAAAAAjA/IaF4HrG2RCg/s400/narayama.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335214387565992498" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Va guanyar un premi en Cannes en 1983. Yo no l'he vista: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;La balada de Narayama&lt;/span&gt;. Vaig llegir fa unes semanes la novela en que està basada la película: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Narayama&lt;/span&gt; (1956), de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Shichirô Fukazawa&lt;/span&gt;, una insistent recomanació d'&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Sfrazzera&lt;/span&gt;. Una joya. Ya sé que alguns no tenen paciència per a acostar-se a la lliteratura oriental, tan trufada d'un solage màgic, que beu en la tradició i que no acabem de comprendre, pero la noveleta és una magnífica reflexió sobre els somis, les creences que ens mouen per la vida i la forma en que abordem —esperem— la mort. Les semblances, tants segles després, en El conte del tallador de bambú, una obra clàssica de la lliteratura japonesa, són òbvies: la construcció narrativa partint de la fina llínia que dividix realitat i ficció i que s'esvaïx a sovint.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;O Rin, la matriarca de la família, aguarda l'hivern per a pujar al &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Narayama&lt;/span&gt;. Els qui ya han perdut les dents són esperats pel Deu de la montanya. &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;O Rin&lt;/span&gt; està avergonyida: a pesar de l'edat, té unes dents perfectes. I se les esclafa per a pujar al Narayama. Els seus ya coneixen les senzilles cançonetes que els fan entendre la vida. O simplement està esgotada de viure.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una novela de les que t'acompanyen per a sempre en la memòria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sgp9Nh4GIzI/AAAAAAAAAi4/0aOAyBu5jVQ/s1600-h/397px-Ballad_of_Narayama_1983.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 265px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sgp9Nh4GIzI/AAAAAAAAAi4/0aOAyBu5jVQ/s400/397px-Ballad_of_Narayama_1983.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335214379959198514" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-4587494050554749354?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/4587494050554749354/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=4587494050554749354&amp;isPopup=true' title='1 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4587494050554749354'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/4587494050554749354'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/05/va-guanyar-un-premi-en-cannes-en-1983.html' title='Narayama…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sgp9N-NsmjI/AAAAAAAAAjA/IaF4HrG2RCg/s72-c/narayama.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-7023890377104785492</id><published>2009-05-11T01:57:00.003+02:00</published><updated>2009-05-11T03:01:57.195+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='el factor humano'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='carlin'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mandela'/><title type='text'>Mandela, el seductor.</title><content type='html'>El 14 d'Abril passat &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Vicè&lt;/span&gt; nos regalava una magnífica ressenya d&lt;span style="font-style: italic;"&gt;'El factor humano&lt;/span&gt;, de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;John Carlin&lt;/span&gt;. En el comentaris &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Tur&lt;/span&gt; recomanava també la llectura. Vaig passar per alt la sempiterna llista de llectures que aguarda pacient en la meua tauleta i vaig mamprendre a llegir este extraordinari llibre. No abundaré en lo que ya explicava Vicè de forma magistral. Qui tinga interés que lligga &lt;a href="http://farevucciria.blogspot.com/2009/04/el-factor-humano.html"&gt;ací&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No m'entusiasma lo que li havia llegit en prensa a Carlin. No dic que no siga bo. Hi ha autors que t'atrapen i uns atres que no. Per mil motius personals que poc tenen que vore en la seua qualitat intrínseca. Un llibre és tants llibres com llectors, ya saben. I en &lt;span style="font-style: italic;"&gt;El factor humano&lt;/span&gt; continua sense entusiasmar-me l'estil de Carlin, pobre en concessions a la prosòdia, que diria l'amic &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Invisible&lt;/span&gt;, i a sovint massa maniqueu. Mai he cregut en blancs i negres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No obstant &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Playing the Enemy&lt;/span&gt; és una obra mestra d'allò que podríem nomenar la ficció periodística, en la qual &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Truman Capote&lt;/span&gt; va doctorar-se quan escrigué &lt;span style="font-style: italic;"&gt;In Cold Blood&lt;/span&gt;. El llibre de Carlin s'inclina més al reportage novelat, pero la referència creuada és vàlida. Primera sorpresa del llibre, la construcció formal, l'estructura. Monumental, meticulosa, i la forma d'amprar-la per a generar una tensió narrativa que atrapa des de la primera a l'última pàgina, sense clavills.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Segona sorpresa. Lo que conta. El paper de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Mandela&lt;/span&gt; en el procés de reconciliació nacional de Suràfrica. De conciliació, de fet. No hi havia res que reconciliar, perque mai abans s'havien conciliat blancs i negres. Uns mataven i els atres morien, bàsicament. Una revolució pacífica, l'armistici d'una guerra civil solapada. I la conciliació de les parts per a construir una nació, Suràfrica, que abans de Mandela no existia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El paper de Mandela, a través del carisma, de la seducció i de la generositat. I el poder que tot açò li otorgà per a posar en marcha el pla que havia urdit durant 27 anys de presó. El llibre és un manual de l'art de la seducció. I de la resolució pacífica de conflictes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ademés ajuda a comprendre una realitat que ens és tant lluntana… un país occidental en la punta més austral d'Àfrica, un contrast abrupte, com els penya-segats de la regió de Cape Town. Un país multirracial a on abans s'havia instaurat un règim nazi: l'&lt;span style="font-style: italic;"&gt;apartheid&lt;/span&gt;. Una realitat sorprenent i insòlita en el planeta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ajuda també a entusiasmar-se pel rugby. Existint el fútbol, el rugby sempre m'ha paregut un deport menor. El llibre ensenya, per si no ho sabíem, que en realitat cap deport té uns valors intrínsecs i que lo important, lo trascendent, és el valor que li donen els seus aficionats. De fet, si els té, és perque d'ells el doten els aficionats… i els que el lliteraturisem. Un deport com el rugby, que és capaç de movilisar a les masses en lloc tan distants com Samoa, Argentina, Anglaterra, França o Suràfrica, alguna cosa màgica ha de tindre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un llibre extraordinari, que podria ensenyar-nos a resoldre conflictes civils i, si m'apuren, que dona lliçons per a ser millors persones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;PS Que cap aspirant a seductor deixe de llegir-lo detingudament.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fa temps que no els propose cap cançó. &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Petula Clark, &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Downtown&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;,&lt;/span&gt; un clàssic.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/FKCnHWas3HQ&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/FKCnHWas3HQ&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I un resum del dia que els Springboks conquistaren la Copa del Món 1995 als All Blacks. "Nelson Mandela y el partido que salvó a una nación" és el subtítul del llibre de Carlin.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/yU-Zxhd-nPU&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/yU-Zxhd-nPU&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-7023890377104785492?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/7023890377104785492/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=7023890377104785492&amp;isPopup=true' title='3 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7023890377104785492'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/7023890377104785492'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/05/mandela-el-seductor.html' title='Mandela, el seductor.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-439606833560647853</id><published>2009-05-06T01:36:00.004+02:00</published><updated>2009-05-06T02:24:34.418+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Au-Agenda Urbana'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Arthur Caravan'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Audiències'/><title type='text'>Audiències</title><content type='html'>&lt;object height="320" width="400"&gt;&lt;param name="allowfullscreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=4383465&amp;amp;server=vimeo.com&amp;amp;show_title=1&amp;amp;show_byline=1&amp;amp;show_portrait=0&amp;amp;color=&amp;amp;fullscreen=1"&gt;&lt;embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=4383465&amp;amp;server=vimeo.com&amp;amp;show_title=1&amp;amp;show_byline=1&amp;amp;show_portrait=0&amp;amp;color=&amp;amp;fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="320" width="400"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="http://vimeo.com/4383465"&gt;ARTHUR CARAVAN. MENJARS AL LLIT, SOMNIS A LA TAULA&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://vimeo.com/user1667534"&gt;Au Agenda Urbana&lt;/a&gt; on &lt;a href="http://vimeo.com/"&gt;Vimeo&lt;/a&gt;.&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fa temps que en la columna de la dreta d'este blog hi ha un link a &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;AU. Agenda Urbana. &lt;/span&gt;Esta agenda cultural valenciana és molt més que una detallada i rigorosa cartellera de les activitats que es celebren en el Cap i Casal i el seu &lt;span style="font-style: italic;"&gt;hinterland&lt;/span&gt;. AU també oferix tots els mesos un cafís de propostes escèniques, lliteràries, gastronòmiques, musicals, cinèfiles… en uns continguts molt cuidats i una estètica ben sugerent. Tot des de la més absoluta independència, lo qual en els temps que corren és pràcticament una heroicitat. Al capdavant estan tres entusiastes i audaços valencians, un naixcut en París, &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Willie&lt;/span&gt;, una en Àguilas, &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Virgínia&lt;/span&gt;, i un atre en Alaquàs, &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Dani&lt;/span&gt;. Cap multinacional de l'oci darrere. Un producte fet des de Valéncia per a Valéncia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I és de bades! El problema és que els 15.000 eixemplars que oferixen cada mes en infinitat de punts de la ciutat desapareixen en un no res. Per això fa uns mesos posaren en marcha la seua web, la millor agenda cultural online de la ciutat en diferència. Si encara no han entrat, no deixen de fer-ho &lt;a href="http://www.au-agenda.com/es/valencia/agenda"&gt;ací&lt;/a&gt;. Anirà a &lt;span style="font-style: italic;"&gt;favorits&lt;/span&gt;. Segur.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El 15 de maig presenten en la &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Sala Matisse&lt;/span&gt; l'últim proyecte que han dut avant: Audiències (&lt;a href="http://au-agenda.com/es/valencia/articulo/465_au-presenta-audiencies-megaphone-ou-la-mort-algora.htm"&gt;programa de la festa-concert de presentació&lt;/a&gt;). Reconeixen que l'idea està inspirada per la popular &lt;a href="http://www.blogotheque.net/-Concerts-a-emporter-"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Blogotheque&lt;/span&gt;.&lt;/a&gt; I també que era necessària una iniciativa aixina des d'ací. Bàsicament es tracta de gravar en àmbits inèdits a grups valencians i a uns atres que nos visiten, enllaçar-los en espais màgics de la ciutat i establir en els grups un &lt;span style="font-style: italic;"&gt;feed-back&lt;/span&gt; íntim que després transmeten a tots a través d'internet. L'ànima de l'iniciativa és &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Maria Villalobos&lt;/span&gt;, realisadora i editora, i conta en el disseny de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Willie Kaminski&lt;/span&gt; i els texts de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Rodolf Giner&lt;/span&gt;. L'image és cosa de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Marc Gurillo&lt;/span&gt;, el so d'&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Ivan Martínez-Rufat&lt;/span&gt; i la producció de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Virginia Rabal&lt;/span&gt;. Encara que no s'ho creguen vostés, tot açò ho fan &lt;span style="font-style: italic;"&gt;gratis et amore&lt;/span&gt;. Perque són inquiets i estan implicats en impulsar i proyectar a la gent que fa coses interessants des d'ací. De moment en l'àmbit de la música. I més enllà de la voluntat de fer-ho, ho fan en una qualitat i una professionalitat fòra mida. Pero no els conte més. De moment estan penjats Cooper, Megaphone ou la mort i Arthur Caravan i en breu anuncien a Emma Get Wild. Entren i vegen: &lt;a href="http://www.au-agenda.com/audiencies/"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Audiències&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El vídeo és de Arthur Caravan i està gravat en la terrassa del Colege Major Lluís Vives.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[Un minut després de penjar este post he iniciat en &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Vent de Cabylia&lt;/span&gt; la meua visita nocturna habitual als blogs amics i he vist que hui &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Baydal&lt;/span&gt; parlava dels Arthur Caravan i també anunciava l'estrena d'Audiències. I conta que els AC s'han quedat sense instruments. Poden voreu &lt;a href="http://www.ventdcabylia.com/2009/05/el-furt.html"&gt;ací&lt;/a&gt;. Casualitat o lo que &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Marpop&lt;/span&gt; nomenaria &lt;span style="font-style: italic;"&gt;riqueza mental&lt;/span&gt;]&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-439606833560647853?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/439606833560647853/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=439606833560647853&amp;isPopup=true' title='6 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/439606833560647853'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/439606833560647853'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/05/audiencies.html' title='Audiències'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-1797926852431637536</id><published>2009-05-03T02:29:00.004+02:00</published><updated>2009-05-03T03:11:19.796+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Llevant UD'/><title type='text'>El futuro granota.</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sfzu14b77mI/AAAAAAAAAig/WXE2QKSmTP4/s1600-h/foto3625.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 262px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sfzu14b77mI/AAAAAAAAAig/WXE2QKSmTP4/s400/foto3625.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5331398668349861474" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Hoy el fútbol ha mostrado en Orriols su cara más injusta. El Llevant ha merecido perder 1-5 ante el Alacant y sin embargo ha ganado 2-0, en un partido soporífero.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es cierto que somos un club que muestra síntomas de recuperación después de haber estado en coma… y sin embargo es difícil entender algunas cosas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. Durante años se ha despreciado sistemáticamente a nuestra masa social, hasta el extremo de "expulsar" de la grada a levantinos que llevaban 40 años yendo cada domingo. El año pasado fue el episodio "prime time" de este lamentable culebrón.  El futuro del Llevant pasa de forma impepinable por devolver la ilusión a todos los que se han marchado a su casa. Sin embargo se sigue apelando al heroismo para ir a Orriols: los accesos están impracticables por las obras contiguas, se programa un partido un sábado a las 17,30 h. con un sol de justicia… y el cuerpo técnico y los jugadores se burlan de su afición.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sí. Se burlan.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2. Si el Hércules empata o pierde mañana el Llevant estará a 9 puntos del ascenso y el calendario es totalmente favorable. Sin embargo su entrenador tiró la toalla hace semanas. Dijo públicamente que ya estaba todo hecho, ajeno a las consecuencias que tendría jugar las últimas 10 jornadas sin ninguna motivación. Así regaló 5 puntos en Tenerife y Vigo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3. El equipo no tiene ni siquiera el orgullo de ofrecer una tarde agradable de fútbol a su sufrida afición. Nula intensidad e implicación cero. Cualquier partido debajo del río tiene más destellos de calidad que el de hoy. Un Alacant muy muy justito ha merecido golear al Llevant, que ha vencido aliado (por una vez y sin que sirva de precedente) a la fortuna.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;4. Puestos a tirar la toalla, Luis García —que ha hecho una buena campaña— no mira por el beneficio de la sociedad que le paga, el Llevant UD, sino por la camarilla que tiene en el vestuario. Una larga nómina de futbolistas que han jugado hoy —Molinero, Tena, Samuel, Miguel Pérez, Del Moral, Pina, Gorka— no tienen ningún futuro en el Llevant UD. García los alinea única y exclusivamente para que se proyecten de cara a su futuro personal. Con ello está cortando la proyección de una extensa lista de futuribles granotas de la cantera: Marc Mateu, Héctor Rodas, Mossa, Rubén Sánchez, Sergio Boix, Jalid, Roque… que deberían estar fogueandose ahora de cara a la próxima campaña. Esta actuación de LG atenta de una forma clara y directa contra el patrimonio y el futuro del club en beneficio de unos cuantos trotamundos del fútbol.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;5. Y lo peor es que nadie le dice que el es un trabajador del club que debe velar por los intereses del Llevant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esperemos que de la mano de los gestores del club, el sr. Andreu y compañía, empiecen a entrar en la entidad personas que tengan dos dedos de frente y que cambien de una vez y para siempre dos dinámicas nefastas de los últimos años:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;a) La afición es el mayor activo del club. Hay que mimarla y recuperarla.&lt;br /&gt;b) La cantera es el futuro del equipo. No tiene sentido dedicarse a fichar paquetes y "morralla" y desaprovechar un fútbol base que debiera ser el cimiento sobre el que labrar un futuro a medio y largo plazo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cualquiera que entre en el club y no contemple estas dos cuestiones —sobre todo la primera— no hará sino perpetuar la política levantina de los últimos años: "pa per a hui i fam per a demà".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Conforme está hoy el fútbol, perpetuar la dinámica granota no augura otro futuro en pocos años que volver a vagar por la 2ª B y tener Orriols cubierto de una extensa mancha de asientos vacíos. Un camino que, tal vez, ya no tenga retorno posible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y todo esto siendo optimistas y pensando que la situación social se resolverá… Porque si no es así, de nada sirve hablar de fútbol.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Foto: Juvenil A del Llevant UD.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-1797926852431637536?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/1797926852431637536/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=1797926852431637536&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1797926852431637536'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/1797926852431637536'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/05/el-futuro-granota.html' title='El futuro granota.'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/Sfzu14b77mI/AAAAAAAAAig/WXE2QKSmTP4/s72-c/foto3625.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-6775637405244000192</id><published>2009-05-02T15:27:00.002+02:00</published><updated>2009-05-02T15:38:11.549+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Enric González'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Censura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rodeados'/><title type='text'>Rodeados</title><content type='html'>Difonc este post de Vicè. Les grans estructures mediàtiques de l'estat ya no miren pel ni a l'hora de censurar als periodistes més reconeguts i valorats, com Enric Gonzàlez. Des d'esta humil finestra de llibertat i, com ya han fet els amics Vicè i JR, exhorte a tots els llectors a que donen màxima difusió a l'artícul d'Enric Gonzàlez a través de tots els mijos al nostre abast: blogs, facebooks, llistes de correu, fotologs, portals d'informació lliure…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Que s'enteren, que no els ixca de bades &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;"rebajar el sueldo a los obreros para financiar la ludopatía bursátil de los dueños"&lt;/span&gt;. Que no els ixca de bades amordaçar l'opinió dels nostres més preclars analistes socials i polítics.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;………&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[De Vicè, Fare Vucciria]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este artículo del maestro Enric González tendría que haber salido el jueves en "El País", pero supuestamente fue censurado porque la frase en negrita del último párrafo se entendió como un menosprecio hacia los propietarios del periódico. Como apunta Ignacio Escolar en escolar.net &lt;span style="font-style: italic;"&gt;"Ese mismo día, la asamblea de trabajadores de El País se había mostrado en contra de bajarse el sueldo, una de las medidas que está discutiendo la empresa ante la crisis"&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Propongo que&lt;span style="font-weight: bold;"&gt; desde cada blog amigo se reproduzca el contenido íntegro del artículo de EG&lt;/span&gt;. Estamos rodeados. ¡Vaya si lo estamos!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Rodeados, por ENRIC GONZÁLEZ&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No he visto aún el arranque de Operación Triunfo, en Telecinco. En realidad, a la hora de escribir estas líneas (19.30 del miércoles), el cuerpo me pide que me abstenga. Pero cuando el hipotético lector tenga este periódico en las manos, o en la pantalla, las cosas habrán empeorado. Y yo, con toda probabilidad, me habré autolesionado con un electrodoméstico, con un televisor, concretamente. O sea, habré visto OT. Y habré asistido a la presentación de Ramoncín, paladín de la propiedad intelectual y de los derechos de autor, como miembro del ilustre jurado. Es de suponer que para entonces, mi mañana y su hoy, andaré aún peor de ánimo. Quién iba a decirle a uno que acabaría añorando a Risto Mejide.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lo que puede ir mal, va mal. Eso ya lo sabíamos. Aun así, resulta difícil no apenarse ante el presunto fichaje de Francisco Rivera, también conocido como Kiko o como Paquirrín, por parte de Sé lo que hicisteis (La Sexta). La gracia de ese programa solía consistir en la aparente distancia con que se abordaban las monstruosidades televisivas: emitían trocitos de basura, pero era basura ajena, fenómenos frikis de otros espacios, de otras cadenas, y envolvían el producto con una ironía sarcástica. La incorporación del señor Rivera, como monologuista, aprendiz de monologuista o lo que sea, constituye un cambio cualitativo: Sé lo que hicisteis incorpora su propio monstruito. Si Ana Rosa Quintana tiene a Belén Esteban, ellos tienen al señor Rivera. Francamente, no creo que puedan reírse los unos de los otros. Si acaso, podrán comparar la magnitud de sus respectivas tragedias.Todo esto induce al pesimismo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Uno lo ve todo negro. &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;No quiero ponerme en lo peor, pero cualquier día, en cualquier empresa, van a rebajar el sueldo a los obreros para financiar la ludopatía bursátil de los dueños. &lt;/span&gt;Ya sé que exagero, que esas cosas no pasan. Pero antes tampoco pasaban cosas como la de Ramoncín y Paquirrín, y ya ven. Como decía Manolo Vázquez Montalbán, estamos rodeados.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-6775637405244000192?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/6775637405244000192/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=6775637405244000192&amp;isPopup=true' title='2 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6775637405244000192'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/6775637405244000192'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/05/rodeados.html' title='Rodeados'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-5815094997501781475</id><published>2009-04-26T14:29:00.003+02:00</published><updated>2009-04-26T15:09:15.106+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='República valencianisme'/><title type='text'>Desmemòria…</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SfRc5KSCWTI/AAAAAAAAAiY/LofTwiDAmqE/s1600-h/homenatgemonolitrepublicanspaterna.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 238px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SfRc5KSCWTI/AAAAAAAAAiY/LofTwiDAmqE/s400/homenatgemonolitrepublicanspaterna.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328986396168444210" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta semana hem pogut vore les imàgens de l'inauguració d'un monolit en recort dels lluitadors republicans per la llibertat que s'ha alçat en el Cementeri de Paterna. L'iniciativa del Fòrum per la Memòria —darrere del qual, com de tantes atres coses, s'hi troba la mà d'Eliseu Climent i ACPV— és l'enèssim intent de manipulació de la nostra memòria històrica: les banderes de l'independentisme català i també les barres nues —junt a les tricolors espanyoles— eren el símbol que acompanyava l'homenage als valencians que lluitaren per la llegitimitat republicana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els intents per associar històricament als lluitadors republicans de Valéncia en les idees de la Gran Catalunya són un insult per a la memòria històrica dels valencians. I un esperpent. L'avorriment que per a la generalitat de la ciutadania representa la persistent manipulació de la nostra història —llunt de conseguir que els valencians proclamen als quatre vents que han descobert la sacrosanta essència de la seua pretesa identitat catalana— ve provocant des de fa anys un embolic identitari que té un únic resultat: els habitants d'esta terra cada dia són més espanyols/castellans i menys valencians.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Qui vullga saber que lligga. No és lloc este per a enumerar detalladament l'arsenal simbòlic dels republicans valencians. Pero està clar com aigua de pou que els valencianistes que estigueren a punt de conseguir l'Estatut per a Valéncia en la década dels 30 tenien com a únic símbol la Senyera valenciana, un símbol íntimament lligat al republicanisme.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;També és cert, i hem d'estar orgullosos d'açò, que aquells republicans feen gala d'una estreta germanor en Catalunya, de tu a tu i sense subordinacions ni paternalismes. Una relació que algun dia hauríem de fer normal, per be de tots, catalans i valencians. Dos pobles que hauríem d'anar de la ma en la recuperació de les nostres llibertats colectives. Un camí este més difícil i tortuós (encara) cada volta que s'escenifica pels carrers dels nostre pobles i ciutats, l'esperpent de que Valéncia és una regió de Catalunya.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Algun dia Catalunya hauria de ser conscient de tot açò, canviar de rumb, i deixar d'omplir les arques dels que només conseguixen, dia a dia, que els valencians ho siguen cada volta menys. També haurien de fer un pensament els que administren eixos diners des d'ací. ¡Qué diferent seria la situació si eixos esforços i eixos diners s'hagueren destinat a reviscolar la nostra natural valencianitat!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Algun dia. Esperem…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Foto: Annanotícies.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3966671015013708598-5815094997501781475?l=elpolp.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elpolp.blogspot.com/feeds/5815094997501781475/comments/default' title='Commenti sul post'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=3966671015013708598&amp;postID=5815094997501781475&amp;isPopup=true' title='4 Commenti'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5815094997501781475'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3966671015013708598/posts/default/5815094997501781475'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elpolp.blogspot.com/2009/04/desmemoria.html' title='Desmemòria…'/><author><name>Forlati</name><uri>http://www.blogger.com/profile/07950070403626573988</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='23' height='32' src='http://2.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SpHcmK36bVI/AAAAAAAAAkw/Kzif5T_5Ytw/S220/about1.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SfRc5KSCWTI/AAAAAAAAAiY/LofTwiDAmqE/s72-c/homenatgemonolitrepublicanspaterna.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3966671015013708598.post-4400318762914821903</id><published>2009-04-17T03:07:00.005+02:0
