Un temps indeterminat entre 1985 i 1987.
Sempre eren divendres de vesprada. Anàvem a la ciutat de Valéncia en quatre duros en la boljaca, mudats de dumenge, escapant de l'adolescència. Sempre era en Tráfico Urbano, en el carrer dels Roters —encara existix en un aspecte prou semblant al que tenia; el recorde, no obstant, més íntim, més personal, no una bocateria més com ara—.
No sé cóm descobrirem que tenien eixemplars de Ajoblanco. Les cervesses eren més cares que en uns atres bars del Carme. Només en preníem una i nos assentàvem a devorar la revista de Pepe Ribas. Quan començava a entrar gent a sopar ens fea vergonya i abandonàvem el lloc un poc trists.
Una part de la colla preferia fer botellot pel Carme i entonar-se cara a la nit. Wayne, Julián i yo adoràvem aquelles vesprades d'Ajoblanco. Les esperàvem en ànsia. Després quedàvem en els atres que se'ns burlaven.
Eixe fon el nostre sustent ideològic durant anys. Ideològic, estètic, cultural. Per això sospitava que les memòries de Pepe Ribas, el seu impulsor, serien un vici des de la primera pàgina. I en són vora 700. El vaig llegir en setembre, pero Rodolph em demanà el dumenge este post a la carta. A manar.
http://www.los70adestajo.com
La portada reproduïda és de 1976, el polèmic eixemplar que incloïa un dossier sobre les Falles.
4 commenti:
¿El polèmic eixemplar el custodia vosté?
¿Està d'acort en la vaga dels gladiadors blaugrana?
El paró dels jugadors del llevant pense que pot ser ampliament beneït per la parròquia d'Orriols per dos motius: ningú pot posar en dubte la seua profesionalitat i donaria tres punts sense baixar de l'autobús a un rival directe del VCF per escapar de la crema del descens.
Es protesta en tota la dignitat del món i damunt se li clava el dit a l'ull al rival.
Jugada redona, no?
diafebus
Dies: el custodia servidora. Pot estar vosté tranquil.
Diafebus: En Huelva jugaran i guanyaran. I a falta de 4 jornades encara serem equip de 1ª. És lo únic que m'interessa, de moment. Si l'Espanyol fa els deures, el dumenge que ve estarem a 9 punts de la salvació en 12 per disputar. Eixa seria l'única jugada redona.
Company, llevaba días en segunda división, inconscientemente, compadeciéndome y manteniendo tan solo el secreto en silencio, por si se desvanecía al abrir la boca, de una victoria en el próximo derby para llevarnos a los chotos con nosotros. Estaba incluso pensando en un artículo, ya sabes, apelando a la justicia poética, a la venganza fría y a la furia de un ejército de desalmados clamando sangre tras décadas de condescendencia y paternalismo.
Y de repente me encuentro con tu respuesta, con la victoria en Huelva, la derrota del Zaragoza y la calculadora en la mano. Así que me olvido del VCF, me bajo corriendo al salón y me enchufo al teletexto con el calendario en la mano. Como hicimos tantas veces la primavera de 2004, plantados ante la página 205 de TVE esperando a que llegue el próximo domingo.
¿Y si aún fuera posible?
Posta un commento