Foto: Casa macedònia. No passar per alt el detall de la canasta soldada a l'escala de ferro roig.
La pena que em provoca una diàspora que s'eixampla, la mitiga sobradament l'ilusió que ell té per esta aventura macedònia que començà fa uns dies. Salut, sòrt i besos.
Vos he extractat uns fragments seus a modo de Guia Pràctica d'Skòpie, per si algú tenia idea de viajar a esta república dels Balcans.
"Skòpie és una ciutat per a fruir-la des de dins; té cor. Només cal rascar un poquet per a comprovar-ho. En general, la gent és increible. Es desviuen per ajudar-te i per entendre't. La comunicació no m'ha resultat fins ara excessivament complicada. En un nivell d'anglés bàsic te pots moure per la ciutat sense problema. I si damunt saps combinar quatre paraules en macedoni se mostren molt agraïts. Són prou nacionalistes i per ad ells és un orgull que un estranger s'esforce en deprendre el seu idioma, que encara és més minoritari que el valencià".
(…)
"Em vaig perdre i parí a un matrimoni d'uns 60 anys per a preguntar-los. No entenien ni papa d'anglés. La dòna telefonejà a un familiar seu que parlava en anglés per a poder ajudar-me... ¡¡¡I no els coneixia de res!!! Al remat passà una chica joveneta que sí parlava anglés i no feu falta 'molestar' a ningú per teléfon".
(…)
"En Skòpie no hi ha reixes en cap vivenda. Tampoc els comerços ne tenen. Una fina porta de cristal, tancada en clau i au. Els bars, quan aplega l'hora de tancar, no posen cadenes a les taules i cadires de les terraces i la gent no les furta ni les fot".
11 commenti:
Quina meravella poder viure lo que està vivint juli ara mateix, quina nostàlgia, quin cafís de plans encara per complir. Fugir. Eixa és la única vocació. Navegar és precís.
Parlant de navegar, li recorde que tenim per estrenar eixa embarcació homèrica que té vosté amarrada en el Port de Xàbia.
Plataforma Salvem el Cruet.
Forlati, li pregue que continue informant-nos de les cròniques macedòniques de Juli.
Diafebus, quan pensa convocar la votació per a batejar la seua barqueta? Jo ja tinc una candidatura.
Incapaç de mantindre una correspondència ortodoxa, vullc aprofitar est espai i moment per a saludar al senyor Àrias i desijar-li tot el goig i tot el coneiximent en la seua exploració.
Interessant notícia: una nova incorporació a la flota! Espere no tardar massa en participar en una singladura.
De moment, vullc anunciar que si enatcar, rellonge i natura comporten, potser estaré en la luxosa estació d'autobusos del nostre cap i casal allà a les 20:15. Estaré mirant cóm arribar a la Plaja de Pau Pi. I sense mòbil, com en els bons i vells temps. Navegar és important.
Diesvaporosos
la homèrica barca (que demà diumenge estaré netejant a partir de les deu en el port) ya ha segut batejada. Després de dubtar entre diversos noms m'he quedat en "LLUM".
Recordem allò que dia Benedetti, un nom curt, unisilàbic "para convocarte con sólo respirar".
També la llum d'esta mar i esta costa és especial. Ho he comprovat buscant-la sense èxit en atres llocs. Ni tan sols la llum de la costa de Valéncia és igual.
diafebusaconstantinoble
¿Llum? Jo havia pensat en "Lalo Cura". Qué? Bon nom, eh?
lalo cura? extraordinari nom. També es cert que per a que fora una cosa familiarment compartida buscaba un bateig més pròxim a l'imaginari familiar. I per suposat buscava un nom en valencià. No sé qué em pasa que quan aplegue a xàbia no entenc el castellà...
Igual és el nostre últim reducte de dignitat davant la que se'ns ve damunt.
Lalo Cura? Caurem en la mitomania bolañesca o ya estem immersos en ella?
A mi Llum em pareix un nom perfecte i l'explicació que dona diafebus també.
Ademés de nom si a Diafebus li entra el "miedo del piloto ante el timón" tenim entre nosatres a una capitana de veritat de la bona: Àgueda ya ha estrenat el seu blog (Ítaca, en els meus links) i per ahí van dient que és la reencarnació de Mary Read.
Benvolgut Forlati i amics navegants: Moltes gràcies per tot. Vos tindré al corrent. I en breu vullc fer el meu propi blog per a narrar les meues aventures en els Balcans. Vos vullc. Un beset.
Posta un commento