Patapoufs i filifers.

Està pràcticament a punt d'acabar-se esta exposició en el Muvim. Fascinant l'exposició i més encara el llibre. També la companyia dominical que s'ha allargat com el dia en primavera. Cerveses al sol i vi en un banquet de la Gran Via. I més encara. La casualitat —¿qui creu ya en ella? Estic a un pas de l'apostasia— ha volgut que eixint de vore als patapoufs i als filifers em topetara en els ulls que em sacsen la vida i ya m'han acompanyat fins ara —pero només els ulls—.

Autor: André Maurois (1885-1967)
Artiste: Jean Bruller [Vercors] (1902-1991)
Publicació: Paris, Hartmann, 1930

Exposició en el Muvim fins al 20 d'abril.
+info: http://www.dolcecity.com/valencia/2008/02/exposicinpatapoufs-y-filifers-en-el.asp

Pista: Elena la bessona.

L'ESTRANGER (II).

"El gatillo cedió, toqué el pulido vientre de la culata y fue así, con un ruído ensordecedor y seco, como todo empezó. Sacudí el sudor y el sol. Comprendí que había destruido el equilibrio del día, el silencio excepcional de una playa donde había sido feliz".

Éste és el text a que es referia Àgueda en els comentaris de Camus. Més que referir-se, casi el clavà de memorieta. L'atre que yo comentava està més avant:

"Lo que me resultó más duro fue tener pensamientos de hombre libre. Me ganaba el deseo, por ejemplo, de estar en una playa y bajar hacia el mar. Imaginaba el rumor de las primeras olas bajo la planta de mis pies, la entrada del cuerpo en el agua y su liberación en ella; de pronto sentía hasta qué punto se estrechaban los muros de mi celda".