«Cuando la revista Time Out de NY editó su primera guía de restaurantes, Peter Luger fue catalogado como el mejor steakhouse de la ciudad. Al año siguiente, lo mismo. Cinco guías después, Time Out dejó de conceder el premio anual en la categoría steakhouse y anunció que sólo la repondría cuando no ganara Peter Luger, o sea, no en un futuro previsible»
Enric González, Historias de Nueva York (fragment).
Historias de NY em pareix molt més sugerent que Historias de Londres, i sense dubte la seua prosa periodística —quasi de blog— més madura i assaonada. Historias del Calcio no juga en eixa lliga.
Suponc que tinc una visita pendent a NY, encara que només siga per a passejar el llibre d'EG baix del braç i anar a Peter Luger a tastar el seu steak.
Pista: Vaig descobrir a EG el primer estiu que escrigué Historias del Calcio en El País. Durant les vacacions d'estiu recupere el plaer de llegir —dedicar-li més d'una hora, vaja— el periòdic tots els dies baix de la garrofera. Els atres mesos de l'any només el fullege en el bar prenint café.
5 commenti:
"Ricardo se murió porque era como era. Ricardo se murió porque tuvo mala suerte y lo mataron", cite tirant de memòria...
Què és pot afegir a Enric González? Com diria l'uruguaià Victor Hugo Morales a Diego Maradona un migdia mexicà amb anglesos com a derretits rivals: "Genio, genio, genio, tatatatata!!!!!"
EG, com els clàssics, sempre t'oferix històries, que és el gènere que més falta li fa al actual periodisme, farcit de banalitats. Jo també tinc pendent una visita a NYC amb el seu llibre com a guia. El passat mes de desembre torní a Londres, ciutat que creia conéixer de pam a pam, i la vaig redescobrir visitant els garitos de "Historias de Londres".
Ara que sols fa una columneta diària sobre tele, és imperatiu que publique "Historias de Roma". Eixe llibre ha de ser una autèntica salvajada!!!
Historias de Nueva York es una absoluta delicia. Uno de esos libros que uno regala y vuelve a comprar con alegría y un poco de envidia por quien va a leerlo por primera vez.
Y sí, como carnívoro militante, salivaba de gusto con la mención del asador en cuestión.
Queridos contertulios cibernéticos, ¿qué astros deben alinearse para trasladar la sesión a ese local? ¿Se podrá fumar allí? Sospecho que no, pero frente a un pedazo de carne de esa naturaleza, creo que me daría lo mismo.
"pero frente a un pedazo de carne de esa naturaleza", como dijo Josefina a aquel alabardero bretón.
Algún día almorzaremos todos en el Peter Luger, seguro. Lo haremos a suertes, pero a alguien le tocará pedir la carne muy hecha, y presenciar así la ceremonia del cocinero triste y sarcástico.
"Historias de Roma", ya!
Tinc "Historias de Nueva York" i "Historias del Calcio" des de fa un parell de mesos i vaig llegir els dos de manera àvida, en quatre dies. La prosa és magnífica i, com diu Vicè, EG és un gran narrador de les històries que apareixen en la lletra menuda de la vida. Espere amb impaciència llegir "Historias de Londres" i que traga d'una volta "Historias de Roma".
Per cert, m'apunte a l'esmorzar al Peter Luger.
Un abraç
JR
Diafebus: ¿Se podrá fumar allí? Eixa és la pregunta, ¿eh, Diafebus? Jajajaja.
Vicè: Nos ho jugarem al punyet lo de demanar la carn molt feta
JR: Yo vaig llegir NY i després Londres i em vaig quedar un poc plof, senzillament pq NY és immens. Est estiu, parlant en Irene, germana de Rodolph, resultà que se'ls havia llegit els dos i em va fer recuperar per uns dies la confiança en l'espècie humana. ¡L'amava com nosatres! Quina emoció trobar casualment una conversa sobre EG.
També és cert que, dut per una eufòria desmedida, vaig convéncer a un bancari que se n'anava a Londres de viage per a que se'l comprara i llegira i ara em gira la cara i m'ha retirat la paraula. En fi…
Posta un commento