Bàrbara.

Bàrbara treballava en persones en esquizofrènia des de fea anys. La cosa quallà en un proyecte sociollaboral, L'Imprenta Imaginària, a on 5 o 6 malalts es dedicaven al manipulat d'arts gràfiques —enquadernació artesanal, coses de les que ya no fa ningú; no queda gent q sàpia fer coses en les mans. Ara tot són paraules i maquinetes—. A l'esquizofrènia es pot aplegar de mil maneres. És una malaltia horrorosa. Teníeu que vore els ulls d'aquells operaris. Duyen escrita en els ulls la lluita per la dignitat de les seues vides. Aquella iniciativa de Bàrbara els omplia la vida, els tenia apartats del carrer —sí, com ya supondreu, alguns apleguen a l'esquizofrènia via heroïna— i era una bendició per als seus familiars. Teníeu que vore els seus ulls. Duyen en les retines més lluita i més ilusió que la que nosatres tindrem en tota la nostra vida. Cada matí un repte per la supervivència.

Fins fa poc tenien el taller en la Malvarrosa. Allí vaig enquadernar centenars de Babelia, El Cultural d'ABC, revistes, periòdics… Et feen sentir en casa quan anaves per allí. Es notava que adoraven a Bàrbara i ella ad ells. Farà quasi un any un taller d'arts gràfiques comprà l'Imprenta Imaginària en bloc. Les coses anaven fenomenal i l'iniciativa vea els primers beneficis. Ara estaven en el barri del Marí. Aixina he sentit dir sempre a la zona de darrere de Casa Calabuig, al costat del Port, en un atre temps ple de sòrdits puticlubs que alimentaven l'ansia carnal dels mariners. Pero tenien en proyecte anar-se'n a una nau industrial més gran, en Alboraya.

Teníeu que sentir la veueta de Bàrbara quan este matí m'ha dit que tancaven l'Imprenta Imaginària.

Ya sé que pareix la sinòpsis d'una película, pero és real.

— La crisis… —ha dit Bàrbara resignada—. L'Imprenta Imaginària en bloc al carrer. No és culpa del taller.

(No sabia quina ilustració posar i m'ha vingut al cap Heroine de Lou Reed (una versioneta curta). Espere que tots ells ixquen tan ben parats d'este colp com Lou).

I a Bàrbara, un bes immens.