El Cabanyal en La 2

Gràcies a la perícia tecnològica i al compromís de Tur (http://www.testigoaccidental.com; podeu linkar en la columna de la dreta) tots aquells que no tinguereu ocasió de vore el magnífic reportage de La 2 sobre El Cabanyal podeu fruir-lo ara en el seu blog (són 45 minuts q no tenen desperdici).

Només 2 "peros":

- És una pena que la repercusió social i patrimonial de la destrucció del Cabanyal cobre este impuls ara. En qualsevol atre moment dels últims 20ipico anys haguera ajudat molt més a la preservació.

Sí, sí. He dit 20ipico anys, que ningú s'estranye. Yo mateix (un pipiolet de 17 anys en aquell moment) estiguí fa ara 21 anys, junt als inoblidables amics de l'Associació Jovenil Poble Nou de la Mar, pintant un mural entre el bingo Cabanyal i Casa Flor, al costat del Mercat. Un mural que dia

NO A LA PROLONGACIÓ DE L'AV. BLASCO IBÁÑEZ
SÍ A LA REHABILITACIÓ DEL CABANYAL

El fondo eren uns bulldozers destruïnt el poble.

- És una pena que l'èmfasis s'haja posat en els expropiats —q evidentment tenen tota la raó del món—. Pero una solució justa per als expropiats no és una problema singular del Cabanyal. És un problema comú a qualsevol expropiació. El problema singular del Cabanyal és la destrucció d'un patrimoni cultural, arquitectònic i antropològic únic en el món. El problema singular és que el Cabanyal està catalogat com a BIC (Bé d'Interés Cultural) i després de vore el reportage de La 2 hi haurà molta gent que no coneix el poble que dirà ¿A on està eixe patrimoni i eixe interés cultural?

Crec que estratègicament nos haguera anat millor denunciar la destrucció patrimonial que el problema dels expropiats… i eixa haguera segut una millor via per a que precísament els expropiats no hagueren de ser-ho.

I un últim apunt: anem a posar-nos per un moment (només un moment, no siga que se'ns pegue alguna cosa) en la pell de Rita Barberà. És evident que la prolongació de Blasco Ibáñez es fa per a beneficiar als amiguets del taulell. I yo em pregunte. Si hagueren optat per una rehabilitació integral del Cabanyal —en més d'un 60% de cases per rehabilitar i un bon número de solars disponibles—… ¿els amiguets no hagueren guanyat igual o més diners i ademés hagueren conseguit convertir El Cabanyal en un referent turístic de primera magnitut per a la ciutat? I ademés sense generar cap conflicte social.

La resposta per a mi està clara: per a Rita açò ha devingut en un "a vore qui pot més", una obsessió malaltussa, un odi visceral cap als veïns posant en pràctica una premisa política naixcuda de la supèrbia i la vehemència:

NO AL DIÀLEC, NO AL TRELLAT. ACÍ MANE YO.