Seguirem la proposta de l'amic Vicè, que al remat és qui nos ha embarcat a tots en "las procelosas ondas de la blogosfera". 5 cançons de les nostres vides. No les millors. Les que més nos han marcat. Segur que si fera la tria demà en serien unes atres, pero be. L'ignorància, la desmemòria i la bona fe se presuponen.
(La numeració no és cap orde, en este cas)
1. Parsifal, de Richard Wagner.
2. Balada de otoño, Joan Manuel Serrat.
3. Hey, Pixies.
4. Green Grasse of Tunnel, Mum
5. Paint it Black, Rolling Stones
(i com les regles estan per a trencar-les, els en pose 7 de propina… i a vore si no rebenta el blog)
6. Bizarre Love Triangle, New Order.
7. El tio Canya, Al Tall.
8. Summer is over, de Dusty Springfield (no està en YouTube).
9. Hey, Joe. Jimi Hendrix.
10. No fun, Iggy Pop & The Stooges.
11. Suzie Q, Creedence Clearwater Revival.
12. Sunday bloody sunday, U2.
I per supost, la Mar trencant en les costes de Terranova…
17 commenti:
Buena selecci�n, a�ado y sin pararme a pensar:
You Really got me, The kinks
Dust in the wind, kansas
Riders on the storm, The Doors
Just like heaven, The Cure
...y much�simas m�s
Ahhh, por supuesto
Cry Baby, Janes Joplin
Brutal!!
després d'això només queda una opció. Fer una cretinata en la música de les nostres vides de fons mentres buidem el cor i les destileries. Fa?
Buenos diítas, he hecho mil listas con mis canciones preferidas y no puedp reducirla, es interminable: Los salvajes y Todo negro, Los Brincos con A mí con esas, Los bravos con Te quiero así, Rita Pavone y Scrivi, Lori Meyers con Saudade, Los soberanos y su versión de Me están mirando, Bruno Lomas con Codo con codo, The go Betweens con Love goes on!, La buena vida y Vini, vidi, vinci, Los planetas con Corrientes circulares..., J. dutronc con Mini, mini, mini...udfghhhhhhhhhhhhhhhhhhhh, ésto es un no parar...
Besos PoP!
Ha fet molt bé en trencar la proposta de soles cinc cançons, era molt injusta. Jo afegisc a les meues la que vosté proposa dels Rolling (recordeu la serie "Camino del infierno"?) i, clar, el "Tio Canya". Sap on va composar Wagner "Parsifal"? En el "Grand Hotel et des Palmes" de Palermo, el mateix lloc on, en 1857, Lucky Luciano va reunir a la màfia italo-americana amb la siciliana per a signar el primer gran pacte atlàntic del crim organitzat.
1957, no 1857, volia dir.
I el mateix hotel en el que es va suicidar Raymond Roussel, un sonat ben interessant. Hi ha un poema magnífic de Luis Antonio de Villena, "Locus Solus", que rememora eixe final. No el tinc a mà, però recorde els seus primers dos versos: "El sol de Palermo después de tantos viajes, / el sabor helado del Pernod en el balcón abierto...
Angresola
Love will tear us apart sempre serà al numero 1. Sempre sempre sempre. La resta canvien segons el dia, les que abans estaven dalt ara estan baix i les que eren importants fa dos anys ja estan fora de la llista... sempre m´han acompanyat cançons i em costaria massa seleccionar-ne unes poquetes...
Però LOVE WILL TEAR US APART, eixa sempre.
Morena: Pos sí, Kinks, Doors i Joplin también son aunque no estén. Tiene usted buen gusto. No sólo musical.
Diafebus: Ya sabia yo q tot açò de la Cretina Comèdia era només una excusa per a montar un guateque.
Marpop: Nada, nada, tiene que poner límites, aunque haga un poco de trampa, como yo. Esperamos ansiosos su selección pop.
Vicè i Angresola: No sabia lo de l'hotel des Palmes. I l'aportació d'Angresola també és impagable. Wagner, Lucky Luciano, Roussel, De Villena… El sabor helado del Pernod en el balcón abierto. Hmmmm. ¿Quién da más?
Disculpe que le utilice sr Forlati.
Marrrpoppp, tiene usted suprimidos los recaditos, porqué? yo quería ir de guateque con usted.....
Que se le ocurre pedir para beber...? jajaj
besos
Jajajaja, sí, morena, me gusta sentirme importante y tengo mdoerador de comentarios,jajaja, es broma.
Ya he agregado sus comentarios, no podían faltar. Besos PoP!
Àgueda: I Joy Division, clar. Tema immortal.
Ya ha llegadoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo¡ mil gracias! Que conste que yo también pensaba incluir pequeños detalles, jeje.
Besos PoP!
El tema este dels rànquing musicals sempre m'ha fet molt gràcia, així que aprofite per a (re) estrenar-me en este forum. Confie que esta volta no desaparega tot en el ciberlimbo, com en ocasions anteriors.
No m'atrevisc a dir que estes són cançons favorites, ni que el seu ordre d'aparició siga vinculant. El que sí puc assegurar és que quan les escolte, mai no puc fer-ho una única volta.
Bé, anem allà:
En primer lloc la trilogía punk, Teenage kicks, dels Undertones; Neat, neat, neat, dels Damned i You say you don't love me, dels Buzzcocks. La completaria amb Lost in the supermarket dels Clash i Beat your heart out dels Zeros. Clàssic que és un.
Posant-me rapsoda i sentimental afegiria La valse a mille temps, de Jacques Brel; la versíó que fa Jonathan Richman del tema "Moulin Rouge"; Eu Vou de Caetano Veloso; Il Voyage, de Françoise Hardy i , concesió a lo cursi, Aline, de Christophe.
Evidentment, com ja s'ha dit, açò és variable i voluble. Així que demà negaré haver-ho escrit. I seran unes altres cançons, altres cantants i altres moments el evocats.
Signe anònim mentre vaig pensant-me un altre nom.
Anònim: En eixa tria has deixat de ser anònim. I tinc el teu malnom: Mossén Invisible. Te'l regale per a tu per a sempre. Jajajaja. Besets i benvingut!!!
les meues pero que com tu dius, podria canviar demà perfectament:
Nirvana- smells like teen spirit
http://es.youtube.com/watch?v=kPQR-OsH0RQ
Underworld - Born Slippy
http://es.youtube.com/watch?v=TlLWFa1b1Bc
Queen - Don't Stop me now
http://es.youtube.com/watch?v=58CJih1iYC0
bj thomas - raindrop keep falling on my head
http://es.youtube.com/watch?v=HYEvz0oniCM
Louis Amstrong - What a wonderful world
http://es.youtube.com/watch?v=vnRqYMTpXHc
i esta pot ser que t'agrade:
Alan Price Set - Hi Lili - Hi Lo
http://es.youtube.com/watch?v=smtaZ1Weweo
Una versió de la cançó del genial musical Lili (¿el coneixes?)
http://es.youtube.com/watch?v=tsJUCB1PCKM
no sé si t'agradarà cap. :P
Gràcies pel malnom. Per ara em quede amb allò d'invisible però crec que deixaré de costat l'adscripció clerical. Em sembla que l'esglèsia ja ocupa per ella a soles prou espai al nostre imaginari com per a que, damunt, anem regalant-ne'n. Crec que al meu càracter egomaniac i ciclotimic li va millor allò de Doctor (Dr.), Mister (Mr.) o el més nostre, Senyor (Sr.) Invisible. Tot i ser invisible, qualsevol d'estos em fa sentir-me com un superheroi. Famolenc però, al cap i a la fi, superheroi.
Besets
Posta un commento