Este matí Quico Arabí en Levante-EMV posa en negre sobre blanc la primera notícia esperançadora en mesos sobre el Llevant UD: un proyecte rigorós (i sense "pelotazo") per a endreçar la patètita situació econòmica a que ha aplegat el club granota. Que el proyecte siga rigorós i renuncie al "pelotazo" a l'us ya diu molt de la colla d'inversors q du de la mà Antonio Blasco per a prendre el timó del club valencià quasi centenari. Esperem que notícies relacionades en ésta vagen omplint les pàgines de la prensa en els pròxims dies i que finalment es descarten els experiments en llimonada que s'han airejat últimament.
Crec q poques voltes algun dirigent —de facto o potencial— del Llevant ha fet alguna cosa en tanta sensatea. Esperem que açò només siga el principi del cabal de canvis que necessita el Llevant per a convertir-se en un gran club, cent anys després de la seua fundació. És dir que comencen a abordar-se coses com mimar a l'afició, i reilusionar-la, o proyectes deportius armats en trellat i coneiximent. Estarem a la que cau.
BICIS.
Canviant de terç, tur (testigo accidental, columna de la dreta) parla hui d'una iniciativa municipal sorprenent: un servici de lloguer de 2.500 bicis per a la ciutat de Valéncia. Sorprenent, efectista i hipòcrita. Els últims mesos, l'Ajuntament ve aumentant la seua pressió als ciclistes en dos direccions: posant multes a ciclistes per anar per damunt de la vorera (en moltes ocasions és impossible no fer-ho per culpa de la patètica xàrcia de carril-bici que (no) existix sobretot en el centre de la ciutat, a on és més necessària i a on més es circula, llògicament) i "furtant" les bicis nugades a faroles i senyals. Repetim lo de sempre: Valéncia és una ciutat colapsada pel trànsit i idònea per a anar en bici. ¡Qué inteligent el nostre Ajuntament animant als ciutadans a deixar la bici en casa!
Pujades en bici em vaig trobar a Àgueda (ítaca, on the road again) i a una amiga ahir en el meu carrer del Cabanyal. ¡Ha, quina sorpresa! Àgueda i servidor hem tirat per terra en 24 hores, mesos i mesos de virtualitat. Coses emocionants que passen…
Per cert, una atra sugerència: no es perguen les perles que es dediquen Bertomeu Sirlot i Na Bertomeua en el post d'ahir de http://www.ventdcabylia.com
I una última, quasi més lúdica: els dancings que pensen pegar-se esta nit Na Marpop i el Niño en algún racó de la ciutat. Per un foradet m'agradaria vore'ls. Jajaja (víncul Marpop, columna de la dreta).
Bon dia per lo matí. Demà divendres. I alguns, hui ya pensant en allò de "de la festa, la vespra".
11 commenti:
Passejar en bici pel teu carrer cura tots els mals!
:)
Así es, esta noche voy a pegarme unos bailes al ritmo de La ricotta (el empiece del corto de Pasolini), si hace falta descoyuntarse me descoyunto al ritmo de una buena canción,jaja.
Aún así, no creo que igualemos la pericia de estos dos italianitos, la superaremos. Y olé,jajaja.
¡Besos PoP!
Sobre lo que dices de las bicis, se han hecho algunos avances significativos en construcción de carril bici en los últimos años, pero la mayoría de los tramos no están comunicados entre sí, y la mayoría están llenos de mierda.
Igualmente, como bien dices, en el centro hay una ausencia total, y qué decir de los grandes avenidas: las orillas del río, en la Alameda o en las Grandes vías falta un espacio específico para el ciclista, que habitualmente debe competir con conductores de autobús poco respetuosos con la vida ajena. Especialmente estas zonas son pasos de tránsito obligados si quieres "huir" de la ciudad, como es mi caso.
En definitiva, que el ciclista se enfrenta a aceras llenas de pibotes o a conductores que juegan a ser Fittipaldis (ya se sabe, Alonso está de moda). Me parece que hay demasiado coche para las necesidades reales de los ciudadanos, mucho estúpido e irresponsable (una salida en bici en Valencia sirve para desahogarse insultando, es una buena terapia), y poco interés por parte de Rita y sus colegas, más allá de la foto y placa conmemorativa de turno.
En Alicante, (city), las bicis son especies en extinción, de vez en cuando un grupo de gente, (en ocasiones van desnudos, son geniales), pasean sus atributos en bici, por el centro, con silbatos, montando bulla, día: sábado por la mañana, lugar: Mercado Central, cualquier día me apunto a la marcha....
Be, tio, be. A vore si aço pren forma. Que torne la il·lusió.
això que diu la morena ho sé de primera mà, "l´alacantí" va en bici a tots els llocs i va clavat en no sé quina associació d´estes que defenen l´ús de la bici... i a Alacant és impossible... un dia ho vaig provar de pegar una volta amb el xic i ho vaig passar ben ben malament, caminar és més sà!
La noticia, molt ben redcatada i documentada, de Quico ha tingut la resposta, sempre fugint cap endavant, de Villarroel i els seus compradors anònims i sense projecte... Ja vorem com acaba la cosa...
àgueda: ¡quina alegria em fa que siga aixina!
Niño: Tienes toda la razón. Hace 20 años que voy en bici por la ciudad y es un peligro constante para la integridad del que va a tracción "animal". Por la calzada es un suicidio. El carril bici (que como dices más que una red, es una sopa de fideos inconexa y sin sentido) es por donde pasean las señoras a sus bebés en el carrito y por donde van los carros de la compra y los que hacen footing y además hay que ir con mil ojos pq está lleno de semáforos trampa (en verde para el ciclista y en ámbar para los coches). Y por la acera, aunque vayas con mil ojos y a paso de persona, está lleno de gente insensible que no entiendo por qué odia a los q van en bici.
Yo me pasaba los trayectos en bici de bronca con los que ocupaban el carril de Blasco Ibáñez. Al final dije o me lo tomo de otra forma o abandono la bici.
Benvingut a esta sa casa.
Lo del servici de lloguer és una bona notícia. La putada és que fa només dos mesos vaig comprar-me la bici!!! Per tant, sóc usuari molt recent, però ja he pogut constatar que, tal com diuen vostés molt encertadament, és una sopa de fideus sense cap sentit. La raó és clara, i Rita ho té ben clar: si no n´hi ha negoci per als amics, no interessa. I punt. ¿Per qué ara esta concessió del lloguer? Miren vostés si n´hi ha negoci darrere, i tindran la resposta.
Els he llegit lo de la frase "Viure no és precís, navegar és precís". No sé si Pessoa la menciona en forma de cita, però crec que la frase s´atribueix a Pompeyo, i Lord Byron pareix que la repetia a la menor ocassió. Si no recorde malament, així ho conta André Maurois en la seua biografia d´aquell coixo genial i tronat. Si tenen menys de vinticinc anys i no l´han llegida, atraquen un banc si no tenen diners però no se la perguen.
Forlati: Jo també sóc visitant habitual del Vent d Cabylia. M´agrada la visió d´este valencià en el seu particular exili a Barcelona. El seu valencianisme d´una certa "tercera via" em recorda al estimat Josep Vicent Marqués, que ens ha deixat hui. Segur que ja està revolucionant el cel i l´infern. Bon vent i barca nova, amic.
Salutacions a tots.
Angresola
jo dic gr�cies
saps qu� he perdut el tren este mat�... jajaja!
Àgueda: No sé per qué, pero sabia q perdries eixe tren… Jajajajaja. Ara vorem si eres capaç d'eixir de la ciutat. Jajajajaja. Grande!!!
Posta un commento