Andreu Tintorer. Pròlec de «Senyera Valenciana. La bandera de tots».
No estic d'humor per a donar massa explicacions de per qué no estic d'humor. Suponc que alguns de vostés s'ho imaginen i uns atres ho saben.
Hui els valencians som un poc més espanyols encara. I quan més espanyols, menys valencians. Perque Espanya, hui com fa 301 anys, quan nos conquistà per les armes, no ha deixat ni un minut durant tot este temps de ser un concepte homogeneisador i, per tant, genocida cap als valencians. El destí a voltes es pervers. Hui 29 de Juny és el 301 aniversari de la publicació del Decret de Nova Planta que suprimí els Furs Valencians i prohibí l'us de la llengua valenciana, entre moltes atres coses.
Tiren traques, traguen estanqueres als balcons, diguen ben alt "¡Vixca Espanya!", facen la vista grossa davant de les banderes en pollastre que poblaven les grades de l'estadi, diguen que fútbol és fútbol…
+ Espanya - Valéncia.
No em demanen que somriga per açò. Tampoc que siga covart.
Ni un fals: no, no m'alegre pels meus amics espanyols de Valéncia. Ho sent. Em trenca l'ànima la seua alegria.
Els promet que demà torne a somriure. Per a conseguir-ho, ho confesse, posaré en marcha un cordó sanitari: ni informatius ni prensa ni barres de bar.
21 commenti:
Entiendo lo que dice, pero sonreir siempre, usted lo dijo, en estos casos mejor no pensar en lo que va a significar este exaltamiento de la bandera, yo me alegré por un señor que abandona un puesto con muy buen sabor de boca y me alegré por el éxito de todos esos chicos.
Si todo fuese un juego, si hubiese menos política en todo (no sólo fútbol, sr Forlati) lo que está a nuestro alrededor, todo sería mucho más normal.
Pero por favor sonría y bien fuerte y por mucho rato, para siempre.
Un beso y una sonrisa
Bueno, Forlati, piense en este título como en uno cualquiera de los que conquistó el Milan de los holandeses. Piense que es el triunfo de una idea (estética, no política). En cuanto a las banderas, los pajarracos, las sumisiones, la mierda a cucharaditas... tampoco ha cambiado nada sustancial de la mañana a la noche. Respire hondo. No se martirice. Total...
Sense dubte este equip ha donat una lliçó de fútbol i és el just vencedor, un plaer per als ulls…
Respire fondo. No em martirise. Total…
Pero, ¿cóm no mirar més enllà del tapet vert?
Besets als dos i gràcies.
En este tema jo tinc un sentiment similar al seu, Forlati, i encara hagut de vestir-me d'actor per a transmetre en una crònica que es llegirà en vint diaris d'Espanya sentiments que no eren meus...
Preferisc pensar, com apunta Diafebus, que és un triomf amb vessants únicament esportives o estètiques. O un homenatge a Luis Aragonés, un antiheroi.
Si ja de naturalesa l'instint ens posiciona sempre a contracorrent, lluny d'unanimitats, imagine's ara, amb l'onada d'espanyolisme que propogaran des d'alguns sectors, instrumentalitzant allò que fonamentalment és una alegria popular...
Amb una cretina comèdia esta setmana (que tal el dijous, comediants?) arreglem tot açò
Hoy somos lo mejor del mundo, o somos unos desgraciados. No lo sé, escribo antes del trascendental evento. Una cosa está clara: somos gente de extremos, de piel muy fina y sentimientos fácilmente heribles. Recuerdo la bronca que se montó con Rubianes y aquello que dijo sobre los "putos españoles". Y tengo presente que algunas sensibilidades han sido heridas por el hecho de que algunos españoles afirmaran no estar con la selección española, sino con su rival. No es mi caso. Pero no es grave, al contrario. Es higiénico. Las grandes sociedades integran todas las contradicciones y aborrecen la unanimidad.
Quizá nunca hemos tenido grandes charlatanes político-humorísticos, gente capaz de elevar el debate social con eso que llaman stand up, porque no estamos dispuestos a permitir ciertas cosas. Somos buenos con el humor absurdo (Gila, Faemino y Cansado), porque no ofende, pero no tenemos quien nos fustigue. ¿Han visto alguna vez El club de la comedia? ¿Han salido iluminados de la experiencia? ¿No? Pues a eso me refiero.
En Estados Unidos, ese país del que tanto desconfiamos, acaba de morir George Carlin. Ese hombre tenía un lema: "Es deber de un comediante saber dónde está el límite, y cruzarlo de forma sistemática". Carlin, de ideología más bien conservadora, nunca respetó a nadie. Una de sus frases: "¿Saben cuál es la ventaja de todas esas ejecuciones en Tejas? Menos tejanos". ¿Se imaginan la que se habría armado aquí con una frase de este tipo referida a los catalanes, los madrileños o los salmantinos? Otra frase: "Estoy a favor de la separación entre Iglesia y Estado. Si por separado ya nos joden la vida, unidos son mortales". Otra: "Piense en lo estúpido que es el ciudadano medio; pues bien, la mitad de los ciudadanos son más estúpidos que él". El día que aparezca en una televisión española (Carlin sólo aparecía en las de pago) un provocador de este calibre, y nos haga reír y pensar, seremos, campeones o no, un poco mejores.
Enric
"Soy futbolista, a eso me dedico, eso soy.
Salgo de clase, voy al entrenamiento cada día, a correr.
Cada sábado jugamos un partido,
y si me pasan la pelota y marco gol, soy el más ...
A quien quiero engañar, ni yo me lo creo,
me siento solo y tan culpable.
Todo es tan real, y tan aburrido,
sé lo que esperan de mí.
Y yo tendré que decepcionarles porque ... aaaaahhh ... "
Astrud, "Soy futbolista",Disco Performance 2004.
No encuentro un mejor resumen de la jornada, y si la escuchan verán que la canta con tal agonismo que se lo creerán también.
Besos chuiks!
Los símbolos son símbolos, y nada más, y todos, en mayor o menor medida, esconden una pérdida y una imposición. Lo mejor es no creer en ellos.
Los mismos que hoy se alegran eran los que antes creían que España sin Raúl no era España: como tampoco lo es, desde el punto de vista de muchos, sin su pajarraco, su monolengua o su himno con letra.
Un abrazo! y ánimo, que la euforia pasará pronto.
A mi l´únic que em fot es que no m´han deixat dormir.
http://www.youtube.com/watch?v=EM73SVl40OU
En el fondo, piénsenlo, tampoco son peligrosos. Son imbéciles. Así que lo mismo correrán envueltos en un aguilucho que en símbolo de IKEA si se pusiera de moda. Detrás no hay nada. Es lo que tienen los posicionamientos anti, que sólo son cosmética, impostura, mantequilla caliente, grasa, niebla, nada. Pasará. Se deshilachará como una nube rezagada. ¿Que siempre queda poso? Para ese pesimismo hace falta un grado de filantropía que es mucho más de lo que estoy dispuest a conceder esta mañana.
Mientras queden cien dólares para tomar Southern Comfort en una barra perdida del norte de Marruecos habrá esperanza. Alguien escribió algo parecido y a ese alguien tengo el vicio de hacerle caso.
Tinc sentiments molt semblants als que han mostrat vosté i Vicè.
Però crec que darrere del futbol n´hi ha més política de la que per ací se sol reconèixer o de la que agrada reconèixer. De fet, pense que el futbol -no el joc estricte, per supost- és entre altres coses un substitutiu de l´ànsia de guerrear, de estar per damunt de l´altre que desgraciadament tenim els humans. I crec que en eixe sentit és positiu perque canalitza certes necessitats sense perill real.
Però amb els ressultats electorals en la mà -de les eleccions que vullga: en pot triar- no sé molt bé de qué se sorprén vosté.
Alguns tenim mala sort en algunes coses. El país -Espanya- està malparit; deuria haver-se fet com a França, i deixar totes les llengues perifèriques com pura arqueologia lingüística: problema resolt. Ací es posaren a la faena però no acabaren el treball, i tenim massa records i històries que contar, i més que vindran. I el país -el País Valencià, i li assegure que jo no sóc pancatalanista- té problemes ja amb el mateix nom, per no parlar de la segona ciutat que ni se sent ni vol ser valenciana, o que vosté i jo encara estem utilitzant gramàtiques diferents, o les querelles absurdes sobre el color de la bandereta.
A mi anit tampoc em deixaren dormir.
Abraços.
Angresola
A tots: el cordó sanitari s'ha trencat llaugerament a l'hora del dinar. El depositari del comandament vacilava entre els Simpson i l'informatiu de Canal 9, un monogràfic de les celebracions de l'espanyolitat. No volia posar-los a vostés en un compromís ni tinc massa ganes de pegar-li més voltes al tema. A soles els diré que després de 10 minuts de C9 li he dit a mon fill:
— ¿Veus? Per això no vaig en Espanya.
I per fi ho ha entés.
Enric a los altares.
I a tots gràcies pels ànims. Diafebus paga el Southern Comfort. I nosatres el sopar. Jajajajaa
Angresola: No m'atreviria a jujar-lo ni a posar-li etiquetes. Faltaria! Tots som víctimes —i també hereus i yo el primer— de l'empanada mental identitària que patim els valencians. Pel fil traurem lo capdell, que dia Constantí Llombart fa més d'una centúria. Algun dia…
Per cert li agrairia q es posara en contacte en mi per mail (elpolp@gmail.com). Vullc fer-li una proposició deshonesta… Vinga, vinga, comencen a traure-li punta, ments perverses.
Bueno, Forlati y cia, déjense de lloriqueos identitarios que tenemos rutinas que proteger. Tres bolsas de forense y un esfínter esperan destino desde hace una semana. Proceda, anfitrión, proceda.
No m´he sentit etiquetat ni res per l´estil, i menys venint de vosté. Dic el mateix: faltaria més!
Estic fins al coll de faena i no puc allargar-me més. Temps tindrem de parlar.
Respecte a la seua proposició deshonesta, done-la per aceptada sense coneixer-la. Mire si sóc golfo. Ja li dic algo.
Abraços a tots
Angresola
Señores, aquí hay tema, jajaja
besos a toda la comunidad
Nota: ¿Lloriqueos identitarios? A tú sí q et vaig a tancar en una bossa d'eixes. Jajaja. Tractaré de penjar la V entrega abans del dijous. Ho han deixat vostés ben difícil. Se farà lo que se poga. Salute!
Morena: ¿por qué sospechaba q sería usted la primera en tirar la piedra y esconder la mano? Jajajaja. Muaks!
Dichosa transparencia, esta, que me delata...
Fútbol es fútbol y a ti te encontré en la calle
Com he dit al meu racó, celebre que Espanya haja guanyat pel fet d'haver sigut l'equip que millor ha jugat. M'alegre per Aragonés, s'ha fet justícia amb el vell.
I res més. Com algú ha dit, això sí, mataria als que m'obligaren a gitar-me amb el MP3 posta a tota pastilla per no sentir els cotxes i les traques.
Bueno, bueno tema tema!!! estoy con la Morena!!!jajaajajajajaja.
En cuanto a la línea que están tomando los comentarios, sólo tengo uan cosa que decir:
¡¡¡¡¡VIVA EL DESARRAIGO!!!!!!!Ni banderas ni otros símbolos, yo soy del mundo (quizá de otro planeta, eso sí), con más afinidades con unos países que con otros, pero del mundo mundial.
Boa noite
De aquí a poco la del arco iris, jajajaja
Si es que no nos puede dar pie
A mi m'agradava eixa pancarta que eixia en totes les fotos i presidia la grada en totes les imàgens que he vist dels partits
"No parar hasta conquistar" sobre el fondo rojigualdo.
Era una pancarta per a connaisseurs, realment encantadora.
La divisa de "La Conquista del Estado", capçalera fundada pel motocicliste Ramiro Ledesma, un personage molt pop? camp? yeyé?
Escric des de la meua residència junt a la barcelonina plaça d'Espanya. A les 2 vaig punchar-me sancer el NY de Lou Reed. Ben fort, total... i mija botella d'Albariño que tenia per la nevera. Ha segut dur, molt dur. I no volia ni imaginar com estaria Valéncia. També vaig pensar en l'efemèride borbònica. Hi havia un descerebrat en el metro que, a pesar dels seus 20 anys, la commemorava cridant "Viva el Rey" en molta convicció. La història és per ad ell i els seus una temporada: capitalisme global i cerrilisme castellà. Crec que els meus i yo l'hem perduda fa temps. i ya posats, em mola més Ramiro en el maillot groc, l'amotet i la garra solar.
Odie el fútbol i odie Espanya.
En un atre orde de coses:
-Salude a tota la companyia.
-Agraïxc a Forlati est espai per a desfogar-me -oh, qué a soles em sentia enmig de la massa tornant a la llar; a soles i en una miqueta de canguelo-. Haguérem estat junts en ésta. Després del partit, vaja.
-Compartixc en Diafebus el recurs a l'hedonisme fugitiu.
-I, finalment, admire l'entendridora confiança del senyor Angresola en les proposicions de l'amfitrió. Ai amic, podria contar-li moltes històries sobre gent que va accedir a les proposicions forlatianes. Històries que aborronarien a víkings, almogàvers, pirates somalians. Històries que deixen el pijor dels malsomis a l'altura dels teletubbies...
Magnífica intervenció, dies corcats. M´agrada molt el que ha dit i com ho ha dit.
Demostra ser -cosa ben poc corrent- un gran coneixedor del feixisme espanyol primerenc, verdaderament pop/camp/yeyé. Jajaja, molt bó.
Jo també compartisc amb Diafebus i vosté el recurs a l´hedonisme fugitiu, matèria en la que algo em diu que té vosté uns quants cum laude.
I respecte a les seues advertències a les proposicions forlatianes, no patixca: no esperava menys de l´amfitrió.
Gràcies i abraços.
Angresola
Posta un commento