25.7.08
Soy así (2)
Una miqueta de metablog. El dimecres passat feu 4 mesos q Forlati obrí este mercat. A requeriment (o inqueriment) del gran Vicè passàrem de la realitat (gastronòmica i conversadora, sobretot) a la virtualitat Diafebus, el Nota i Forlati (JR ya estava en dança) i després, unes coses duen a unes atres, s'anaren afegint (per pressió popular) Ítaca, la Morena i alguns comentaristes d'excepció. I després, en la virtualitat, coneixérem a uns atres, dels quals alguns, fent el procés invers, han passat de la virtualitat a la realitat (ensalada de tèrmens: sí, sí, ya se que real és tot). I uns atres alguns estan en camí de fer-ho.
La bona qüestió és que esta confederació de mercats del món ha devingut una immensa parada d'inquietuts i plaers i un pou d'aigua fresca a on desdejunar-se cada matí.
Diuen q Forlati obrí el fòc en el post Cant de sirenes, dedicat a Homer i L'Odissea (un dels grans oblidats d'aquella nefasta idea de tancar en una llista de cinc títuls la lliteratura que ens ha fet viure i vibrar), allà pel 23 de Març i est és el post que en fa 102. El 20 d'abril F es conectà al contador Histats i en poc més de tres mesos Before the rain ha rebut 5.000 visites i 15.340 pàgines. No sé massa cóm interpretar açò. Crec que les 5.000 visites és la suma de la gent distinta q entra cada dia. I les pàgines són les entrades totals al blog, sumades dia a dia, encara que siguen de la mateixa persona. Les sifres són marejants i no tinguen cap dubte: es deuen als magnífics bloguers que tenen linkat a Forlati en el seu blog, entre ells alguns a qui F no coneix personalment i als qui agraïx de tot cor la seua generositat, com Juan Tur (testigo accidental) o Vicent Baydal (Vent de Cabylia), autèntiques bèsties de la blogosfera valenciana.
Per a celebrar el metaromanç els pose el primer retrat de Forlati, una prova fefaent de la seua ínclita existència (sí, sí, ya es poden morir d'enveja, Forlati ya té des de fa unes semanes el seu marnuelito, obra de l'artista granaína, Na Marpop, un milló de gràcies, aixina en públic, que afegir al milló privat). El Forlati de feltre en les seues gafapasta, la seua indumentària blaugrana i una monyaça molt més generosa que la que oferix el directe…
Gràcies a tots. F alça la copa-balón a seny de gintònic per tots vostés.
Divendres en Los Canarios (Free yourself).
Iscriviti a:
Commenti sul post (Atom)
10 commenti:
Está usted muy guapo (Mar, me muero de envídia), me gusta la nueva imagen de su blog.
Fue un placer adentrarse en este mundo con todos ustedes a la cabeza. (disculparán la inferiordad del mío, es difícil alcanzar el nivel, je).
Gracias a usted por ser así, sr Forlati
¡Sin palabras!¡plas plas plas plas plas plas plas plas plas plas plas plas plas!
¡QUÉ EMOCIÓNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNN!
Una ronda de Peché con kiwi para todos de mi parte (sí, se siente, tiene que ser Peché con kiwi, jajaja).
Muchas gracias, sr. Forlati, por infiltrarme en su mundo y pro compartir el mío.
Gracias gracias gracias ;)
PD: ¿por qué me pone todas las movidas en italiano? a ver si me pongo chulita yo también y las pongo en alemán...jajaja
Morena que m'enfade! Cascú posa lo que pot i entre tots fem el ball.
Marpop: ¿En alemà? No, no. Si cal, ho canvie.
Besadetes sabatines a les dos.
Para mí es un placer leerles a todos ustedes, todos estos mercados tan suculentos y tan interesantes. Entro casi todos los días. Es una forma bonita de conectarse con el mundo, y como decías en el post anterior, saber que hay gente a la que no conoces en vivo y en directo, pero con la que se pueden tener afinidades, y se puede hablar de ciertas cosas, que ya parecen un tanto olvidades en los mundos que corren, es una grandísimo alivio.
¡Por eso, desde Marxalenes todo mi apoyo para que allá, un poquito más lejos pero bien cerca, en el Cabanyal, siga usted con este blog hasta el fin de los tiempos!
Caro Forlati, mi piace molto la nuova immagine di questo bel blog, è un po' diciamo sopranesca, hehehe. Siamo diventati come una piccola famiglia.
MarPop ha fatto un capolavoro, complimenti. Bisogna fare una cretina commedia ben presto con tutti noi insieme.
Abbracci!
Sr. vicé, muchas gracias, sea lo que sea un "capolavoro", jajaja, pero mi capacidad de deducción germanófila me dice que será algo bueno, jajaja.
Siguiendo al Niño, pero desde Moncá, sigan todo ustedes con sus blogs, la MAR de salaos!
Besos, de nuevo, PoP
Un plaer arribar, un plaer descobrir, i un plaer continuar per ací.
Gràcies al mestre Forlati i a tots els que mantenen els altres mercats.
Abraços i enhorabona.
Angresola
Obra maestra, MarPop :)
Faltaria, home... És tot un plaer llegir textos tan interessants naixcuts al cor d'El Cabanyal.
Molt agraït a tots per les seues amables paraules.
Salute!
Posta un commento