Yo adorava a estos chics. I la culpa la tenia Jorge Albi i el seu programa La conjura de las danzas, que montava unes festes monumentals en Valéncia, algun dia els penjaré algun cartell d'aquells concerts. En el Café Rocafull de Xúquer tenen emmarcat el de l'any 88 crec recordar, en Arena, que fon el més espectacular de tots.
— Yo estiguí allí —li diguí al "viejo lobo de rock" q estava darrere de la barra, quan li paguí el café tocat. — Yo també —contestà, com era més q previsible.
M�encanten m�encanten, i mai oblidar� certa nit amb cert membre d�eixe grup que vingu� a punxar a Val�ncia (no pensen mal) ... quina merda vam pillar, la mare... quin senyor pet aquell dia...
Al dia seg�ent el meu amiguet valenci� em va manar a la merda definitivament diguent-me: NO CAMBIAR�S NUNCA. I jo feli� pos ale guapo.
El enyorat "manchester sound". Aquells temps amargs, els 80, els temps del tatcherisme més cru, els hooligans i els morts de Heyssel, però també aquells temps en els quals la relació entre els grups i les discogràfiques es basava en l'amistat...
Espere disculpen la meua intromissió, pero no he pogut evitar sentir-los parlar i m'ha invait la nostàlgia.... encara recorde la festa Conjura en Arena, i no puc oblidar a Susie, la cantant de Katydids en la seua pandereta i el tema Lights Out (Read My Lips). I com no parlar de la increible actuació de James... quina nit Sr Forlati, per cert un plaer conèixer-los
Han vist vostés "El sueño de Jimmy Grimble"? Més enllà del discutible debat metafísic City-United té una banda sonora bestial, amb Stone Roses, Charlatans, Echo and the Bunnymen...
8 commenti:
M�encanten m�encanten, i mai oblidar� certa nit amb cert membre d�eixe grup que vingu� a punxar a Val�ncia (no pensen mal) ... quina merda vam pillar, la mare... quin senyor pet aquell dia...
Al dia seg�ent el meu amiguet valenci� em va manar a la merda definitivament diguent-me: NO CAMBIAR�S NUNCA. I jo feli� pos ale guapo.
I encara nem com entonces, o pitjor jajaja.
El enyorat "manchester sound". Aquells temps amargs, els 80, els temps del tatcherisme més cru, els hooligans i els morts de Heyssel, però també aquells temps en els quals la relació entre els grups i les discogràfiques es basava en l'amistat...
I a mi -fanàtic del britpop- que sempre m´ha paregut que els Stone Roses tenen un só molt més californià que britànic...
Angresola
Espere disculpen la meua intromissió, pero no he pogut evitar sentir-los parlar i m'ha invait la nostàlgia.... encara recorde la festa Conjura en Arena, i no puc oblidar a Susie, la cantant de Katydids en la seua pandereta i el tema Lights Out (Read My Lips). I com no parlar de la increible actuació de James... quina nit Sr Forlati, per cert un plaer conèixer-los
Yo no estuve allí pero no me hubiese importado, nada.
B7s
Brosseret: Cap intromissió, home. Benvingut a esta sa casa. Per cert, no serà vosté el viejo lobo de rock del Rocafull? Jajaja
James foren els reis per a mi d'aquella nit, sense dubte.
Han vist vostés "El sueño de Jimmy Grimble"? Més enllà del discutible debat metafísic City-United té una banda sonora bestial, amb Stone Roses, Charlatans, Echo and the Bunnymen...
ie penco ja va sent hora de que canvies no? que mos agraen molt els Stone Roses però volem novetats
Posta un commento