La Senyera sobre Valéncia. Portolà de Grazioso Benincasa de 1473. Universitat de Bolonya. A la dreta les barres de la casa real d'Aragó sobre Tortosa. Més al nort senyeres de Tarragona i Barcelona.
[Ací tenia que anar el I want to know de Sugar Simone; impossible de trobar, pero buscant el tema he topetat en est atre de The Donnas, que se sembla només en el títul, pero està ben chulo]
Oliva, Aitana, La Font, Xàbia, Penyagolosa, La Vall d'Alauar, Benialí, Bicorp, Chiva, Piles, Plaça del Dr. Collado, Serra de Mariola, Dénia, Novelda, Sant Miquel de Llíria, Moraira i Morella, Herbeset, Serra d'Irta, Alcossebre, Benicadell, Peníscola, Paiporta, Sollana, Castelló de Rugat, Xàtiva, Morvedre, el Garbí, Sant Mateu, les mamelletes de Quart, la Tinença i el Bellestar, Alacant, la Vilavella, les rodanes de Vilamarchant, Algímia, La Serrella, La Senyera, La Senyora…
9 d'Octubre. Fa anys que no vaig a res. Se'm cau l'ànima als peus i després em senten mal el dinar i el sopar. Tampoc m'agraden les masses, és cert. Em conten que els d'ERC han desplegat una estelada catalana i s'ha montat un canyaret, també que els d'E-2000 han donat l'habitual toc de color. Crits, insults, vehemència, cacera de bruixes, veritats inqüestionables i patriotes de pandereta… tot açò i més baix la perplexa mirada de Francesc de Vinatea. Heus ací al nostre poble en estat pur. Més de lo mateix.
9 d'Octubre i Walter (ya té blog!, Desficium, a la dreta) a l'atre costat de la llínia, com sempre, nostàlgic, irredent, ínclit… No és la meua senyora, pero quasi. Ahir proposava un toc de surrealisme, per a desdramatisar, arran del penúltim post de Vent de Cabylia, Entorn a la Senyera:
— Fes-ne tu un Entorn a la Senyora.
La veu de Walter al teléfon sempre m'ompli la casa d'olor a terra. Hui terra banyada. Ahir, demà terra cremada. Terra nostra, aixina i tot, volguda. El 9 d'Octubre m'agrada romandre melancòlic en casa, pensant en la terra, recordant cóm vaig assaonar la meua valencianitat olorant la terra, de la mà d'amics i amants. M'agrada revisitar espais i bars, veus i silencis, carícies i rialles, places i carrers… i per supost la cartografia dels cossos i les pells de les dònes que m'han colpit. 9 d'Octubre, jorn bicèfal. Sant Donís i dia nacional valencià. Amor i terra. No sé si m'agrada que l'amor i la terra tinguen un dia. Pareix una cohartada per als que no amen res més que a sí mateixos.
9 d'Octubre, amor i terra, amar la terra, amar en terra, en el llit o en el taulell de la cuina. Plou. És un dia perfecte. Sona el I want to know de Sugar Simone. Acabe de pensar que anit, quan la vida em regalà uns balls i un poc de terra i uns quants besos, plovia també. I ya estava ben entrat el 9 d'Octubre. A perfect day.
PS: 9 d'Oc. M'agrada posar-ho aixina i dotar a la data de més reminiscències. Oc en occità és sí. Un dia per als sí. Sí, vullc. Oc també és el nom sincopat d'Occitània, eixe país pràcticament inexistent, més enllà dels Pirineus, en el qual tenim lligams que se'ns amaguen. I més encara enguany, que fa 800 anys que Jaume I va nàixer en Montpeller, capital d'Occitània.
9 commenti:
Celebren, celebren la ´peoca en la que Jaume I llegó, arrasó literalmente mi pueblo, Moncá, y lo maltrató hasta más poder, uno de los que más sufrió de verdad con la Reconquista.
Eh, y está documentado, jaja!Yo nunca voy a actos de estos, bueno, tampoco me interesan estas cosas, no sé por qué no se celebra el día de la fundación verdadera de Valencia cuando estaban por aquí los romanos y no esas cosas...en fin, odienme, pero me parece mal.
Saludos POP!feliz puente!
Uy, donde dije "peoca" digo época, es la mala sangre que me sale, jajaja...Lo mejor del día de hoy es lo de los enamorados valencianos, bueno, cualquier día en el que se regala mazapán me parecería ideal, jaja. Aún me han quedado 3 por cas,a pasen y coman, pero las copichuelas las pagan ustedes, saben lo caro que va el mazapán???
"Hui terra banyada. Ahir, demà terra cremada. Terra nostra, aixina i tot, volguda. "
Bravo consigliere!
Chulo post!
Hubiese estado bien tenerle por aquí.
Un beso
De pequeño me gustaba el 9 d'octubre porque sabía que en el resto de España los niños se jodían e iban al cole, y además podía enchufar la tele y ver aquellos "misteriosos" programas de televisión que hacían mientras nosotros estábamos en clase de mates o inglés. Hoy me resulta un día demasiado oficial, y con demasiado idiota por la calle, de esos que necesitan hacer grupo con banderas como amparo (todas). Como dice Marpop, me parecería mucho más interesante celebrar la fecha en la que los romanos llegaron a esta tierra pantanosa para fundar en la única tierra emergida la ciudad. Me parece mucho más mítico ese día.
Para conmemorar el 9'octubre, la meteorología nos regaló uno de sus regalos más autóctonos, una gota fría. Y como siempre, mi calle parecía Venecia.
Por idiotas no me refiero a la gente normal que podía ir con su banderita, sino a los tontos de turno que van a armar bulla.
Bon amic, gran entrada en el teu blog. Sí, soc el del bes en la chpea, el que sempre promet entrar i mira hui, ploguda l'ànima de valencianitat frustrada he entrat. Parlarem fa poc de la data nadalenca d'esta pàtria nostra que tant nos fa patir i cap dels dos pensàvem que els destrallats dels dos extrems que no són nostres (catalans i espanyols) captaren tanta presència mediàtica. Estaran contents i el PP més, que ya ho diu el refaner castellà, sempre Castella, "a río revuelto ganancia de pescadores" i Rafa Blasco, per molt que nos pese, i nos pesa, és el millor peixcador. Tenim PP per a temps, tenim el cor decebut pero ningú, cap botifler de cap de banda (Ni Santaclaus ni caganers, per continuar en referències nadalenques) podran fotre-nos mai la dignitat.
Dignitiat, que gran oxímoro ací en Valéncia a on tenim una Senyera Real que no s'achoca davant de ningú i uns polítics genuflexos a la primera oportunitat.
I de valencianisme, millor no parlar, Vixca Valéncia Lliure i avant.
Besets en la chepa, recabró.
Em sentia culpable este nou d´octubre, indubtablement el nou d´octubre menys patriota de tota la meua vida (els traumes d’una infància en la que quan encara ni gatejava ja em portaven enrollaeta en la senyera a quanta mani o acte dia nou o dia vint-i-cinc d´abril o el que fora, es celebrara) perquè des de que havia xafat Alacant que no havia parlat valencià amb ningú.
Ben entrada la nit anava intentant explicar-li a un andalús les misèries de ser valenciana, més encara de ser i voler ser valenciana a esta ciutat, però al final vaig desistir. Mira chico, que hoy es como el día de Andalucía pero de aquí y por eso es fiesta y ya está.
I a la familia he promés que si demà puc aniré a dinar i ja tocarem La Moixeranga, convençuda de que jo demà m´oblidaré la dolçaina a ma casa.
Gràcies pel que dius sobre la nostra participació a la Processó Cívica als comentaris de VentdCabylia.
Espere que algun dia deixem el "Més de lo mateix". Perquè tot açò ja cansa i a més és previsible i, per tant, avorrit.
Posta un commento