Groucho Marx: "Trobe la televisió molt educativa. Cada volta que algú l'encén, em retire a una atra habitació i llig un llibro".
Ahir en la televisió, no obstant, tiraren Kandahar de Mohsen Makhmalbaf (Iran, 2001). No és que siga per a tirar coets, com ya havia llegit per ahí; pero és una més que decent denúncia de l'Afganistan governat pel règim talibà abans de l'11-S: un país desfet i fanatisat a on la dòna vivia (i seguix vivint) un infern dins de l'infern. M'ha recordat la conferència esgarrifadora a que vaig assistir en el Cap i Casal poc després de l'11-S d'una representant —coberta en el burka i amenaçada de mort— de l'Associació Revolucionària de Dones de l'Afganistan (RAWA). També m'ha vingut al cap una nit en Albatros en que nos vàrem enganyar de sala i vérem Camí de Guantanamo (ací el podeu vore sancer en anglés, 1h31m), extraordinari documental sobre la vida en aquell atre infern dins de l'infern.
Fanatisme religiós i fanatisme econòmic. Fanatisme. Com diu ma mare: "A tots els folls els pega per lo mateix. A ningú se li ocorre treballar ni fer el be".
3 commenti:
El fanatismo de cualquier naturaleza siempre es malo.
Tinc la mala sort de tindre un company de pis que es dedicà anit a veure gran hermano i rocky balboa. Grrrrrrrrr, ni amb fam m´ho menje. Però en sustitució vaig estar passant apunts i fent-me tostadetes de sobrasada amb mel, i tagliatellis amb carabací, ceba, all tendre i pernil dolç amb caldet de curry i comino. Mmmmmmmm, hi ha que trobar-se en l´espai d´un mateix...
Savis que són, Groucho i sa mare!
Posta un commento