Múm, mim.

Múm. Green grass of tunnel.

Hui no tinc res millor que oferir-los. I no és poc. Esta cançó és pedra angular. Una invitació a la carícia, a la calma (calma, calma), a deturar el temps i l'espai, a fer les coses espaiet i en bona lletra, a observar els dits mentres acaronen una pell amada, a deixar-se dur per les aones, a buscar-se i a trobar-se, a assaborir l'aigua de mar en els llavis, a fumar en un marge del camí, a circular per una carretera secundària de La Mancha, de Terol, de La Safor interior, a prendre un te, a la pau, a observar Valéncia des d'un ala delta, al recort, a la nostàlgia, a bussejar entre els peixos, al silenci, a traçar simetries entre els peus i les baldoses del carrer Russafa, un dumenge a les onze, a sentir el sol autumnal sobre el cos, a menjar pipes en l'estadi d'Orriols, a encendre un ciri en Santa Caterina, a besar ballant a Frank Sinatra, a besar, a besar, a dir paraules eternes a cau d'orella, a fer dibuixos en l'arena, a pintar un desert blanc, a navegar a vela o a rem, a despassar un cinturó, a dir alguna cosa a cau d'orella, a esperar caure la pilota en l'escaleta d'un trinquet, a mirar als ulls d'un fill i als d'una mare, a caragolejar uns rulls, a caminar descalç per la casa, a un dia de pluja fina, a fer caure una bata vaporosa, a mirar el fòc en la llar, a contar estreles, a pujar a un arbre, a sentir a Diafebus recitar uns versos d'Ángel González, a guardar una carta tancada fins a la nit… [les seues invitacions en els comentaris] … i sobretot a fer l'amor com si es fera qualsevol d'estes coses. O totes a l'hora.