+ fútbol

• OSCA 2-1 LLEVANT. Després d'haver anat guanyant 0-1 durant 70 m., pergué el Llevant en Osca. Diuen les cròniques que injustament. Penalt dubtós a favor de l'Osca, dos expulsats pel Llevant, tir al pal de Geijo en les acaballes del partit i en 2-1 en l'electrònic; i al que radiava el partit per LPRadio quasi li trenquen la cara… Tangana final i els granotes indignats a la ducha. La nostra particular (i dubte que lloable) idiosincràcia s'ha forjat durant un segle en partits com este. Lo que n'hi ha, juga. I no és culpa dels àrbits (només). Com diu Jonceltic en el seu blog Llevant1909 este Llevant transpira manca d'ambició. N'hi ha equip, si no per a pujar, almenys per a mirar cap a la part alta de la taula. Pero algú hauria de convéncer d'açò a jugadors i míster.

• Hui JOSÉ ALEIXANDRE en Levante-EMV, pega l'enèssim giró de rosca al tediós assunt de l'ascendent ideològic de VCF i LUD. Hi ha obsessions d'alguns —afortunadament una minoria, per més que ilustrada i en altaveus poderosos— chotos que avorrixen a les pedres. "De nada vale constatar empíricamente que, en el palco de autoridades del Levante, el volumen de fascismo acumulado es, en proporción, mucho mayor al del palco vip de Mestalla. Repasen la nómina y el pedigrí de sus respectivos ocupantes y gana la regla de tres". ¿Parlem de volum de fascisme? ¿Parlem de la connivència de la llonja vip de Mestalla (durant anys) en el grupúscul controlat per gent d'extrema dreta millor organisat dels camps de fútbol valencians? ¿De qué tenen complex? ¿No tenen les vitrines de trofeus prou plenes? ¿Per qué no disfruten de les seues glòries i ens deixen a nosatres tranquils en les nostres misèries? I conste que, més enllà d'esta dèria antigranota, Aleixandre em pareix un periodiste d'un parell de nassos.

• MIQUEL NADAL. He llegit, per fi, estos dies el llibre El nacimiento de la ciudad deportiva. La Valencia de hurras y alirones (no es referix als camps de Paterna…) de Miquel Nadal. Una contribució apassionant farcida d'interessantíssima documentació sobre el deport en el Cap i Casal fins a després de la Guerra Civil. Un llibre imprescindible que, no obstant, tracta de minimisar la cabdal importància que tingueren El Cabanyal i El Grau en els orígens del fútbol en Valéncia. Estes discrepàncies —que potser algun dia trobe temps d'argumentar— no poden ser motiu per a deixar d'aplaudir estusiàsticament l'aparició del llibre i el treball d'investigació de Miquel Nadal, un —per una atra banda— fervent seguidor del VCF i un dels impulsors de l'exquisit blog Últimes vesprades en Mestalla, que tenen vostés linkat en la columna de la dreta.

• MANOLO PRECIADO. A pesar dels sobrats motius que molts merengots donen per ad això, no solc alegrar-me de les derrotes del Valéncia CF. I lo cert —per més que alguns no ho creguen— és que mai he fet proselitisme en esta direcció. Crec que la meua ferma i insobornable militància granota no té perque anar de la mà de l'odi al veí. En general em cauen malament els poderosos —el Madrid i el Barça— i si Vilarreal o VCF —que són de la terra— els fan tremolar l'hegemonia millor que millor, ya que —de moment— no està el Llevant a l'altura d'estos reptes. No obstant, ahir celebrí la victòria de l'Spòrting en Mestalla més que la derrota del Madrid en Valladolid. Per Preciado (història viva del Llevant, personage entranyable, gran entrenador i millor persona) que s'ho mereix tot i també pel partidaç que feu Diego Camacho. El seu espectàcul al costat de la ralla de calç de la tribuna de Mestalla ha segut la gran alegria deportiva de la fi de semana. Això i clar està les victòries del Llevant B i sobretot del Llevant femení, que guanyà 1 a 2 al seu gran rival, el RCD Espanyol. Enguany les sifres del femení fan fredat: Jugats 8; Guanyats 8; GF 23; GC 1; Punts 24.