A la vida hi ha que tirar-se de cap, senyoret, que des de la barrera les coses no molen tant, i a més quan et descuides hi ha algun bpu que la salta i ja l'has cagat.
I jo veig dos veles però un va per on no toca, temerari!
Sempre m´ha flipat l´obra de Friedich. És el paradigma del romanticisme. Sé que vosté és també un entusiasta de "Remando al viento". ¿No troba que sona la mateixa música en eixa pel·lícula i en els cuadres d´este tronat magnífic? Abraços.
Tallats blancs en Rügen (Freidefelsen auf Rügen, 1818) de Caspar David Friedrich (Alemanya, 1774-1840).
5 commenti:
A la vida hi ha que tirar-se de cap, senyoret, que des de la barrera les coses no molen tant, i a més quan et descuides hi ha algun bpu que la salta i ja l'has cagat.
I jo veig dos veles però un va per on no toca, temerari!
Com diria Fito Paez "me gusta estar al lado del camino, fumando el humo mientras todo pasa"
Las barreras para los toros...
abrazos,besos,achuchones...quédese con lo que prefiera
Sempre m´ha flipat l´obra de Friedich. És el paradigma del romanticisme. Sé que vosté és també un entusiasta de "Remando al viento". ¿No troba que sona la mateixa música en eixa pel·lícula i en els cuadres d´este tronat magnífic?
Abraços.
in die Kürze die Würze. Ah! se ve más de un barquichuelo...
Küsschen mit POP!
Posta un commento