Ahir corretejava per ma casa Aitana, una chiqueta de conte de fades. Tres anys, rossa, ulls blaus, somriure franc, ingeniosa, divertida, guapa com un sol, viva. Tres anys. Mentres trastejava en la cuina preparant delicatessens per als convidats, Aitana em recità l'història de Troya i la genealogia completa d'Ulisses. En un valencià preciós. Sos pares li conten rondalles per les nits abans de dormir. L'Iliada i L'Odissea entre atres.
Sos pares han sublimat les seues existències, dedicant cos i ànima a fer d'Aitana un ser humà excepcional. No per responsabilitat, per amor. M'aborrona constatar que vixquen entre nosatres persones d'una generositat tan fòra mida.
(En la foto, el pater).
3 commenti:
Vaya nivel, sí señor!
un beso
Qué niña más rebonica, a qué le dedico un fieltro? ya me dará usté más detalles, sr forlati!
Saluditos POP a ritmo de chuiks plof plof
I no aterra saber que de la mateixa manera que li pots enssenyar rondalles pots fer que aprenga coses no tan bones? Fascinen els nanos a eixa edat, com espongetes que ho absorbeixen tot... Educar, fer un ser humà, deu ser una responsabilitat desbordant.
Posta un commento