Una mirada.

(The look of love de Dusty Springfield, una clàssica d'este blog).

Fuster ya ho havia dit en 1964. Lo mateix, en essència, que Don Drapper a Rachel Menken en el post anterior, en la deliciosa entrada del Diccionari per a ociosos dedicada a l'amor:

• "Molta gent no s'enamoraria si no haguera sentit parlar de l'amor".

• "L'home occidental, l'europeu i la dòna, durant segles, han estat fent l'amor, s'han enamorat, al dictat dels poetes".

• "En realitat l'amor no es dóna sinó rarament en una dimensió absoluta: els grans enamorats són excepcionals. Quasi podria dir-se que els grans enamorats només han existit en el món de la ficció llibresca".

• "Pero la multitut desqualificada no està a l'altura d'aquelles delícies —ni d'aquells torments— sentimentals: fornica o es casa, i en pau. «Ans he seguit delits comuns de poble», escrivia Ausias March per a manifestar que s'apartava de la pràctica de l'amor selecte i refinat".

• "En l'actualitat, els promesos més rupestres […] es besen, es magregen, intercanvien tendrees, segons els cànons propalats pels films".

I, no obstant, seguint a Angresola en el seu comment del post anterior, una sola mirada pot tirar per la borda totes les teories de Dropper i de Fuster. Una mirada que no hem vist mai en el cine ni hem llegit mai en els llibres.