10.2.09

Una mirada.



(The look of love de Dusty Springfield, una clàssica d'este blog).

Fuster
ya ho havia dit en 1964. Lo mateix, en essència, que Don Drapper a Rachel Menken en el post anterior, en la deliciosa entrada del Diccionari per a ociosos dedicada a l'amor:

"Molta gent no s'enamoraria si no haguera sentit parlar de l'amor".

"L'home occidental, l'europeu i la dòna, durant segles, han estat fent l'amor, s'han enamorat, al dictat dels poetes".

"En realitat l'amor no es dóna sinó rarament en una dimensió absoluta: els grans enamorats són excepcionals. Quasi podria dir-se que els grans enamorats només han existit en el món de la ficció llibresca".

"Pero la multitut desqualificada no està a l'altura d'aquelles delícies —ni d'aquells torments— sentimentals: fornica o es casa, i en pau. «Ans he seguit delits comuns de poble», escrivia Ausias March per a manifestar que s'apartava de la pràctica de l'amor selecte i refinat".

"En l'actualitat, els promesos més rupestres […] es besen, es magregen, intercanvien tendrees, segons els cànons propalats pels films".

I, no obstant, seguint a Angresola en el seu comment del post anterior, una sola mirada pot tirar per la borda totes les teories de Dropper i de Fuster. Una mirada que no hem vist mai en el cine ni hem llegit mai en els llibres.

2 commenti:

morena ha detto...

Y si esa mirada va acompañada de una sincera sonrisa........todo.


le miro, le beso

¡LLUEVE REVOLUCIÓN! ha detto...

¡Y qué voy a decir yo del amor, una truffauniana en toda regla!¡hay que enamorarse todos los días, de algo o de alguien, eso qué más da, lo mejor es enamorarse del amor!

chuiks removidos con cola cao, bien dulces de buena mañana!