Anit reflexionava sobre els efectes de l'allau de partits televisats sobre les grades i la pluralitat en el fútbol. La tendència creixent és a vore més cement cada dia en els estadis… i també —com en tantes atres coses— a que l'espectàcul audiovisual i el sofà substituiquen a la carn viva presencial, a l'amago d'infart, a les emocions que deparen 90 minuts i passeres sobre un gèlit i brut butacó de plàstic… També a enamorar-se del fútbol dels gran equips dels planetes tele- play i a minvar militàncies irredentes, com la granota, posem per cas.
Hui en Orriols era vesprada per a tornar a creure. El Llevant ha jugat 45 minuts primorosos de combinacions al primer toc, de pressió en tot el camp, de bandes elèctriques, de verticalitat. Se n'ha anat al descans en 2-0, com podia haver segut 5-0 sense que estranyara a ningú dels presents. El Xereç ha agafat el testic en la segona part i ha empatat a 2. Fins al final s'ha mascat la tragèdia del 2-3… i, no obstant, en l'últim i penúltim minut el Llevant podia haver marcat en sengles ocasions el 3-2.
A la ràbia continguda per haver tocat en la punteta dels dits una victòria contra el líder ha substituit en seguida la satisfacció d'haver presenciat en directe un partit dels que marquen època. I l'emoció de paladejar ara tota l'ensalada de sensacions. Com passa sempre en lo que nos fa feliços, que es fruix per duplicat: durant el fet i, tant o més, en la recreació i la plenitut ulteriors.
Aixina ho han entés l'afició d'un i atre equip que han ovacionat als seus jugadors en chiular l'àrbit el final. Una vesprada de fútbol i emocions en Orriols. Un regal només destinat a creyents.
7 commenti:
Ye, de lo més que m'alegre. Vosté content, yo pagat.
Yo no termino de cogerle el puntillo al fútbol, pero reconozco que desde que me toca ir con el nano al fútbol, me pongo de los nervios, ya veremos si no acabo como la madre de la Vicario, ahí plantá en todos los saraos, vigilando, jajajajja
D'açò tracta tota esta bogeria del futbol.
De puta mare!
La primera mitad ha sigut d'extasi absolut.
"Te invito a jugar
conmigo la copa de Europa
por esta vez no me importa
que cantes victoria.
He de confesar que tiemblo si pienso que aceptas
que nuestro final no admita partido de vuelta...
Te imagino en el techo de un autobús de colores
celebrando con saltitos que ganas tú
con mis flores...lalalalala"
Como siempre, otra de mis notas musicales, con una canción de Deneuve titulada "La copa de Europa", de fútbol no tendré ni idea, pero de música "futbolística"...jajaja!Muases con chuiks cof cof, de dar patadas a un balón.
"Muases con chuiks cof cof", lo más
Jo crec que teniu opcions de pujar. Estaria bé tornar a coincidir, junt amb l'Hèrcules i el Castelló, que també estan fent un any excel·lent. Llàstima de l'Elx, que malgrat la recuperació amb Claudio acusarà la llosa del pèssim arranc...
A Mestalla venen temps d'esperança. La crisi econòmica ens conduirà a una catarsi que s'emportarà a la minoria cridanera d'aluvió i als dirigents oportunistes que s'aprofitaren dels èxits de l'equip per a fer-se un nom a la societat.
Salute!
Posta un commento