29.5.09

Aquest partit…

Aquest partit es juga a Europa. És l'eslogan que el PSPV-PSOE ha triat en valencià per a la seua campanya a les eleccions europees.

Ahir parlàvem, en la sobretaula de la Cretina Comèdia, dels símbols quasi atàvics dels valencians, de la seua importància en la batalla identitària que ens mata als valencians com a poble. Coincidíem en que la fi de la batalla passà per la bona voluntat, la didàctica i la vocació inequívoca de valencianitat.

La llengua entre els valencians és un símbol. Evidentment.

Als qui hem llegit als nostres clàssics, el mot aquest ens és tan natural com si l'haguérem sentit viu de boca dels nostres pares i yayos. És una paraula clàssica valenciana que molt pronte, ya des del segle XV, convixqué en el este, que s'impongué clamorosament en Valéncia.

Quan començà l'ensenyança en valencià tractà de reintroduir-se l'aquest no perque fora una paraula clàssica valenciana en desús, sino perque estava viva en català. I l'aquest devingué un símbol, una Senyera dels que apostaven per la catalanisació de la llengua, que solien coincidir en els que apostaven també per la catalanitat nacional de la nostra terra, com havia dit el pare de l'idea: Una llengua, un país.

Poca culpa tenia el pobre aquest del trist paper que li tocava jugar. Pero aixina és.

Quan apleguen eleccions, els partits espanyols de Valéncia, tracten d'atraure's obertament la sensibilitat valencianista de la societat fent us d'uns símbols que a sovint ells mateixos buiden de contingut. En el PP són mestres goebbelians d'açò. En el PSOE estan encara a anys llum.

El PSOE ha comés l'erro imperdonable d'utilisar en el seu eslogan un símbol que s'associa indefugiblement al catalanisme, regalant una volta més una ventaja substancial al PP en este sentit. L'aquest.

I lo pijor és que eixa no ha segut la seua voluntat. Ho ha fet per pura burrera.

Perque en la carta que ha enviat a la ciutadania el PSOE, en la versió valenciana, utilisa obertament la majoria de les formes valencianes que recomana l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, entre elles l'este.

Com díem ahir en la tertúlia, anem a ser optimistes i pensar que a pesar de la burrera, esta carta és un síntoma —tímit si voleu— de la voluntat del PSOE d'incorporar-se a una normalitat valenciana.

I això és positiu per a tots els valencians, siguen valencianistes o no.

3 commenti:

¡LLUEVE REVOLUCIÓN! ha detto...

Jo, pues lo mío tb es "pura burrera", porque no soy capaz de apreciar esos detalles lingüísticos...bueno, tengo excusa tb, pues ni mi padre ni mi madre son valencianos (uno del sur, la otra más al norte), así que mis conocimientos del idioma se quedan en las clases de valenciano del cole, en las que el profe se dedicaba a leer el Marca y a mandar ejercicios sin ton ni son sobre sinónimos...en fin...El Nota puede dar fe, jajaja.
Saluditos POP de viernes, para mi hoy es como domingo, así que hay poco que festejar!

Oxímoron ha detto...

També es podia haver posat "aquet", seguint la pronúncia del català oriental, hehehe!
Recorde que en algun llibre (podria ser "La guerra insidiosa" o "País perplex"?) vaig llegir la definició de paraules totèmiques per a designar tots estos mots.
El cas és que pense que Alarte, més enllà d´atres consideracions com a polític, sí que té un objectiu que entronca en el teu optimisme.
El que passe en la pràctica ya em resulta més difícil de discernir.

Masclet ha detto...

Tal volta hagen pensat en amarrar a uns quants votants del Bloc, tan infidels al seu partit en les eleccions europees... Pero crec que és massa pensar.

El PSOE du en el pecat la seua penitència. Alarte està donant alguns passos per a tornar el partit a una concepció més normal de la personalitat valenciana: la que sent la majoria del poble valencià (i dels votants socialistes). Eixa que el PP sap manejar tan be. Pero passaran molts anys fins que hi haja un canvi de partit en la Generalitat o l'Ajuntament de Valéncia. Sempre hi haurà artistes, com els de les Joventuts Socialistes i la seua web en "català", que li continuaran fent el joc al PP.