River

E. és home de frases i sentències. Les oferix en contagotes, només en cafens de fit a fit, i mai quan hi ha gent més ingeniosa al seu voltant. Té la ment llaugera i ràpida. A sovint quan raone en ell —en la virulència dialèctica dels amics— acabe la conversa en un "touché. Touché, cabró!". Sempre té a punt el contrapunt llúcit i punçant.

E. té un entreteniment singular. No és un experiment psciològic de l'Iniciativa Dharma. És un joc psicològic per a fer feliç a la gent que l'envolta. Traça perfil psico-culturals dels seus amics per a recomanar-los llibres i películes. Quan sempre ho encerta se sent satisfet i orgullós com un chiquet entremaliat. És un procés obert, tan obert com fragmentaris som tots.

En mi té eixa espineta clavada. Soc el que més li falla dels seus conillets d'Índies.

Esta volta no. El dimecres em regalà La muerte de Bunny Munro, novela de Nick Cave, el seu músic favorit. Els llibres també són les circumstàncies dels llegidors —Perogrullo dixit— i les meues en este moment són poc propícies a la llectura serena. Pero sorprenentment anit em vaig posar i m'alcí quasi mija novela d'una assentada —d'una gitada, en realitat—.

"— ¿Qué es eso? ¿Tu nombre? ¿River? ¿Quién te lo puso? […] — Me lo puso mi madre —dijo la camarera. — ¿Ah sí? Qué bonito —dice Bunny seccionando una salchicha y conduciendo la pieza hacia su boca. — Porque nací junto a un río —añade ella. Bunny mastica, traga y se inclina hacia adelante. — Menos mal que no naciste junto a un váter."

8 pàgines després, una hora després, moments abans de descobrir que la seua dòna s'ha suicidat per la vida que Bunny li dona…………

"Se han formado círculos de sudor bajo las mangas de su camisa color amarillo canario (se puso una limpia después de follarse a River) y al cruzar el patio percibe una tensión familiar y no del todo desagradable en la entrepierna".

Guau.