1.000 metros.

Nadar 1.000 metros de crowl aixina dit no és gran cosa. Pero tampoc pensen vostés en Meca o en Phelphs. Per a mi és el resultat de 4 mesos d'esforç i constància. I sí és gran cosa. 1.000 metros en 10 séries de 100 m, parant uns 30 segons entre série i série, sobre una piscina de 25 m. de llarc. A un ritme decent. I sense cansar-me massa.

És gran cosa, sobretot si tenim en conte que el primer dia, allà per octubre, vaig fer 20 llarcs de 25 m. (500 m.) parant 3/4 minuts després de cada llarc i vaig acabar exhaust.

I sobretot és gran cosa perque em relaxa i m'agrada. Sempre m'ha agradat nadar, pero mai ho havia fet d'una forma programada ni continuada, 3/4 dies a la semana.

Nadar té alguna cosa de filosofía zen, de tai-chi, un eixercici mecànic, que t'obliga a pensar en les seqüències de moviments coordinats i que et posa el cap en blanc, que et fa sentir be en cada moviment dels músculs, en cada glopada d'aire, en el càlcul mental dels metros, en cada visionat cap al fondo, enjugassant-te en els taulells blaus i les ralles negres… A voltes també nades de forma intuitiva i vas pensant en allò que et desvela, de forma serena.

D'alguna de les maneres, en este món en que hem d'anar enganyant-nos per a fugir de les seues trampes, és una terapia per a tallar definitivament el jorn llaboral cap a les 7/8 de la vesprada i relativisar el treball.

Fa uns mesos fea broma en un post, sobre lo divertit que se m'antoixava "fer músculs i amics" en una piscina/gimnàs. Ara el dilema és fins on arribar en esta progressió. ¿Travessia al Port de Valéncia en juliol (2.000 m.)? ¿Em traurà un dia de la piscina el Samu?

La resposta provablement la donà Angresola fa un temps: "Als 40 cal fer deport per a poder seguir fumant, bevent, menjant i follant".