El sac de les renúncies…

Dos personages de ficció que tots hem conegut alguna volta en negre sobre blanc i també en la pròpia vida:

- YAN: El que renuncia a tot i té el rostre tacat per les pigues de la resignació. El motiu de la renúncia? Els que vullgau.
- YIN: El que no renuncia a res i té el rostre tacat per les pigues de l'excés. Motius? Ídem.

No psicoanalisem a cap dels dos. Senzillament els presentem.

A mig camí, el qui perseguix els equilibris. Li diuen YUN.

Yan, Yin i Yun busquen lo mateix, cascú a la seua manera: passar en certa dignitat i felicitat per la vida.

Els tres porten a l'esquena un pesat sac, el de les renúncies.

Yan el porta carregat de renúncies òbvies.

Yin té la sensació de que la seua vida no és més que un vídeojoc irreal i també té sensació de renúncia, la renúncia essencial a coses que imagina trascendentals, que creu que deuen existir i que pensa que mai tindrà a l'abast. Eixes són les seues renúncies, reals o imaginàries.

Yun porta en el sac les claus de totes les portes que ha decidit no obrir, per a evitar previsibles desequilibris, per a poder obrir-ne unes atres.

· · ·

Hui la Comtessa —ahir en realitat— fa anys. No sé quànts. Em té marejat a mi i a tots en eix assunt. Hui em pesa la clau de la porta tancada de Turtagro. És un ser especial i estic orgullós de ser amic seu, encara que a voltes em traga de les casetes i la rinyga com un pare. Deuria haver-la visitada i em dol no haver-ho fet. Un regal humil: esta senzilla paràbola és per a tu.