República

No crec en la República. Ni ara ni ací. ¡En la que cau! Sí crec en els seus valors, en lo que representa el llegat de milers de republicans espanyols i valencians. Sí crec en ella llavors i allà.

La situació actual, sense ànim de ser apocalíptic és ara i ací: neocapitalisme salvage, política corrupta, genocidi patrimonial, manipulació informativa, abisme socioeconòmic de classe, maltractament del planeta, dilapidació dels recursos naturals, misèria ètica, bastardisació de la democràcia, supressió de la diversitat…

Per això, ara i ací, em pareix una 'boutade' clamar per la reinstauració de la República, una aspiració llegítima i no obstant tan escassament simbòlica… una lluita estèril que caldria destinar a uns atres objectius més factibles i més perentoris.

L'objectiu de la República, ara i ací, per tot açò, em pareix —fonamentalment— una via d'accés ràpit a l'obtenció de l'etiqueta d'esquerrà o progressiste de molts que no estan disposats a fer el mínim esforç per a canviar tantes atres coses.

No dubte del compromís sincer d'alguns que hui es diuen republicans. Pero farien molt més pels idels de la República (de llavors i d'allà, d'ara i de sempre), arrimant el muscle per a canviar les coses ara i ací, des de l'humiltat, des de l'integritat, des de la militància insobornable en els seus ideals.

Està tot per fer. Ací, tan prop. Hui (ahir) és 14 d'Abril. Reviscolem els ideals de la República, treballem per ells. Més enllà del símbol i lo barat de l'adscripció ad ell. Molt més enllà.

Vixca la República! I vixca Valéncia lliure!