Dies de primavera entre gats salvages, garroferes i pins. Primavera enfeltrida en els taulells de les jardineres, en les lloses de ròdena, en l'aigua entarquimada de la bassa. Primavera que aventa núvols i calimes i t'amostra els horisons com mai els havies vist, com sempre els veus per primera volta en estes dates. Perque la nit t'ariçona de fret i allestix un dia de cels clars i rasos.
Primavera en la frescor de la boqueta nit i en el sol empalmat del migdia. Primavera en el recort de tantes primaveres.
En la mirada agraïda de persones a les que vols perque les tens entre la sanc, els budells i les venes del teu cos i a les que no havies gojat en tot l'hivern. En les primeres paelles a llenya i les sobretaules, carregades d'anys, en que es retroben les teues més atàviques lligams en la terra. La botella de Magno i les converses frívoles i disteses, els colpets de Tia Maria. La becadeta que t'abraça en la llectura, arracerat entre el sol i les ombres. Les penombres de les absències que voldries al teu costat i més prop encara, just en eixe moment, més que en cap atre. Són absències que anuncien el tacte i la carícia, pero que et fan rebelar contra la paciència i la distància.
Primavera en els ulls amorosits dels gats als que regales el festí dels caps de gambes i cigales. I no te'ls llevaràs de damunt. Ni vols.
En el somriure franc del nebot que ya charra i pregunta més inclús de lo que voldries. En els coloms tatuats de colors que festegen en els cops més alts dels arbres.
El camí serpenteja per la vora d'un barranc. Com la vida.
Hi ha barrancs i abismes que fan fredat només d'aguaitar-se, que nos remembren la fugacitat del plaer, que nos anuncien l'existència dels seus cims.
Energia, voluntat, determinació. Per a defendre l'alegria.
Nessun commento:
Posta un commento