25 d'Abril, com una insidiosa cita anual, com una cançoneta que t'estimaries més oblidar, con resar el rosari. 25 d'Abril, 3 de Març, 9 d'Octubre… dates que et recorden la derrota quotidiana del teu poble, l'assunció de que vols viure ací sense que se't remoga el budell a cada pas, com si fora Brooklin, que et fan viu el fracàs colectiu de ser valencià, del que eres part.
Com diu Masclet en el seu blog, no pense avorrir-los repetint la cançoneta, que ya estic yo també avorrit de sentir-me entonant-la.
Pero els recomane que lligguen les seues reflexions, brillants i distintes: en el blog de Masclet.
També les de Carles Choví. Ací.
Nessun commento:
Posta un commento