7.10.10

Autoestereotips

El dissabte vaig tindre ocasió d'experimentar fins a quin punt l'autoestereotip que tots tenim de nosatres mateixos coincidix en la percepció que els atres tenen. Hi ha poques voltes en que es donen les circumstàncies per a que açò passe. I quan succeix provoca perplexitat… i inclús hilaritat.

Aspectes teus que consideraves defectes a corregir són a sovint els punts d'atracció que et lliguen en algunes persones. Les virtuts, per contra, poden ser només punt de desencontre.

Tens la seducció posada a on no l'imaginaves i lo que pensaves que n'hi havia en el seu lloc només provoca irritació i desinterés.

Suponc que és per això que, a voltes, quan ens mirem a l'espill, com si ho férem des d'un viage astral, un ariçó nos recorre el bascoll i li preguntem al tio d'enfront: ¿I tu qui colló eres?

PS L'hilaritat també me la provoquen aquells que afirmen en vehemència: sé qui soc, d'on vinc i a on vaig. Com sol passar, eixos, precisament, no solen saber ni ón tenen la mà dreta ni l'esquerra.

1 commento:

Un rincón apartado ha detto...

Sobre la nota musical: T'hauras enterat ja que Moe Tucker, la andrògina bateria de la Velvet, és la lideressa del Tea Party: la ultradreta dels EEUU. Toma ya, muchacho...