Esta semana hem pogut vore les imàgens de l'inauguració d'un monolit en recort dels lluitadors republicans per la llibertat que s'ha alçat en el Cementeri de Paterna. L'iniciativa del Fòrum per la Memòria —darrere del qual, com de tantes atres coses, s'hi troba la mà d'Eliseu Climent i ACPV— és l'enèssim intent de manipulació de la nostra memòria històrica: les banderes de l'independentisme català i també les barres nues —junt a les tricolors espanyoles— eren el símbol que acompanyava l'homenage als valencians que lluitaren per la llegitimitat republicana.
Els intents per associar històricament als lluitadors republicans de Valéncia en les idees de la Gran Catalunya són un insult per a la memòria històrica dels valencians. I un esperpent. L'avorriment que per a la generalitat de la ciutadania representa la persistent manipulació de la nostra història —llunt de conseguir que els valencians proclamen als quatre vents que han descobert la sacrosanta essència de la seua pretesa identitat catalana— ve provocant des de fa anys un embolic identitari que té un únic resultat: els habitants d'esta terra cada dia són més espanyols/castellans i menys valencians.
Qui vullga saber que lligga. No és lloc este per a enumerar detalladament l'arsenal simbòlic dels republicans valencians. Pero està clar com aigua de pou que els valencianistes que estigueren a punt de conseguir l'Estatut per a Valéncia en la década dels 30 tenien com a únic símbol la Senyera valenciana, un símbol íntimament lligat al republicanisme.
També és cert, i hem d'estar orgullosos d'açò, que aquells republicans feen gala d'una estreta germanor en Catalunya, de tu a tu i sense subordinacions ni paternalismes. Una relació que algun dia hauríem de fer normal, per be de tots, catalans i valencians. Dos pobles que hauríem d'anar de la ma en la recuperació de les nostres llibertats colectives. Un camí este més difícil i tortuós (encara) cada volta que s'escenifica pels carrers dels nostre pobles i ciutats, l'esperpent de que Valéncia és una regió de Catalunya.
Algun dia Catalunya hauria de ser conscient de tot açò, canviar de rumb, i deixar d'omplir les arques dels que només conseguixen, dia a dia, que els valencians ho siguen cada volta menys. També haurien de fer un pensament els que administren eixos diners des d'ací. ¡Qué diferent seria la situació si eixos esforços i eixos diners s'hagueren destinat a reviscolar la nostra natural valencianitat!
Algun dia. Esperem…
Foto: Annanotícies.
