Tur (Testigo accidental, columna de la dreta) ha penjat en el seu blog el reportage de Cuatro sobre l'aigua que yo no havia vist i ell mateix aporta algunes reflexions interessants i equilibrades sobre el tema.
Després d'anys pegant voltes al tema concloc 2 coses:
1. La batalla de l'aigua en l'estat espanyol és un debat polític entre comunitats i inclús intern (trasvàs Xúquer-Vinalopó o ara Tarragona-Barcelona) en tota la càrrega demagògica que això comporta. Al remat l'aigua és fonamental per al desenroll econòmic de tots i els arguments argüits per uns i atres no tenen més objecte que justificar açò. Catalunya té el doble de camps de golf que Valéncia; Aragó té en marcha el proyecte de Los Monegros-Las Vegas; la Mancha ha secat el Xúquer; i Valéncia i Múrcia volen aigua fonamentalment per a fer més urbanisacions. Eixe és el marc real del problema i no un atre. En una situació aixina l'estat i l'unió europea haurien de buscar un equilibri raonable per a tots.
És evident en este punt que els grans perjudicats per este debat han segut els llauradors, sobretot del sur de Valéncia i Múrcia. Són els que més la necessiten, pero han segut utilisats com a "arma arrojadiza".
2. Els trasvassos són pa per a hui i fam per a demà. És evident que els dèficits hídrics són creixents pel calfament global. L'única solució real és el desenroll sostenible i frenar el canvi climàtic. Una solució a llarc determini. Mentres es treballa en esta direcció —i només provisionalment— els trasvassos puntuals i en major mida les desalinisadores podrien ser una solució. Provisional perque les conseqüències ecològiques d'abdós a mig i llarc determini seran devastadores.
L'escassa catadura moral del debat ha tret a la llum per enèssima volta la minvada estatura política dels nostres governants.
