Primavera d'hivern

Lluís Fornés em pareix un personage imprescindible de la Valéncia del nostre temps. Per cóm escriu, per lo que diu, per lo que fa, pel seu talant… Hui, com unes atres voltes, m'ha emocionat llegir el seu artícul mentres prenia el café de mig matí. I quan he eixit al carrer quea una fina pluja que m'ha paregut de lo més poètica.

"Primavera d'hivern
per Lluís Fornés.
(Levante-EMV, hui)

Estos benignes dies passats, entre inundació i inundació, els locutors de Canal 9 no han parat de dir allò de: «Encara que estem en la tardor, fa temps de primavera». Clar! És que els valencians -encara que els locutors no ho sàpien- tenim dos primaveres, la d´estiu i la d´hivern.
Primavera d´hivern és un terme que sempre s´havia usat fins que es va prohibir en les escoles, els instituts i les universitats on es va manar que s´imposara el provençalisme «la tardor», que és una paraula ben bonica, pero que a Valéncia és innecessària i bastant incongruent. (I ben content que estic jo que vagen entran provençalismes, pero només si fan falta).
El litoral mediterrani té una entrada a l´hivern de temperatures molt benignes, pero ni els andalusos ni els catalans diuen que estan en la primavera d´hivern, que és un terme valencià, usat exclusivament en terres valencianes, abans de prohibir-lo. Ja veus tu, quines ganes de prohibir paraules!
Els valencians avantpassats nostres van inventar un terme preciós per a designar la suavitat dels dies que van de l´estiu a l´hivern, pero ara els locutors de Canal 9 no saben usar-lo, encara que el necessiten. Tampoc no usen mai l´expressió occitana «chès», tan valenciana, encara que en valencià perd la s. I, per qué? Molt senzill perque «xe» -en grafia fabriana- és un mot només valencià, usat només a Valéncia i el seu país, per tant no és bo, no val; mentre que tardor ve recomanat des del nord i, per tant, és bo. I pel mateix motiu, el preciós, exacte, just i aclaridor terme «primavera d´hivern» és una paraula només valenciana i prohibida -o proscrita- en Canal 9, les universitats, els instituts i les escoles. L´autoodi porta a prohibir, o proscriure paraules, i és una llàstima. Tan bonica que és l´autoestima! Estem en la primavera d´hivern. I els dies que fa són de primavera d´hivern. I primavera d´hivern és un terme preciós, molt poètic. Pero, l´usaran ja els poetes i poetisses del segle XXI que encara estan naixent estos dies, els quals ja no seran poetes de l´autoodi, ni del diccionari de sinònims".

Fantàstic també l'artícul d'Eugeni S. Reig, al costat del de Fornés hui, en la mateixa plana de Levante-EMV. Poques voltes una pàgina de diari és tan complementària. Sempre estic queixant-me de les formes de dir que s'ampren en Canal 9, de la castellanisació morfosintàctica de l'ent que provoca que, subreptíciament, tingam un cabal llingüístic immens en procés d'extinció. Es pot dir més alt, pero no més clar.

I si em permetem abusar de vostés, com a guinda: la columneta de Pedro Muelas sobre l'alcalde de Paterna, Llorenç Agustí, Un alcalde ejemplar. ¿Quànt durarà en el PP un home honest i de principis capaç d'anar a retre homenage als republicans afusellats en Paterna, encapçalar una assentada en les vies del metro per a reivindicar la protecció de La Vallesa o de fer lo que feu ahir? Precisament estos dies arrere servidor li preguntava a Invisible, més enfadat que un bou: "¿Algun dia tindrem ací una dreta democràtica de veritat i en cert grau d'ilustració?". Sospite, no obstant —i voldria enganyar-me—, que Agustí deu ser percebut com un excèntric pels seus.

riuraus

"Inasequible al desaliento", l'encomiable activiste sociocultural Lluís Fornés —i el seu alter ego cantautor El Sifoner— ha encapçalat un ambiciós proyecte per a la recuperació del riarau, emblemàtica construcció valenciana en epicentre en La Marina, pero de la qual es troben mostres també en la Safor, la Vall d'Albaida, La Ribera, l'Horta Nort... i inclús en eixa illa valenciana que és San Juan, en l'Argentina, ciutat també coneguda per la seua passió per la pilota valenciana —en trinquet inclòs—.

Riuraus vius és una associació cívica que podeu visitar en internet (http://riurausvius.blogspot.com/) i que acaba d'organisar una jornada per al 7 de Juny en Benissa d'estudi dels riuraus, en ponències, convivència, fotografia, música i visites

El port de Dénia fon el centre de l'activitat econòmica que va generar la pansa escaldada. Els riuraus i l'activitat econòmica de la pansa es varen estendre per la major part de les comarques valencianes. Esta activitat econòmica generà moltíssima riquea… i això que era del tot ecològica i respectuosa en l'entorn.

Des del port de Dénia embarcaren milers i milers de quintars de pansa que corrien per mig món, sobretot en direcció a Anglaterra. A més d'esta riquea, no hi ha que desestimar l'indústria que creixqué en paralel per a la producció de barches, cabassos, capells, caixes de fusta...

L'indústria d'un tradicional dolç anglés, el plum cake, depengué de la pansa valenciana durant molt de temps.

Per tot això, i també per la seua bellea arquitectònica innata, els riuraus valencians cal que es conserven com a símbol i memòria colectiva.

Agraïts hem d'estar a les persones que han tirat avant tan lloable iniciativa.