Disculpen la frivolitat, després de tanta densitat en els mercats. Invisible m'ha convençut que ademés del peix i la carn, també hi ha omplir les places de fruites i verdures ben colorides, sino la blogosfera s'enfona com Wall Street.
Coincidixc en Angresola —el dijous tenim Cretina Comèdia i caldrà llimar asprors d'alguna manera, sino allò pot acabar com el ball de Torrent— en que Rebecca Hall és l'única sorpresa positiva de l'última i archicomentada peli de Woody. Sempre m'he preguntat qué li veu el personal a P. Cruz, suponc que serà solidaritat racial. Si m'apuren el seu rostre angulós i inharmònic li té una retiradeta al de Letizia. Yo l'imagine (a Pe, pero ya que estem, és extensiu a la Leti), acabada de despertar, sense pintar i maganyosa, al meu costat en el llit i m'entra un cinc-de-copes de l'esglai. I ademés em pareix una actriu mediocre. Si no duguera pintats els morros, tinguera el monyo curt, no lluira escot i sobretot no fora actriu, se n'aniria més de quatre nits del Piccadilly a fer-se el ditet a sa casa. Segur.
Per contra, miren eixe somriure que descolla per darrere de la seua cara de bruixa llimonera, eixa mirada, eixe port…
En fi, Angresola, que si vol, tornem a ser amics i montem junts un clubs de fans de Rebecca Hall. I en això (i només en això) els montem una rebelió als adoradors de l'Scarlett.
Hui he tingut, per fi, el plaer de conéixer a Juan Enrique Tur, cabanyaler d'adopció, comandant del blog d'actualitat Testigo accidental i un dels capos de la blogosfera valenciana. I hem coincidit, entre moltes atres coses, en la necessitat d'intercanviar visites a les barres més sugerents del nostre poble —moltes d'elles de dubtosa reputació—, per a fer créixer un poc més la canallesca, cosa que sense dubte, enfollirà d'alegria a eixa "panda de rapsodas borrachos a los que habría que tirar desde lo alto de un campanario, que bien podría ser el de l'Iglésia de la Mare de Deu de l'Anunciació d'Aldaya" que dia Libèlula ahir.
Era la meua primera cita virtual… en un home. I ha segut un plaer, la veritat.
Un temeta també, per a desengreixar del tot. The Marvelettes Too many fish in the sea, o lo que és igual, en traducció lliure: Massa peixet en la mar.
