Visualizzazione post con etichetta serrat. Mostra tutti i post
Visualizzazione post con etichetta serrat. Mostra tutti i post

17.4.09

Defender la alegría…

Serrat i Benedetti em salvaren fa molts anys, quan faltà mon pare i el món pergué tot el seu sentit durant mesos —i quan el tornà a tindre ya no fon igual, mai—, durant els quals vaig perdre el somriure ingenu dels 14 anys provablement per a sempre. El poeta i el cantor estan sempre presents, en cert regust agredolç. Els estic eternament agraïts, encara que el recort d'aquell temps ya estiga per sempre associat a la foscor d'un quart menudet, a un assucac incomprensible i infernal, a vesprades eternes i nits de Dostoievsky. Cançons com esta em feren alçar el puny i cridar per la vida.

Ahir la Morena penjà en el seu blog Hagamos un trato, un atre dels meus hits. Tan llunt com el divendres, ella i Diafebus —al timó— i Desficium i Plmq feren una férrea defensa de l'alegria, a rant de mar, per la badia de Xàbia, durant la qual, com sempre, vaig tararejar la meua particular versió valenciana del Mediterráneo.

— No et mogues ni un pam, Forlati, que tombaràs la barca!!!

És una sòrt viure envoltat de defensors de l'alegria. I de somriures francs que t'omplin d'aire els lleus quan la vida et deixa sense alé. De ben parit és ser agraït.








Defensa de la alegría

(Mario Benedetti - Joan Manuel Serrat)

Defender la alegría como una trinchera
defenderla del caos y de las pesadillas
de la ajada miseria y de los miserables
de las ausencias breves y las definitivas

defender la alegría como un atributo
defenderla del pasmo y de las anestesias
de los pocos neutrales y los muchos neutrones
de los graves diagnósticos y de las escopetas

defender la alegría como un estandarte
defenderla del rayo y la melancolía
de los males endémicos y de los académicos
del rufián caballero y del oportunista

defender la alegría como una certidumbre
defenderla a pesar de dios y de la muerte
de los parcos suicidas y de los homicidas
y del dolor de estar absurdamente alegres

defender la alegría como algo inevitable
defenderla del mar y las lágrimas tibias
de las buenas costumbres y de los apellidos
del azar y también, también de la alegría.