Li pregaria un favor, no obstant, per als qui no han vist la imatge. Que afegisca en el post que no vegen el video aquells que com, Jota, Angresola, Diafebus o Bar Torino, no han arribat encara als capitols finals de la sexta temporada. Descobrir eixa seqüència en eixe moment és tot un regal. No els el negue, consigliere, jejejeje.
Aprofite per a dir a qui estiga en la carretera dels Soprano (quina enveja) que ni de conya s'escabussen en youtube per a vore escenes ja vistes, perquè et poden enllaçar en escenes fonamentals que encara no han vist.
pd: vista la proposta de carta. Molt bona, estic meditant sobre ella.
Jajaja, menys mal que m'ho olorava i he entrat primer en els comentaris no fora cosa que en obrir el vídeo em trobara alguna cosa per a la que encara no és moment. Ai consigliere, qualsevol dia ens matarà d'un esglai.
Don Vincezo és un exagerat i un puriste. Es tracta d'una escena de 16 segons que fòra de context no diu res de res i ademés no fa tanta gràcia. Pero és un guiny també a eixe gest que el Nota, Vicè i Servidor repetírem en Florència, davant la mirada perplexa de Baydal, com si estiguérem orats.
16 segons? Menys tardà Maradona en atravesar l'estadi Azteca derretint a anglesos pel camí.
Està clar que està descontextualitzada, pero descobrir eixa escena en ple clímax dels últims capítols és un regal. Deixe, Consigliere, que J, Torino, Diafebus i Angresola gaudisquen del moment quan toca. Amb una xicoteta advertència, dir simplement "esta escena correspon a la sisena temporada, episodis finals", és suficient.
6 commenti:
Parecen dos ositos enjaulados!!! jajajaja
Usted también es un romántico, sr Forlati, dese por besuqueado
Meravellós. Quasi plore.
Li pregaria un favor, no obstant, per als qui no han vist la imatge. Que afegisca en el post que no vegen el video aquells que com, Jota, Angresola, Diafebus o Bar Torino, no han arribat encara als capitols finals de la sexta temporada. Descobrir eixa seqüència en eixe moment és tot un regal. No els el negue, consigliere, jejejeje.
Aprofite per a dir a qui estiga en la carretera dels Soprano (quina enveja) que ni de conya s'escabussen en youtube per a vore escenes ja vistes, perquè et poden enllaçar en escenes fonamentals que encara no han vist.
pd: vista la proposta de carta. Molt bona, estic meditant sobre ella.
Jajaja, menys mal que m'ho olorava i he entrat primer en els comentaris no fora cosa que en obrir el vídeo em trobara alguna cosa per a la que encara no és moment.
Ai consigliere, qualsevol dia ens matarà d'un esglai.
Abraços.
Don Vincezo és un exagerat i un puriste. Es tracta d'una escena de 16 segons que fòra de context no diu res de res i ademés no fa tanta gràcia. Pero és un guiny també a eixe gest que el Nota, Vicè i Servidor repetírem en Florència, davant la mirada perplexa de Baydal, com si estiguérem orats.
16 segons? Menys tardà Maradona en atravesar l'estadi Azteca derretint a anglesos pel camí.
Està clar que està descontextualitzada, pero descobrir eixa escena en ple clímax dels últims capítols és un regal. Deixe, Consigliere, que J, Torino, Diafebus i Angresola gaudisquen del moment quan toca. Amb una xicoteta advertència, dir simplement "esta escena correspon a la sisena temporada, episodis finals", és suficient.
Cent'anni!
En tot el respecte, Don Vicè: Donde manda patrón, no manda marinero. Rendez-vous!
Posta un commento