Este matí he evacuat en el comú de l'Ivam, per més que tractant-se de l'Ivam hauria de buscar un seudònim més adhoc que comú. Tenia un llauger apretó i he decidit introduir-me en eixe món fascinant del que a sovint parlen Bar Torino o Vicè —no he pogut evitar pensar en ells en els moments de clímax—. No estava mal el lloc: discret, ample, net i en un penjarroba adherit en la paret, fonamental per a un tranquil cagar. Profusió de rolls de paper i forrellat de dissenyín. La veritat és que he deixat una interessant valenciana obra d'art moderna. L'eixida triumfal a l'ample hall del Museu i lo que és millor: els qui m'esperaven han estat ben entretinguts llegint el diari en els cómodos sofàs de l'entrador. Perque hi ha coses per a les quals servidor necessita temps. I esta és una d'elles.
Llàstima que tinguen els catàlec enganchats en una cadeneta, perque el comú és el lloc que reserve a les llectures frívoles, els dominicals, els catàlecs d'art modern, els sudokus i l'art de Mambrino.
Be, ya sé que el comú de l'Ivam no és una gran trona, pero és un primer pas.
10 commenti:
ho vaig dir ara fa més de dos cents dies, en el primer post de diafebus. La fúria per publicar acabarà per aconseguir que no queden inèdites ni les coses tradicionalment acomodades en una certa cassolana discreció.
Siga vosté benvingut
Jo em vaig introduir en eixe món gràcies a les grans històries de bar Torino. I sí, és un món fascinant. En la meua llista, hi ha un empat tècnic entre el Hotel Nacional de la Habana i el Chateau Frontenac de Québec. Reconec que València la tinc prou inexplorada. El Melià Palace únicament, en un parell de voltes, fent guàrdia laboral...
El meu es 1.000 fotografias en blanco i negre, i no está enganxat.
Jo voldria eixa facilitat per a fer-ho a qualsevol lloc... Ay, el cagar és una cosa molt delicada, tot un ritual, jo necessite sentir-me a gust, no tindre presses (no ho podria fer sabent que estan esperant-me, necessite el meu temps)un bon llibre, paper extrasuau... No es pot cagar a qualsevol lloc, no. De fet, quan men vaig anar a viure a Altea vaig estar una setmana anant fins a Benidorm cada volta que tenia apretons a fer eixes cosetes a casa Jaume perquè a la meua no era capaç de fer-ho de cap de les maneres, no m'havia fet encara a la casa. Ara, després ja de lo més a gust, amb el taburet que tenia al bany plenet de lectures i tot el temps del món per davant cada volta que tenia ganes... No han sentit mai la frase eixa que diu TE VULL MÉS QUE A UN BON CAGAR?
I posats a cagar, coneixen al GG Allin? Un geni de la música, una bèstia dels escenaris que feia obres d'art modernes també... i després se les menjava! (no mirar el següent video si són personetes sensibles)
http://www.youtube.com/watch?feature=related&v=Xrg0ZT6OmY4
Ara en serio, este tio apart de ser un guarro té uns temes country que te cagues mai milllor dit, que no tenen res que vore al que apareix al video.
Mis cinco comunes preferidos
-Hotel Las Arenas
-Hotel Westin
-Hotel Valencia Palace
-IVAM
-Hotel Inglés
El orden es estético, no numérico.
Donde más, con diferencia, en el Hotel Inglés (unas 12 veces). Ultimamente lo tengo algo abandonado y le tengo gran simpatía al Valencia Palace (el gran descubrimiento de 2008).
La gran decepción es el Astoria. Nunca me sentí cómodo. Por supuesto olvídense de hacerlo en cualquier sitio que no sea hotel o museo. Los bares son deprimentes y generan mucho estres.
Pero para cagadas con solera una en Barcelona, ni más ni menos que en la librería La Central. Era un aseo muy pequeño y sin ventilación. Justo cuando salgo veo que había 6 ó 7 personas en la cola. Pobre gente, pensé. Así que preferí confesarme: yo de vosotros no entraría.
bar Torino
Mira ya puetos a elegir un ideal por la calle, los tanatorios, con agua calentita y toallitas como las de casa.
Me confieso afín a la Comtessa, he de personalizarlo y sentirme cómodo, cuando entro en alguna y puedo soy capaz, entiendo que estoy como en casa.
Un altre gourmet del bon cagar!
Dins de la sèrie 'deposicions toscanes' destacaria les lectures de Forlati al wc de Ca Baydal. Res de publicitat inmobiliaria: Gazzeta i llibre de 300 fulls. Això és concentració.
Lo que usté ha dejado allí, sr forlati, sí es una "obra de arte", de hecho hay cierta tendencia medio actual del arte hecho a partir de deshechos y basado en lo "efímero", que le da un toque existencialista: basura, latas, cartón...y qué más deshecho que el suyo de esta mañana?jajajaja, toda una muestra de Art Povera, así se llama, supongo que ya lo sabe.
No dimos ese estilo en la carrera, como puede suponer, pero abogo porque se estudie! bueno, pero si hay muestras de arte como la suya espero que no adjunten fotos, jajajaja, por el bien de la humanidad...
Saluditos POP saladitos!
Cal afegir que les lectures de Forlati al comú toscà que abandonaré en breu es complementaven amb paperets passats per baix de la porta amb estranys significants escrits periodístics, com ara "Gol en el Plantío"
Posta un commento