Hablar en cristiano.

A voltes s'operen canvis silenciosos i subtils des del poder que passen desapercebuts per a molts ciutadans. En eixes ocasions els periodistes haurien de focalisar, investigar i explicar. No significa que no s'haja fet, pero yo no he llegit en prensa —no ho lligc tot ni tots els dies— cap referència a l'assunt que comentaré, tan cridaner.

Durant anys —herència franquista— corregué la costum de qualificar de maleducat ad aquell que parlava valencià, li contestaven en castellà i continuava parlant en valencià. Encara que l'interlocutor castellaparlant entenguera perfectament el valencià. A sovint la situació anava acompanyada del típic "¿És que no sabes hablar en cristiano?", com si el valencià fora una llengua de musulmans.

Quan es creà Canal 9-RTVV un dels objectius fundacionals era la recuperació i normalisació del valencià i fon marca de la casa entrevistar en valencià —i no canviar de llengua— a la gent, sempre que l'entenguera.

Això ha canviat. Algú des de dalt ha donat instruccions per a que canvie. Algú vol recuperar l'estigma de que parlar en Valéncia, en valencià, a un castellaparlant que l'entenga és de maleducats. Tots hem vist qué succeix en L'Alqueria Blanca, encara que en la série podria estar justificat per a reflexar una realitat històrica de l'época en que transcorre. Seria discutible, pero és raonable. O seria raonable. Si no sabérem que la voluntat última té poc a vore en la fidelitat històrica.

Lo que no té nom és lo dels programes informatius. Rubén Baraja —vallisoletà que porta molts anys guanyant-se la vida, prou be, ací— que fins ara era entrevistat en valencià i no hi havia cap problema, ara és entrevistat en castellà. I aixina en tots. Són les noves instruccions. L'enèssima agressió dels farsants que impulsen subtilment la desaparició de la nostra llengua. Inclús des d'aquelles plataformes que, per llei, naixqueren per a recuperar-la.