"… Qui s'apega a les coses sembra la seua desgràcia. Qui les acaramulla patirà grans pèrdues. Qui està content en lo que té no coneix el desengany. Qui sap refrenar-se, allunta el perill i pot viure eternament".
Tao te ching, XLIV. Lao Tse.
Fa ara dèu anys que el Tao te ching ocupa un espai preferencial en la meua biblioteca. Uns anys després, en 2002, com a fetiche, vaig fer-me en una edició magnífica, ilustrada en discreció i subtilea per Xavi Comas i Rafa Castanyé per a RBA Integral.
És un llibre estrany. Hi ha massa barreres encara entre Orient i Occident per a poder gojar, sense dificultats, de la saviea que incorpora. Seria pretenciós creure que yo l'haja libat completament. Pero m'ha aportat coses importants, substancials per als chicotets reptes del dia a dia:
• M'ha ensenyat a llegir en calma, paladejant-les, certes coses que ho mereixen. I a discernir quines atres es poden fruir també, certa i plenament, sense tanta cerimònia.
• M'ha permés comprendre certs còdics del cine asiàtic. I aplegar a venerar algunes cintes.
• M'ha eixamplat el concepte d'equilibri.
• M'ha mostrat —tangencialment si voleu— les virtuts del té i d'alguns rituals quotidians.
• M'ha ajudar a descobrir que alguns dels nostres vells compartien eixa saviea innata, vital, sense haver-se mogut mai d'ací ni tindre ni idea de qui era Lao Tse. I a percebre el trencament que hem patit en la transmissió del coneiximent ancestral, que ara hem de recuperar d'una forma un tant funambulista, pegant un bot cultural arriscat i incert.
Soc un ferm apologiste del Tao te ching i d'allò que representa. Afortunadament no em guanye la vida d'esta apologia perque conte els intents per fracassos. Certament comprenc que s'han de donar circumstàncies especials per a que et seduixca, per a adinsar-se en ell i per a que es convertixca en un llibre de capçalera.
I no obstant això, a sovint veig o em conten problemes que pareixen insalvables i que no ho serien després d'una serena llectura del Tao. Pero el seu efecte és massa subtil i, com totes les coses verdaderes, no es valora més que en la perspectiva del temps. Un problema. Perque vixquem immersos en l'ansietat per a salvar els esculls quotidians, sense reparar en que estos no són més que refillols d'actituts i hàbits fondament arrelats.
10 commenti:
sí senshei!
tao, te chinga....je
"per a salvar els esculls quotidians, sense reparar en que estos no són més que refillols d'actituts i hàbits fondament arrelats"
res que afegir si no és la callada acceptació.
A voltes basta amb callar i tindre paciència.
El problema,a sovint, es este tipo de vida que mos té agarrats pels collons. I de la que no sempre podem aillar-nos.
Gran post.
BT
El texto me ha recordado a "Bienvienido Bob" de Onetti. Y ese momento sublime, único, demoledor de:...
"usted es ya un hombre hecho, es decir deshecho, como todos los hombres que a su edad... De usted tiran las cosas..." (más o menos, claro, escribo de memoria)
BT
De coses orientals jo m'he llegit "El arte de la guerra". Molt molt recomanable.
Crec que hem d'aprendre molt d'aquella gent. Un dels meus somnis ocasionals es anar-me'n un parell d'anyets a viure a Japó. Si no ho he fet ha sigut per la pasta, peqruè tinc un treball més o menys estable i pel sushi, macchè schifezza!!
Cuando estudiaba chino, años ha, nos hablaban bastante del taoísmo, pero vamos,después de 2 ó 3 años sólo me acuerdo de una frase: La no existencia es el principio del cielo y de la tierra (pues no, en chino no me acuerdo de cómo era, jajajaja). Otra cosa no sé, pero de cultivar el espíritu sí que se preocupan los chinos sí.
Besitos POP con chuiks de Zaijiàn (de despedida, vamos)
Zaijian em sona sospitosament a l'últim rei moro de València.
Abraços a tots
Qui troba el Tao entén el significat de la vida, de la mort i de la immortalitat. "Immortalitat" no en el sentit d'existencialitat infinita com occidentalment (o ignorantment) es pot creure, sino des d'un atre punt de vista més filosòfic i més pragmàtic que et fa entendre sobre la vida mateixa, la seua fi i el poder de cada home a posar fi a la seua pròpia vida en un moment determinat.
Eixe concepte d'immortalitat taoista que l'occidental percep de manera enronia és només una gota en el mar de tots els conceptes que l'occidental percep de manera enronia, siga per desconeixença, per vulgaritat de la persona, per ignorància, per diferència antropològica i un sense fi de mil diferències.
Si vols entendre tota la cultura oriental groga (China, Corea, Japó,...) és necessari conéixer el taoisme i sobretot, el confucianisme (I sobretot la manipulació del comunisme, del capitalisme i de l'imperialisme a qualsevol filosofia antiga). L'Àsia groga s'entén des de China com l'Europa mediterrànea s'entén des de Roma.
Tens raó en allò de compartir saviea innata, a lo que puc afegir que és una llàstima que es cremara la biblioteca d'Aleixandria i que els occidentals en general opten per la via material de les coses, sense respecte, sense honor, com si realment estiguérem de pas fins al "juí final" i no com a participants de l'univers.
un abraç
Robert A.
p.d: Estic llegint un llibre que ha segut traduït i editat fa poc, "Out" de Natsuo Kirino, per si t'interessa la novela negra costumista japonesa (De l'estil de películes com la coreana "Old Boy" i similars), estic a mitat pero puc assegurar que està molt be.
Boniquet.....pau, molta pau...
Posta un commento