Hui fa 40 anys que el gran Sinatra gravà My Way, la cançó que tancava totes les discoteques i antros de Valéncia en els 80, per a desesperació de noctàmbuls impetèrrits, generalment en la versió de Nina Simone. Eixe moment en que començaven a encendre's les llums i mamprenia el debat al racer dels primers fanals encesos en la ciutat: ¿I ara qué, qué queda obert?
Personalment, posats a triar, em quede en la dels Sex Pistols.
LA VEU
SID
EL REI
NINA
5 commenti:
Sintra és un dels grans, però jo sempre vaig preferir la versió de Paul Anka.
La de la Simone em transporta als records dels 80, i m'has tocat la fibra, Forlati...
Partiendo de la base, que la canción es un temazo, me gusta cualquier versión, aunque la voz de sinatra, estoy de acuerdo con Bullit, te transporta.
b7
I on te deixes la versión monumental de Francisco, "A mi manera"?
Jajaja
Abraços
Afegix la mítica versió dels Gipsy Kings.
Encara tanquen un parell de clubs en esta cançó. No sabia que fa anys això va ser generalisat.
Yo també em decante per la mateixa versió.
We´re Pistols, no one likes us, and we don´t care!
Yo siempre lo hago todo "a mi manera"...así me va, jajaja. uoh, veo que ha cambiado la imagen del blog, me gusta, yo espero retomar el mío pronto, cuando pase esta pequeña gran etapa de cambios y emociones varias.
mil saluditos POP y chuiks con sabor germano (con espumita y sabor a Rothaus Pilsner)
Posta un commento