Transcripció fidedigna d'una conversació —habitual per lo demés— en les duches d'una piscina-gimnàs, mantinguda entre tres pollos d'uns 30 anys, no massa guapos, ni massa "caches", ni massa ben dotats:
Nano 1— Nano, es que esa chica me gusta.
Nano 2— Tú eres tonto, nano. Dedicate a follar. Fóllate a 40, ahora que puedes. A 40 como mínimo. Y no a 4.
Nano 3— Pero pagando o sin pagar?
1— Jajaja —tímit.
2— 40 sin pagar y pagando las que quieras, que salen más baratas. Por 60 pavos pegas un polvo que te cagas. Más barato que invitar a una tía a cenar y a copas.
1— Jajaja —més tímit.
2— 40, nano, como mínimo. Empieza el jueves, nano. No pierdas el tiempo, que cuando te cacen se te acaba lo bueno.
La realitat sempre supera a la ficció.
10 commenti:
el consejero ha pasado, pasa y pasará hambre.
el tímido, se quedará donde está.
el otro, no entiende otra manera que no sea pagando, sabe que existe pero no alcanza a conocerla.
conclusión, por el contrario, nada fidedigna, pero sí muy probable
más cosas: "ni massa ben dotats" que referencias nos aporta al respecto???
ale ya
que le beso
La pregunta que subjau és:
Què nassos feia vosté en un gimnàs?
El conseller és un bon conseller. Lo que passa és que no sap expressar-se bé.
Yo estic d'acort en ell: abans d'iniciar una relació en ambicions de trascendència és molt convenient tindre ben asseciades totes les curiositats i realisats tots els subjuntius; haver buidat les cambres i les recambres de totes les pipes, haver cremat l'agenda i el llibre de contes pendents -res més intrigant que el passat-; cal haver calibrat l'alcanç de cada mirada incitant de les rutes que correm i recorrem.
Llavors, només llavors, convé deixar-se caçar. Si no, després nos busquem maldecaps i patiments -en el millor dels casos- o els provoquem -en els pijor-.
O siga, que coranta com a poc. Fes bondat: folla-te-les. Per bé seu i teu. I ràpit, que mai se sap quan i qui et caçarà.
Continue vosté gojant de la primavera d'hivern i no passe massa temps en les duches dels gimnasos, que ahí no trobarà res de bo.
Morena.
1. No entenc la conclusió.
2. A voltes en els vestuaris succeïx que u està nugant-se les sabates, alça els ulls i s'esglaya i es fa chicotet. Especialment si el que passava per allí és Diafebus. La dotació d'estos pollos no era com per a esglayar-se. Del montón, vaya.
JR.
2. Fer músculs i amics.
Anónimo.
1. ¿Per qué serà que fa vosté este desplegament filosòfico-sexual signant com a Anónimo?
ADENDA.
¿Recorden l'escena de la furgoneta en Little Miss Sunshine en que el yayo yonqui li chillà al net: "Fóllate a todas las que puedas… cuantas más mejor"?
Anónimo.
1. ¿Per qué serà que fa vosté este desplegament filosòfico-sexual signant com a Anónimo?
---------------------------------------Per la mateixa raó per la qual vosté no expressa la seua opinió sobre la diatriba. I per modèstia, clar.
Fer músculs i amics.---------------------------Forlati, cada dia més entranyable i gayer.
Tremebunda paraula: gayer. Qué bona. Me l´apunte.
I sí, la frase es gayer total: músculs i amics. És digna de figurar com a colofó de "Compañeros inseparables", eixa lamentable i gran pel·lícula, que no recomane en absolut.
Bé, a Forlati sí li la recomane, donades les últimes tendències obertament gregues.
pues a mi me pareció super divertida una conversa parecida que oí en el Pinball, aunque cambiemos los treintañeros por veinteañeros. Los 3 tíos super felices, alzando cervezas y brindando bajo el lema: "esta noche follamos!". Eso sí, convencidísima estoy en que darían las 3, perderían la ilusión y volverían cada uno a su casa sin compañía...jajaja, juventud, divino tesoro!juas!
Saluditos POP!
PD: que conste que no es que haya vuelto, es que nunca me fui
Havia de passar.
El sr. Forlati s'havia ficat tant en el paper de Toni Soprano, vessant "agujero que veo agujero que tapo", que la conclusió final de la seua trajectòria no podia ser una altra que esta: músculs i amics. Insaciable, que és vosté un insaciable.
I.
Anónimo: La diatriba parla per si a soles. Soc un senzill notari dels feyts.
Angresola: No em faça parlar de les escenes gregues que en tant d'èxit solen representar Diafebus i vosté quan es despedixen bufats després d'una Cretina… que luego todo se sabe.
Marpop: Sempre benvinguda, ya sap. No siga pessimista. Potser la nit els donà una alegria a eixos chics… en el Max.
Invisible: No siga difamador. Ya saps que no soc home de "forat: formigó!".
Yo també vaig interceptar una conversació similar dimarts passat, tornant de jugar a l´squash per Guillem de Castro.
Uns bakales dels d´ara, reconvertits a metrosexuals, caminen en paralel a la meua persona. Em passe al castellà per a relatar el seu diàlec:
-¿Sabes a quién me estoy tirando?
-No.
-¿El de la Fórmula 1 de Tele-5 (ara crec que treball per a La Sexta)?, ¿El calvo ese?
-Hostia, sí...
-Pues a su hija de 18 años, menuda guarra...
La resta del text s´ho poden imaginar, yo alvançava i ya no vaig escoltar més dades.
Posta un commento