Cabanyal viu!

Dumenge 31-1-2010.

Després de quasi 25 anys —sí 25, la lluita no començà fa 11 anys— treballant per la rehabilitació integral del Cabanyal, molts veïns hem sentit un alé d'esperança i alegria.

1. La manifestació ha segut la més multitudinària que ha hagut mai en El Cabanyal.

2. Hi havia molts cabanyalers; molts. Els que han dit lo contrari no tenen ni idea ni saben de qué parlen.

3. Molts dels cabanyalers que estan a favor de la prolongació, fa anys que ixqueren fugint d'ací i viuen en Serreria, El Grau o en les immediacions de Blasco Ibáñez. Abandonaren les seues cases i la seua memòria i ara es reivindiquen com a autèntics cabanyalers, quan fa anys que optaren per donar l'esquena al seu poble i a tots els cabanyalers que hem patit en estoicisme 25 anys de deixadea municipal i gentrificació. Estos són els que més haurien de callar de tots.

4. Hi havia també molta gent de la ciutat i d'uns atres pobles en la manifestació. El Cabanyal és un patrimoni de tots els valencians. I ells tenen també el dret de decidir. Benvinguts i moltes gràcies a tots per la vostra solidaritat.

5. No hi havia cap autobús de catalans. Açò és una falàcia monumental. És cert que hi havia 15 o 20 maulets en algunes banderes estelades que irritaren a molts dels manifestants i que no es representaven més que a sí mateixos.

6. N'hi hagué 30.000 segons Salvem i 3.000 segons la policia. Els que assistírem sabem que era una marea humana que omplí el carrer de la Reina durant més d'hora i mija. Una hora després d'aplegar el cap de la manifestació a la Creu del Canyamelar, encara estava eixint gent de Tarongers. Açò és innegable i ho saben tots els veïns que veren la manifestació. Mai ningú havia vist una movilisació aixina en El Cabanyal.

7. En qualsevol dels casos, n'hi hagué poca gent. Conec a més de 60 persones que estan a favor de la rehabilitació integral i no pogueren anar. Tots en coneixem a molts. Dumenge a les 12 h. en El Cabanyal. Data, hora i lloc complicat per a molts. L'èxit, per tant, encara té més mèrit.

8. La manipulació informativa de Ràdio 9 i Canal 9 ralla l'esperpent. Comença a traure els colors inclús als votants del PP. ¿Per qué continuen callant tots els professionals? ¿Han acabat per creure's els mateixos polítics les notícies que ells mateixos ordenen manipular?

9. Alfonso Grau ha afirmat que la manifestació és antidemocràtica perque els ciutadans votaren al PP en l'Ajuntament. ¿Qui s'oferix a donar-li a est home alguna lliçoneta de democràcia i participació ciutadana? ¿Ha hagut un referèndum sobre el tema i no m'he enterat?

10. La surrealista actuació política del PP respecte al Cabanyal està forçant-los a escampar mentires i mentires que ya no són creïbles per a ningú. Han traspassat la ralla com no s'havien atrevit a fer mai i ni l'aparat de propaganda pública que tenen al seu servici és capaç ya d'amagar tanta falàcia. Molts més ciutadans del seu espectre ideològic dels que ells es pensen comencen a obrir els ulls i donar-se conte de que els prenen per idiotes. Han aplegat a confondre votants del PP en militants fanatisats. Han oblidat que governen perque els vota molta gent com a mal menor i per falta d'alternativa plausible. Creuen que els seus votants els amen a l'extrem de consentir que els prenguen el pèl. Viuen en la seua torre de marfil, han perdut el puls de la realitat i el seu castell de naips, fet de falàcies, comença a desmoronar-se.

Torres més altes han caigut.

En El Cabanyal ha renaixcut una nova ilusió. Si el Govern d'Espanya no està a l'altura de les circumstàncies, tot quedarà en no res.

Ningú ens lleva, això sí, l'alegria d'ahir, l'alegria de tornar a creure que és possible salvar El Cabanyal, que a pesar de tot lo que ya han assolat, és possible salvar tot lo que queda, que és molt.

Fa poc que signen les órdens per a que tiren les cases, pero fa molts anys que estan assolant l'orgull, la memòria, l'esperança i l'ilusió de milers de cabanyalers. Ara diuen, ells i els seus voceros mediàtics, que en la manifestació no n'hi havia cabanyalers, que els cabanyalers estan a favor de la prolongació. ¿Qué saben ells cóm hem patit els cabanyalers l'assolament calculat del nostre orgull, la nostra memòria, la nostra esperança i la nostra ilusió? ¿Qué saben ells cóm nos han fet viure sense dignitat durant anys? Si realment foren capaços de saber-ho, d'entendre-ho, i els quedara un quinzet de consciència i bonhomia, no seguirien fent lo que fan, no seguirien mentint com mentixen.

Senyor Grau i senyora Barberà. El Cabanyal em dol en l'ànima cada minut, cada dia, cada any des de que vostés començaren esta immoral estratègia per a assolar-lo. No s'atrevixquen a parlar en el meu nom. Mai més. Mai.

Els linke tres texts sobre el tema que m'han paregut especialment significatius:

• Levante-EMV.
• L'Informatiu.
• Vicent Baydal.