Boston era un infern…

Dennis Lehane. Apuntem este nom. Graven este nom en marbre. És dels grans. I és uno di noi. Vincenzo Vucciria llançà per sms la veu d'alarma fa unes semanes: "Cualquier otro día de Lehane. La novela americana definitiva". No diria yo tant. No crec que existixca la novela americana definitiva. Durant tot el segle XX, Estats Units ha regalat al món massa noveles brutals com per a triar-ne una.

Pero sí. Lehane devé imprescindible. I, senyors, este mestre bostonià té només 43 anys, fins fa no res no es podia llegir en castellà i en 27 anyets ya va publicar Un trago antes de la guerra. I en 2001, als 34 anys, Mystic River.

Fa uns dies que vaig acabar les 700 llargues pàgines de Cualquier otro día (2008), una novela rotunda i sense un clavill des de la primera a l'última pàgina; i he començat com un tro Mystic River, empapussant-me 200 pàgines en 3 dies. Si Cualquier otro día és una troballa sorprenent, Mystic River és millor encara. Si la película és l'enèssima obra mestra d'Eastwood, la novela és tremenda.

No exagere si els dic que Lehane escriu en la mesura i la certea de Capote, en el ritme de Richard Ford i, a sovint, en la cruea de Bukowski. No exagere si els dic més encara: si no sabera que Lehane naixque en el 66, pensaria que ell fon un dels mestres de Truman Capote —l'autor de l'immortal A sanc freda—.

Per si els pareix poc, ademés d'Eastwood, Scorsese i Ben Affleck han dirigit dos películes més basades en les seues noveles Desapareció una noche i Shutter Island.

• Cualquier otro día.

Tres històries en paralel acaben confluint. L'escenari: l'esclat revolucionari i la contrarrevolució en els Estats Units de finals dels 10, el creixent calidoscopi racial, la xenofòbia, el racisme. Enmig de tot açò, la cruel derrota de les classes treballadores, les misèries més íntimes de l'espècie huma i l'amor que s'obri camí entre un món dessolador. Tres protagonistes. Dos repudiats socials i un triumfador: dos hòmens feliços i un etern infeliç. I el baseball en dança. Aiden, Luther i Babe. Tres estímuls més per al nostre particular univers. Dennis Lehane. Un escritor al que envejar profundíssimament. Fill de puta, quin crack!

És divendres, senyors. Friday night. Tots tancats en casa. Tots cara a Lehane. Yo ya he fet els deures. Me'n vaig a ballar.

………… que qué té que vore la foto? Be… és una de les imàgens que apareix en google quan busques Dennis Lehane. Pregunten-li ad ell.