Les séquies del Riuet, En Gasch, Pixavaques, La Cadena i Vera foren durant anys rius d'aigua neta i fresca que, després de regar la feraç horta de Valéncia, oxigenaven —sumades a les abundants aigües freàtiques— les plages d'El Cabanyal —Les Arenes i Les Termes—, La Malvarrosa i La Patacona. Aixina, esplendoroses, foren escenari dels quadros de Sorolla i lloc d'esplai de la burguesia a finals del XIX i començaments del XX… i per supost l'espai lúdic, econòmic i irrenunciable, dels habitants dels pobles mariners del Cap i Casal.
Durant el segle XX, i en l'instalació d'indústries en La Patacona i en les immediacions del carrer Serradora, eixes mateixes séquies es convertiren en rius d'aigües tòxiques i fetals que donaren a estes plages una mala prensa més que justificada.
Hui, gràcies als emisaris i a les plantes de filtrat, i a pesar de la pressió humana que patixen, les plages valentines tornen a lluir, especialment quan es pon el sol, la calor amaina, l'arena es tiny de roig i la multitut ya se n'ha tornat a casa en la pell roja i l'olor a factor 35. És el moment en que els natius tornem a sentir com a nostres estes plages on varaven les barques els nostres avantpassats.
És el moment de tancar el dia en un escabussó, la carícia sobre el cos nu dels últims rajos de llum i la conversa plaent i distessa en l'amic exiliat que ha tornat unes semanes a la terra on nos reconeixem en tota la plenitut. I oblidem, per moments, sentint la remor de la nostra mar, als governants que nos trauen els colors i nos omplin de vergonya. De Vinaròs a Oriola. Del Sénia al Segura.
2 commenti:
Amén ;)
Estic d'acort practicament en tot lo que dius, pero afegiria alguna cosa mes. Fa molts anys que nos venen com a progrés els negocis particulars del gran capital. Mireu a on nos han dut. El negoci immobiliari, maquina de fer diners per a quatre i de destruccio de parages naturals, hortes, costa verge, etc. Espais que han assolat i que ya no podrem fruir d'ells tots aquells (que som casi tots) que no hem intervingut en el negoci destructor de la construccio. Ara per si n`hi havia poc, queda el remat, la sentencia de mort per als espais d'alt valor ecologic que encara queden entre Valencia i Castelló:arriva l'AVE. Hi haura algu que pensarà que soc un romantic, idealiste, etc. perque opondre's a l'AVE es opondre's al progrés. Pero aixo mateix em dien fa mes de vint anys quan em declarava en contra dels proyectes que els senyors de FOMENTO, des d'un despaig de Madrit, havien decidit que es farien en territori valencià i sense escrupols tiraven ralles sobre el nostre territori sense importar-los o desconeixer (no se que es pijor) el valor ecologic, paisagistic, de pulmo vert, etc. que tenen (o tenien, segons el cas)
tantes i tantes zones del nostre territori. I tot aço en la mes absoluta de les complicitats de la classe politica supostament valenciana. Per a reflexionar.
Nelo Llombart.
Posta un commento